DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
farmàcia F 1009 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb farmàcia Freqüència total:  1009 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

veïnat. El metge que buscàveu una nit a deshora, la farmàcia de guàrdia. Ah, València, València! El naixement d'un fill, el
en Quimet li ho vaig ensenyar i va dir que s'ho enduria i aniria a la farmàcia a ensenyar-ho i va dir que, si era budell, estava perdut. A la tarda no
pedres al cap de cinc minuts. Li vaig preguntar què li havien dit a la farmàcia i va dir que li havien dit que tenia un cuc solitari com una casa, dels
a casa. Va arribar a la nit i va dir, porta el sopar de pressa, a la farmàcia m'han dit que havia de menjar molt perquè el cuc no se'm mengi a mi. I en
que baixa cap al carrer del Cid, s'adonaren del color tètric de roig de farmàcia que es desprèn del gran anunci lluminós de "La Criolla". Tiraren avall,
atrets pels divans de vellut sanguinolent i pel bar una mica tirant a farmàcia d'aquella casa del carrer d'Escudellers. Tot l'encís del "Pingouin"
que he vist pel carrer d'Oriol Mestres; només el noi que hi ha a la farmàcia —no sé si el farmacèutic és ell o no— bastant alt i amb cara de geni fort
de precipitar; només he hagut de fer dues o tres passes més llargues. La farmàcia de la cantonada ja era oberta, és clar. A l'entrada al carrer de
moment soná la campana de la porta. Era en Manel que venía suant de la farmacia. Li havían fregit las sanchs... Tot plé de gent y més cansoners! —Y bé, no
per las clarors verdosas ó vermellas que llensavan los aparadors de las farmacias. Quan més ho desitjava, ella trencá pe'l carrer Nou. Un carrer tan
distingí per damunt els altres alumnes. Ell anava a fer tertúlia en una farmàcia del carrer de Llobera, dit abans del Pedró. Aquesta tertúlia era
per un altre professor de l'Institut que vivia davant mateix la farmàcia. Aquest professor tenia terres i una casa al meu poble. Alguns diumenges
a Reus. El professor d'Història Natural havia parlat de mi a la farmàcia amb grans elogis, i l'altre professor havia passat la bona nova al meu
Eugeni Fornells, Ròmul Salleres, escriptor, estudiant i practicant de farmàcia que m'enlluernava amb la seva precocitat estrident; Pere Cavallé, el qual
cap fora l'Aladern. Els meus versos havien arribat a la tertúlia de la farmàcia del carrer de Llobera. Les poques vegades que jo anava a classe, el
de classe. Per un alumne del mateix curs meu que era practicant a la farmàcia del carrer de Llobera no vaig trigar a saber que el professor, a la
jo vaig odiar-lo. El barber sovint afaitava l'apotecari a la mateixa farmàcia, davant de tota la tertúlia. L'oncle era un dels tertulians més assidus.
l'ofici de barber, l'apotecari es prestà a ensenyar-me la pràctica de la farmàcia. Fou convingut que jo aniria a la seva botiga cada dia matí i tarda,
en un any de vagància, de dispersió poètico-sentimental. Practicant de farmàcia Vaig entrar, doncs, a la farmàcia a fer de practicant. La cosa va
poètico-sentimental. Practicant de farmàcia Vaig entrar, doncs, a la farmàcia a fer de practicant. La cosa va agradar-me. No vaig trigar a saber plegar
La cosa anà de pressa. Reconec que em vaig aplicar, i la pràctica de la farmàcia acabà de fer-me odiós l'ofici de barber i d'apartar-me'n. Sovint ell
Jo tampoc no hauria servit per a barber." Lloava la pràctica de la farmàcia com a cosa neta, polida, científica, immensament més distingida que pelar
no podries ser farmacèutic?... Què t'impedeix d'estudiar la carrera de Farmàcia? L'amor a les lletres? Vols ser literat?... Tot un literato?",
literat?... Tot un literato?", subratllava bo i mofant-se'n. "La farmàcia és el millor camí. Tu fas versos a la rebotiga i el practicant et
això no em convencia. Fora els moments de despatx, que són pocs en una farmàcia de poble, l'apotecari em deixava llegir tot el dia. Aquí podia satisfer
i /La hermana de la Caridad\, de Castelar. En català, a la farmàcia, vaig llegir obres de Víctor Balaguer, tragèdies de Guimerà i volums de
i com amagades, certes obres que venien a ésser allò que eren en la farmàcia les ampolletes i els potets de les metzines amagades també en un armariet
de violetes boscanes o d'altres flors, segons el temps. Vivia prop de la farmàcia. Ella al balcó i jo a la porta de la botiga, ens podíem veure. Els
tan severa a entrada de fosc, en què alguns dies m'escapolia de la farmàcia per visitar la casada. Però solia ocórrer que no trigava a arribar del
Li llançava una llambregada d'ulls, apassionadament, i me n'anava a la farmàcia amb la sang coent i els nervis eriçats. Tot això era per a ella un
de casa per venir corrents a trobar-me, i era sovint que entraven a la farmàcia totes dues alhora; la vella, per la porta que donava al vestíbul de la
vell apotecari durant la nit. Quan jo arribava a les vuit del matí a la farmàcia, si ell trigava a baixar del pis, me l'imaginava tot las, reposant de les
o a cosir al brancal del vestíbul, de cara al porticó interior de la farmàcia, perquè jo la veiés, i a mi em passava tota la ràbia. Cantava i movia el
anava per dintre. La rebotiga tenia dues portes, la que conduïa a la farmàcia i la que donava a la planta baixa de la casa. Aquesta, per dintre la
i per fora, amb una clau. Si la vella s'acostava per la banda de la farmàcia, la criada fugia per la porta del pis i jo corria la lleva al seu
al seu darrera. Si trucava per la banda del pis, la criada fugia per la farmàcia. La vella em trobava sempre berenant sol. I es desesperava, puix que ara
Em llevava malalt després de les nits congoixoses; el matí a la farmàcia era per a mi un neguit insuportable, i quan a la tarda l'apotecari sortia
la tia vella, la criada i jo. Jo m'espantava. Cercava calmants a la farmàcia. La tia acusava la serventa com a única culpable d'aquells extrems. La
el temps. Parlaven també com d'una cosa decidida que em portarien a una farmàcia, on jo estudiaria per a farmacèutic tot fent-ne les pràctiques per tal
veure-la a casa la germana, jo hi anava els vespres, quan plegava de la farmàcia. Fou així que les nostres relacions trigaren a ésser conegudes de la gent
o d'enyorament, ja que trobava llarguíssimes les tardes de solitud a la farmàcia, així que l'apotecari sortia a fer el seu passeig quotidià, jo corria a
ideal i quimèric. De vegades, després de dinar, quan m'encaminava a la farmàcia, si veia el seu carrer desert de gent, jo pujava a casa la criada, que
insatisfets com avergonyits i tristos. Després jo m'escapolia cap a la farmàcia amb l'ànima amarada de tedi i de lassitud, covardament encongit, o
donava d'escapada, al capvespre, quan ella baixava a la font de davant la farmàcia a omplir els càntirs, expressaven aquest pur ideal d'amor i aquest èxtasi
que la fruita i que el vi..." Després el Gilet entrà de practicant a la farmàcia del poble, on va precedir-me i on acabà el batxillerat. A la tardor
Havia perdut tot amor a la casa i als meus. Em passava el dia a la farmàcia rumiant o llegint. El farmacèutic no em donava gaire conversa ni jo no la
els quals ja no creia estimar. Si a les tardes venien a veure'm a la farmàcia, jo els treia de seguida, amb l'excusa que l'apotecari no volia visites.
de totes les puixances de la meva ànima. A les tardes em quedava sol a la farmàcia. No tenia voluntat ni esma de llegir. Passava les hores ajagut al sofà,
de les metzines que ara obria totes les tardes en romandre sol a la farmàcia. Destapava ampolletes, capsetes, potets que flairava llargament. Aspirava
no em podria dir el punt precís. Jo sabia que m'havien de portar a una farmàcia del carrer de l'Arc del Teatre, on em presentaria recomanat per un amic

  Pàgina 1 (de 21) 50 següents »