DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
farratge M 453 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb farratge Freqüència total:  453 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

amb cap gesta heroica, sinó amb reiterades i generoses ofertes de farratge i de blat. És, per tant, sorprenent, i del tot inexplicable, veure el nom
té les seves terres altes, que la neu cobreix, terres de grana i de farratges, on no hi ha fruites ni amb prou feines arbres. Terres altes, amb viles i
. El gra d'aresta, blat, civada i ordi, és de temps al graner, userda i farratges són ben aconduïts sota cobert, la palla estivada en palleres davant de la
els cereals, el blat, ordi, civada, moresc, sègol, arròs i panís; com a farratges, alfals, trapadella i els prats naturals; una gran varietat d'arrels,
tenia raó —es digué panteixant, bo i enfonsant-se ajegut sobre un munt de farratge que hi havia vora un finestró. —Demà serà un dia important per Akela i
que hi traficaven. Per aquell temps Europa patia d'una manca crònica de farratges, cosa que obligava a sacrificar, cada any, bona part del bestiar i a
barrina. L'aire està impregnat de sentors de pinassa, de pols ardent, de farratges emmusteïts i d'algues marines. No es veu ni una ànima enlloc. Només, de
a l'abril i tota serà una vellutada catifa de trepadelles, userdes i farratges; hi compareixeu al maig i aleshores el roig violent de les roselles i
. Katczinsky s'empipà. —Que vols ser rellevat, o què, tu? No has pas rebut farratge per a vuitanta homes, sinó per a la segona companyia, i llestos! I ens el
un gran valor: el millor indret per a dormir és a l'estable on guarden el farratge per a les mules. Ja hi dormen ell i els mecanògrafs de la Divisió, però
es trobés, juntament amb altres avantatges: les racions de queviures i de farratge corresponents a la seva graduació. Però els entrebancs seguiren. Delambre
Goret Plantes sobre rostoll Plantes industrials Prats artificials i farratges Prats naturals Lleguminoses Olivera: productes i subproductes Vinya:
dels estanys i a l'ensems com apareixen valls verdes, plenes de farratges i de pastures. Els masos abandonats hi són substituïts per xalets
com a vivenda o simple terrabastall per a pallissa o per a dipòsit de farratges. Sovint una escala exterior de pedra —o de fusta per a les dependències—
les finestres dels estatges d'animals i dels dipòsits de pinsos i farratges, puix que eviten l'entrada d'ocells i rosegadors; els tipus de ©
passar-hi carros normals i de quinze pams si han de donar pas a carros de farratge o camions; d'alçada es fan un xic sobresortint del nivell de la paret de
la paret de tanca i quan han de donar pas a carros o camions carregats de farratge han d'arribar de divuit a vint pams d'altura. Les portes de pedra
aquest tuf agre de ramat humà que pastura, reclòs i llana-brut, farratge avariat en una menjadora d'ignomínia." Però Innocenci no havia vist mai
Un, de dos pisos, fet amb pedra, era el magatzem dels grans i el farratge i en un altre, de maons i amb teulada d'uralita, hi havia els galliners
de negre. Els cuiners i els enllaços van viure al magatzem del gra i el farratge i abans d'adormir-se cada nit feien una batalla emocionant durant la qual
intensa de fenc i de palla em féu endevinar que érem al magatzem dels farratges. Rose es deixà anar damunt una pila flonja. I, amb una veu càlida, va dir-
d'alfals que hi ha en tota la comarca. Si el carril no pot aviar aquest farratge, que és la producció dominant d'Urgell, ¿què n'hem de fer? I encara una
impossibilitat d'aviar l'alfals, es traduirà per una baixa de preu de dit farratge, baixa que continuarà quantes més existències s'acumulin. D'aquí un
cruament. El pagès haurà de dallar quatre o cinc vegades més un farratge, la valor del qual a cada dallada anirà baixant. I això serà
totalment. El que és, que en comptes d'eixir-ne en forma natural o de farratge, el farem sortir en forma de vedell, de bou, de moltó, de porc, de cavall
d'ésser la de transformar en carn, greix, llet, etc., l'alfals, quant més farratge mengi un animal més bo serà. Doncs, al posar animals ningú no s'ha
bestiar, el pagès té certa quantitat d'aliments. Com més aviat aquests farratges siguin convertits o transformats en carn, més aviat la feina quedarà
animals són també uns compradors d'aliments, igual que els comerciants de farratges i granes i els compradors de pinyolada per al sulfur. Els animals
compradors seran dos, un vedell i un porc; i els homes un comerciant de farratges i granes, i un del sulfur, els quals es presenten a un mas d'Urgell per a
de moro o panís. L'alfals ofereixen comprar-lo solament el comerciant de farratges i el vedell. Per al del sulfur i el porc, l'alfals és una mercaderia que
al veure la resistència passiva de l'Urgell a fer consumir aquest farratge en la mateixa comarca. Però, no; el mateix que fan els pagesos d'altres
podia confondre amb cap altre, hostals, tavernes, magatzems de garrofes i farratge, basters, ferradors i altres establiments a utilitat dels transeünts. Per
cap a muntanya, comprenia la conreria o dipòsit d'eines, proveïments i farratges, els estables, el forn de coure pa i altres dependències secundàries. Hom
establies, corrals, sitges, cups, cellers, dipòsits de fruits i d'eines, farratge, elaboració de productes agrícoles, etc., i, finalment, les habitacions
camps al conreu i a l'establiment dels forns de rajoler, de manera que el farratge havia de venir quasi tot de fora, subjecte a filtracions, i els animals
que creiem el més adequat: 1er· any: Goret. 2on· any: Farratge (ordi en veces, civada amb pesol farratger, etc.) 3er· any:
(faves, veces, llenties, sigrons, etc.) Immediatament després de segat el farratge verd, se'n romprà el rostoll amb una llaurada que permeti l'aireació de
l'estiu es procedirà a passar el rascle com en el tros de rostoll dels farratges. A la tardor es donarà una rella fonda (goretat) quan les feines permetin
les tres o quatre rasclades dels altres sementers, i la sembra del farratge a son degut temps. Quan es parla d'una llaurada fonda en un ametller, es
Blat. 2on· any: Faves. 3er· any: Ordi amb veces per farratge. 4rt· any: Goret. Aquesta rotació, en terrenys en que el blat no
metres una de l'altra. La trepadella hi està tres anys i s'aprofita per farratge; al tercer any s'enterra i es sembra en l'espai que durant aquests tres
part de la planta que s'utilitza, i cal deixar-les assecar com si fossin farratge. Aleshores un cop seques, se'n pot fer infús a la proporció de
admetrà, treballarà millor, associant-hi un absorbent conreu de farratges, en una altra localitat la humitat del terreny de la qual, més crescuda,
la producció de llet per a Barcelona. Mentre al Vallès la producció de farratges i fencs i la de llet es fa normalment tot en una sola empresa, als
més veïnes de Barcelona que juntament amb les hortalisses conreen farratges verds que venen als vaquers, i les vaqueries de Barcelona que no es
de vi, a la producció de fruits secs, a la producció de cereals i farratges, a la producció de llet, a la producció d'ous, etc.. Poden finalment
15, 20 i potser més quan es tracta de cereals i farratges en secà, i no parlem dels règims de pasturatges que donarien xifres molt
treball: En els mesos de juny, juliol i agost en què haver de dallar els farratges, segar i batre els cereals, calçar el moresc i rostollar, tot plegat
cas segon és el d'una empresa mitjana de l'Empordà, a base de cereals i farratges amb ramaderia i tota la maquinària auxiliar que li permet la seva
escassament arriba a les 600 pessetes. En el conreu de cereals i farratges amb ramaderia en llocs com a l'Alt Empordà, en secà arriba fins a les

  Pàgina 1 (de 10) 50 següents »