×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb fart |
Freqüència total: 896 |
CTILC1 |
vi, tota la tèrbola llum del gresol, tota la por compartida, i es sentien | farts | del gust etern de fruit prohibit, que havia refusat seguir-los a l'altre | parar, a caça de sensacions —degudament explotades pels guies—, tots els | farts | d'allioli de Marsella i totes les angleses de pell desigual que confonen | , vine aquí! Parlem-ne! Caín. ¿Vols que t'ho digui? Ja n'estic | fart | , d'aquest país! Tot són prohibicions, tot són traves. ¿Veus aquesta | que em sembli? Vols dir que tant et fa i que em plantes cara. Ja n'estic | fart | , de tu, comprens? Fart d'aquest joc tan brètol. T'imagines que sóc una | que tant et fa i que em plantes cara. Ja n'estic fart, de tu, comprens? | Fart | d'aquest joc tan brètol. T'imagines que sóc una escorrialla o bé un | l'orat que no sofreix, inexplicablement sadoll entre | farts | , i veí dels incomptables rabiüts del puny | d'un farsant com vostè, rodejat de capellans i de comptes corrents, | fart | de tots els crèdits i de totes les consideracions. Veure com aquesta | ràdio, i les opinions sobre el comunisme que deixaven anar quatre mossos | farts | de mongetes, perfumats de la natural i repulsiva olor de l'agricultura. A | no era tal vocació i que més que res era covardia. Ferran es féu un | fart | de plorar; el seu amic va comprendre l'estat de feblesa i de | la conciència. Esclavisats voleu viure, com un poble que està | fart | d'ésser lliure. Vindrà el plor, vindrà l'esmena, | tramesa, restaren en silenci els missatgês, i Nabal, | fart | de most, la cara encesa, respon, amb llengua tèrbola: —¿Qui és | en un mes, lo mes de Maig, qu' era 'l que corría. Durant ell feya | fart | de llop, estudiava catorze ó quinze horas diarias y, gracias á sa | per a anar amb tren a París. Qui no posa el ventre en perill no mor | fart | . Esclafí el riure i se n'anà devers la porta. Amb tot això jo havia encès | Pilar. Guardarse. (Mira en quina sòlfa m' ix cuant yo estic mes | farta | d' ells!) Vosté no es ya ningun chic. Serap· Pues vell y tot me | [(Dins)] Mitx de sopa! Tano. Mitx de sopa...! Vaya un | fart | deu se 'l que 'n demana mitx. Jo ompliria 'l meu desitx no mes ab la | damunt el que era pur; fins aleshores que, plens i | farts | i a punt de rebentar-se després de les desferres engolides, | de família, estalviador, temorós de Déu, i un altre entremaliat, injust, | fart | , faldiller, sense llei, jo de segur que els acceptaria tots dos a taula; | És el drama del bilingüisme dels escriptors. De Blasco Ibàñez conten que, | fart | de sentir-se acusat pels crítics d'escriure en un castellà horrorós, va | ulleres a l'ensems que diu nerviosa: —No m'escoltes, Maria. O, que n'estic | farta | de ton posat impertinent! Llavors sembla que l'esguard vellutós de la | 4. La cullo?... no la cullo?... És magnífica! D'algun milionari | fart | ! Malviatge els respectes humans! Pel demés, d'allò que en passa el foc... | estona respongué el llarg i somnolent udol d'un tigre, deixondint-se, | fart | , del seu son. —Qui crida? —digué Shere Khan. I un esplèndid paó volà | el Poble lliure. —No —mormolà Bagheera. —No pot pas ésser. Quan estareu | farts | , us pot tornar la follia. No pas endebades us anomenen el Poble Lliure. | dos ullets estúpids i bellugadissos. El seu aspecte traïa un formidable | fart | , i amb lo panxut, llardós i deforme que es presentava, devia ésser, com | dia el passaré per la pedra. A tall de ganivet. Ja ho he dit. N'estic | fart | de fer el tanoca. S'ennuegava d'ira. Tossí. —Òliba maleïda. Que xarrupi | ésser d'altra manera, jo? —Xist! No baladregis. —Serp, serp! N'estic | farta | , ho sents? Ja n'hi ha prou. Fins que mossegui. L'home reculava. —Repara | desaparegui. Ho sents? És un perill, per tu i per mi. Vacil·lava. —N'estic | farta | . Això no és vida. Després... Se li atansava. —No veus que ell dubta, dubta | apartar de sa fam d'ella i de s'atro fill. Tot ho fonia per aquell bo de | fart | . Àdhuc, últimament, es guanys mateixos d'en Temme li va enviar. I... saps | màxim de progrés social, de l'organització d'una mena d'esclavatge de | farts | . He llegit molt Maurras, l'he estudiat i l'he meditat: és un lògic | es batien i s'esplomissaven furiosament sobre la tortugada; les garses, | fartes | de raïms i de tota mena de grana, belles com àngels i lladres com | un rossinyol a cada arbre. Veia un ocell picotejant una cirera i després, | fart | , com es posava a cantar amb una ànsia i una joia líquida i sensual. | plauria de poder-lo engarjolar en una gàbia i cada matí donar-li un bon | fart | de garrotades. Diu a Kropp, tot entusiasmat: —Jo de tu miraria d'arribar | pa. Els deixem fer, tranquils. Si els dèiem quelcom potser rebríem algun | fart | de llenya. Ens ho agafem d'una altra manera. Els diem que som la | Vas arribar amb les mans crispades i la boca plena de bromera. N'estic | fart | , no puc més! És bo de fer memòria, Tomàs, el temps tot ho malmet, ho | no sóc res més que la mà de l'altra justícia. Encara no n'estan | farts | de bufetejar-nos, però nosaltres ja en tenim prou i massa de parar totes | d'aquest vespre no em tornarà a passar mai més, entesos? I prou: n'estic | fart | . Està bé, deixa-ho córrer, tampoc no hi guanyaries res. Obres els ulls. | el món esclataria a riure, es recargolaria de tant riure i, un cop | fart | , quan ja no pogués més, se'ns tiraria al damunt i ens tancaria al | fins a la ganya. "¿Què prefereixes, tu: obrir la boca i rotar de tan | fart | o obrir la boca i badallar de gana, o bé obrir-la per cridar contra | la simbomba. Vengué la serradora i es posà a mitger a casa meva. "Estic | fart | de la gent", diu quan algú li pregunta per què no davalla mai al poble. | tothom que en Batllori era "el ángel de la Bonanova". I quin | fart | de riure, noi, perquè en Santi, tot i sabent el paquet que l'esperava, en | Mare de Déu, si el "autor de mis días" em veia arribar. Quin | fart | de cridar que es faria. I en Batllori: —Potser no n'hi ha per a tant. | vaig pensar: el vell aquest té com pinta del Tibet... I el Xiscu, quin | fart | de riure que es va fer la gent de l'autobús, òstima, es girà cap a | aversió, i tot contemplant ombrívolament les estovalles. —Sóc un gran | fart | , estimat minyó —digué, com una mena de polida excusa en havent acabat el | És a dir: ell, parlà. Del llac de Ginebra, de la platja de Cabo Juby, del | fart | de córrer de Xauen, i de l'anada a París a peu —amb En Patakot— i de | fusta, furtar, galta, cantar, recte, ventre, rastre, filtre, actriu, set, | fart | , empelt, bast, vent. La d ortogràfica sona | mar, por, sentir, poder, madur, serp, herba, erm, corfa, servil, | fart | , ardit, vers, perla, forn, porxe, sarja, marc, verga, etc.. S' | corb corbs, arc arcs, record records, erm erms, forn forns, serp serps, | fart | farts, etc., etc.. 239. Els mots acabats en | corbs, arc arcs, record records, erm erms, forn forns, serp serps, fart | farts | , etc., etc.. 239. Els mots acabats en -a àtona, | hi han, com Segart, que també no'l té, i fins hi ha mot valencià com " | fart | ", que, pel contrari, el té masculí. No obstant aquesta suposta manca de | fada faig falcó falda fam farina Portugués Castellá Bacavés | fart | fàstic fava fer fetor fetillería fel femella fendre fényer fenàs ferida | cosa blana, puix que'l valencià "fardaig" pareix poder comparar-se ab " | fart | ", que porta certa idea de pulpa i blanura. Com l'article la no és |
|