DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
fart A 618 oc.
fart M 278 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb fart Freqüència total:  896 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

vi, tota la tèrbola llum del gresol, tota la por compartida, i es sentien farts del gust etern de fruit prohibit, que havia refusat seguir-los a l'altre
parar, a caça de sensacions —degudament explotades pels guies—, tots els farts d'allioli de Marsella i totes les angleses de pell desigual que confonen
, vine aquí! Parlem-ne! Caín. ¿Vols que t'ho digui? Ja n'estic fart, d'aquest país! Tot són prohibicions, tot són traves. ¿Veus aquesta
que em sembli? Vols dir que tant et fa i que em plantes cara. Ja n'estic fart, de tu, comprens? Fart d'aquest joc tan brètol. T'imagines que sóc una
que tant et fa i que em plantes cara. Ja n'estic fart, de tu, comprens? Fart d'aquest joc tan brètol. T'imagines que sóc una escorrialla o bé un
l'orat que no sofreix, inexplicablement sadoll entre farts, i veí dels incomptables rabiüts del puny
d'un farsant com vostè, rodejat de capellans i de comptes corrents, fart de tots els crèdits i de totes les consideracions. Veure com aquesta
ràdio, i les opinions sobre el comunisme que deixaven anar quatre mossos farts de mongetes, perfumats de la natural i repulsiva olor de l'agricultura. A
no era tal vocació i que més que res era covardia. Ferran es féu un fart de plorar; el seu amic va comprendre l'estat de feblesa i de
la conciència. Esclavisats voleu viure, com un poble que està fart d'ésser lliure. Vindrà el plor, vindrà l'esmena,
tramesa, restaren en silenci els missatgês, i Nabal, fart de most, la cara encesa, respon, amb llengua tèrbola: —¿Qui és
en un mes, lo mes de Maig, qu' era 'l que corría. Durant ell feya fart de llop, estudiava catorze ó quinze horas diarias y, gracias á sa
per a anar amb tren a París. Qui no posa el ventre en perill no mor fart. Esclafí el riure i se n'anà devers la porta. Amb tot això jo havia encès
Pilar. Guardarse. (Mira en quina sòlfa m' ix cuant yo estic mes farta d' ells!) Vosté no es ya ningun chic. Serap· Pues vell y tot me
[(Dins)] Mitx de sopa! Tano. Mitx de sopa...! Vaya un fart deu se 'l que 'n demana mitx. Jo ompliria 'l meu desitx no mes ab la
damunt el que era pur; fins aleshores que, plens i farts i a punt de rebentar-se després de les desferres engolides,
de família, estalviador, temorós de Déu, i un altre entremaliat, injust, fart, faldiller, sense llei, jo de segur que els acceptaria tots dos a taula;
És el drama del bilingüisme dels escriptors. De Blasco Ibàñez conten que, fart de sentir-se acusat pels crítics d'escriure en un castellà horrorós, va
ulleres a l'ensems que diu nerviosa: —No m'escoltes, Maria. O, que n'estic farta de ton posat impertinent! Llavors sembla que l'esguard vellutós de la
4. La cullo?... no la cullo?... És magnífica! D'algun milionari fart! Malviatge els respectes humans! Pel demés, d'allò que en passa el foc...
estona respongué el llarg i somnolent udol d'un tigre, deixondint-se, fart, del seu son. —Qui crida? —digué Shere Khan. I un esplèndid paó volà
el Poble lliure. —No —mormolà Bagheera. —No pot pas ésser. Quan estareu farts, us pot tornar la follia. No pas endebades us anomenen el Poble Lliure.
dos ullets estúpids i bellugadissos. El seu aspecte traïa un formidable fart, i amb lo panxut, llardós i deforme que es presentava, devia ésser, com
dia el passaré per la pedra. A tall de ganivet. Ja ho he dit. N'estic fart de fer el tanoca. S'ennuegava d'ira. Tossí. —Òliba maleïda. Que xarrupi
ésser d'altra manera, jo? —Xist! No baladregis. —Serp, serp! N'estic farta, ho sents? Ja n'hi ha prou. Fins que mossegui. L'home reculava. —Repara
desaparegui. Ho sents? És un perill, per tu i per mi. Vacil·lava. —N'estic farta. Això no és vida. Després... Se li atansava. —No veus que ell dubta, dubta
apartar de sa fam d'ella i de s'atro fill. Tot ho fonia per aquell bo de fart. Àdhuc, últimament, es guanys mateixos d'en Temme li va enviar. I... saps
màxim de progrés social, de l'organització d'una mena d'esclavatge de farts. He llegit molt Maurras, l'he estudiat i l'he meditat: és un lògic
es batien i s'esplomissaven furiosament sobre la tortugada; les garses, fartes de raïms i de tota mena de grana, belles com àngels i lladres com
un rossinyol a cada arbre. Veia un ocell picotejant una cirera i després, fart, com es posava a cantar amb una ànsia i una joia líquida i sensual.
plauria de poder-lo engarjolar en una gàbia i cada matí donar-li un bon fart de garrotades. Diu a Kropp, tot entusiasmat: —Jo de tu miraria d'arribar
pa. Els deixem fer, tranquils. Si els dèiem quelcom potser rebríem algun fart de llenya. Ens ho agafem d'una altra manera. Els diem que som la
Vas arribar amb les mans crispades i la boca plena de bromera. N'estic fart, no puc més! És bo de fer memòria, Tomàs, el temps tot ho malmet, ho
no sóc res més que la mà de l'altra justícia. Encara no n'estan farts de bufetejar-nos, però nosaltres ja en tenim prou i massa de parar totes
d'aquest vespre no em tornarà a passar mai més, entesos? I prou: n'estic fart. Està bé, deixa-ho córrer, tampoc no hi guanyaries res. Obres els ulls.
el món esclataria a riure, es recargolaria de tant riure i, un cop fart, quan ja no pogués més, se'ns tiraria al damunt i ens tancaria al
fins a la ganya. "¿Què prefereixes, tu: obrir la boca i rotar de tan fart o obrir la boca i badallar de gana, o bé obrir-la per cridar contra
la simbomba. Vengué la serradora i es posà a mitger a casa meva. "Estic fart de la gent", diu quan algú li pregunta per què no davalla mai al poble.
tothom que en Batllori era "el ángel de la Bonanova". I quin fart de riure, noi, perquè en Santi, tot i sabent el paquet que l'esperava, en
Mare de Déu, si el "autor de mis días" em veia arribar. Quin fart de cridar que es faria. I en Batllori: —Potser no n'hi ha per a tant.
vaig pensar: el vell aquest té com pinta del Tibet... I el Xiscu, quin fart de riure que es va fer la gent de l'autobús, òstima, es girà cap a
aversió, i tot contemplant ombrívolament les estovalles. —Sóc un gran fart, estimat minyó —digué, com una mena de polida excusa en havent acabat el
És a dir: ell, parlà. Del llac de Ginebra, de la platja de Cabo Juby, del fart de córrer de Xauen, i de l'anada a París a peu —amb En Patakot— i de
fusta, furtar, galta, cantar, recte, ventre, rastre, filtre, actriu, set, fart, empelt, bast, vent. La d ortogràfica sona
mar, por, sentir, poder, madur, serp, herba, erm, corfa, servil, fart, ardit, vers, perla, forn, porxe, sarja, marc, verga, etc.. S'
corb corbs, arc arcs, record records, erm erms, forn forns, serp serps, fart farts, etc., etc.. 239. Els mots acabats en
corbs, arc arcs, record records, erm erms, forn forns, serp serps, fart farts, etc., etc.. 239. Els mots acabats en -a àtona,
hi han, com Segart, que també no'l té, i fins hi ha mot valencià com "fart", que, pel contrari, el té masculí. No obstant aquesta suposta manca de
fada faig falcó falda fam farina Portugués Castellá Bacavés fart fàstic fava fer fetor fetillería fel femella fendre fényer fenàs ferida
cosa blana, puix que'l valencià "fardaig" pareix poder comparar-se ab "fart", que porta certa idea de pulpa i blanura. Com l'article la no és

  Pàgina 1 (de 18) 50 següents »