Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que ataca el de Prometeu. Vet aquí una entranya que no tasto, que em	fastigueja	. L'orgullós Sísif empenyia rost amunt la pesantor de la roca. Tàntal
" "Em banyo i prenc després el sol", va contestar el xicot. "I no et	fastigueja	de capbussar-te en les deixalles?", s'estranyava el senyor. "Per què?"
tou... i més ample... Eva. Només teniu una idea! M'arribareu a	fastiguejar	... Adam. ¿En què vols que pensin, doncs? És l'edat, filla, és l'
comprometre's ni comprometre ningú; però al cap de quatre anys començà a	fastiguejar	-se una mica i a trobar-se malament de debò. Antoni Mates organitzava
de bridge servien per al joc i prou; els companys d'oficina servien per	fastiguejar	-lo; la família per emmetzinar-li l'aire, i el record del seu pare per fer
! Ei, company, tens cigarrets? Dóna-me'n un; aquí, al desert, em	fastiguejo	. Va repenjar-se tan patèticament a la darrera paraula que em va fer
—Al diable els cèntims! —cridà—. Què en faré? Jo, et dic, em	fastiguejo	, dóna'm un cigarret! —No en tinc —vaig fer, desesperat—, no en tinc
amb ordre didàctic i també perquè les repeticions del mateix tema diu que	fastiguejaven	i confonien als estudiants i acaba dient que amb l'ajuda de Dèu intentarà
així no fos està emparaulat: Clàudia espera per tenir-lo que ell s'hagi	fastiguejat	de Mesalina. Preneu Batil, Lèlia: ¿on trobareu, no dic en l'ordre dels
veu gent, que, en les converses o en la mica de comerç que hom hi té, us	fastiguegen	amb llurs ridícules expressions, amb la novetat, i, goso dir-ho, amb la
dir al capdavall que no volia sentir parlar més d'aquella cançó que ja em	fastiguejava	. I els vaig dir a la cara que mai més no voldria ésser agent de turistes,
amb un simi vell tota la nit? Vina aquí, Akela! Aquest home m'està	fastiguejant	. Buldeo, encara ajupit sobre el cap de Shere Khan, es trobà de sobte
gust. En Lluís i jo ens hem contat les nostres tantes vegades, que ja ens	fastiguejaríem	de repetir-ne cap. —Doncs jo —va saltar en Xaneta— us en vull contar una
, ni per a amic. Passa la gent i... ecs, ecs, ecs!... tothom em	fastigueja	. Que lletges que són les bafarades de la carn a dintre les ànimes! I
sé si l'intent ha estat aconseguit. Vós direu. Si aquest "Elogi" us ha	fastiguejat	penseu si havereu tingut fàstic llegint altra cosa o bé no llegint res.
si mostra a tothom tots els seus secrets, car hi ha homes que es	fastiguegen	d'allò que veuen de prop. Però la virtut no passa cap perill de baixar
en el cos d'un ésser viu. Innocenci declarà sense embuts que allò el	fastiguejava	. A trets, bé; era un matar noble, la mateixa justícia marcial ho
plens d'entusiasme i bona voluntat, però hom féu tot al possible per	fastiguejar	-nos. Al cap de tres setmanes ja no ens semblava inconcebible que un
i tirar bombes, però si crides: Visca Catalunya!, t'agafen! Dedica't a	fastiguejar	com et fastiguegen i no res més! —Això és perdre el temps —repetí Amfós,
però si crides: Visca Catalunya!, t'agafen! Dedica't a fastiguejar com et	fastiguegen	i no res més! —Això és perdre el temps —repetí Amfós, vistentment fora ja
bon xic crescuda, demostrava el desig, segons li deia l'advocat, de	fastiguejar	-lo, no pas pel fet d'autes, sinó pels seus escrits i prèdiques). I
pot també no ésser un vici. En tots els aspectes, massa familiaritat	fastigueja	. 15 D'agost. La Mare de Déu d'agost. Sant de la senyora
amb jocs de vanitats i gelosies... després el sobrepassaria i l'hauria de	fastiguejar	, però, era la fatiga del camí planer i de les coses aconseguides...
reposo damunt els herbeis, algun escarabat o algun llagost ha de venir a	fastiguejar	-me. Ahir mateix, quan m'ajeia vora el torrentol, en altre temps adorat
sense cercar-ho ni merèixer-ho, us trobeu sospitat, perseguit, malullat i	fastiguejat	per les autoritats d'aquella zona i pels seus servents, espontanis i a
grup de oasiencs. El meu silenciós company es decidí a opinar que ens hi	fastiguejàvem	. Jo, atuïda de calor i encegada de llum, li vaig respondre que pensava
i un petament de dents. L'exemple poc edificant dels companys, l'havia	fastiguejat	, però no havia estat prou per a fer-li renegar de la pròpia fe. Aquell
airejar; bronze, bronzejar; festa, festejar; llagot, llagotejar; fàstic,	fastiguejar	; neguit, neguitejar; angúnia, anguniejar; sermó, sermonejar; agrejar
i d'esbargiment útil, fent, de passada, que el subjecte no es	fastiguegi	amb la forçosa monotonia del treball d'impostació muscular i
teories, de la contradicció entre els qui tot els plau i els qui tot els	fastigueja	, n'esdevingueren suggerències per a donar als periòdics profunditat i
un ajudant: un marrec que tenia esment d'una gallina i d'un porcell. Tot	fastiguejava	. Però el fàstic prenia proporcions aterridores quan l'inventor, per tal
els uns als altres, sinó ells per si sols; millor dit, s'ensopeixen. Es	fastiguegen	de no fer res. La mateixa cosa que abans passava precisament pel
mateixa cosa que abans passava precisament pel contrari: que la gent es	fastiguejava	de treballar. A Annàsia, qui està de sort pot aconseguir treballar
meves: "Si tossia?... Sí; una mica encara; però no té importància; em	fastigueja	sentir-me fluix perquè això dóna motiu al senyor Poch (l'Administrador)
dos fets: primer perquè tornaren ací, de Cuba, moltes famílies del país	fastiguejades	per les insurreccions. Amb els diners que portaren aquestes famílies es
com la creadora de tots els nuclis polítics, és la que ha acabat per	fastiguejar	, per cansar, per desesperar a Balfour, obligant-lo a deixar de la seva mà
volem fer sentir l'autoritat paternal amb sermons més o menys útils, el	fastiguejarem	i tot riscant malmetre la seva voluntat, sense donar-nos-en compte,
l'estudi i la meditació. Finits els estudis, el no fer res ja començava a	fastiguejar	-lo. Un matí de dia feiner sortí de casa a les nou i marxà capficat
o agnòstiques, com una reacció pol·lèmica contra l'extrem contrari. Són	fastiguejats	per una vida tota constituïda per la intimitat. Hi ha en ells en certs
al dret amb un impudor a prova de bomba. Després se'n fatigà o se'n	fastiguejà	i el "Papitu" anà aprimant-se i perdent categoria. Jo,
És com un moble fet malbé de tant servir, que hom tira al carrer quan ens	fastigueja	el veure'l en la nostra casa. Trista situació dels fills No és menys
un feix pesat de portar, per esclavitzar-nos a unes normes que ens	fastiguegen	? No ho diu pas així, ell: He vingut perquè tingueu vida i la tingueu en
En els qui ens carreguen amb la seva importunitat, en els qui ens	fastiguegen	per la seva barroeria, en els qui tenim travessats, per l'antipatia que
descompostos, ni gestos despectius o d'enemistat, ni res que maregi o	fastiguegi	. Moltes coses el decòrum permet fer que el decòrum no permet presentar.
de la paraula, per exemple. Altrament, hom s'arrisca a esgotar i	fastiguejar	alumnes i professors. La repetició d'un gest gairebé idèntic exigeix un
s'espera aquesta reacció si els anunciava que els desheretaria, i volia	fastiguejar	-los així per tota la vida. Aquesta terrible lluita de venjances, si bé,
de les qualitats de Maximí: fou un home molt bel·licós. I havent-se	fastiguejat	els exèrcits de la mol·lície d'Alexandre Sever, del qual he parlat més
i supressions, i de fer-les d'una manera regular per tal de no	fastiguejar	els càlculs d'efemèrides: és a dir, usar cicles amb regles fixes i per
de canviar-se les idees i, en canvi, constata a la sortida que s'ha	fastiguejat	. El mateix individu, posat en altra circumstància, reveu el film en un
film en un moment de calma i no pot arribar a comprendre com va poder	fastiguejar	-se la primera vegada. Quant a la determinant de l'edat, és molt

Pàgina 1 (de 4)

50 següents