Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
fat A 157 oc.
fat M 507 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb fat Freqüència total:  664 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

totes les gràcies. La papaia, tan celebrada, és un carbassó dolç i fat que, molt madur i a còpia de molta gana, es pot fer anar avall. Els
masteguen goma tot dient: "/Oh, yes\!" amb uns ulls blau clar, fats, inexpressius i nets, com les turqueses. Aquestes dues parelles pertanyen
¡Com hi he ballat, jo, en aquell saló! Ses dones d'avui són fades i estúpides, quan no són qualque cosa pitjor. En es meu temps era
emulant-se en la carrera única, com assumits pel fat enorme de les grans ofensives o els grans èxodes.
i l'escampaven, olor de mar. Dels rengles de les tripaires sortia l'olor fada de mort. El rebuig de les bèsties tot servia per ser venut damunt de
respirava la pell del pit de Leocàdia, tota feta de camèlies blanques, fada, inodora, sense promeses, limitada per l'escot discretíssim i per un gran
Després anaren a veure una revista al teatre Còmic; el francès ho trobava fat i una mica bèstia. Després, encara, van fer una copa, i el francès va
la infelicitat, allí on els actes perden gust i color i s'accepten com a fades eventualitats de la nostra existència. No se sap de cap il·lustre
la vinya brostarà i, abans que la nit véngui, serà el vi trascolat! "Per fat i fat que la mia mare m'ha encomanat i un punt més, que lo que diré sia
brostarà i, abans que la nit véngui, serà el vi trascolat! "Per fat i fat que la mia mare m'ha encomanat i un punt més, que lo que diré sia
l'anell que a una altra vida vostra vida unia. Presonera del fat, dins un vaixell anàveu vers l'ignota llunyania. Per
rosades i reflectir-me en els teus ulls. Però m'apar que un fat maligne omple ma vida de tristor i em repeteix que
la Reforma i la Contrareforma li han deixat és, reiterem-ho, una realitat fada, sense alegria i sense dimensió transcendent. Descrèdit ¿Què s'ha fet,
hagué ensenyat les arts ornamentals, es posessin a pintar aquarel·les tan fades i aplicades com les que s'haurien pogut esperar de fadrines velles. Si
el meu pas breu i malaurat per la vida, la meva posició de víctima d'un fat obscur. Penseu com el vòmit de sang havia de confirmar-me en aquest
amb el tràgic assedegament de vida, de "tota la vida", que era com el fat d'aquest drama de la meva joventut algunes escenes del qual constitueixen
viure, o bé en altres en què et sents excepcionalment feliç. No sé quin fat estrany, quina atracció misteriosa m'ha fet anar com d'esma en aquesta
Cuanta desditxa. ¡Quina sort mes desastrosa! Julia. Es lo fat que aixís ho ordena. Ton. Es la mala estrella nostra. Jo que ja
existencia. Fes que 'l mon no conegui; que no neixi, ja que al naixer ton fat juga ab sa vida, si no vols que ab la pensa adolorida lo mes sagrat del
més vergonyosa que no pas el caure; puix que, pel fat, no mor la fortalesa pròpia dels déus, ni la substància
del Cel, i a prova el seu suprem domini que es deu al fat, a sort o a violència! Massa veig i lamento el fet terrible
Líban convidava les joves sirianes a planye's del seu fat amb tendres queixes, a l'estiu, tot un dia, mentre Adonis
a una cosa pitjor, puix que ens subjuga l'inevitable fat, i tot ho ordena, decret omnipotent, l'august arbitri
només podrem quan a la sort voluble es lliuri el Fat etern i arbitri el Caos; la vanitat del primer extrem advera
que una vegada més han d'aixecar-nos, àdhuc en contra el fat, des de l'abisme fins a la vora de la seu perduda,
en puig soliu, i, amb pensaments més nobles, discuteixen de Fat i Presciència, de Voluntat i Providents Designis,
de Voluntat i Providents Designis, (voluntat lliure, fat invariable, i la més absoluta presciència), i al
dolcíssim en un instant, i és gairebé ja atesa! El fat, però, s'hi oposa, i els en priva Medusa, que amb terrors d'una
que fóra el seu, i jo el seu túixec, si ho provés algun dia: el Fat va dir-ho. Però tu, pare, evita, jo t'ho prego, el
estat menys certa. Així amb ni el mínim d'impuls o ombra de fat o d'altra cosa per mi immutablement preesguardada,
volgué que per natura fos ben lliure, no pas regit pel fat inextricable o l'exigent necessitat. Postula
cel queia, i, esfereït, s'hauria fet escàpol; però el Fat estrictíssim massa endintre deixà enfonsats els fonaments
d'actuar o no actuar, no se m'apropen Necessitat ni Atzar; Fat el que ordeno!" Digué l'Omnipotent, i allò que deia, el Verb,
encara visc, i amb vida més perfecta que la que el Fat em destinà, arriscant-me per ésser més. El que s'obrí a la
allò acomplert, aconsegueix desfer-ho? Ni Déu Omnipotent ni el Fat! Tal volta no moriràs; potser no és tan horrible
nova força." Li va respondre l'Ombra escanyolida: "Vés on el Fat i el teu impuls et menin. No aniré ronsejant al teu darrera,
insòlit, i amb bramuls clamorosos protestaven al Fat suprem; com vaig trobar aleshores el Món tot just creat, que ja
que caiguts, joiosos." Diu i desitja, humiliada, Eva, però el Fat no ho aprova, i la Natura dóna senyals, impresos en les
catalans, la seva mort. Ara, si els daus ja estaven llançats, si el fat inexorable de la història exigia tanta destrucció material i moral de
ni regular la llur intensitat errívola. Però ens encontràrem; i el fat ens uní a l'altar; i jo mai no vaig parlar de passió, ni vaig pensar en l'
de la meva feblesa o la meva follía, i, somrient, l'anomenava el Fat. I semblava encara conscient d'una causa, a mi desconeguda, de
no vaig servar cap sentiment de temps ni de lloc, i les estrelles del meu fat s'esvaíren de sobre'l cel, i d'a-les-hores ençà la terra esdevingué
finalment el prejudici de trobar-se davant d'una novel·la caduca, fada i rosa: en una paraula, del significant, sumptuós, al significat,
polítics de Catalunya, quan no s'albirava en lloc només que resignació al fat secular i urc per a senyorejar, espoliar i vilipendiar Catalunya? Quan
de gravetat, el més oportú en aquell moment. El mecanisme d'aquell Fat és elemental: la monarquia compta amb l'ajut de tres o quatre
que desitgen? Quin traïdor instint els fa prendre la via errada? Terrible fat haver d'anar a les fosques, i triar a les palpentes, i confondre
i el boterut dimoni de la supèrbia. Viure, fruitar, morir: tal és el fat de tota cosa nada, tal és el nostre. Som, per un temps, un tancar i obrir
i instructius; pot haver-hi un ridícul tan baix i groller, o àdhuc tan fat i tan indiferent, que ni és permès al poeta de fer-hi atenció, ni
virtut. Capítol V De la societat i la conversa Un caràcter ben fat és no tenir-ne cap. És el paper d'un ximple ésser importú: un home destre
que parlen un moment abans d'haver pensat; n'hi ha d'altres que posen una fada atenció en tot el que diuen, i amb els quals hom sofreix en la conversa

  Pàgina 1 (de 14) 50 següents »