Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ajagut a terra sense fer res i que passi el que passi. Així, amb aquest	fatalisme	, vaig comparèixer a exàmens. En mi hi havia un començ d'odi contra
mirada? Llei de l'honor! Dura lex, sed lex, exclama amb	fatalisme	Rubió i Lluch; però Menéndez y Pelayo, del pròleg estant, replica:
lliure dins de la norma admesa —i, per tant, a l'altre extrem del	fatalisme	de les màquines, on la jugada és feta per endavant—, dóna lloc a l'única
és la creença de Lorca en la llibertat i una prova evident del seu no	fatalisme	. Yerma és muntada sobre una bastida tan sòlida com ho
que hem adduït abans, a causa del seu excessiu egocentrisme i del seu	fatalisme	dialèctic. Els protagonistes de les tragèdies de Strindberg —ens referim
estricta. Si en els resultats econòmics imperés exclusivament el	fatalisme	geogràfic, hom no s'explicaria la persistència de la prosperitat
insostenibles, folles. I la natura sense la voluntat ens portaría al	fatalisme	, a la coacció, a la violencia, i ens llançaría contra una muntanya de
els malentesos de l'instint de la vida. Tècnica: el govern d'un	fatalisme	a la manera de Tomàs Hardy. Estilística: les incidències desiguals
ulls hi ha noblesa, són lleials, emmirallen francament l'instint; tot el	fatalisme	orgànic d'una raça dominadora, destinada a regnar sobre l'abisme, a
personatges de Lenormand; són quatre ratés, quatre sotmesos al	fatalisme	, quatre abúlics que marxen, de tombarella en tombarella, a la degradació
anglesa apareixíen com amarades d'un èxtasi melancònic, d'una ombra de	fatalisme	, que era ben bé cosa de l'ànima de Burne-Jones. ¿No s'ha arribat a
al mal valors afirmatives i pretenen explicar llur inacció pel	fatalisme	d'una força sobrenatural misteriosa i enemiga: la masoneria, per exemple.
a Louvain, per exemple. Senyor! que aqueixa guerra sigui el fracàs del	fatalisme	naturalista! ¿Per què, quan admirem l'ordre alemany, recordem la
estimar tot, perdonar tot, alliberar-nos de la nosa opressora, superar el	fatalisme	de la guerra, cercar la manera de retrobar la fe per damunt dels fets. I
a popa, —va fer En Millet que reaccionava esbogerradament contra el	fatalisme	que l'havia atuït feia una estona. —No siguis beneit —va dir el
fermament, xiuxiuejant amb les testes juntes. Se m'encomanava el	fatalisme	musulmà i aquella confiança en els morts. Decidida, vaig seure sobre una
aquí com ensopits. Tothom semblava sofrir una mena de letargia, de mortal	fatalisme	. Les poques i migrades palmeres de l'oasi s'escampaven al redol del
tres i La pua de rampí són tres exemples del	fatalisme	desesperat que guia la inspiració del novel·lista i dóna pas rares
forçades evolucions. Aquest és, doncs, un altre punt de vista. Contra el	fatalisme	de l'estudi de la Història amb ulls d'espectador erudit, però que en el
política internacional en tots sentits, per què preocupar-nos ara, com un	fatalisme	que ens esporugueix, d'establir plans per a la política que caldrà seguir
soroll fatídic s'intensifiqués i fos el principi de la fi. I aclaparat de	fatalisme	, exhaurides les forces, s'ajeia al canapè i s'entreabaltia, atent, però,
perforant, perforant com un corc, arribar-li a l'ànima i podrir-la. El seu	fatalisme	, altrament, el disculpava. Ésser ell el nunci del malastre, ell el primer
repòrters més joves escolten i callen. Un d'ells seu en un recó perquè el	fatalisme	i el decandiment l'hi obliguen. El mosso arriba de la impremta carregat
Què sabia de les lluites entre la intel·ligència i el cor, ni del	fatalisme	que empeny els malalts d'una vocació a amargar l'existència dels qui més
els ressorts de la seva voluntat i accentuava la rude melangia del seu	fatalisme	innat. Pensava sempre en Maria Dolors, però no en parlava mai. La
amb dificultats insuperables que ens han obligat a acceptar com un	fatalisme	els fets consumats. I com que fins i tant que les noves orientacions
marge d'elasticitat incalculable, que ens posa en necessitat de combatre	fatalismes	i pessimismes inspirats per la peresa. Un home neix amb un cabal de força
darrera seu una immensa fillada excelça i perdurable. D'aquí vénen el	fatalisme	, la tristor i, sobretot, la inconstància i fins les incoherències dels
islàmiques S'ha dit que la civilització mahometana és la immobilitat i el	fatalisme	, així com la cristiana el moviment i l'esperança. Heu's aquí una
mal entés de les dònes, la pór al tractament, i sobre tot una especie de	fatalisme	, que fà que es tingui pór de si després que sembla que s'ha buscat un
i resignat; fins i tot el punt de vista legislatiu participava d'aquest	fatalisme	, el malalt restant sotmès a un expedient jurídic de reclusió
la més poderosa de les nostres tendències emocionals i pràctiques. El	fatalisme	, la dissolvent paraula del qual, en totes les crisis de la conducta, és
mi, va conduir-se elegantíssimament. Un dolç escepticisme, o potser un	fatalisme	mossàrab que don Jesús devia dur a la sang, actuaren perquè ell mirés
l'amor a la paraula precisa i exquisida, dignitat d'artista; i tot el seu	fatalisme	amarat de melangia, encarnació profunda de la "saudade" tan
paral·lels de l'home afavoreixin recíprocament l'evolució cultural. El	fatalisme	de Freud es reflecteix en la seva concepció terapèutica. Des del seu punt
més en el seu aspecte extern, ritualista, que en un sentit dogmàtic. El	fatalisme	, el ocultisme ho envaeix tot. Passen els segles, i el Cristianisme
de la psicologia humana, amb aquell Penediment i el	fatalisme	desesperat de L'embruix. Però també hi ha, igualment, mal
únic de la seva primera novel·la acusava una filiació russa, pel seu	fatalisme	i per la tortura constant de la seva vida, en Terres de
en els quals els individus solen mantenir una actitud de resignat	fatalisme	davant de les coses que no poden assolir. "Quan la guineu no les pot
seti per a la llibertat, la qual resta ofegada en el corrent on impera el	fatalisme	. Vet-aquí per què tots els representants més caracteritzats del lliure
divina, s'imposa la conseqüència: cal negar la llibertat, cal acceptar el	fatalisme	de la infal·lible previsió divina com ho feien la generalitat dels
Indiscutiblement que, enmig d'un substracte de superstició,	fatalisme	, consumisme religiós, etc., hi trobem unes constants lluminoses que cal
mecànic aplicat a l'univers sencer, avatar pseudo-científic de l'antic	fatalisme	o, més aviat, de la concepció teològica de l'atzar segons el cardenal
i de les violències que avui se'ns mostren com el resultat d'un	fatalisme	. Potser podeu pensar que en aquesta visió sociològica l'home corre el
era, però, i decebut així per l'actitud del proïsme, s'inclinà cap a un	fatalisme	còsmic propi de la fi de segle. Per això, davant el que per a ell era
societat. En fer de l'ús del castellà un fenomen "natural" —una mena de	fatalisme	ètnic—, no cal aclarir, ni molt menys resoldre, cap problema.
d'això és la hipòstasi i l'"ontologització" de la dialèctica i el	fatalisme	economicista que sostingué principalment l'estalinisme. Contra aquest
lluny siguin d'aquestes, més alta serà la interiorització psicològica del	fatalisme	, consensus o resignació amb les estructures de dominació i la
pels homes com a bo i definitiu. L'alt grau de consensus, resignació i	fatalisme	que hom troba sovint en certes zones socials no pot amagar la molt més
pogués explicar-les. De cap manera no voldríem arribar a aquesta mena de	fatalisme	, que ens portaria a acceptar que la velocitat de l'aigua que s'escola pel

Pàgina 1 (de 4)

50 següents