Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

adorador de vaques sagrades, del xinès cerimoniós i respectable, del moro	fatalista	i sibil·lí, ha estat objecte d'una revisió contundent. Són els fets que
ha tornat a la seva calma resignada, desil·lusionada, a la seva rutina	fatalista	—i feliç. A la tarda parlo amb una camperola d'una altra masia més rica.
No és tot una mica el mateix? —pregunta amb un moviment d'espatlles	fatalista	. S'inclina cap una corda que penja del costat del vehicle, en recull
el séc enèrgic del front i la ratlla travessera de les celles juntes.	Fatalista	com tota dona benavinguda al mig esclavatge familiar, quan alguna bona
nosaltres tampoc. Divergim perquè vosaltres sou mecanistes, causalistes,	fatalistes	. Creieu que tot ve determinat fatalment. Les lleis físiques són
planto cotó. Tinc molts obrers, negres i rossos, i negre-rossos. Ganduls.	Fatalistes	. Bruts, mentiders, depravats. Ahir al vespre, entre els meus negres, dues
bastida amb els elements que componien la tragèdia antiga: la predicció	fatalista	dels astres, no pas com una coincidència final amb el destí de l'heroi,
prendre els defectes com a quelcom que ha d'ésser acceptat amb resignació	fatalista	, i a on la voluntat no hi té res a fer. Convé, també, valorar exactament
interessant. —Perfectament. Però, encara pénso que sou excessivament	fatalista	, en afermar que nostra manera de ser, siga absolutament inmutable. —Veig,
el gran pintor de les llegendes cèltiques, o de les mitologíes	fatalistes	, i el creador de més geni que el prerrafaelisme hagi tingut, tant en les
vell, ben intencionat i brut, plegava els braços amb desesperança. Era	fatalista	. Vingué la pesta sense saber com. Un rodamón la portà. Havia mort en mig
barregen amb les estridents dels infants. L'acord s'escampa tremoladís,	fatalista	, salvatge. Sembla un plany sense fi, sortit dels cors emocionats i
mallorquina tingui res a veure amb el tipisme morú, brut, esparracat,	fatalista	i ferotge, que esteu acostumats a trobar en certes contrades extremes de
amb una completa tranquil·litat i una absoluta atonia. Es presenta com un	fatalista	acabat. Els pròdigs —diu— no tenen pas la llibertat de deixar de gastar
tancat a tot el que sigui desagradable. És un individualista lúcid, un	fatalista	absolut, que reacciona davant de les coses fent unes grans riallades.
la comarca del Baix Ebre. Els seus personatges són els éssers brutals o	fatalistes	que omplien ja les pàgines de les seves anteriors novel·les. Però el
és el gran símbol del sedentarisme. El nexe entre la terra i l'home no és	fatalista	; no és cap relació de causa a efecte, sinó d'excitació i reacció. L'home
ni la gana. Potser cohonestaven llur tranquil·litat amb la resignació	fatalista	de: "Sempre s'ha fet així", i el principi que sostenia que l'aplicació
anys. Després tot es fa greu, i neix la melangia... —Sou pessimista? Sou	fatalista	? —No, amic meu: sóc realista i sóc escèptic! —Solter? —De naixença.
À quoi bon seguir lluitant? I en aquest à quoi bon dels	fatalistes	trobava tota la confirmació i la justificació més o menys lògica del seu
bullidor de flors i de lava, ¿com ho farem per aturar els destins? —Sóc	fatalista	, Urània meva. Tanca els ulls, i calla! —Besa'm, August... —No beso
mai més... ¿Per a què, si Urània ja era lluny? I l'à quoi bon dels	fatalistes	turmentava i disgregava la voluntat truncada del pobre August. De la gent
als problemes greus de l'hora tràgica que vivim, que en un renunciament	fatalista	precursor de la derrota inevitable. I és que en aquesta hora solemne, en
Aquesta última conclusió no ens pot portar de cap manera a una actitud	fatalista	que ens faci creuar de braços davant l'anormal permanent. Tenim un doble
"Aquella tarda jo ja tenia una clara consciència de la meva fi. Sóc	fatalista	, ja ho saps; demà passat farà dos anys que t'ho vaig dir. Per mi, cada
sotmès sense voluntat ni tenir-ne esment. Això portà a interpretacions	fatalistes	respecte al crim i el suïcidi, i amb aquest motiu es promogué una
motiu es promogué una polèmica exacerbada. Però aquestes interpretacions	fatalistes	foren portades a les seves últimes conseqüències pels continuadors del
comunicatiu, —com ho prova l'hospitalitat— sigui el rus fondament	fatalista	i obri com a tal: cerqui les ocasions de menjar i de beure (sobretot el
Hi han pobles quiets sense capacitat per a la protesta, amb sentit	fatalista	de la vida, als qui deixen insensibles els drames interns o propers més
la resta del fustam, pintat de color de perla. Estava predit, dirien els	fatalistes	, que l'"Honorata" no podia restar tranquil·la. Feia set anys que anava
greus —tots els altres defugien l'acció de la psiquiatria— amb un criteri	fatalista	i resignat; fins i tot el punt de vista legislatiu participava d'aquest
a la llibertat individual amb la trava d'un criteri massa positiu i	fatalista	; també ha perjudicat l'eugenèsia el fet d'ésser aplicada amb rigor inhumà
hereditària de les malalties mentals, de bon tros menys determinista i	fatalista	que la que hom sustentava fa un cert temps. Així, el consell
són les conseqüències del sistema spinozà, el panteisme, el fons	fatalista	i la seva actitud anticristiana. Els biògrafs i els historiadors de la
del projecte existencial, la Psicoanàlisi es declara inoperant,	fatalista	, no intervencionista: arranjats els obstacles de l'esfera instintiva i
essencial Mestre en Gaia Ciència —com de l'art imitatiu que, en la seva	fatalista	humilitat, es resigna a la reproducció de la Natura; mentre que
d'ell tots els recursos de la praxis. Una concepció pràcticament	fatalista	del "sentit de la història" o del progrés condueix a justificar el
com si formés part de la nostra manera actual de viure. Aquesta actitud	fatalista	no és justificada; ja coneixem algunes de les causes que contribueixen a
de les possibilitats de l'afer que tenen entre mans. Aquesta opinió	fatalista	tan estesa és una idea errònia en moltíssims casos. És una de les moltes
endevinar més que contant-vos els fets i amarant amb el seu pessimisme	fatalista	cada ratlla on era descrita la seva desesperació i la seva lluita. S.
política i cultural. En aquestes condicions el sentiment de despectiva i	fatalista	indiferència deuria ésser un dels dominants en sa psicologia individual i
personal que no de l'herència. 14) S'ha passat d'una societat	fatalista	, que encaixava les injustícies amb resignació, a una societat més
manera. Déu que, val ha dir-ho, actua sovint d'una manera màgica,	fatalista	o tràgica. Imatge utilitarista de Déu, sí, però que no exclou una
seva religiositat —el seu cristianisme popular— va carregada d'elements	fatalistes	, supersticiosos, màgics, francament regressius i, per tant,
natural". El malentés vé d'això: que una valoració estàtica i purament	fatalista	del panorama social "podia" suggerir que l'oligarquia renaixentista
aquestes concepcions de Marx: hegelianitzants, neokantianes, eticistes,	fatalistes	, cientifistes, rupturistes, teològiques, literàries, etc., cosa que, a
amb un evident panteïsme i un cert agnosticisme i amb quelcom també de	fatalista	i excèptic. Havia arribat a maleïr el Creador. No obstant, confiava en la
esmentades de Sicília i Andalusia, socialitzen segons uns principis més	fatalistes	, de resignació i d'acceptació dels "fets de la vida": la mafia,
i la mort que es passejava pels voltants tenia una apariència menys	fatalista	. He dit que el segon grup era format pel teatre d'aficionats. Era el que
a prendre un caire festiu, la barcelonina es caracteritzava pel seu aire	fatalista	, d'una llobreguesa irreparable. Aquella visió medieval dels encaputxats

Pàgina 1 (de 3)

50 següents