Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

La noia, quan es veu molt de prop perseguida, demana, potser perquè la	fatiga	la venç, que la deixin reposar en una arrelada, oculta, estranya,
Les nimfes el seguien mentre vagarejava. Errant sense pausa i sense	fatiga	, va conèixer pam a pam aquella terra, que ressonava de crits i de fines
llisa paret benigna de la mort. Bé, enllestim. Duc a pes de braços, amb	fatiga	, un munt de terra i l'estendré sobre el cadàver nu, negre de sang,
"Però conquistar la llibertat comporta una pila de penes, esforços,	fatigues	i perills. Apa, les paraules sobren, enlairem-nos." "Amunt!", guimbava
amb comoditat. Feia anys que havia sortit d'allí, i avui tornava amb una	fatiga	d'esperit més profunda, amb un desengany més. Tino Costa aquesta nit es
emoció? Era la veu de la innocència, que, a través dels desenganys i les	fatigues	, venia com una dolça apel·lació als seus sentiments d'infant, com per
tot no es malmetés en la continuació i no sobrevisqués a l'enuig o a la	fatiga	. Però cada vegada ho havia rebutjat com una estèril covardia i s'havia
foc en què sentia consumir-se. Ell, malgrat tot, s'esforçarà a manifestar	fatiga	, indiferència; posarà un fre als seus llavis, subjectarà el seu cor,
en un èxtasi gairebé celestial, en el repòs benefactor d'una tremenda	fatiga	d'anys i anys, inundat en una benaurança tan plena com només en somnis
la sortida; potser massa. Tal vegada en això residia el secret de la seva	fatiga	, de què Tino Costa acabés sentint-se amb ella com presoner. I, amb tot,
anava transfigurant-se, fent-se nova sota la seva mà. Nogensmenys, la	fatiga	no trigava a sobrevenir; i la seva fugida del poble, i el record de Mila
ombra d'ansietat, fins que els ulls li fan mal, fins que la rendeix la	fatiga	. Després retornen lentament, i quan la nit es tanca sobre els turons, a
es destrossaren contra les pedres; els seus peus delicats sagnaren; la	fatiga	la rendia i sentia que els ulls se li enterbolien, però ella continuava
com si ell —el seu amat— l'estés mirant, com si la mirés Déu. Cada nova	fatiga	, cada nova angoixa, li semblava que, en els sacrificis que portava
corbada i semblava encara més empetitida. L'obsessió de la seva idea, la	fatiga	i la debilitat que anaven fent presa en ella, la contínua ansietat amb
el cel s'anava cobrint d'espessos núvols. Mila, malgrat la seva immensa	fatiga	, es digué que tal volta podia encara arribar al poble. Ara s'albirava
davant d'aquella notícia, s'haguessin acumulat a sobre d'ell totes les	fatigues	d'aquells dies. Se n'entrà a la masia, s'allargà sobre el llit, sense ni
esperar ni un minut més, i malgrat ésser ja fosca nit i a despit de la	fatiga	que l'aclaparava, manà aparellar de nou el carro i va apressar-se devers
ànim de res; també ell era com una ombra de si mateix, sinó que a ell la	fatiga	li guanyava també l'esperit; ell tornava amb l'ànima malalta de tristesa,
seu cor. A poc a poc va calmant-se; a poc a poc s'abandona a la	fatiga	, i les imatges del somni que tingué de l'horrible malson de la nit
posada a discussió. Però també és cert que l'home mitjà sent una mena de	fatiga	o de fàstic, a la llarga, del seny i de la placidesa. Enyora, en el fons
no eren sinó desistiments d'odiar, explicables per impotència o per	fatiga	. El veritable perdó, en canvi, presuposa la mordacitat intacta de l'odi,
/Beatus ille\ d'Horaci en dóna la pauta. I la cosa no falla: la	fatiga	—més o menys sincera— que produeix una exacerbada mistificació ciutadana
El silenci de les Torres de Padrós va ser, possiblement, ple de tedi i	fatiga	, però inútil no, car allí va néixer el poeta. Josefa Valls havia guanyat
de la publicació de les lleis es podria desprendre, car, com sabem, la	fatiga	llima la voluntat del mal, com la voluntat del bé, i la peresa si no la
de tantes hores perdudes, introbables ja, emborratxava de son, de	fatiga	, les cares pàl·lides d'aquells mitjos homes. Sobre la taula, els qui
acurada i repetida de les seves memòries. Treballa sense cedir a la	fatiga	, malgrat la calor, malgrat els crits del carrer, malgrat la incomoditat
una llàstima; portava ja alguns cops de pedra; caminava mig baldat, de la	fatiga	i dels cops, però amb el cap aixecat, la boca oberta, penjant-li una
els amics, jugar una partida i riure amb ells, oblidat un moment de les	fatigues	del treball i les preocupacions. Jaume era assossegat, seriós. Prenia el
per igualar les altres, perquè no l'acomiadessin: se li notava la	fatiga	i semblava a la vora de posar-se a plorar. Aquell dia, s'havien aixecat
Se'ls sentia panteixar. A la vora d'unes pereres, fos el temor, fos la	fatiga	, Borra tingué una lleu vacil·lació. Jaume avançà fins a quasi tocar-lo.
trenta anys, però n'aparentava molts més, a causa de les privacions i les	fatigues	. La Pigada havia fet un mal casament. La mare s'hi havia oposat amb totes
a la Pigada. Ella la veié i, dintre la ira que li bullia al pit, en la	fatiga	que l'abatia, s'alegrà de la vista. Joana s'avançà cap a ella. —Què fas
seia al pedrís de la porta; havia arribat del treball i tenia un posat de	fatiga	i d'abatiment; s'hauria dit que les ombres li pesaven sobre l'espatlla.
tota la cara a dins, folls del plaer d'ésser només	fatiga	i gana i pes. Tot podia passar, i no em va sorprendre
relleu. Parla amb una gran desesma i es mou lentament, com presoner d'una	fatiga	perenne.] [Anguila té vint anys; és una mena de grumet que no sap moure's
flueix dels seus ulls plens de dolcesa. Hi ha, però, en la seva mirada	fatiga	i desencís. Vesteix simplement, però amb gust: un gust gens afectat i que
de seguida el nostre amor cruel! I també hi ha la sang, la	fatiga	mil·lenària, immensa, de la sang. Des de la sorra
i a la misèria (dels altres); verifiquen les penes i	fatigues	(dels altres, incomptables); planegen i celebren o
[(Treu la mà).] Só el mateix, el Perot de l'Armentera, mort de	fatiga	, turmentat de set, i tinc plenes les mans d'esgarrinxades de pujar fins
una mica parat, amb una lentitud de moviment i una respiració de	fatiga	; estossegaire sense fi, s'escurava contínuament el coll per vici, perquè
cara de les xicotes s'hi dibuixava una baralla de suor, de somriures i de	fatiga	. A l'hora de la gent, tornaven a la platja amb els ulls entelats per la
l'isolament de l'heroisme seu; ah! no creguem que, lliure de	fatiga	, l'íntima lassitud no el torbi mai: també ha mester
Al càstic que t'imposi Jehovà inclina el coll, sens pena i sens	fatiga	; car, com el pare al fill, la seva mà al que ama sols
i l'amargor de totes les caigudes. Saps del plaer i la trista	fatiga	... I cada nit l'estrella és molt més alta. III
de no veure-la enlloc); els neoclàssics, fracassada, o esgotada —la	fatiga	hi compta—, aquesta darrera provatura, l'articulen sobre conceptes
fos d'hora m'anguniaria pels veïns. Tomàs, mig decantat al llit, amb la	fatiga	de qui no sap què li passa, veu la porta de la sala oberta; salta del
ni pecats, on podria seguir tot de converses amables, lliure de	fatiga	, i estrènyer la mà a qui us ofereix bells llibres i diu amb veu
era l'arma que brandiria. Laura va acceptar-ho mig com a càstig, mig per	fatiga	; però aquell esclavatge li desvetllà l'orgull; va adonar-se que havia de
de tan poc abast, de qui havia cregut poder refiar-se. És la mateixa	fatiga	que es comença a interposar en el seu propòsit de sotmetre's a la

Pàgina 1 (de 30)

50 següents