×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb fatiga |
Freqüència total: 1517 |
CTILC1 |
La noia, quan es veu molt de prop perseguida, demana, potser perquè la | fatiga | la venç, que la deixin reposar en una arrelada, oculta, estranya, | Les nimfes el seguien mentre vagarejava. Errant sense pausa i sense | fatiga | , va conèixer pam a pam aquella terra, que ressonava de crits i de fines | llisa paret benigna de la mort. Bé, enllestim. Duc a pes de braços, amb | fatiga | , un munt de terra i l'estendré sobre el cadàver nu, negre de sang, | "Però conquistar la llibertat comporta una pila de penes, esforços, | fatigues | i perills. Apa, les paraules sobren, enlairem-nos." "Amunt!", guimbava | amb comoditat. Feia anys que havia sortit d'allí, i avui tornava amb una | fatiga | d'esperit més profunda, amb un desengany més. Tino Costa aquesta nit es | emoció? Era la veu de la innocència, que, a través dels desenganys i les | fatigues | , venia com una dolça apel·lació als seus sentiments d'infant, com per | tot no es malmetés en la continuació i no sobrevisqués a l'enuig o a la | fatiga | . Però cada vegada ho havia rebutjat com una estèril covardia i s'havia | foc en què sentia consumir-se. Ell, malgrat tot, s'esforçarà a manifestar | fatiga | , indiferència; posarà un fre als seus llavis, subjectarà el seu cor, | en un èxtasi gairebé celestial, en el repòs benefactor d'una tremenda | fatiga | d'anys i anys, inundat en una benaurança tan plena com només en somnis | la sortida; potser massa. Tal vegada en això residia el secret de la seva | fatiga | , de què Tino Costa acabés sentint-se amb ella com presoner. I, amb tot, | anava transfigurant-se, fent-se nova sota la seva mà. Nogensmenys, la | fatiga | no trigava a sobrevenir; i la seva fugida del poble, i el record de Mila | ombra d'ansietat, fins que els ulls li fan mal, fins que la rendeix la | fatiga | . Després retornen lentament, i quan la nit es tanca sobre els turons, a | es destrossaren contra les pedres; els seus peus delicats sagnaren; la | fatiga | la rendia i sentia que els ulls se li enterbolien, però ella continuava | com si ell —el seu amat— l'estés mirant, com si la mirés Déu. Cada nova | fatiga | , cada nova angoixa, li semblava que, en els sacrificis que portava | corbada i semblava encara més empetitida. L'obsessió de la seva idea, la | fatiga | i la debilitat que anaven fent presa en ella, la contínua ansietat amb | el cel s'anava cobrint d'espessos núvols. Mila, malgrat la seva immensa | fatiga | , es digué que tal volta podia encara arribar al poble. Ara s'albirava | davant d'aquella notícia, s'haguessin acumulat a sobre d'ell totes les | fatigues | d'aquells dies. Se n'entrà a la masia, s'allargà sobre el llit, sense ni | esperar ni un minut més, i malgrat ésser ja fosca nit i a despit de la | fatiga | que l'aclaparava, manà aparellar de nou el carro i va apressar-se devers | ànim de res; també ell era com una ombra de si mateix, sinó que a ell la | fatiga | li guanyava també l'esperit; ell tornava amb l'ànima malalta de tristesa, | seu cor. A poc a poc va calmant-se; a poc a poc s'abandona a la | fatiga | , i les imatges del somni que tingué de l'horrible malson de la nit | posada a discussió. Però també és cert que l'home mitjà sent una mena de | fatiga | o de fàstic, a la llarga, del seny i de la placidesa. Enyora, en el fons | no eren sinó desistiments d'odiar, explicables per impotència o per | fatiga | . El veritable perdó, en canvi, presuposa la mordacitat intacta de l'odi, | /Beatus ille\ d'Horaci en dóna la pauta. I la cosa no falla: la | fatiga | —més o menys sincera— que produeix una exacerbada mistificació ciutadana | El silenci de les Torres de Padrós va ser, possiblement, ple de tedi i | fatiga | , però inútil no, car allí va néixer el poeta. Josefa Valls havia guanyat | de la publicació de les lleis es podria desprendre, car, com sabem, la | fatiga | llima la voluntat del mal, com la voluntat del bé, i la peresa si no la | de tantes hores perdudes, introbables ja, emborratxava de son, de | fatiga | , les cares pàl·lides d'aquells mitjos homes. Sobre la taula, els qui | acurada i repetida de les seves memòries. Treballa sense cedir a la | fatiga | , malgrat la calor, malgrat els crits del carrer, malgrat la incomoditat | una llàstima; portava ja alguns cops de pedra; caminava mig baldat, de la | fatiga | i dels cops, però amb el cap aixecat, la boca oberta, penjant-li una | els amics, jugar una partida i riure amb ells, oblidat un moment de les | fatigues | del treball i les preocupacions. Jaume era assossegat, seriós. Prenia el | per igualar les altres, perquè no l'acomiadessin: se li notava la | fatiga | i semblava a la vora de posar-se a plorar. Aquell dia, s'havien aixecat | Se'ls sentia panteixar. A la vora d'unes pereres, fos el temor, fos la | fatiga | , Borra tingué una lleu vacil·lació. Jaume avançà fins a quasi tocar-lo. | trenta anys, però n'aparentava molts més, a causa de les privacions i les | fatigues | . La Pigada havia fet un mal casament. La mare s'hi havia oposat amb totes | a la Pigada. Ella la veié i, dintre la ira que li bullia al pit, en la | fatiga | que l'abatia, s'alegrà de la vista. Joana s'avançà cap a ella. —Què fas | seia al pedrís de la porta; havia arribat del treball i tenia un posat de | fatiga | i d'abatiment; s'hauria dit que les ombres li pesaven sobre l'espatlla. | tota la cara a dins, folls del plaer d'ésser només | fatiga | i gana i pes. Tot podia passar, i no em va sorprendre | relleu. Parla amb una gran desesma i es mou lentament, com presoner d'una | fatiga | perenne.] [Anguila té vint anys; és una mena de grumet que no sap moure's | flueix dels seus ulls plens de dolcesa. Hi ha, però, en la seva mirada | fatiga | i desencís. Vesteix simplement, però amb gust: un gust gens afectat i que | de seguida el nostre amor cruel! I també hi ha la sang, la | fatiga | mil·lenària, immensa, de la sang. Des de la sorra | i a la misèria (dels altres); verifiquen les penes i | fatigues | (dels altres, incomptables); planegen i celebren o | [(Treu la mà).] Só el mateix, el Perot de l'Armentera, mort de | fatiga | , turmentat de set, i tinc plenes les mans d'esgarrinxades de pujar fins | una mica parat, amb una lentitud de moviment i una respiració de | fatiga | ; estossegaire sense fi, s'escurava contínuament el coll per vici, perquè | cara de les xicotes s'hi dibuixava una baralla de suor, de somriures i de | fatiga | . A l'hora de la gent, tornaven a la platja amb els ulls entelats per la | l'isolament de l'heroisme seu; ah! no creguem que, lliure de | fatiga | , l'íntima lassitud no el torbi mai: també ha mester | Al càstic que t'imposi Jehovà inclina el coll, sens pena i sens | fatiga | ; car, com el pare al fill, la seva mà al que ama sols | i l'amargor de totes les caigudes. Saps del plaer i la trista | fatiga | ... I cada nit l'estrella és molt més alta. III | de no veure-la enlloc); els neoclàssics, fracassada, o esgotada —la | fatiga | hi compta—, aquesta darrera provatura, l'articulen sobre conceptes | fos d'hora m'anguniaria pels veïns. Tomàs, mig decantat al llit, amb la | fatiga | de qui no sap què li passa, veu la porta de la sala oberta; salta del | ni pecats, on podria seguir tot de converses amables, lliure de | fatiga | , i estrènyer la mà a qui us ofereix bells llibres i diu amb veu | era l'arma que brandiria. Laura va acceptar-ho mig com a càstig, mig per | fatiga | ; però aquell esclavatge li desvetllà l'orgull; va adonar-se que havia de | de tan poc abast, de qui havia cregut poder refiar-se. És la mateixa | fatiga | que es comença a interposar en el seu propòsit de sotmetre's a la |
|