×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb feblesa |
Freqüència total: 1833 |
CTILC1 |
es reflexava en la seva mirada. El pensament semblava escapar-se-li; la | feblesa | li guanyava el cervell, l'exaltava. A vegades, Mila anava tan enfundada | cançó; es sentí trist, perquè això va donar-li la mesura del grau de | feblesa | i d'abatiment a què havia arribat. "Sóc com una bèstia ferida —es | tant per amagar Mila a la indiscreció de la gent com per l'estat de | feblesa | en què arribava. El padrí posà peu en terra; baixà el criat i anà | les sol·licitacions que assetgen qualsevol altra mena d'home: passions i | febleses | personals, incentius i interessos socials. Lògicament, l'intel·lectual | la puresa, i en conseqüència el desdeny llòbrec del cos i de les seves | febleses | , el repudi de l'animal, n'era un corol·lari forçós. El sexe és | serà decidida a favor de les potències feixistes. Diu que la tebior i | feblesa | del Govern anglès afavoreixen Franco. 9 juliol. Aquest | muntanya. He llegit el sensacional discurs de Lloyd George, on lamenta la | feblesa | de les democràcies, "de mans flàccides que, per llur tremolor, no poden | És extraordinari, com durant tota la seva vida, la duplicitat de | feblesa | i força es van anar succeint; dòcil i rebel a la vegada. I cal afegir-hi | pegant fora de si. Començà a no encertar els cops i sentí un principi de | feblesa | . S'aturà de pegar; els braços li pesaren de sobte, i una sensació de fred | el fet de trobar-se tan lluny del coll planxat d'Europa, barrejat amb la | feblesa | i la inconsciència de la raça maori, ha creat a la colònia una ètica | amb l'indígena ni amb l'europeu, i que la noia xinesa que ha tingut una | feblesa | amb un que no sigui de la seva raça és copiosament apallissada per la | seva raça és copiosament apallissada per la família, sobretot si aquesta | feblesa | no ve compensada amb un guany material. És per aquesta sagacitat i | gran aventura, amb la indignació de Gerbault, el qual, ressentit per la | feblesa | de Madame Tu, deixà de visitar la seva taula com tenia per costum. Quan | per a després esquinçar-les i amagar amb llurs parracs les nostres | febleses | . D'altra banda, la dissort de les moltes batalles lliurades en el nostre | s'estavellà davant les primeres resistències, palesant la seva enorme | feblesa | , els defectes de la seva estructura. Amenaçat per un col·lapse sobtat de | Adam. ¿Què vols que segueixi? ¿La història de la meva | feblesa | i de la meva inconsciència? [(Pauseta.)] Eva, per culpa de la | m'hauria costat, tanmateix, de presentar amb força la | feblesa | de dolça dona. Sembla doncs que callo a punt, abans | de tu davant de totes nosaltres, acabant-nos de convèncer de què la teva | feblesa | i acovardiment eren la causa de les nostres privacions i de les nostres | però també antiromàntic. Ésser fàustic o ésser romàntic és una | feblesa | com qualsevol altra, i el seny és tot el contrari d'una feblesa: és | és una feblesa com qualsevol altra, i el seny és tot el contrari d'una | feblesa | : és l'expressió més perfecta de la salut de l'ànima, de la robustesa de | ja en tenia prou, de Rosa Trènor; però el seu orgull —qui sap si la | feblesa | i la covardia pròpia dels Lloberola— no li permetia abandonar-la. Totes | amb la seva. I mig d'amagatotis, mig rebel·lant-se, s'imposà sobre la | feblesa | del seu pare, a qui en el fons li queia la bava de veure's un fill tan | de contacte amb les del seu pare. Guillem respirava un clima amoral, de | feblesa | , d'egoisme, i encara que ell no s'atrevís a confessar-s'ho, de manca de | ensenyat que primer havia de morir, abans d'abandonar-me a aquestes | febleses | . I dic febleses per fer-te favor, m'entens? I un cristià, un catòlic, | primer havia de morir, abans d'abandonar-me a aquestes febleses. I dic | febleses | per fer-te favor, m'entens? I un cristià, un catòlic, un cavaller, un | del carrer de Sant Pere més Baix, sabien com ningú els ressorts de les | febleses | dels Lloberola, els endevinaven el pensament, els contradeien quan una | seu pare damunt de la llengua com un ninot. Després, Frederic, en la seva | feblesa | inconseqüent, arribava a mig tolerar la idea que la culpa de tot era | definitiva. Frederic es desesperà a soles, s'avergonyí de la seva | feblesa | , d'haver anat a confessar-se amb un jueu; però la necessitat apressava, | ben quiet, que no respirés res. S'ha de tenir sempre en compte la | feblesa | , la covardia d'un home anormal com el Baró de Falset, i s'ha de tenir | que li acabava de passar. No comprenia com s'havia pogut produir aquella | feblesa | en ell, aquell entendriment estrany davant de la seva mare. Si feia tants | encara que després s'entretinguessin a explicar-ne les misèries. Aquesta | feblesa | li era retreta per Hortènsia, que volia ésser una republicana pura, i | Conxa, s'esmunyia; ell no podia dominar en absolut aquella ondulant | feblesa | de perfum, i si un moment tenia la sensació de dominar-la, s'evadia per | passat el moment d'aquelles grans àries que ell no havia conegut; la seva | feblesa | a acanallar-se i a no mirar prim li havia protegit la pell amb un gruix | els disbarats de don Tomàs, per part de Leocàdia, varen ésser d'una gran | feblesa | , i només responent a aquell instint de conservació natural en les dones. | dels Lloberola sense els dos defectes més peculiars a tots ells: la | feblesa | i la covardia. Maria Lluïsa va sortir amb la seva, i als divuit anys | i feia una ganyota de fàstic, considerant el que, en un moment de | feblesa | i d'innocència, havia escrit d'ella mateixa. Hortènsia passava aleshores | no s'atrevia a confessar a si mateix. Aquest element procedia d'aquella | feblesa | i aquella covardia pròpies dels Lloberola; era la passivitat i inèpcia | entusiasmes varen minvar, i es sentí a la medul·la la ganduleria i la | feblesa | , peculiars del seu pare, del seu oncle i del seu avi don Tomàs. A Ferran, | Ferran es féu un fart de plorar; el seu amic va comprendre l'estat de | feblesa | i de desllorigament moral, al qual l'havien reduït les seves suggestions | no podia avenir-s'hi de cap manera. Aquella nit, Bobby arrossegava una | feblesa | , una impotència i una infelicitat, que fins es donava vergonya | d'un innocent. Bernat No vull que la paraula de mon pare, per | feblesa | se deixi de complir. Si la dolor mon esperit amara, el meu deure és més | N' Estel d'Or. Chor de cavallers Castigau al fal·laç, que, en sa | feblesa | , s'ha valgut d'artificis i d'enganys! Sia allunyat de vostra reialesa, | no n'ha tingut esma. És en aquella hora terrible quan s'adona que peca de | feblesa | . A baix de l'escala es senten passes de persones matineres. Laura ha | cerimoniosa de la família i dels amics. Després la reacció, els plors, la | feblesa | , la son, la necessitat de viure. Els afalacs discrets de la seva tia | mica s'evapora; la voluntat torna, gràcies a Déu. No vulguis caure en una | feblesa | de què, temps a venir, et penediries. —Ella és honesta. No s'hi avindria | terror d'una persona acovardida perquè ha estat sorpresa en un moment de | feblesa | . Voldria mostrar-se irada, però somriu; anar-se'n, però no es mou. | Laura, dreta davant la cunyada, colpides l'una i l'altra per la mateixa | feblesa | . —En Pere m'ha seguit de lluny. —Però no l'has deixat de seguida? — | les tendreses de la seva feminitat, interdites des de sempre com una | feblesa | vergonyosa, li estremien la carn pansida. Dedicava a l'absent enyorat una | va negar-se molt suau, però ferma, d'assistir a la cerimònia. Al·legà la | feblesa | dels seus nervis; la manca de temps i de prou humor per a preparar-se. | de qui està segur de vèncer en la pugna entre la pròpia força i la | feblesa | del contrincant. Perquè Laura va sentir la intenció d'aquella mirada |
|