Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
febre F 2773 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb febre Freqüència total:  2773 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

d'ella havia sentit que la seva carn tremolava com encesa en una estranya febre. Tot ell s'havia recollit dintre seu com en acció de gràcies, ple de
en tan poques ocasions; per això li havia parlat ell com si pregués, amb febre de tendreses i exaltacions, com de genolls: "Déu, que bella ets, Mila!
veure ningú. Saps què va fer? Quan tots se n'hagueren anat, s'aixecà, amb febre i tot com estava, collí la bosseta i se l'amagà novament al pit. Es donà
això havia provocat en ell un trastorn físic que es resolgué en vòmits i febres que l'enfonsaven en una atroç postració. Ella curà del seu fill amb
tot encara! Déu ho faci! Mila aquell mateix dia no s'havia alçat. Tenia febre i es trobava enfonsada en una postració atroç. Estava estranya, amb la
està tranquil·la. Han passat llargs mesos de sobresalts, d'inquietuds, de febre, però, per fi, ha guanyat la serenitat i ja no dubta més. Ara Mila sap ja
servir-la, sobretot després d'haver sabut qui era. Estava malalta; tenia febre sovint; el cos li dolia tot i els seus peus eren una nafra viva. Però
En ella estigué malalt, al seu llit; en ella s'adormí abaltit per la febre, i en ella va obrir els ulls i es trobà sempre amb el rostre de la mare
inclinat sobre el seu; cada cop que emergia del món obscur de les seves febres, la trobava allí, al seu costat, inclinada damunt seu, amb una muda
Mila, en arribar a casa, digué que no es trobava bé. En efecte, tenia febre, tremolava tota i es ficà tot seguit al llit sense sopar. A partir
plens de llàgrimes i caminava com un embriac. Mila estava malalta: la febre no la deixava; la seva postració física era de dia en dia més gran i a
idea de zero? Dic imaginar una idea. Evidentment, cal molta febre intel·lectual per a arribar-hi. Això, només ho fan els matemàtics. ¿El
hora de la tarda he hagut de ficar-me al llit, engripat. Tinc una mica de febre. També estan malalts la Josefina, l'Albert i la Roser. He acabat de
d'or). 12 abril. Els nens estan millor: l'Albert, sense febre; la Roser ja s'ha llevat. La menuda tus, però no gaire. Quin temps de
abril. Anys enrera, durant una grip molt llarga, al cor mateix de la febre i del malestar, pensava amb delícia en els dies de convalescència
poeta Joan Teixidor. Com que la Roser s'ha posat malalta, amb bastant de febre, anem a buscar el metge al poble. (L'Albert és al llit des de fa deu dies
que no t'agafin a tu". 27 gener. Sóc encara al llit, amb febre. Han caigut Terrassa i Sabadell. Algú ha dit que es veia el fum dels
que ja devia dur sense que ningú no pogués adonar-se'n. Aquella lleugera febreta que donava als seus ulls negres un fingit apassionament. A ella, a la
Somniava retalls d'històries contades, acolorides i intensificades per la febreta que no el deixava. Es despertava de fred a l'alba, amb una tos seca que
dins la llum fumosa i irisada. Jeroni sent el batec de la sang perquè té febre, i una agradable embriaguesa el pren i li prem els polsos, embolicat per
i en moria i tot. A les Torres, Jeroni es refredava sovint, tossia, tenia febre; la dida, sense dir-li'n res, li feia fregues amb vinagre dels set
l'hereu i amo absolut per a ella. I Jeroni sortia del son espès i de la febre i prenia consciència de llum i colors i d'una finíssima olor que no podia
els havia deixats a l'altre cap del llarg any de malaltia, de silenci, de febre. ¿Per què ens hem d'estranyar d'aquest gust de gormand per la vida que té
l'efímera vida barcelonina de Carles d'Augereau és degut, en part, a una febre autèntica que creix i decreix a onades. Com sempre, Jeroni ha fingit
als ulls de Jeroni, no podia veure a través d'aquells ulls plens de febre i tristesa de mort una noia ignorant o innocent, tant se val, immensament
de març fins a les acaballes de novembre de l'any 1821 la febre groga es faria mestressa de la ciutat allunyant-ne tot el que no fos la
que els veïns no es poden entretenir a deliberar sobre la causa de la febre. El més lleuger mareig és un símptoma prou evident i els veïns vigilen,
ponent. I que era aquella llum última que feria els seus ulls, xops de febre, l'origen del poema, que recordo si els núvols de la tarda vermellegen
dos sembla que vagin encerclats de boira, untats de desig i consumits de febre. No riuen ni podran riure mai; caminen pels ponts a grans gambades, tan
arrossegant-se lentament, des dels marges injectats de totes les febres i colorits amb la ploma dels ocells d'aigua més estridents. El meu amic
de tants miserables, picats de serps i de mosquits, cremats i podrits de febres. És tan estret el pas, que distingiu tots els detalls dels marges: entre
que ha patit el llarg contacte de les colònies, amb els mosquits i les febres adherents. A l'Àfrica, li n'han passat de totes. Aventurer dels llocs més
Personal tarat, amb gotes translúcides d'idealisme, de misèria, de febre. Barreja de colors de pell, barreja d'olors acres. Tot això en la calma
que vaig endur-me de París no em servirà de res. No hi ha cap mena de febre ni de pestilència de les que s'atrapen als tròpics. A Papeete abunden,
d'elefantiasi, amb uns testicles com cúpules barroques, menjats de febre, picats de /glosina palparis\ i de tots els horrors del
que puguin aparèixer en l'escenari tèrbol de les drogues o de la febre. Aquesta gentussa saluden la nostra goleta amb crits i rialles. Són una
Borabora s'havia rebut una carta negra. Timi havia mort a Colombo, d'unes febres, la setmana de Nadal, i la nova venia amb tres mesos de retard. En la
la consciència i el sentit moral. La gent us dirà que a Tahití no hi ha febres, i és cert; us dirà que, fora de l'elefantiasi, aquí no vigilen les
de picades d'insectes, de seda menjada pels escarabats, d'epidèmies i de febres. Us parlen del país dels somnis com d'una cosa cansada, rebregada, sense
on vas aprendre de nedar, a les balmes que s'irisen de febre d'unes aigües on tu t'has capbussat. Anem a perdre'ns
amb la certesa de perdre'm ja per sempre al mig de la febreta dels giravolts. I sento com esdevinc tenebra
amb la boca plena d'agulles, rectificava plecs, fent i desfent, en plena febre creadora. Aquella solemnitat, per estar en caràcter, fins i tot pareixia
vull un heroi sense aureola que no em comprometi a febroles. Prou comèdia. Parlant clar, me'l tinc triat de molt
devies anar-lo a veure tot seguit de llevada. I quan se l'ha deixat amb febre, amb més raó. Rosa. És el dentat, home, és el dentat! Quin pare
mística... Jo desitjaria, no obstant, trobar en els teus ulls un poc de febre, alguna cosa que fos penyora d'amor profà, diabòlic. Trigues massa a
unes mostasses, Merceneta. [(Butxaquejant inútilment.)] Té la febre al cap l'Adolfet; res més que la febre al cap. Veuràs... ja hi aniré jo a
inútilment.)] Té la febre al cap l'Adolfet; res més que la febre al cap. Veuràs... ja hi aniré jo a cercar les mostasses. Tu, mentrestant,
tenebra i avança; ja salva els esculls el seny de la febre. Wanda, entre els altres m'esculls, malalta i ull-cluca,
riure, sentia el parrupeig dels coloms i tenia el nas ple de pudor de febre de colomí. Em semblava que tota jo, cabells, pell i vestit, feia pudor de
tot el sol del dematí s'apilotava al sostre i el feia cremar; i entre la febre dels coloms i la pudor de la febre, allò era l'infern. El colom que

  Pàgina 1 (de 56) 50 següents »