×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb feina |
Freqüència total: 20800 |
CTILC1 |
Ate, ni que es valgui de la veu de la noia que triïs. Dedica't a la | feina | , menja i dorm el que estrictament et calgui i no negligeixis d'aturar-te | penetrant, com a comiat, almenys de moment, en el silenci. Després de la | feina | , aquesta tarda hem berenat cargols i conquilles, fins a acabar les ganes | malicia alguna cosa més— prop d'un rei. Tal vegada algun altre: en certes | feines | , no filava gaire prim. Emparava els criminals que s'acollien a la seva | , n'abuseu, perquè, en resum, no hi ha hagut sessió, no us he donat cap | feina | ." "Vostè ho ha triat així", puntualitzava, amb una amenaça disfressada | la influència de la calma de l'hora i del seu brevíssim encant. Ocells La | feina | enllestida al primer foscant, el pescador Arístocles, de nou en escena | jove i no pas lleig, sense una musculatura vigorosa, dedicat a la seva | feina | . Amb un martell no gaire gros, va afinant amb atenció, damunt una enclusa | o la venjança, o l'afany de poder? Que desgraciat el qui es lliura a una | feina | tan bruta, com taca la sang, i regalima, i em solla, quan a la fi em | aclaria, amatent, Pulcre Trompel·li. "Ja les domarem: ara, a la | feina | ", instava la noia. "Amb el puntal del meu braç, venta-li una doble ració | es manifestà totalment oposat a l'amo anterior, a qui veien, amb prou | feines | , un cop cada any i encara amb ocasió d'alguna cacera. Juraren, doncs, | masovers: vingué al món una nit de febrer, i a la seva naixença amb prou | feines | si hi fou a temps la llevadora, anada a cercar a Argona, cuita-corrents; | corrent sense parar d'una banda a l'altra de la nau, ajudant en les | feines | , caient i tornant-se a aixecar entre els embats de la tempesta i llançant | en llargues temporades de reclusió quasi claustral, en què amb prou | feines | se'l veia pel poble. Llavors ell continuava vivint amb la seva mare. A la | l'odiava, i es malparlava d'ell a tot arreu i sense miraments. Amb prou | feines | s'haurien trobat quatre persones a Santa Maria que no el consideressin un | tan insòlit, que els qui el presenciaren, al primer moment amb prou | feines | gosaren donar crèdit als ulls; menys, encara, els qui ho sentiren després | tan poc amic de confidències, li semblava tan extraordinari, que amb prou | feines | podia donar crèdit a la seva oïda. Va dir-se que devia estar begut. Tornà | per a preguntar-li pel seu pare i per saludar-la. Murmurà, amb prou | feines | , uns mots de comiat, i sense més, deixà l'estança. Les dues dones es | amb la mirada absent; el cap semblava donar-li voltes i amb prou | feines | si s'adonava del que succeïa al seu entorn. Tota la nit se l'havia | Un conegut se li acostà per a parlar amb ell. El pare de Mila amb prou | feines | li contestà. Estava encara ombrívol, una mica esllanguit de rostre, | de taques d'un morat quasi negre, inflat i tan desfigurat, que amb prou | feines | aconseguia descobrir en el seu rostre les dolces faccions del minyó que | amb el pensament en aquella nit, tan enfonsada en ell, que amb prou | feines | si s'adonava del que succeïa al seu entorn. L'arribada del seu padrí | el seu pare —també ell obsessionat—, cada volta més irritat, amb prou | feines | s'adona de l'estat de la seva filla, del seu decandiment progressiu. Ell | Potser em decideixi a donar un altre tomb per allà així que afluixin les | feines | . Desitjo veure-la, però si he de dir-te la veritat, al mateix temps em | de la pròpia inhabilitat, i ell, també rient, deixà el violí. —Tens una | feina | millor ara —li digué—. Déu t'ha posat a les mans una missió més alta; és | els seus barrancs, boscs i fontanars. El paratge és solitari; amb prou | feines | si ací i allà es veu un pastor que guarda el seu ramat; un carro que | li advertí. Mila es sentia exhausta, sense forces per a res i amb prou | feines | si sabia ja per on caminava ni el temps que portava caminant. Feia tres, | dia, el temps s'havia anat enfosquint més i més. Mila aquest dia amb prou | feines | si s'havia concedit un repòs. Tenia encara una mica del seu pa i el seu | Era vídua, amb dos filles ja grandetes, dedicades totes tres a les | feines | del camp. Mila repetia: —Pobres espardenyes!... No puc més; m'asseuré | la idea de trobar-se amb ella, després del que havia passat, que amb prou | feines | si podia parlar. Es llençà escales amunt... Mila estava, en efecte, | mateixa cadira i li cantava una tonada, sense paraules. La vella amb prou | feines | si el mirà; interrompé un instant la tonada, saludà amb una mena de | base de les seves esperances s'havia ja esfumat. Mila era fora (amb prou | feines | gosava pensar en ella), però els qui es trobaven allí ¿li havien respost | entre la casa de sa filla i la masia, i ajudava a la nova serventa en les | feines | de la casa, perquè, com ella deia, no podia parar. A la mort de Joan del | que fa a Mila i Tino Costa, no s'ha pogut conservar la tomba ni, amb prou | feines | , el seu record. Poc després de morir ells s'obrí el cementiri nou a Santa | nus, encendre foc fregant dues estelles o filar amb filosa, tant com la | feina | del més subtil cervell electrònic. En part, també, perquè avui ningú no | avui d'Erasme? El nom, solament. O quasi solament el nom. Amb prou | feines | si un parell d'escrits seus aconsegueixen encara fer-se llegir. L'oblit | vulgar se'ns fa una mica remota. El rigor automàtic dels codis, amb prou | feines | si l'imaginem: si l'imaginem els qui aconseguim escapar-nos-en. I la | ha subratllat que els grans sistemes moderns de metafísica amb prou | feines | si s'han alliberat, si no és en l'aparença, de la teologia: les | mal —o entre els béns i els mals—, tema repetit de Dostoievski, amb prou | feines | necessita d'altra concreció que el mer contrast d'actituds tràgiques. Amb | l'adscripció al clericat és substituïda per la càtedra, el periodisme, la | feina | editorial; i els bohemis, sacrificats o divertits, no han desaparegut del | Però hi és. Mirem quina hora és per acudir a una cita, per emprendre una | feina | , per agafar el tren, i en realitat —o simultàniament— el rellotge es | de Pericles, i faran riure d'aquí a cent anys. Avui mateix, amb prou | feines | si ens semblen meres anècdotes clíniques. Quan "Déu és mort", don Joan | deia—. Poc que hi és ara al poble Santa Llúcia. La van cremar... Però res! | Feina | per als escultors. La Santa Llúcia que cura, aquella poc que podran | els culpables —si tal o tal altra divisió ha fet o deixat de fer— és | feina | inútil. M'explicà per què s'allunyà del Catolicisme, no pas | agost. Tradueixo el Ker: ja no hi tindré gaires dies de | feina | . Al matí he anat, amb la Fina, al Noguer, per parlar d'un conegut, | com si els amenacessin amb una pistola. —Ara! Es precipiten de nou a la | feina | . Un ajudant neteja els orificis que ha fet el cirurgià, recull els ossets | despreocupadament—. Tampoc no ens serviria, però. Ara hi ha massa | feina | i solen deixar-los en blanc. Suposo que a tots aquests jutges nous els | sol, hi estic avesat. Repetiu el meu agraïment al comissari i feu bona | feina | . —Agafa les claus, obre la portella del cotxe i hi empeny la noia—. Cap | la trinxera. Els homes els llambreguen de cua d'ull, sense abandonar la | feina | i més aviat severs. —Bona tarda —diu el seu company—. Us duc aquest | de nou. —Però sense excés. El funcionari més vell suspèn la seva | feina | , se'l mira encuriosit i, per primera vegada, somriu. —Per ser un | ho crec —contesta l'ordenança, també sense aixecar la veu—. He fet una | feina | a fons. —Confiem-hi —diu l'orador—. La darrera vegada vau quedar molt | fet nosaltres, la casa! —exclama el xicot—. No ens hauria donat tanta | feina | . —Jo no m'havia adonat de res —diu la vella. Sense fer-li'n cas |
|