×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb feiner |
Freqüència total: 523 |
CTILC1 |
colls, sis caps i sis boques, amb triples rengleres de dents, sense son i | feinera | . Hi ha un episodi complicat, on es barregen Hèracles, els bous de Gerió i | de cigar a terra, l'apaga amb el taló de la sabata i avança cap als dos | feiners | , prop dels quals s'atura, observant la nova pilera que l'encarregat | falta res. Tenen cura d'ells la dida del noi, Josefa Valls, una robusta i | feinera | dona de Rubí, que porta la casa, tres criades, dos mossos que s'ocupen | i seu al costat de Cinta quan ella rep les visites femenines, les tardes | feineres | , i escolta les seves rialles, i endevina les paraules mig dites, i les | tres segles, s'hi formà el millor de què podem ufanar-nos: l'esperit | feiner | , el seny, el sentit de continuïtat, la tradició familiar i la | Ara hi ha qui aconsella més vivor que treball, més destresa que esperit | feiner | . No hi fa res. El sentiment col·lectiu és tan ferm en aquest aspecte del | polemitzar sobre si els catalans han tingut sempre la mateixa vocació | feinera | que ara ens atribuïm; si sempre han agafat l'eina amb el mateix delit. | se'ns donen les possibilitats d'aplicar al grau màxim la nostra capacitat | feinera | . Gran part del desconcert introduït en les relacions interhispàniques | en el breu espai de tres centúries. L'esperit menestral. L'esperit | feiner | i el gust de l'eina han promogut en les viles i ciutats catalanes una | esbojarrada; està subjecta a una mida i a una finalitat. L'ús de l'eina | feinera | ha donat als catalans, a través de la menestralia, la capacitat de | examinem nosaltres mateixos des d'un punt de vista favorable, som homes | feiners | , constructius, reposats, previsors, capaços de trobar fórmules adequades | bandolerisme, no se n'ha de concloure que ells afavorissin ni l'esperit | feiner | ni la versió extremista del sentimentalisme català. L'un i l'altre, | se val! El vaig a fer llevar. Els diumenges se'ls passa al jaç. I els dies | feiners | , si fa no fa... [(Entra a la cabana. Pausa. Reapareix amb una llosa a | molt fina. Beneïda dea d'eixampla —cor il·lès i | feiner | —, benigna fins en l'absència. La rosa que lleva, ben blava, | junyida a sos devers amb piadós lligam, com l'abella | feinera | d'un eixam que porta al rusc la mel que ha recollida, | mare, que Deu la perdó, no deixaban res per perdre. Eran traballadors y | feyners | com pochs n' hi hagi. La ballaban magre, molt magre, y dispensi la | d'un senyor amb guants, bufanda i barret fort; era com una enorme mula ben | feinera | , espavilada, però també guita a estones. Entre tots dos la farien marxar | , veus?: ja li tenim un peu al coll! Josep va somriure. "Tossut però bon | feiner | ", pensava. Amb el vell Cosme els colors eren el que eren; però, si | I si fos calque meneró... —Els menerons no baixen mai de la mena els dies | feiners | . Serà el Colom que haureu vist. Sempre trasteja d'un mas a l'altre. És | a qualsevol altre propòsit, i que al capdavall són estossinats per llurs | feineres | i eixorques germanes? Pot resultar difícil, però hem d'admirar el | una pressió tributària com mai no se n'havia coneguda cap. Els braços més | feiners | , els navegants més arriscats i les naus més marineres passaren | cap fet digne d'anàlisi general i sistemàtica. La indigència de cada dia | feiner | ha tingut en aquest país molts pocs comentaristes... Tot allò empenyia | ne lauradors". Perquè la menestralia constitueix una classe | feinera | que té la seva correspondència, amb més o menys relleu, a qualsevol hora | inconscient, d'una mateixa cordada, els continentals passin per homes | feiners | mentre els illencs són una fictícia creació literària que els fa | que els homes que tenen fama de delitar-se amb els plaers de la vida, som | feiners | com poca gent de la que nogensmenys ens tracta de calmosos, fins i tot | país se'n ressent prou, de la pèrdua de tot aquest grapat de gent jove i | feinera | llançada a la diàspora del desarrelament. Entre una cosa i l'altra, la | cent de benestar. El nostre destí no és realment massa noble per una gent | feinera | que a cops d'eina podria fer-se el món seu a tot arreu. Tal vegada | Només una part del XVIII té, en el terreny dels fets, la calma | feinera | d'una treva. Però la subversió se li ha fet costum. Unes vegades ha | acontentar-nos amb la saviesa d'un paisatge definit i d'una tradició | feinera | . L'estalvi del temps que els nostres avis distribuïen de manera que mai | en un sol local; que la pols tingui tantes capes i l'aranya obrera i | feinera | pugui brodar tanta trenyina, lo que prova que la Natura (que sempre m'ha | en havent dinat al cassino a fer el tresillo "legal"; els dies | feiners | al negoci, i a les dotze o les dotze i mitja, quan no anavem de ball o | esperant el temps de vestir el món de verdor nova. "Déu vos guard, | feineres | llavors que en aquestes hores de fred i de tristesa treballeu posat el | figa, i roda i volta carregada de mel o a la seva recerca. Però tant com | feinera | és botzinaire. D'així que comença el treball fins que plega, no para un | pendís avall, i en el fons l'escuma i la remor d'una aigua atrafegada, | feinera | i deseixida com els rius de Catalunya. A l'entorn s'aixequen les | el terme que hi pugin amb més ufana les collites, ni gent més ben criada, | feinera | i avinguda. Temps ha que ensinistra l'hereu, que ja porta el pes de la | sobre la terra humida i flairosa, coberta de flors i d'insectes | feiners | , sulcada per mil correnties d'aigua. En aquell moment el sol arribava al | coses antigues, allà en la sala més gran del casal, sempre activa, sempre | feinera | , afanyant-se per quelcom que ella no encertaria a explicar, mentre al seu | de semblar cuidats per homes, es diria que una dòna d'aquestes netes i | feineres | ha anat allí a fer dissabte i a posar les coses amb orde. Si ho gosessim | i d'allí en sol venir en Marió, que és alt, i és callat, i és bon | feiner | ; els dos atlots, semblants al pare en el callar i en la prudencia, i una | pega i descalços del tot, tant a l'estiu com a l'hivern, tant els dies | feiners | com els de festa? Sí; el nen barceloní sentia's superior als del poble, i | sentia una pau benigna i perdurable, la pau retrobada dels sants dies | feiners | . I recordant la lluïssor sinistra de les monedes d'or, va comprendre, per | de la bohèmia, l'anatematitzador del Senyor Esteve, i gairebé tant | feiner | com ell. I hom pot esmentar encara l'exemple de les dones, més | bitllets dels passatgês"! "Chor" "Oh, germans! foradeu, sigueu | feinês | ; foradeu al davant dels passatgês!" Vaig topar amb aquestes | Cansadament, sense entusiasme, vaig dir: —O germans! foradeu, sigueu | feinês | ; foradeu al davant dels passatgês! Mon amic em mirà tot esblaimant-se; | animació i aparentment sense conciència: —"O germans! foradeu, sigueu | feinês | ; foradeu al davant dels passatgês!" Una mena d'angúnia em traspassà, | i teixida per dins i per fora amb allò de "O germans! foradeu, sigueu | feinês | ! foradeu al davant dels passatgês!" I la cosa més desconhortadora fou | de la qual anava expandint-se un opulent ramell de flors, sota el | feiner | conreu d'una agulla de crochet. El gat de la casa dormia damunt | els convalescents i malalts crònics. Tots aquests hi van els dies | feiners | , car són amics de la solitud; però els diumenges els camins són | féu retreu-re més sovint a la memoria; i, ja mort l'avi, si en algún dia | feiner | tingué precisió d'anar a la casa com a acreedor, en quasi tots els | animada i concorreguda de gent en els dies festius i en certes hores dels | feiners | , a la entrada del capvespre del dia en que hi sortí María Gloria, tan |
|