Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

parada i buida que els esperits senzills, les ànimes candoroses, anomenen	felicitat	. Orfeu No dubtem pas que estimaves la teva dona, però estem segurs que
s'encetà la bóta més antiga del celler i es brindà repetidament per la	felicitat	dels futurs esposos. —No està, que diguéssim, massa enamorada —això es
no obstant, s'esforçà a dissimular per no torbar aquella atmosfera de	felicitat	que la seguia pertot i, sobretot, per no torbar la venturosa excitació
l'envoltaven a totes hores i a totes hores li parlaven d'aquella	felicitat	que totes, o la majoria, li envejaven. Àdhuc sor Àgueda de la Creu, quan
també. Aquell dia l'hereu dels Candaina es sentí inundat en una completa	felicitat	, però potser el pare s'hi sentí encara més. Tots dos semblaven entrar en
al teu entorn apareixerà ennoblit. A pocs els és donat gaudir d'aquesta	felicitat	; la majoria, corrent tota la vida darrera de béns imaginaris, perden els
deu ser que no ho mereixia. Vaig ser feliç un moment, però la meva	felicitat	passà de pressa: fou com la neu de març, que el primer raig de sol la
satisfeta. També amb la meva filla vaig ésser feliç, i també aquesta	felicitat	m'ha estat arrabassada. No me'n queixo. Pel que fa a ella, a la meva filla
de Déu i en tot moment. D'altres, en canvi, han pogut gaudir d'aquesta	felicitat	fins a la mort i passar una vellesa lliure d'inquietuds. Amb mi, Déu no
Casa't, doncs, i si Déu et concedeix tenir fills gaudiràs de l'única	felicitat	a què es pot aspirar en aquest món, però l'única també veritable.
es feia a poc a poc més sensible, més angoixosa en el contrast amb la	felicitat	que en ella entreveia. Tino Costa, en la nocturna solitud, enmig d'aquell
experimentada les altres nits de sant Joan. Mila es sentia feliç, amb una	felicitat	plena. En el seu cor l'alegria de la breu estada amb ell, el contacte de
d'expressió adusta, d'una austera virtut, a qui la vida havia negat tota	felicitat	: la tragèdia del seu matrimoni era encara viva a la memòria de tothom,
de la seva muller, i tot a la llar del jove matrimoni respirava pau i	felicitat	. Hi regnava l'abundància. Durant l'hivern un foc alegre crepitava a la
silenciós—, i somreia de tant en tant admirada, amb l'ànima reblerta de	felicitat	. Però un dia, sense saber com ni per què, començaren a circular certs
dedicar tot l'afecte de la seva ànima, de la qual el record de l'antiga	felicitat	havia desterrat ja la pau per sempre. La petita —Maria Àgueda, la futura
què hauria de tornar-lo a veure; de manera que Mila vivia tothora en la	felicitat	de tenir-lo a la vora o en l'esperança certa d'aquesta felicitat, i les
en la felicitat de tenir-lo a la vora o en l'esperança certa d'aquesta	felicitat	, i les hores li transcorrien així, com en un somni. Mila, a poc a poc,
si davant d'ella s'obrís un món nou, un món tan ple de belleses, de tanta	felicitat	, que a voltes la feia quasi tremolar d'un incert temor. Un altre dia Tino
de no sabia què començava a insinuar-se-li allà en el fons de la seva	felicitat	, semblava créixer i engrandir-se com l'ombra lleu d'un núvol en un cel
necessitava! La seva veu sonava com mai, gairebé dolorosa, per l'excés de	felicitat	. I la va tornar a estrènyer amb força. Tornaren a callar, pit contra pit,
d'un somni: —Què feliç que sóc! Sóc tan feliç que quasi tinc por de tanta	felicitat	. —I es va estrènyer de nou contra ell, com una nena que cerqués empar.
de morir. Una ombra de temor, un pensament, creuà la ment d'ell, i la seva	felicitat	tremolà en la seva ànima com un ocell esverat. Guardà silenci una llarga
braços; la sentia sanglotar dolçament d'amor sobre el seu cor, i la seva	felicitat	cantava per tot ell, i tota la seva ànima era una festa de recòndites
així. Ara, aquesta nit, mirant-lo allunyar-se, encara en la plena	felicitat	de la seva abraçada, Mila sentia, amb tot, com un enyor d'aquella
mentre s'allunyava pels carrers, no obstant aquell instant d'intensa	felicitat	, es sentia guanyat per una tristesa inexplicable. Al poble, mentrestant,
no tindreu senderi. Però en el fons el cor de Munda del Roso vessava de	felicitat	. També ella havia presenciat la representació —a voltes, molt poques, hi
amb joia l'esdeveniment, menjaren i begueren, tot brindant per la futura	felicitat	de tots, i que, acabat, Manuel del Santo va treure una caixeta i
treballador i sensat, si el veiés preocupat pel dia de demà i per la teva	felicitat	, jo fóra el primer que et diria: "Mila, no t'hi pensis gens: la teva
, jo fóra el primer que et diria: "Mila, no t'hi pensis gens: la teva	felicitat	abans que tot." Però ara, Mila, ¿què pots esperar d'un jove com ell,
i se'n va amb la primera perduda que se li presenta al davant? Quina	felicitat	pot oferir-te un home així? Això de banda, ¿podries assegurar solament
Quim Bisa s'avançà devers ell, li allargà la mà i li desitjà llarga	felicitat	. Tino Costa la hi va estrènyer commogut. Això no obstant, en el rostre de
hagués tingut pare i mare, i germans i germanes, i esposa i fills, i la	felicitat	de tots, i àdhuc la vida, hagués estat pendent d'aquella decisió —el
contenta, i mai no he vist alegria com la d'ella quan em veia tornar, ni	felicitat	com la d'ella quan, després, m'acompanyava. Així passaren els dies (jo
que renunciessis a totes les teves follies i trobessis el descans i la	felicitat	, que tornessis a ésser el que fores un dia. Tino Costa no contestà. De
constant; podia anticipar-se ja l'enuig. Per altra banda, aquesta	felicitat	de veure-la i esperar-la, de tornar-la a veure i tornar a esperar i
el veié amb Mila, Maria Àgueda havia semblat rejovenir-se, com si una	felicitat	secreta infongués nou vigor als seus membres fatigats. En el seu fur
de la infantesa del seu fill, records que dormen ara al fons d'aquesta	felicitat	que la commou, promptes, amb tot, a despertar al menor motiu, l'assalten,
en aquesta ocasió no s'abandonà en excés a l'esperança: pensava que tanta	felicitat	era massa per a ella i que el càstig dels seus pecats exigia nous
no més que fos una hora, una hora única en sa companyia i gaudir de la	felicitat	més alta, havia afalagat la seva ànima i ell hauria volgut sentir-se-la
volgut sentir-se-la cremar per única i darrera vegada en la més exaltada	felicitat	que ànima humana hagi pogut gaudir sobre la terra; després, acomiadar-se
tantes vegades, la possibilitat de viure encara aquella hora única de	felicitat	. De seguida, però, refrenà el seu impuls i es preguntà si no seria
Tino Costa s'assegué al seu costat. No digué res. S'enfonsà en la intensa	felicitat	de la seva companyia, de sentir-la al seu costat en la nit, plena d'amor
si la sang tornés a poc a poc a circular-li per les venes, i una aura de	felicitat	semblava ja orejar-li l'ànima. Però ell s'aixecà de sobte, s'arrencà del
entre perfums de flors, dolces brises i cants d'ocells, els esperava la	felicitat	. Parlava també de la llum de la lluna, de l'aigua blava i dels besos
lluna i tanta aigua blava com en la d'ella; amb la mateixa esperança de	felicitat	, tan cansada i indiferent com si es tractés d'ella mateixa. En aquesta
S'ha apartat del meu camí perquè no ha volgut ésser un destorb a la meva	felicitat	. A la meva felicitat! —es repetí amb amarguesa—. Déu meu! És possible que
camí perquè no ha volgut ésser un destorb a la meva felicitat. A la meva	felicitat	! —es repetí amb amarguesa—. Déu meu! És possible que hagi pogut arribar a
vell professor vivia un dels períodes més feliços de la seva vida, d'una	felicitat	més pura i assossegada. A la nit, dins el local de la Societat de recent
segons el sentiment que li despertava. No obstant, tampoc aquesta	felicitat	no venia exempta d'ombres. L'ancià, en efecte, veia en la seva filla

Pàgina 1 (de 93)

50 següents