Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que l'acabi: és molt bonica. T'agradarà... —Padrí...! Tantes li'n fa la	fellona	, s'arrenca el fus i la filosa... Mila li posava la mà sobre la
un estoc. Una màscara de seda negra li cobría completament la cara. "	Felló	!", vaig dir, amb una veu rogallosa de rabia, i cada síl·laba que emetía
rabia, i cada síl·laba que emetía semblava nova llenya a la meva furia, "	felló	! impostor! innoble maleit! no m'aniràs pas —no m'aniràs pas
l'entrada i amansirà el porter, qualsevol que sia, amb un mos, com un ca	felló	, i no es desdenyarà de fer una despesa per passar la llinda, pensant que
nefast que les turbes beòcies robaren, cremaren i calcigaren Poblet, un	felló	, fill del diable, agafà la mòmia del rei En Jaume i la plantificà,
amenaces dels pares i del germà la noia no va voler descobrir qui era el	felló	que l'havia enganyat; tal era el terror que el capità li va saber
dèu haver sonat al Cor de Jesús el seu títol, venint de semblant	felló	i en semblant avinentesa! Poden molts homes haver estat un dia traïts
li parla amb indignació, i li diu: —Dona, molt m'heu irritat i m'heu fet	felló	, perquè jo em pensava que tenia la millor dona del món i la més lleial al
si vós en sabíeu la raó, ja no us meravellaria de veure'm tan consirós i	felló	. —Amic —va dir el comte—, us suplic que m'ho digueu, i si en
s'estudiï a la freda claror del seny, potser la societat dirà que fou un	felló	o un porcell d'Epicur; però també podria ésser que ens el presentés
tot y que deu lluitar, —seguesch la comparanza— ab tots los malandrins y	fellons	que per mil medis posan destorps en son camí. Si, amich estimat, no ho
pensar ab lo qu' allavors esdevingué. Los valents que moriren á mans dels	fellons	lo dia 2 de maitx en los carrers de Madrit n' engendraren á mils
morí 'l dia 22 de janer, dihuen que de macsinas ó garrot que sos	fellons	escarcellers li donaren. L' endemá fou portat á la fossa nú, amortallat
Un ginebre llampat no gaire lluny com un senglar	felló	feia basarda. La vostra casa presideix la vall. Com d'una griva
país." "Hem d'acabar amb tots els renegats, amb els senyors, amb els	fellons	, amb els hipòcrites, amb tots els cara-de-Judes. Perquè, sino, ells
i ja saps que no dur-ne a sa tornada ¡em deixa tan	falló	! No temes s'apariència verinosa d'aquest punxem daurat:
això ens malpara: t'entretenc i m'entretens; si estam	fellons	o contents, de prim compte, no ho saps ara. ¿Què hi
era tal ma susceptibilitat de no apareixer com furtador de dònes, com un	felló	, com un professional de l'amor brut, que exagerava fins a l'extrem la
que els déus escoltin, serà calamitat: o haurem de veure't com estranger	felló	pels carrers nostres passar lligat de mans, o si és que vences, passaràs
fum! Fedra. —Grossera, jo no sé com t'aguant! Enone [(	Fellona	).] —Sí, renya'm, ara... Fedra. —Et fiques massa allà on no
—Tu em creus dolenta! Teseu. —Quin disbarat! Fedra [(	Fellona	).] —Ja ho sé, el teu noble demble d'heroi et dóna pit per poder vèncer
vides... No en tens prou de sang vessada? No en tens prou, amor	felló	? Cruel combat! Lluita dura! Pere Quint, sense
amb l'etern sospir dels segles, que no estronca el temps	felló	. Dins la destructora fúria dels anys i la humana incúria,
"Joan de Serrallonga, 'l lladre, l' assessino, 'l bandoler, ets un	felló	miserable, y si algun dia, per cert, vols sortir de la montanya ahont t'
'l convent per mellors, vau vení aquí desseguida, passant per mitx dels	fellons	qu'ara aquest castell sitïan, ab una astucia del Roig. Ger· Que
y venir d' homes! los gegants no sabian lo que 'ls passava, mes com eran	fellons	digueren: —No tindrás cap de nostras fillas si demá al mati no 'ns portas
sobre tot ab la capsa que era tan bona. Obriren la porta y 'ls	fellons	la robaren y tancadeta en la capsa pe 'l mon van endúrsela per veure qui
dictats en gran risch de ser morta en eixa foguera, que vosaltres per	fellós	y deslleals mereixiau. —Anáuvose 'n llibres y sans, digué aqueixa, que ni
deixa 'ls homes mes valents per esperar novas embestidas de la dissort	fellona	, mes coneixedors de sí mateixos y dels demés y mes sensibles al goig
? (preguntá En Llorèns.) —No; no: Ja basta. Aquest homo comènsa à está	falló	y madú que no pòt pús, y tú m' asseguraves que s' en havía de torná à
cap injuria, llevat de dirli bè, que 'l puga fé més curt y	falló	. —¿Y si li donan à un lo que no ha de mesté, y pòt serví per
aquesta ab gran crich-crech de cor. —Oh, ma pobra senyora! M'ha dit el	felló	, per derrera vegada, que aparihis la cambra de la plaça, la que dóna a
príncep, batzegant com un arbre asserrat. —La que de mi tingueres, el	felló	y assessí!— li respòn l'estranger ab una flama als ulls; y li clava
lo nas com una grana; que lo nostre vi te sanch árabe y es traycioner y	felló	y te ardiments de petrolero. ¡Ja acabarán d' entendre que cosa es lo
mentres ma valentía conquistava una lligacama mes enllá del mar, assí, un	felló	petjer me feya malbé 'l crédit, me robava la esposa y 'm deixava la torna
damunt desde les seves darreres sortides, i l'episodi d'Inca l deixà	falló	i cop-piu. Les il·lusions havien anat caient, com a flors musties, del
faré una mala partida y aquí mateix vos aparío la sepultura. Que surti lo	felló	qu' us paga, que 'l vull fer malbé de dins... Y al sentir aixó un moro
y jo? —preguntá n' Angelina— Si no festetjes ab jo me farás ben	fellona	. En Lau perpensá una mica, tot mes y alegroy: —Be, idò! Festetjaré ab
separació de son estimat era romasa consternada. L' endemá tot lo die aná	fallona	y elisa. Dins l' enterboliment de l' atmòsfera se concrecionaven les
una altra que menja afanyada 'm convida; y la mes	fallona	d' ellas tambè 'm vol. Sos noms son Superbia y Avaricia é
y'm sento presa d'ell com entre ferros. Ildevert Oh! el vil	felló	! Paciá Ay, filla meva, parla! Dorotea Del fons del cor
romputs y espeñats. Cuant tal feta veya plorava	falló	. Cantava sa mare per consolarló. Dorm, dorm petitó.
convidats per la festa majó. Los podia ell servir de vi fort y	falló	, Content al veurer com cadahu li presaba, Deya: "Tal
als llabis posantse un Deu que á cada instant trepitjan. Miserable,	felló	!... Mos fills, veyéulo: es de la táyfa d' aquells vils que un dia,
ara, no. Ferrán Qué? Said Jo la he vista besar ta má,	felló	! Ferrán Y qué se te 'n dona? Said Qué se m' endona á
y gros, Que sens dubte es la botella Prenyada de vi	falló	. A tres passos de la taula Brillan dos negres porrons
Ara sí que m' he escapat de bona! Armadura I: ¿Hont es el vil	felló	? Armadura II: ¡No en queda ni rastre! Armadura I:
pirinencs amb pebre a les parpelles, De lletrats filipins i	fellons	criticastres. Tothom reposarà —llamec o llegoter—
—pregunta el Cònsol—. La meva paraula —respon el capità,	felló	perquè la demanda del Cònsol no li ha agradat gens. Els infants que
assegut vora un llibre obert que relatava l'ombra	fellona	, quan deixa en encís totes les coses. El captiu

Pàgina 1 (de 2)

50 següents