Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
fendre V 57 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb fendre Freqüència total:  57 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

taula; la crosta cremada i negra, una ganiva l'ha fesa, fent un carrer dins la molla amb parets clares de
fer d'una argila inestable, prompte a esfondrar-se, a polvoritzar-se o a fendre's, una terrisseria sòlida i impermeable —però només a condició d'haver
del meu còs. Però el moviment del pèndol ja atacava el meu pit. Havía fès la sarja de la roba. Havía tallat la camisa de sota. Brandà encara dos
gaire a veure complerts els nostres desigs. Una voladúria de caderneres, fenent l'oratjol amb un graciós moviment, que la feia ondular tota plegada
finestra teuladera oberta a prop del sostre en la paret de llevant, i, fenent, amb unes llistes com de pols de farina, l'àmbit ombrívol i blavós, es
en són capaços. Tal vegada aquest lloc on us esteu ben segurs serà fes la nit vinent, o aquest mateix dia abans que la nit arribi. ¿Com saps que
dependre, despendre, dissoldre, doldre, encendre, estendre, fendre, moldre, ofendre, oldre, pondre, pretendre, resoldre, romandre,
escórrer escriure esdevenir esdevindre esser estar estendre fendre fer fondre fregir haure haver incloure incórrer inscriure jaure
Castellá Bacavés fart fàstic fava fer fetor fetillería fel femella fendre fényer fenàs ferida ferir ferro figa filar fill, a fil fit, a fivella,
si Déu mateix, únic que podia fer-ho, no hagués vingut en forma humana a fendre dolorosament la Mar Roja de la seva sang, a fer transitable el desert de
a 600 grams. Cocció: De quinze a vint minuts. 1. Feneu els pollastres en el sentit de la llargària, i aplaneu-los. Feu-los coure
del cel— y després la gorja de Pas-de-Llamps, com una gran coltellada que fendía'l roquer als peus mateixos del altívol Juheu de Pom-Xiscleny, y, darrera
la majoria, s'arruga i es trenca prematurament i es conserva així, fesa per innombrables clivelles. En la palmera aquesta protecció es realitza
com les que diuen que Mahoma nodrí miraculosament les multituds i va fendre la lluna. Però moltes han assolit menys celebritat, per bé que
constitueixen o arrosseguen fàcilment la majoria, mentre no puguem fendre aquest bloc compacte del proletariat, no podrem obtenir mai més cap
en el treball formador, que l'agredit —educar és lluitar o, si voleu, fendre la ganiveta en l'ànima d'altri amb ganes de proporcionar-li un bé— no
amb l'estuf de qui no sap com un se les hau. D'un cop de llata la pagesa fen la tela. La tiraganya, caient del sostre, s'agafa a la porta i la cobreix
sas escatas, foradant la terra ab sas unglas, obrint sa horrible gorja, fendent l' espay ab sas llargas alas, tots dos, cos á cos, abrahonats l' un ab l'
mes purs aromas y las auranetas, joyosas y alegres, ab sos animats crits fendent la blanca claror que 'l sol tot just naixent donava, impetuosas se
l'alba lluía, fent córrer la foscor cap al ponent desert. Per fendre els blats, a la segada tots som a punt, molls de rosada.
que es canti ja Mireia i es planyi son Vicent! Ja la barqueta el riu fendía sense remor: la conduía amb traça l'Andreuet, el
que en ton argent es renta. XXX El retorn He fes talment un líquid, voluble abís d'absència, un camí sense
la dels ulls lluents. I tota la nit i fins l'alba la nau va fendre sa ruta. Cant III Les coses esdevingudes a Pilos Ja el
la rufacada me la va esbarriar. Però jo, nedant, em vaig fendre un camí a través d'aquell abís, fins a tant que el
eren discursos embullats, i un triple consell els plaïa: o bé fendre la cóncava fusta amb el bronze despietat, o pujar-lo
sentit contemplatiu, tots els meus somnis jo veuria fendre esbaldregats i arrossegats pel riu de la mort i la
perquè juga amb la incertesa daurada, encara no fesa pel vent de cap sentiment; perquè, somrient tranquila
era als meus nervis agulló subtil: ¡qui gosaria fendre el gorg intacte del teu cor jove, gairebé infantil! Tant se
plora un rajolí de cendra com si la melangia les acabés de fendre perquè de nits no vegin mon benestar perdut. III
de tot elemental començ: que crea, que fa néixer, que és Llum fenent la Faula... Oh el Mestre ardent, Maria! Marta, el teu Rei a
i al marge escàs, ran del torrent que aquests rocams va fendre. Gràcia simple a l'aigua, primitiu broll fidel, mig ocult, glop
ja enfront la costa dels delits primers? Silenci i llum fendràs a l'arribada i et clouran camp i vila amb sa abraçada.
amb aquest déu que ens pren sencers. Ai de qui el cor no senti fendre's, ja bestreient el càstig de son mal, abans que
bramular al seu darrera cent lleones. De cop i volta un llamp del cel ha fesa la calma matinal i la quadriga ha trontollat com un vaixell d'escorça.
pera comunicarli les set ciencies, que son: ciencia de bèn aymar, de fendre canyes y de brandir espasa y llansa, la dels desenganys del mon y la de
Ma mare no 'm fiava á ningú mes. Dels meus la llum derrera aqui feneix!" L' endemá de bon dia, al gall cantant, Lo bon Vicmar
(com sia ço que amb cunys els primers homes varen fendre la llenya esberladissa). Fou llavors que advingueren les arts
(II, 434-III, 403) Tota la nit i fins l'alba la nau va fendre sa ruta. Ja s'aixecava el sol, jaquint l'estany delectable,
Al vianant aborden com una allau canina ab els unglots fendent la boira vespertina. Y'l vianant poruc no sab si's pampelluguen
espurnejaven y relluhien, com ses grans ales quant fenien l' aire fumós fent un soroll esgarrifós com
se nuan ab llurs brassos, y un bosch d' enceses armes va á fèndres en son pit. Mes ell, com entre brèvols canyissos, s' hi obre via,
amunt pujantsen, arramban feixuchs còdols, magalls y cunys, per fendre la roca de soley, y per servir de jáceres, antenes y permòdols,
les balenes al bram del mar responen, á tall d' illes surantes fenent sa inmensitat. Obrintse entre elles aspre camí, lo grech s' engolfa,
en el moment de caure, es convertí; però tot just era acabat de fendre, la pols s'apilonà, i, sense més planys, el seu posat
I per cingles salvatges Amb un sol crit la Nit i el Cel vull fendre! Tot és confús, Senyor Déu. I el meu nom, Que em dic a mi, tot
la plaça; 8 ans que no-s donga la corda d'argent, e que no-s fena la conca d'or, e que lo cànter no-s rompa sobre la font, e que no
afermà els cels amb prudència; amb la seva ciència foren fesos els abismes i els núvols degoten la rosada. La saviesa és vida
féu venir la guatlla i amb pa del cel va saciar-los. Fengué la roca i van brollar les aigües i com riu corregueren per
Dues ribes d'un flum intacte Que tant em costa de fendre. T'assembles a un rínxol remullat O a un musclo que
omple l'aire d'un rancor que cap savi no sap fendre. Impudent, mira l'atzur; selenita, embasta feina;

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »