×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb fenedura |
Freqüència total: 43 |
CTILC1 |
del tot; però, en l'embrió, llur posició primitiva és marcada per les | fenedures | als costats del coll i pel curs en forma d'ansa de les artèries. És | com produeixen llur fricació característica: La primera, a través d'una | fenedura | gairebé imperceptible, entre el llavi inferior i els incisius superiors; | fricativa de /b\ difereix de l'explosiva només per la tènue | fenedura | constituïda pels dos llavis (v. fig. 67). 140. | en general, quan existeixen imperfeccions de l'organisme, tals com | fenedura | del paladar, llavi esquinçat, etc.. Heu's aquí alguns exercicis per a la | total de producció dels dits fonemes en els subjectes afectats de | fenedures | palatines o velars, fins i tot després d'haver-se sotmès a una indicada | que una espiració, la columna d'aire distribuint-se per una o dues | fenedures | laterals molt esquifides. Una noció exacta de la fisiologia de la | Allisen la fusta tan bé com poden, i posen damunt dels junts, grops i | fenedures | que en la fusta s'inicien, unes tires de tela de lli, generalment, o de | com en el personatge hermafrodita que presenta dos fal·lus flanquejant la | fenedura | . De vegades, tot el personatge sencer és fàl·lic, i els testicles li fan | saben i callen les pedres i la terra del Puig de Santa Maria! Entre les | fenedures | i esvorancs de les roques hi perduren veus d'esperança, de traïció i de | A la quarta setmana, l'embrió humà presenta, en la regió del coll, unes | fenedures | branquials, talment un peix. Per la mateixa època, posseeix un petit | manera que formen un únic filament helicoïdal (fig. 41C). A la | fenedura | d'aquesta hèlice, s'allotgen dues proteïnes més, que són la tropomiosina | si no fos per l'èmfasi del pubis aborrissolat que s'alça sobre la | fenedura | del sexe, només visible quan faig jugar el dispositiu del cinyell de | en ésser dalt de l'arc ja se'ns va obrint als nostres ulls una altra | fenedura | de Malsfossats, amb gemegors constants, i em | "hem de fugir d'aquest indret cruel". Per sortir va trobar una | fenedura | i en el relleix que feia em deixà seure, i després | Les he excavades del camp, les he tallades amb l'escarpra forçant la | fenedura | com si fossen nous. S'esqueixaven amb un respir propi, s'obrien per la | hi pot fer. Els llegums, que s'hi avinguin. 134 Han tapat la | fenedura | de la bústia vacant... Ara queda la mandorla | cos allargat, les aletes pectorals lliures no soldades mai al cap i les | fenedures | branquials no ventrals, és a dir, sempre laterals o lateroventrals. La | en la natació sostinguda i lenta. No tenen opercles, de manera que les | fenedures | branquials, de 5 a 7 parells, s'obren directament a l'exterior. En | es troben situades en una capa de teixit epitelial. Es formen dins d'una | fenedura | en la part interna del cartílag mandibular i es van desplaçant cap | presenta brànquies externes en forma de plomall que emergeixen de les | fenedures | branquials, posteriorment s'aniran reabsorbint i transformant en les | amb la boca oberta deixant que l'aigua hi penetri i en surti per les | fenedures | branquials. A la base dels arcs branquials, però dirigits en sentit | Aquesta pot introduir-se fins i tot a l'interior de la boca, o de les | fenedures | branquials de l'esqual, per culminar millor la seva tasca de neteja. | sobre un o més errors en la demostració de Wiles, l'error representa una | fenedura | , una fissura, un clivell, un avenc o un abisme? Algú té alguna informació | a descobrir grafies numèriques en el traç de les branques o en les | fenedures | dels murs, rúbriques gastades, esqueis amb xifres i senyals. Els treballs | de goma massissa. Això no obstant, encara sóc vulnerable per un parell de | fenedures | , encara tinc algun punt flac. Sí. ¿Creieu que això em deixa alguna | Encara es va posar més a la defensiva en adonar-se de la imminència d'una | fenedura | per la qual es filtrava un petit raig de llum porpra, d'impura va | nus, plens d'un antic orgull triomfal, bessons separats per una profunda | fenedura | contra el blau netíssim del cel. Homes empedreïts per fatídiques dones | Seguim. Com una llargaruda poncella de roques per acabar d'obrir, una | fenedura | ageganta una cinglera. Com és de venturera la mida de les | el que s'assembla s'atreu. Quant a aquesta mena d'entalles i | fenedures | , he de dir que l'acció surificant torna a manifestar-se en la manera com, | a la del medi. Els condrictis presenten de cinc a set parells de | fenedures | branquials; als taurons són laterals i a les rajades i vaques tremoloses, | negrós o marronós. La boca, els orificis nasals i els cinc parells de | fenedures | branquials queden a la cara ventral, mentre que els ulls i els espiracles | espècies poc evolucionades. Disposen, respectivament, de 7 i 6 parells de | fenedures | branquials –no 5 com la resta de taurons i rajades– i d'una sola aleta | notocordi. El cordó nirviós està situat en posició dorsal. També tenen | fenedures | branquials durant algun moment del seu desenvolupament. Presenten una cua | per una membrana opercular. Els Elasmobranquis tenen entre cinc i set | fenedures | branquials i dos orificis laterals anomenats espiracles i es classifiquen | en Pleurotremats i Hipotremats. Els Pleurotremats (taurons) tenen les | fenedures | branquials en posició lateral i els Hipotremats (rajades) les tenen en | Les dents són petites i molt nombroses. Presenta cinc parelles de | fenedures | branquials. El cos és molt allargat, arriba als 85 cm, amb la pell aspra. | és ampla amb la mandíbula inferior prominent. L'aleta dorsal presenta una | fenedura | entre els radis durs i els tous. L'aleta pectoral és ampla. L'aleta | a l'opercle hi ha espines. La boca és ampla. Té una aleta dorsal amb una | fenedura | que separa els radis durs dels tous. Les aletes pectorals són amples i | i el preopercle és dentat. L'aleta dorsal és llarga amb una petita | fenedura | que separa els radis durs dels tous. L'aleta anal és quasi tan llarga com | i la vorera posterior és dentada. L'aleta dorsal és llarga amb una | fenedura | entre els radis durs i tous. Les aletes pectorals són arrodonides. Les | llarga amb la part final més alta que la inicial. La caudal presenta una | fenedura | petita en el centre. És de color verd fosc, marró, blau fosc o negre. Les | de l'aleta dorsal és més alta que la posterior, separades per una | fenedura | . Les pèlviques se situen per davant de les pectorals i les empra per | i una filera de dents a cada mandíbula. L'aleta dorsal és llarga amb una | fenedura | que separa els radis durs dels tous. Les pèlviques són filiformes. La |
|