Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

fill Euforió, prou jove per interessar-se encara per tota mena de coses i	fenòmens	. "El més gran dels poetes assegura que tots els déus varen néixer de
la delícia del ponent d'avui." I fins Pulcre, gairebé insensible als	fenòmens	de la natura, en decidir-se a cloure, embadalint-lo l'espectacle,
. I per amor a mi, sospito. Com tantes d'altres i tants d'altres, i el	fenomen	darrer, si m'afalaga i no em sorprèn, no m'agrada. Qui gosarà acusar-me d'
aquesta, perquè el Senyor es complau a manifestar-nos el seu poder en els	fenòmens	més insignificants, i dóna al card la seva bonica flor blava i el lliri
admetre-la en la seva precisió més taxativa, que ens situa davant el	fenomen	social i cultural de la poesia dels trobadors. És clar que sempre hi ha
com a agents del mecanisme de la història. No sempre es tracta de	fenòmens	independents, o rigorosament independents, de la voluntat dels homes que
d'una manera primordial, "progrés tècnic": sèrie complicada de	fenòmens	que s'origina en els avenços teòrics de la ciència, es tradueix en
es mostra vigorosa i activa en les indignacions que alimenta. Perquè —el	fenomen	és curiós—, en la pràctica, els homes s'obliden, per a indignar-se, de
o els seus problemes. Per tant, el lector, alhora que s'enfronta amb el	fenomen	estètic en si, s'embolica i es compromet amb el fragment d'humanitat que
consideracions, més aviat indecises i frívoles, miren de subratllar un	fenomen	que les supera i inclou, el mecanisme del qual hi queda especificat.
Tanmateix, no estic ben segur que aquest sigui el factor més decisiu del	fenomen	que comento. Si la gent no perdonés per manca de vocació per a la
bona fe dels indoctes i dels ingenus. Faré observar, de seguida, que el	fenomen	literari del plagi només ha arribat a apassionar sincerament el públic i
El paroxisme de Miller i d'altres no desment aquesta evaluació del	fenomen	. Enfront del sexe grotesc i enfront del sexe disfressat, ara hi ha el
en aquest nou pla es repeteix, si voleu en altres termes, el mateix	fenomen	: una espècie de "xenofòbia" de classes, amb una dialèctica nova, però
amic, comentant la Revolució, m'explicava que la violació de tombes és un	fenomen	que es repeteix invariablement en totes les revoltes d'Espanya. L'any
plor i s'ha desmaiat. Tots ens hem espantat molt. El metge diu que és un	fenomen	d'espasme, sense cap importància. Fa un parell de dies, la Dolors del
que únicament la persona moral entra en una relació suficient amb el	fenomen	exterior i residualment inassimilable, inassimilació que garanteix, però,
més de dues i tres milles de la costa. Amb el poc temps que naveguem, el	fenomen	del mar s'ha apoderat de nosaltres com si fos el nostre clima i el nostre
bestiar i altres productes de primera necessitat al port de Papeete. El	fenomen	econòmic i social que es produeix amb la colonització xinesa, el podeu
de la nostra història. Certament, l'emigració cap a la plana és un	fenomen	constant de la mecànica biològica catalana. Però en alguns moments s'ha
moderna, s'esdevingué a Catalunya entre 1830 i 1850. El	fenomen	provocà ací les mateixes conseqüències que arreu: endogalament de l'obrer
de l'obrer català, me n'ocuparé en un capítol posterior. És un	fenomen	de problemàtica política col·lectiva que supera les dimensions del
mateix segle XV, la ciutat i el camp catalans enregistraven el	fenomen	corporatiu més important que trobem en els annals de les lluites socials
bé siguin inferiors o superiors. Aquelles solen donar-li llur ajut per un	fenomen	de mimetisme; en cas contrari, hom les fa marxar per força. Els grups
cap al petit món anàrquic i empobrit dels donzells i cavallers. Aquest	fenomen	prefigurà l'esdevenidor de la noblesa catalana sota la Monarquia
una nova mena de grups governants: els prohoms o ciutadans honrats. El	fenomen	és absolutament coincident amb la marxa evolutiva de la societat a
econòmiques i socials pròpies de l'època. Millor dit, i aquest és un	fenomen	molt digne d'ésser remarcat, la mentalitat eclesiàstica, gairebé sempre
de Catalunya en l'organisme polític principal del país: les Corts. Aquest	fenomen	no és exclusiu, ja que es dóna així mateix en els altres països
difusió del procediment delegacionista. Per tant, ens trobem davant d'un	fenomen	gairebé general a l'Occident d'Europa, on iguals necessitats de la vida
d'Espanya s'inaugura en to major durant la guerra de Successió. Com a	fenomen	revolucionari i expressió de la inquietud permanent en què vivia el país,
la intolerància celtibèrica, plantejaren situacions dramàtiques. Però el	fenomen	és històricament irreversible: mai els castellans no podran sacrificar
intel·lectuals i els homes de punta de la petita burgesia. Aquest	fenomen	de degradació del sentit de la responsabilitat del Poder es féu sobretot
es trobà endogalada per una falsa concepció de l'Estat —considerat com un	fenomen	estranger—, que comportava, en uns cercles, l'acceptació d'un pragmatisme
Occidental des del Renaixement. De la grandesa dramàtica d'aquest	fenomen	en la història moderna, no se n'ha escapat Catalunya. Però les gestes
circumstàncies que han determinat l'aparició i el desenvolupament de tals	fenòmens	a Catalunya. Tots els qui hem escrit sobre el mecanisme dels fenòmens
fenòmens a Catalunya. Tots els qui hem escrit sobre el mecanisme dels	fenòmens	revolucionaris sabem les condicions de llur infantament i la dinàmica de
a les mesures absolutistes del govern de la Monarquia hispànica. El	fenomen	fou tan general a l'Occident d'Europa, que si Castella hagués posseït una
de llurs avis, s'engrescà de nou en una empresa revolucionària. Aquest	fenomen	coincidí amb la crisi de la Monarquia hispànica coneguda amb el nom de
tingut tanta prevalença com es suposa, s'hi hauria esdevingut el mateix	fenomen	i els afers haurien rutllat d'una altra manera. La manca de concordança
hispànic, relacions amb el Minotaure i descabdellament dels	fenòmens	revolucionaris—, perquè ressurti amb esclat la paradoxa que informa
menat des del segle XVII per redreçar-nos? No ens importa. És un	fenomen	operant, que es testimonieja a cada recolzada de la vida catalana des de
Ell —així m'ho va semblar aleshores— tampoc no trobés explicació a aquell	fenomen	. Amb carícies minucioses vaig aconseguir que Eva s'asserenés; i bon punt
No al·ludeixo sols al fet indubtable de que fos en els seus orígens un	fenomen	religiós. El més significatiu és que ho sigui encara, que sigui encara
zona de la terra on el cristianisme ha estat alguna cosa més que un	fenomen	històric: ha estat una de les rels de la vida. En sostenir enèrgicament
flora satànica, una mica infantil, però. En el cor dels homes hi ha dos	fenòmens	d'una força sexual terrible: el primer és el goig d'envilir-se,
monoteista, emprant aquests procediments una mica sàdics. L'altre	fenomen	ple de força sensual consisteix a escanyar dintre d'un mateix les
d'una manera pueril i literària, es decantava pel darrer d'aquests	fenòmens	. Guillem va plantejar un nou chantage al Baró de Falset; el
interpretació, de la base que el poder és, psicològicament, un	fenomen	conseqüent del voler. Cada temps té una "voluntat d'art"
el XVI, podem veure un parell de casos en què es prefigura el	fenomen	siscentista. Em referesc a la influència de Savonarola sobre el
fa poc, on cal situar, en la història, les línies divisòries entre	fenòmens	culturals successius: si en el moment en què apareix el primer símptoma

Pàgina 1 (de 232)

50 següents