×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb feréstec |
Freqüència total: 860 |
CTILC1 |
recórrer l'aire i els vents, arreu, sense fre ni repòs. I les esquerpes, | feréstegues | , terribles eugues de Diomedes, que varen devorar, en el rompent, el | nodria. Però la nena —Mila era encara molt joveneta— no pogué resistir la | feréstega | solitud d'aquells paratges. Quan la nit anava tancant-se per damunt dels | fe més viva. Tornà a passar a través d'aspres emmatats, a creuar soledats | feréstegues | , tornà a veure néixer el dia i el tornà a veure declinar. No aparegué ni | Serrat de Cerdans i del Mataró, l'ermita grisa, arraulida com un ocell | feréstec | . En tornar, posta d'or darrera unes muntanyes roges com un translúcid | Fa un dia suau, no gens fred. Els cingles de La Sala tenen un aire | feréstec | , cremat. Però, tornant de La Noguera, veiem uns pollancres que conserven | alzines arrapades com una molsa aspra i negra. Quina pau, quina solitud | feréstega | i grandiosa! M'adormo cansat de l'agitació d'aquests dies. 27 | d'aquest dolor. Marcelle oblidava les seves entremaliadures i, | feréstega | d'ulls i muda de llengua, es passava les hores arrapada al vestit de la | —Fes una besadeta a aquestes senyores —li deia son pare. I la nina, | feréstega | i fosca, els fregava de mala gana els mocs per les galtes. Únicament | El masover tenia una gramola i un aparell de ràdio, amb un altaveu | feréstec | , que engegava piules i trons, tangos i discursos dels diputats de | pel teu gust. Però ara sóc jo qui et treu de casa —fulmina l'amo, gairebé | feréstec | . Oh, Tomàs! On aniria si no tinc ningú? Si sabessis... l'oncle... —Torna | Abadessas, demá-passat á Ribas, un altre dia emprenent una excursió al | feréstech | Montgrony ó allargantse fins á Nuria, sentí que 'ls dias volavan, se | cares em semblaven amigues; totes les cases, familiars. Jo, el camperol | feréstec | , m'anava vinculant a la ciutat, no pas amb el Passeig de Gràcia lluent, | abraçar-la i a un gest amorós d'ella, vaig correspondre amb una bursada | feréstega | . Ella, en sentir-se rebutjada com una nosa, s'allunyà de mi, sospirant: — | no havien tingut mai per a mi, puix que el riu, la veïna serra de pedra, | feréstega | i dura, i, sobretot, el fueteig del vent i la color trista de l'hora, em | han vestit els membres descoberts substituint les pells dels animals | feréstecs | ; però el ritme és el mateix, la dansa de gratitud als déus és la mateixa, | la vergonya de la família." S'escapa d'estudi per anar a afollar nius. | Feréstec | fins a la medul·la. Només vol estar al camp. Sent la Naturalesa. Intenten | per als fills de Moab, d'Aroar a Nebo i l'Abarim de més al Sud, | feréstec | ; a Horonaïm i Hesébon, territoris del regne de Seon, | la qual regna: prop i màxim àrbitre l'Atzar domina. Dins l'abís | feréstec | , bressol de la Natura i potser tomba, que no és mar, | per fer altres mons, l'omnipotent Artífex: dins tal abís | feréstec | , l'Adversari s'aturà, caut, a la infernal ribera, i | i les faldes hirsutes d'ufanosos matolls, covalejants i molt | feréstecs | , n'impedeixen l'accés; damunt s'enfilen, fins a una | caprici de dansar. I, en canvi, per a una dansa em semblen molt | feréstecs | , molt esverats; potser és per l'alegria de la pau que | del seu cau, pels llocs on viu: per selves, bardisses, coves o | feréstecs | boscos; surten de dos en dos enmig dels arbres, i | absent llavors, així es va escaure, fent un viatge ombrívol i | feréstec | cap a les portes de l'Infern, en ruta dins una legió | de plomes, nus i salvatges altrament, en illes i | feréstecs | sorrals. Amb tal defensa, i, en part, tenint coberta llur | d'aquella Nit que no coneix origen i del Caos | feréstec | , que, gelosos de llurs secrets, amb molta violència | puc marxar? ¿I on aniré, errabunda per aquest món inferior, | feréstec | i obscur? ¿Com respirar dins d'un altre aire menys | raça electa, llavors, salvada, a Canaan s'adreça pel | feréstec | Desert, des de la riba —no pel camí millor, perquè els espanta | estan pelades! En aquest moment, darrera nostre, la vella, com un gos | feréstec | lligat, llançà un gruny sord. Però no digué paraula. —Heus aquí el | les parets, de dalt a baix, estaven decorades amb frescos mig esborrats: | feréstecs | ascetes, Pares de l'Església, la Passió de Crist, àngels de cabellera | nou a llur país d'origen; però cap d'elles no s'ha tornat mai salvatge o | feréstega | , si bé el colom de colomar —que és el colom roquer en un estat | —que és el colom roquer en un estat lleugerament alterat— s'ha tornat | feréstec | en alguns llocs. I encara més: tota experiència recent indica que és | espècies fossin desconegudes en estat salvatge i que no es tornessin mai | feréstegues | ; que tinguessin caràcters molt anormals en certs aspectes als de tots els | obstacles amb certa extensió, més especialment pel que fa als animals | feréstecs | d'Amèrica del Sud, en la meva obra futura. Ací faré només algunes | tornat mai salvatges, si bé pul·lulen cap al sud i cap al nord en estat | feréstec | ; i Azara i Rengger mostraren que la causa d'això és que, al Paraguai, hi | mosques disminuirien i aleshores el bestiar i els cavalls es tornarien | feréstecs | i això alteraria certament, i en gran mesura, la vegetació (tal com ho he | dimonis Sant Antoni a les muntanyes de Morella Emmurallada dalt un rocam | feréstec | , Morella sembla contemplar les vicissituds d'aquest món amb un immutable | a l'àgora dels grecs. Tot, en aquesta terra, és aspre, eixut, una mica | feréstec | : els carlins del segle passat, les pomes petites com el puny d'un infantó | els dimonis, que són uns caparrots impressionants, li deuen llur aspecte | feréstec | i divertit. En efecte, els terribles dimonis de sa Pobla no són balears, | arribat a una convivència pacífica. Els dimonis d'Artà són de presència | feréstega | i, a més dels atributs infernals propis de l'ofici, porten dibuixat | instal·li a l'interior. Ha d'anar en tartana. Té unes faccions negres i | feréstegues | i les galtes aureolades per una barba que les encercla. Al cap hi duu un | de Cervelló— i unes quantes masies escampades enmig d'un bosc més aviat | feréstec | en part plantat sobre les vinyes abandonades llavors del desastre de la | la mateixa basarda que sentim quan ens trobem, solitaris, enmig d'un bosc | feréstec | a l'entrada de la nit, però la causa d'aquesta basarda no és la idea o la | d'aquest desemboca el quart, i d'antuvi ho fa en una regió hòrrida i | feréstega | , segons diuen, tota ella d'un color com el lapislàtzuli, que s'anomena | Illetes fins al rocam de Na Foradada, a Miramar, i als racons —els uns | feréstecs | , acollidors els altres— de la Costa Brava, he nedat a les cales i als | del seu taüt i passa, tot seguit, sense ni una paraula, a la religió més | feréstega | : porta a terme, així, l'operació mateixa de la contrarietat, en la seva | un antro. El desordre que va regnar an aquella llar pairal fou | ferèstec | i esgarrifós, i el desendreçament fou de dogma. Recordo molt bé, que quan | carrinclons, i ho anava logrant que era un gust. A nou anys era més | ferèstec | que un goç de carabiner. Pujava tan prim i esquerdalenc, que vist de | avall, i rasca que rasca an aquelles galtes resignades, d'una manera tan | ferèstega | que havia de seguir o el pèl o el cuiro o la nou del coll. Com que li | qui caigui! La cultura moderna et reclama!" I que la lluita va ésser | ferèstega | , vos en responc amb la meva rúbrica. Rieu-vos de la nigromància i de la | engegar una lletania d'insults i de mots ofensius, que devien ésser tan | feréstecs | , que la pobre embaixadora no me'ls va poguer ni anomenar. Després es va |
|