Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ordena i em belluga alhora, com un titella, és un home també vell que	fa	cinquanta anys que aprèn a escriure en català, aquesta petita llengua
les xarxes." Les Moires "L'eterna Moira, en pactar amb Zeus, ens va	fer	néixer, sigui de la Nit, sigui de la Necessitat. És corrent per a tothom
He de tallar fils, no hi ha més remei, i mirar si després ho endreço.	Fes	-me el favor, Àtropos, passa'm les estisores." "Tisores", va corregir d'
poder cada cop més i més discutit, la poesia eròtica. No sabem com s'ho	fa	per acomplir unes comeses tan diverses. El cert és, però, que mai no
el cap a la llum, cofat amb el casc que s'anomena kynée i que em	fa	invisible, vaig percebre Coré, ara Persèfone, me'n vaig enamorar i en un
com a virtut suprema, la lliure serenor de l'esperit." Hades "He	fet	el meu passeig quotidià per les últimes profunditats del Tàrtar",
invisible, vora aquell cap que horroritza tothom. Vés-te'n, jo miraré de	fer	arreu el teu treball, quan els dies de sol arribin. Excepte a Lavínia i a
Els grecs, que, en relació amb aquestes llunyanies, eren d'ahir mateix,	fan	d'Adonis un jove de divuit anys, d'aspecte equívoc. A pesar d'això, el
havia estat un sogre. No sols va perdonar el culpable, sinó que el va	fer	seure a la taula dels immortals. L'insensat Ixió es va enamorar aleshores
l'expressió. Amb el mot que entenguis, sàpigues que l'obscur teixit ens	fa	invisibles, tant com el casc, kynée, d'Hades —prestat en alguna
la Ker et trigui, però la teva dona, per excel·lent que la imaginis, et	farà	delejar, tard o d'hora, un ben guanyat repòs, el terme dels teus dies. No
amb el destí que cregui més humil." Ate "Si algun cop t'inclines a	fer	mal o a lliurar-t'hi, medita abans que t'impulsa Ate", va dir el parlador
casa, a pesar de ser un bastard escuat", va dir Arístocles a Euforió. "	Fas	bé. Ell et prefereix a la teva mare i a mi. És fidel i amb els seus
eugues de Glaucos, les ones, en els prats immensos del mar." Ganimedes	Feia	dies, des d'un remot dilluns, que el vell senyor, ullerós i pàl·lid,
sé com Nostre Senyor permetia o permet aquestes coses." "Que Déu el	faci	bo", apuntalava la Ignasieta. "Oh, si s'assabentaven dels munts i munts
nova", es va adonar de seguida l'habitual pelegrí al santuari. "No,	fa	temps que la teníem de reserva, però no havia encara actuat,
Amb la lira va derrotar Màrsias i, com a càstig —tal vegada excessiu—, va	fer	que l'escorxessin. Mentre li llevaven la pell, durant l'esgarrifós
dreta o a la nostra esquerra: uns presagis que, sense creure'ls gens, ens	fan	somriure amb un punt de recança per haver-se esvanit l'antiga innocència,
, perquè em balla pel cap que la poma era d'or." "D'or? No em	faci	riure. Pintada de purpurina i gràcies, que aquests trucs són de teatre, i
de l'aquí afligit— va ocasionar la destrucció d'una antiga ciutat i va	fer	que es vessés a dolls, sota l'impassible somriure dels déus, la sang de
"La tomba de la pobra gossa". El topònim és un indici que Hècuba no va	fer	pas gaire mal —si és que escometia algun caminant que topava amb la seva
manera desordenada, força anàrquica —com al capdavall gairebé tots ho	fem	—, considerava, en la seva situació una mica compromesa, el mite
raons que no esmentaré, al meu repertori, i la meva comesa consistirà a	fer	-vos veure, durant uns quants moments, el seu antic aspecte. Preparats?
és una ximple?", va preguntar la senyora Magdalena Blasi. "Anava a	fer	un bisbe, tu", s'enriolava la senyora Tecleta Marigó. "Representa Nyx,
rituals, durant les festes que es celebraven en finalitzar l'hivern.	Fa	una dècada i escaig —perdó pel mot, el detesto—, el senyor Marinatos era,
no t'has contemplat prou al mirall? Que el vols gastar? T'asseguro que	fas	goig", li va dir la senyora Magdalena Blasi. "Vine, que arribarem tard
per pasturar en els jardins i per collir lliris." El noi Estengre, que	feia	d'apuntador, vinga fullejar. "Ai ai. No trobo enlloc el que aquests
el seu anhel. Vine, estimat meu, sortim al camp." Era fi de setmana. "	Farem	nit a les masies. Anirem de bon matí cap a les vinyes. Veurem si broten
els ceps, si esclaten les gemmes, si els magraners floreixen. Allí et	faré	el do del meu amor", s'entusiasmava ella. "S'han etivocat de llibre!",
sojornes als jardins, els companys estan atents per escoltar la teva veu,	fes	-nos-la sentir", s'esgargamellava el mascle d'aquell debut a duo però que
o menys propietat, s'entenen." "Ja que m'és temps de morir, jo voldria	fer	...", afegí, desolat i implorant l'últim desig de reu, el monstre, en un
de les poques que queden. Per l'urc que li endevinem als ulls, no ho	farà	per devoció. Temem que l'hauran de llogar. Hefaistos El veiem jove i no
amb les espatlles alades, disposat a calçar-se les alades sandàlies que	faran	el seu vol més ràpid. Amic del vent, tal vegada essència del vent, empara
"Són amables, benèvoles, brillants. Es diu que alegren —ah!— el cor i que	fan	créixer i florir les plantes. Pulcre Trompel·li en coneix nou, però els
la senyora Marigó, entesa en el ram de les cavalleries. "Deixa'l	fer	, Tecleta. Aquesta banda ja li creixerà. Que no t'adones que no passa de
i a la memòria de l'infortunadíssim Verlaine, mentre la Ignasieta es	feia	amb el nom del complex flabiol un embull tan xaró i tan fàcil, que per
ni escoltar-la, per un benèvol costum, la meva àvia. Circe "Què puc	fer	sinó desesperar-me per tota la immortalitat en la tenebra?", deia i
és perquè demà et casaràs", prosseguia l'experimentada dona. "No et	faci	por, filla meva. Totes, de noies, hem somniat aquest moment. I el temíem,
les anques, les natges i la cua, que et repasso molt pentinada perquè	facis	goig. Però per què et mous tant, avui? Si és com cada dia, exactament
aclaparat pels anys. Antígona "Prou sé que, pel que vaig de seguida a	fer	, em glorificaran estúpidament al llarg del temps, fins a la consumació
"No diria pas que no en té cap motiu", va somriure Pulcre. "Però he de	fer	-li notar que és un monarca poderós, encara que ple de dissort."
cap jutge. En coses tan greus cal no precipitar-se a emetre parers, i	faré	honor al meu lema: la prudència és el do més gran del cel. Arribat tot
mare", advertia, sensata i òbvia, la matrona. El noi vacil·lava. "Què	faig	? M'és lícit de matar-la?", preguntava a l'inseparable company. El
però jo en sóc un especialista. Tanmateix, les despeses seran crescudes,	faci	-se'n càrrec." Un furiós soroll de rovellades màquines d'escriure
senyora i majora. Tanmateix, una casa sense home, i a l'aguait un gendre,	fa	de mal governar. La gent assegura que les viudes manem, que pilotegem al
ho adobaran, però no ho encerta ni per atzar. Tu i jo sabem que no cal	fer	gaire cas dels endevins, i no n'exceptuo aquests d'ara. I els fills, i
i garneu que m'és tan antipàtic. Extingit el llinatge cretenc, jo què	faré	? No em quedaré al costat de l'avorrible triomfador, de cap manera, però
el seu embolic mental, en el laberint que arreu transportava. Pel que	fa	al noi, el vaig engendrar, no ho nego, però no l'he tractat gaire i no l'
els plecs de les sumptuoses vestidures que aparello a propòsit,	fent	desaparèixer els rastres de les convulsions, l'espant de la figura.
com un simple missatger? Prou, considera'm així, t'ho recomano, et	faré	menys basarda. El vell també assegurava que no se m'escapa mai el qui he

Pàgina 1 (de 12269)

50 següents