×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb feraç |
Freqüència total: 29 |
CTILC1 |
| per a la cria del cuc de seda, complementaven els conreus de les hortes | feraces | , i entre 1760 i 1800 —apogeu de la sericicultura— | | això, "València" és una estampa fixa i única: el Miquelet urbà, el camp | feraç | , la barraca, la "llauradora ab aspecte de regina", etc.: tot | | ens serà difícil d'endevinar que es tracta del producte d'una observació | feraç | i abundant, perfectament digerida i més ben assimilada encara. Si us | | davant per davant de la vila de Pollensa, asseguda en el planell | feracíssim | que hi ha entre els mogolls cantelluts de la serra de Sant Vicenç i el | | mig aire del serrat que fa de suport a la vila, voltada de camps i horts | feracíssims | ; i al cim de tot, com una llanterna d'aram brunyit, hi ha l'oratori de | | satura l'ambient. Allí s'han aplegat tots els bons tastos del Segrià | feracíssim | , de les pròvides Garrigues, de la Conca del Noguera, del fabulós Urgell, | | tot justet mig colgats dins de camps d'arrós, esteses de mill i hortes | feracíssimes | . Ja som davant del raval de Jesus, ja afigurem Roquetes a una banda del | | el brut vilatge amb cases de fang i un canyissar per cobrir-les, la plana | feraç | s'extén fins al Nil. Donem un vol per tots els terrats. En baixar visitem | | ha volgut deixar l'Egipte sense conèixer-la. És una part bellíssima del | feraç | delta: tot pla, conreuat i verdejant en aquesta època. En baixar-hi hem | | "eixe paradís terrenal tan lloat i, sens dubte, la província més | feraç | d'Espanya", nos diu en xafar terra del regne valencià. A nostra ciutat | | que generalment creixia a la bona de Déu per les vorades i llocs poc | feraços | . La fulla del roldó, després de batuda, era venuda a les adoberies: la | | i extenses hortes luxuriants. La terra era d'excel·lent qualitat, molt | feraç | . Pujant dalt d'un pujolet, hom veia Móra, Benissanet i Miravet, com dins | | de l'agricultura valenciana, ha estat el de considerar-la uniformement | feraç | i fèrtil. La realitat és molt diferent, i això precisament és el que ara | | d'aigües que, tot i que anava convertint la seva pobra fesomia de secà en | feraç | horta de regadiu, no trobava sortida natural a mar. I, sobretot, el Delta | | fruïa d'esplèndids avantatges, aigua abundant, conreus assaonats i | feraços | , una extensíssima clariana posada enmig d'aquell món de boscúries i | | dècades del passat segle, era una aspiració igualadina de convertir en | feraços | regadius, mitjantçant la construcció d'un pantà, les terres secaneres de | | i genèticament inoperants que, antany, destruïen la nostra convivència | feraç | . Estic segur, ben segur, d'interpretar degudament l'esperit d'aquesta | | una illa, vistent com un aguilar? ¿O és la costa d'un continent | feraç | , que s'endinsa, inclinat al salobre? I al seu torn li digué la deessa | | per tot el que es conserva amb llurs besades, amb llur cura | feraç | o en llur misteri: m'hi propaguen i deixen, com semença que | | i el pensament fet pols, les brosses bordes sega del teu verger | feraç | amb l'esmolada falç que et donaré ben prest; i a mà, | | Huidobro va sembrar la bona nova del Creacionisme per la terra | feraç | d'uns poetes del 27 que començaven a florir. Feia temps que el poeta xilè | | humà la fatiga del treball, sense llaura ni sembra, | feraç | la terra sempre lleva fruit a l'illa delitosa. A ell | | el viure hi germina, pàgina fecunda, natura | feraç | . Trenats dir i ser. Prop de l'aigua Ran de mar on | | d'aquell doll poderós que ens regava la terra, aigua viva, | feraç | . Jo ara gairebé em sento com un cuc obstinat que es | | amb riquíssims tapissos, els seus jardins delitosos, els seus horts | feraços | i les seves vinyes opulentes, a disposició de la bèstia untosa i | | per bastir un nou present, sembraran la llavor del | feraç | esperit científic actual. Un metge des Migjorn, | | d'una petita producció autòctona. Entre ells, cal pensar que un dels més | feraços | fou la Ribera del Xúquer. D'aquesta manera, s'explica grosso modo | | riquesa dels replans de graves, arenes i llims que han donat els sòls més | feraços | de tota la regió. No és estrany que els viatgers de tots els temps en | | Pascual, un dels pocs conreadors literaris que han donat els regs | feraços | urgellencs, emprengué en el Jardí de la boira (1993) |
|