DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
feraç AI 29 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb feraç Freqüència total:  29 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

per a la cria del cuc de seda, complementaven els conreus de les hortes feraces, i entre 1760 i 1800 —apogeu de la sericicultura—
això, "València" és una estampa fixa i única: el Miquelet urbà, el camp feraç, la barraca, la "llauradora ab aspecte de regina", etc.: tot
ens serà difícil d'endevinar que es tracta del producte d'una observació feraç i abundant, perfectament digerida i més ben assimilada encara. Si us
davant per davant de la vila de Pollensa, asseguda en el planell feracíssim que hi ha entre els mogolls cantelluts de la serra de Sant Vicenç i el
mig aire del serrat que fa de suport a la vila, voltada de camps i horts feracíssims; i al cim de tot, com una llanterna d'aram brunyit, hi ha l'oratori de
satura l'ambient. Allí s'han aplegat tots els bons tastos del Segrià feracíssim, de les pròvides Garrigues, de la Conca del Noguera, del fabulós Urgell,
tot justet mig colgats dins de camps d'arrós, esteses de mill i hortes feracíssimes. Ja som davant del raval de Jesus, ja afigurem Roquetes a una banda del
el brut vilatge amb cases de fang i un canyissar per cobrir-les, la plana feraç s'extén fins al Nil. Donem un vol per tots els terrats. En baixar visitem
ha volgut deixar l'Egipte sense conèixer-la. És una part bellíssima del feraç delta: tot pla, conreuat i verdejant en aquesta època. En baixar-hi hem
"eixe paradís terrenal tan lloat i, sens dubte, la província més feraç d'Espanya", nos diu en xafar terra del regne valencià. A nostra ciutat
que generalment creixia a la bona de Déu per les vorades i llocs poc feraços. La fulla del roldó, després de batuda, era venuda a les adoberies: la
i extenses hortes luxuriants. La terra era d'excel·lent qualitat, molt feraç. Pujant dalt d'un pujolet, hom veia Móra, Benissanet i Miravet, com dins
de l'agricultura valenciana, ha estat el de considerar-la uniformement feraç i fèrtil. La realitat és molt diferent, i això precisament és el que ara
d'aigües que, tot i que anava convertint la seva pobra fesomia de secà en feraç horta de regadiu, no trobava sortida natural a mar. I, sobretot, el Delta
fruïa d'esplèndids avantatges, aigua abundant, conreus assaonats i feraços, una extensíssima clariana posada enmig d'aquell món de boscúries i
dècades del passat segle, era una aspiració igualadina de convertir en feraços regadius, mitjantçant la construcció d'un pantà, les terres secaneres de
i genèticament inoperants que, antany, destruïen la nostra convivència feraç. Estic segur, ben segur, d'interpretar degudament l'esperit d'aquesta
una illa, vistent com un aguilar? ¿O és la costa d'un continent feraç, que s'endinsa, inclinat al salobre? I al seu torn li digué la deessa
per tot el que es conserva amb llurs besades, amb llur cura feraç o en llur misteri: m'hi propaguen i deixen, com semença que
i el pensament fet pols, les brosses bordes sega del teu verger feraç amb l'esmolada falç que et donaré ben prest; i a mà,
Huidobro va sembrar la bona nova del Creacionisme per la terra feraç d'uns poetes del 27 que començaven a florir. Feia temps que el poeta xilè
humà la fatiga del treball, sense llaura ni sembra, feraç la terra sempre lleva fruit a l'illa delitosa. A ell
el viure hi germina, pàgina fecunda, natura feraç. Trenats dir i ser. Prop de l'aigua Ran de mar on
d'aquell doll poderós que ens regava la terra, aigua viva, feraç. Jo ara gairebé em sento com un cuc obstinat que es
amb riquíssims tapissos, els seus jardins delitosos, els seus horts feraços i les seves vinyes opulentes, a disposició de la bèstia untosa i
per bastir un nou present, sembraran la llavor del feraç esperit científic actual. Un metge des Migjorn,
d'una petita producció autòctona. Entre ells, cal pensar que un dels més feraços fou la Ribera del Xúquer. D'aquesta manera, s'explica grosso modo
riquesa dels replans de graves, arenes i llims que han donat els sòls més feraços de tota la regió. No és estrany que els viatgers de tots els temps en
Pascual, un dels pocs conreadors literaris que han donat els regs feraços urgellencs, emprengué en el Jardí de la boira (1993)