×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb feresa |
Freqüència total: 211 |
CTILC1 |
La suprema magnanimitat d'aquella figura bíblica depèn, en el fons, de la | feresa | de la rancúnia prèvia —un pare ofès!— que havia superat. Potser l'actual | estic a punt. No puc separar-me de la | feresa | de l'aigua i m'inclino, obedient, cap a la negra | aquells cims de Déu, esmaperdut. I hi roda encar, que, els jorns de més | feresa | , si esteu en gràcia i esguardeu els vents, no'l | el senyor batlle, que al cel puguin reposar. L'ombra que fa més | feresa | de les sis ombres del Camp és la d'En Jascint | et sortirà sempre al pas i si tanques la mirada de | feresa | que et farà, endintre de les entranyes te'l sentiràs | la seva americana, com si fos un veritable castor viu, amb tota la | feresa | o la repugnància que li pogués produir un animal d'aquesta mena. A dalt | seus fills, que quan eren petits la tia Paulina els feia una mena de | feresa | ; invariablement la tia els regalava sis unces de caramels de | oberts com a fanals. No hi ha, dins els reialmes obscurs de la | feresa | , monstres que resisteixin el dol i la fixesa dels | vetlla sense veure'l, mal sigui de lluny, li estreny el cor amb tanta de | feresa | , que s'ha d'aturar un moment a l'angle fosc del passadís, el cap reclinat | educandes del pensionat: criatures gracioses que la miren sense gens de | feresa | , com una amiga. Es refia que, ben alliçonades, tindran la sort de | de la mena de vida que he acceptat. Menja goludament, amb una estranya | feresa | , però no barroerament. Les maneres són més aviat polides; la feresa, la | feresa, però no barroerament. Les maneres són més aviat polides; la | feresa | , la hi veig als ulls. Em diu que enyora el vi. —Pel vi em donaria als | Aquest castell és una muntanya de força; al seu entorn hi ha la | feresa | i la soledat. El Roine als seus peus es fa ombrívol i espantós com un | era avants mon dolor feresta espina, ja es punyal que destrossa ab mes | feresa | . Lo dubte te dolor y te gaubansa: la negre realitat sols amargura y ofega | i, amb robatori dolç, arrabassaren el ferotge designi a la | feresa | . Durant aquell moment quedà el Mal Únic abstret del | la maledicció original. N'admirava la resistència, l'agilitat i la | feresa | ; damunt els palets, els passos de Zorbàs, alhora impetuosos i hàbils, | i el pa curt a taula. I els fills, arraulits, l'espant als ulls i la | feresa | al cor, senten planar damunt del casal i de tota la vida que coneixen, | cambra és tan feréstega, que la podria firmar el Dant. És una cova que fa | feresa | , que té lo sublim de lo horrible. Allí, les estalactites, són negres; | poc en poc, anaren extingint-se tota mena de remors, restant amb tota la | feresa | de la séva soletat la fosca vida de la nit. L'imperi d'aquell silenci | tres cors... tots tres!... És trist, és trist!... —Va alzinar-se amb | feresa | .— Però, si és cert que m'ha traït, perdi's la misericòrdia en la terra! | s'esbargeixin els ulls voluptuosos després de veure tan llargament la | feresa | d'aquests llocs horribles: "Anem a Tarent, i al port celebrat, i al | host senyera alta. Gira de mi tos ulls, que em fan | feresa | : Ta cabellera és un folc de cabrides, que borbollen | y jo á sis anys ja n'havía vistes de llargues y groixudes que feyan | feresa | . De ballarins, acróbatas, saltimbanquis, besties feres, col·leccions de | destorbat. Marianneta no era pas poruga, però tot això li produí tanta | feresa | que no es va veure en cor de quedar-se allí a passar la nit. —Més val | closca de mort. Tot és desert i immòbil; àdhuc el nostre caminar ens fa | feresa | . Ni una casa enlloc ni res que assenyali la grapa de l'home damunt | i tallacebes. Ni una font de res, ni una gota d'aigua enlloc... Quina | feresa | ! Els pins són escorxats i retorçuts de dolor com si els caigués la pell a | pantera, com diu el Pobrissó, jugant així el símbol de la luxúria i la | feresa | d'ésser bella. Van tenir una filla. El Pobrissó, artista sensibilíssim, | baralla li fou contada en detall... El veia en aquell gest d'orgull i de | feresa | , i en el menyspreu de la fugida... Després la idea de què tornés | en els quals el mar li va aparèixer amb tota la seva indomable força i | feresa | , la noia recorda exclusivament la visió d'un petit llac en el qual s'hi | acostumen quan menys a ésser presentats en públic amb expressió de | feresa | — i no hi ha dubte que aquesta és un dels seus motius elementals, per tal | de l'Arnau, s'aclaria un xic a la llum del camp i anava perdent la seva | feresa | en el Vallès i se'ns presentava novament fins i tot ple de tendresa en | amb aquella llum dolça i daurada dels paisatges tarragonins, i l'aspror i | feresa | de les muntanyes de Prades amb els encants i els misteris de l'amor dels | llòbrecs, que no té consciència d'haver vist mai; plens de fosca i de | feresa | . Ell parlarà preguntant coses i ella serà com morta per dintre, que no | les mans i les cames. Les dues eminències em fitaren llur mirada amb la | feresa | d'un basilisc. Feia estona que els havia sentit rondinar quelcom | la gràcia de la miniatura i la brillantor de l'esmalt. El contrast amb la | feresa | de Llavorsí és evident. Ribera de Cardós té alguna casa nova, | individuals, impulsades alhora per una munió de periòdics que fa | feresa | . Per això el grec és essencialment rebec i demòcrata i té en el tracte | alguns creuen ésser sang freda no sigui més que un aclaparament que fa | feresa | i sorprèn, per altra part, de debò l'observador que es fixa en la | l'heroísme de sos germanívols pobladors, ja que quan tantes voltes la | feresa | de la tempesta arrabaça entre ses airades ones a alguna de ses barques | terrorisme; i si l'home, en el seu decandiment, se sent impulsat per la | feresa | bestial que res no pot deturar, assoleix totes les baixeses; d'altra | en aquests moments d'incertesa els més intensament autoritaris! I la | feresa | de veure'ls com es barallen per ocupar els llocs de comandament. Arribada | metall que deien Alex. de l'Espagnol. Era un bagul que feia una mica de | feresa | ; semblava haver estat patrimoni d'un pirata o d'un dels Tres Mosqueters. | que parlava com si tingués un xiulet al coll, i a mi em feia una certa | feresa | . Però l'esperava amb candeletes, perquè la seva arribada volia dir | l'home, per valent que ell sigui. Ja la saben els pobles ta | feresa | , quan cas d'ésser o no per a tu sigui, i cap n'hi ha | celestial que m'heu promesa; Ni em mou l'infern amb tota sa | feresa | A fugir de pecat i mancament. Vós em moveu, | nostra), per tal que amb la seva maternal intervenció, no l'espantin les | fereses | de la mort, ans tot alegre s'encamini a la llar desitjada de la Pàtria | que tot el que pot passar probablement passarà. Veuràs com amanseixes la | feresa | de tots els mals: res no ve de nou, si hom està previngut, mes allò | èpica, Verdaguer deixà versos d'una amplitud de veu inigualada, d'intacta | feresa | , de nobilíssim llenguatge harmònic. Als peus, les planes i les valls del | "Veient la vostra fermesa pena d'assots ha dictat, la carn pura amb gran | feresa | , els unglots han esquinçat." I una mica després: "Quan esteu en creu | suprem desconsol una pàl·lida lluor d'esperança. Si és cert que la major | feresa | que produeix la temença de la mort sobtada prové del fet que talla el | damunt d'ella, com si s'hagués embolcat amb una manta, avançà cap a la | feresa | dels pins que li udolaven a la cara. Vet aquí que, mentre ella avançava, |
|