×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ferir |
Freqüència total: 3238 |
CTILC1 |
de les seves víctimes, amb el dolor dels cossos i de les ànimes dels qui | fereix | . Segons els òrfics, a l'origen del temps, la nit, fecundada pel vent, va | teranyines dels arxius de Pulcre, "que, si no canvia d'actitud, es | ferirà | amb l'espasa esgarrifosament les mans, totes dues o ni que malmeti només | callen, submises, dòcils, i en el fons del fons m'aproven. I de sobte, en | ferir | -me amb una eina mortal el meu únic fill mascle, atiat per la porfidiosa | tu", mirava de balancejar cap a una peremptòria amnistia la matrona. " | Fereix | , fereix!", decidia la ira de la noia, una ira llargament covada. Els | mirava de balancejar cap a una peremptòria amnistia la matrona. "Fereix, | fereix | !", decidia la ira de la noia, una ira llargament covada. Els cops, | s'hi ha de confondre sense remei, i quan una sobirana il·luminació us | fereix | de sobte, esdeveniu orfe, desemparat silenci. Més gran que la meva mare, | pas silenciós, no entaulava de debò cap conversa, i els seus soliloquis | ferien | amb una impiadosa burla les meves orelles. Li dèiem el Quel·la, però li | punts d'una excessiva cruesa per no torbar la innocència de Mila ni | ferir | massa durament la seva sensibilitat; en d'altres, per ignorància o | la nit espessa i feixuga de silencis. I la mare es desplomà després com | ferida | pel llamp. Mila veia l'enterrament, amb els dos taüts blancs un darrera | de l'avinguda. Començà a caure una pluja fina les gotes de la qual li | ferien | la cara com punxes agudes. Tino Costa s'ajustà més dintre la pellissa. | dreta enmig de l'habitació com una fantasma, nua, flaca i cadavèrica, el | fereix | dolorosament a les orelles, el fereix a l'ànima, i allà en el seu fons, | nua, flaca i cadavèrica, el fereix dolorosament a les orelles, el | fereix | a l'ànima, i allà en el seu fons, es confon amb un altre lament, amb un | podia trobar. A la ciutat no li quedava res. Havia estat pres per haver | ferit | un home en una baralla de taverna una nit que havia begut. Havia patit | —i arrencà a córrer com un foll. Sortí a fora, ensopegà amb la taula | ferint | -se el genoll; tombà una cadira i rodà violentament pel trespol; s'aixecà | consentia que executessin Jacques Fesch, un jove inadaptat, reu d'haver | ferit | mortalment un policia en el curs d'una fuga desesperada; el govern que el | a tal és sentida: vull dir, quan el fet en què consisteix ens ha | ferit | fins al punt de provocar en nosaltres una reacció d'odi. Crec que no | spectas fugio", "Maneo nomini", "Totes | fereixen | , la darrera mata", "Latet ultima", "Ex his | instant, reclamen la seva satisfacció. Aquesta impertinència invariable | fereix | i desqualifica l'home en la majestuosa idea que s'ha forjat de la seva | gener. Hi ha glaçada, però no fa gaire fred. Avui uns guàrdies han | ferit | , al poble, un desertor que fugia (diuen que era sord i trencat). Dia | perquè en caure rodola sobre ell mateix, una llosa escrostonada li | fereix | l'espatlla. En redreçar-se, hi ha una vella al seu davant. —Vine! — | amb la boca excessivament oberta abans de mormolar: —No ho sé. —T'han | ferit | ? —interroga l'altre. L'expressió l'obliga a alzinar la testa cap al | me'n duc el meu mal vergonyós, ben lluny on no pugui | ferir | -vos. Amo absolut, fins a la mort, d'aquest inútil, | i que si trobava en aquesta imatge d'ell mateix alguna cosa que pogués | ferir | -lo, que li ho digués, que ell estava disposat a corregir-ho i a | vici. Cèlia, la pobra, gairebé muda Cèlia, sembla l'instrument usat per | ferir | Carolina. I Carolina se sap desafiada, quan descobreix, ja entrada la | a contemplar la llum encesa del ponent. I que era aquella llum última que | feria | els seus ulls, xops de febre, l'origen del poema, que recordo si els | Ell s'enfurismava com no es pot imaginar amb les nostres bromes; el | ferien | cruelment, i aquest era el motiu —així som de menuts i, a vegades, de | feixugament, aturant-se i tornant a avançar. La punta d'una rama seca el | ferí | al front obrint-li-hi un esquinç. Reculà adolorit i emeté una feble | la pluja petita, tremolosa, esquitxant els vidres amb gotes diminutes, | ferint | amb lassitud les fulles de l'heura que puja enfilant-se pel mur, | xerrameques dels altres. Però a mi, malgrat que no els volia escoltar, em | ferien | amb llur insistència abassegadora. Em recordaven massa sovint tot el que | qual us proporcionarà un tall a la planta del peu o us farà relliscar i | ferir | no importa on; i aquestes nafres trigaran setmanes i mesos a cloure's, i, | ha eixalades una mica. Ell s'ha empescat un enginy per agafar-les sense | ferir | -les. Eva. Salut, àngel. Estic morta... Quer· | La terra pedregosa i fatigosa de caminar, i els arbres que em | ferien | els ulls amb una branca delicada, tan vivament | ¿Saps per què m'he passat dos anys a la presó? /Xela\ Perquè vas | ferir | el Quim. /Andreu\ Perquè vaig ferir el Quim: sí, així ho diuen. | /Xela\ Perquè vas ferir el Quim. /Andreu\ Perquè vaig | ferir | el Quim: sí, així ho diuen. [(Pausa breu.)] /Clavell\ | una mica i va trucar el Maurici: —Andreu, saps el que has fet? Qui l'ha | ferit | , el Quim? Amb ell hi anava l'home de l'Encarna i el fill del Quim. Recordo | Andreu! /Xela\ Que és fàcil fer el valent! Sempre | ferint | -me. Si hi ha culpa, és meva; si algú ha faltat, sóc jo. Ja | l'home; però per dins... I tot plegat... misèries, coses del cor, que et | fereixen | . [(Pausa breu.)] /Andreu\. [(Com per a ell mateix. | sinó que verament reconeixien una especial grandesa en tot el que els | feria | . La poetessa, malgrat esser avara, hauria preferit perdre doblers a | minyona inútil, despedim la vida, però sense | ferir | -la. No tot és embadaliment, perquè els que som | homes ja s'han despertat, i poca llum entra encara a | ferir | -los. Amb ben poc en tenim prou. Només el sentiment de | Ja ni tan sols tu. Ni els vidres trossejats no | feriran | el cos viscós, el llimac gris." "Oh senyor, el senyor com | és clara i senzilla, rodeja l'objecte sense empresonar-lo i sense | ferir | -lo. És una ironia universal i lluminosa. Comparada amb ella, la ironia de | enutjosa, el català defuig aquella manera d'ironitzar que, per tal de no | ferir | massa les coses, acaba per abandonar-les. És la ironia del pur | i esbargir-la. La ironia catalana concorda amb la intel·lectual en què no | fereix | ni lacera, i s'avé amb la castellana en què transforma i modifica. La | hi havia dut aportacions més modernes, però amb molta moderació, per no | ferir | la susceptibilitat de la vídua. Bobby estimava molt la seva mare, i això | li hauria clavat a la carn com una mossegada inconscient, sense ganes de | ferir | -lo ni de perjudicar-lo. Però en la situació que ell es trobava, li feia l' | ganduleria, sense els marcs daurats amb la pols de la misèria que li | ferien | els ulls en el pis del carrer de Bailèn. Maria Lluïsa va rebre una carta | la limitació econòmica. Al cap de dos anys, aquest matrimoni burgès no li | feria | la imaginació amb la imprevista resplendor d'un bòlid, però potser li | creixien en formosor les dones de l'avior | ferida | per l'anatema. La formosor femenina els varons féu arribar | l'àngel del Senyor, foragitant-me, amb la punta del glavi em va | ferî | , i els nervis i la sang i les potències va mustigar |
|