Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
ferir M 2 oc.
ferir V 2806 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ferir Freqüència total:  2808 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de les seves víctimes, amb el dolor dels cossos i de les ànimes dels qui fereix. Segons els òrfics, a l'origen del temps, la nit, fecundada pel vent, va
teranyines dels arxius de Pulcre, "que, si no canvia d'actitud, es ferirà amb l'espasa esgarrifosament les mans, totes dues o ni que malmeti només
callen, submises, dòcils, i en el fons del fons m'aproven. I de sobte, en ferir-me amb una eina mortal el meu únic fill mascle, atiat per la porfidiosa
tu", mirava de balancejar cap a una peremptòria amnistia la matrona. "Fereix, fereix!", decidia la ira de la noia, una ira llargament covada. Els
mirava de balancejar cap a una peremptòria amnistia la matrona. "Fereix, fereix!", decidia la ira de la noia, una ira llargament covada. Els cops,
s'hi ha de confondre sense remei, i quan una sobirana il·luminació us fereix de sobte, esdeveniu orfe, desemparat silenci. Més gran que la meva mare,
pas silenciós, no entaulava de debò cap conversa, i els seus soliloquis ferien amb una impiadosa burla les meves orelles. Li dèiem el Quel·la, però li
punts d'una excessiva cruesa per no torbar la innocència de Mila ni ferir massa durament la seva sensibilitat; en d'altres, per ignorància o
la nit espessa i feixuga de silencis. I la mare es desplomà després com ferida pel llamp. Mila veia l'enterrament, amb els dos taüts blancs un darrera
de l'avinguda. Començà a caure una pluja fina les gotes de la qual li ferien la cara com punxes agudes. Tino Costa s'ajustà més dintre la pellissa.
dreta enmig de l'habitació com una fantasma, nua, flaca i cadavèrica, el fereix dolorosament a les orelles, el fereix a l'ànima, i allà en el seu fons,
nua, flaca i cadavèrica, el fereix dolorosament a les orelles, el fereix a l'ànima, i allà en el seu fons, es confon amb un altre lament, amb un
podia trobar. A la ciutat no li quedava res. Havia estat pres per haver ferit un home en una baralla de taverna una nit que havia begut. Havia patit
—i arrencà a córrer com un foll. Sortí a fora, ensopegà amb la taula ferint-se el genoll; tombà una cadira i rodà violentament pel trespol; s'aixecà
consentia que executessin Jacques Fesch, un jove inadaptat, reu d'haver ferit mortalment un policia en el curs d'una fuga desesperada; el govern que el
a tal és sentida: vull dir, quan el fet en què consisteix ens ha ferit fins al punt de provocar en nosaltres una reacció d'odi. Crec que no
\", "/Dum spectas fugio\", "/Maneo nomini\", "Totes fereixen, la darrera mata", "/Latet ultima\", "/Ex his una tibi\
instant, reclamen la seva satisfacció. Aquesta impertinència invariable fereix i desqualifica l'home en la majestuosa idea que s'ha forjat de la seva
gener. Hi ha glaçada, però no fa gaire fred. Avui uns guàrdies han ferit, al poble, un desertor que fugia (diuen que era sord i trencat). Dia
perquè en caure rodola sobre ell mateix, una llosa escrostonada li fereix l'espatlla. En redreçar-se, hi ha una vella al seu davant. —Vine! —
amb la boca excessivament oberta abans de mormolar: —No ho sé. —T'han ferit? —interroga l'altre. L'expressió l'obliga a alzinar la testa cap al
me'n duc el meu mal vergonyós, ben lluny on no pugui ferir-vos. Amo absolut, fins a la mort, d'aquest inútil,
i que si trobava en aquesta imatge d'ell mateix alguna cosa que pogués ferir-lo, que li ho digués, que ell estava disposat a corregir-ho i a
vici. Cèlia, la pobra, gairebé muda Cèlia, sembla l'instrument usat per ferir Carolina. I Carolina se sap desafiada, quan descobreix, ja entrada la
a contemplar la llum encesa del ponent. I que era aquella llum última que feria els seus ulls, xops de febre, l'origen del poema, que recordo si els
Ell s'enfurismava com no es pot imaginar amb les nostres bromes; el ferien cruelment, i aquest era el motiu —així som de menuts i, a vegades, de
feixugament, aturant-se i tornant a avançar. La punta d'una rama seca el ferí al front obrint-li-hi un esquinç. Reculà adolorit i emeté una feble
la pluja petita, tremolosa, esquitxant els vidres amb gotes diminutes, ferint amb lassitud les fulles de l'heura que puja enfilant-se pel mur,
xerrameques dels altres. Però a mi, malgrat que no els volia escoltar, em ferien amb llur insistència abassegadora. Em recordaven massa sovint tot el que
qual us proporcionarà un tall a la planta del peu o us farà relliscar i ferir no importa on; i aquestes nafres trigaran setmanes i mesos a cloure's, i,
ha eixalades una mica. Ell s'ha empescat un enginy per agafar-les sense ferir-les. Eva. Salut, àngel. Estic morta... Quer·
La terra pedregosa i fatigosa de caminar, i els arbres que em ferien els ulls amb una branca delicada, tan vivament
¿Saps per què m'he passat dos anys a la presó? /Xela\ Perquè vas ferir el Quim. /Andreu\ Perquè vaig ferir el Quim: sí, així ho diuen.
/Xela\ Perquè vas ferir el Quim. /Andreu\ Perquè vaig ferir el Quim: sí, així ho diuen. [(Pausa breu.)] /Clavell\
una mica i va trucar el Maurici: —Andreu, saps el que has fet? Qui l'ha ferit, el Quim? Amb ell hi anava l'home de l'Encarna i el fill del Quim. Recordo
Andreu! /Xela\ Que és fàcil fer el valent! Sempre ferint-me. Si hi ha culpa, és meva; si algú ha faltat, sóc jo. Ja
l'home; però per dins... I tot plegat... misèries, coses del cor, que et fereixen. [(Pausa breu.)] /Andreu\. [(Com per a ell mateix.
sinó que verament reconeixien una especial grandesa en tot el que els feria. La poetessa, malgrat esser avara, hauria preferit perdre doblers a
minyona inútil, despedim la vida, però sense ferir-la. No tot és embadaliment, perquè els que som
homes ja s'han despertat, i poca llum entra encara a ferir-los. Amb ben poc en tenim prou. Només el sentiment de
Ja ni tan sols tu. Ni els vidres trossejats no feriran el cos viscós, el llimac gris." "Oh senyor, el senyor com
és clara i senzilla, rodeja l'objecte sense empresonar-lo i sense ferir-lo. És una ironia universal i lluminosa. Comparada amb ella, la ironia de
enutjosa, el català defuig aquella manera d'ironitzar que, per tal de no ferir massa les coses, acaba per abandonar-les. És la ironia del pur
i esbargir-la. La ironia catalana concorda amb la intel·lectual en què no fereix ni lacera, i s'avé amb la castellana en què transforma i modifica. La
hi havia dut aportacions més modernes, però amb molta moderació, per no ferir la susceptibilitat de la vídua. Bobby estimava molt la seva mare, i això
li hauria clavat a la carn com una mossegada inconscient, sense ganes de ferir-lo ni de perjudicar-lo. Però en la situació que ell es trobava, li feia l'
ganduleria, sense els marcs daurats amb la pols de la misèria que li ferien els ulls en el pis del carrer de Bailèn. Maria Lluïsa va rebre una carta
la limitació econòmica. Al cap de dos anys, aquest matrimoni burgès no li feria la imaginació amb la imprevista resplendor d'un bòlid, però potser li
creixien en formosor les dones de l'avior ferida per l'anatema. La formosor femenina els varons féu arribar
l'àngel del Senyor, foragitant-me, amb la punta del glavi em va ferî, i els nervis i la sang i les potències va mustigar

  Pàgina 1 (de 57) 50 següents »