DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
ferit A 1804 oc.
ferit M 1310 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ferit Freqüència total:  3114 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Emplomissades a poc a poc de nou, les Sirenes varen fugir, profundament ferides i avergonyides de la derrota, i triaven com a estada el paratge on
i vénen entre els combatents, o volen damunt ells, i s'acarnissen amb els ferits i els morts, esdevinguts cadàvers per la seva tria. No cal que Aïdoneu
l'altre, la seva mort. A contracor del déu, ens és forçós d'admetre-ho. Ferit al cap, de la sang de Jacint naixeria una flor. Hi hauria dol i
de braços i de cames, que ni el meu susceptible pudor no pot sentir-se ferit." Pulcre Trompel·li, en escoltar amb deferència la darrera frase, va
que serà l'últim, i els meus ulls entelats per la mort no destrien si sóc ferit amb destral o amb espasa. En el camp dels asfòdels començaré a
breus escaramusses, alguna emboscada, i de tant en tant era portat algun ferit a Santa Maria. Tret d'això, res no torbava la calma que regnava al poble
per terra desfeta a miques. Randa es desplomà, gemegant, com un bou ferit, amb la cara inundada de sang i de vi. S'havia produït tot amb tanta
Ai, Déu meu! Què passarà? —Tranquil·litza't, Sileta; Randa només està ferit. El millor que podries fer és tornar a casa. Jo, mentrestant, aniré a
I després l'apòstrof del poeta, aquell crit esfereïdor de la gran ànima ferida: Ai, Pisa!... Ai, Pisa! —repetia ella—; però, per què Pisa
tenir-me una nit a la teva porta cridant-te —una nit que jo arribés ferit— i no voler-me obrir: em bastaria aleshores recordar-me d'aquell dia en
Fou un crit únic, esfereïdor i gairebé inhumà; fou com l'udol d'un animal ferit de mort ressonant en la nit espessa i feixuga de silencis. I la mare es
l'hi descarregà en ple rostre amb tanta força, que es sentí la mà ferida. L'altre vacil·là, agità els braços com cercant suport i caigué sobre el
una infinita sensació de venciment, un anhel angoixós de pau. "La bèstia ferida torna al seu refugi", pensà. I sentí com si també ell portés un venable
grau de feblesa i d'abatiment a què havia arribat. "Sóc com una bèstia ferida —es repetí—; estic malalt, porto una ferida mortal." I la seva casa, amb
tenebra. No obstant, no s'acostaven, com si temessin encara que el tigre ferit es regirés amb tot el seu furor en una última i folla estrebada; i
les cames". Un altre dia van preguntar, per facècia, a un oficial moro ferit, quant volia d'un capot molt bonic que portava. "En va demanar setze
i, entre ells, hi ha els soldats reposant vora el Madrid ferit... En el mateix fascicle hi ha un poema de K. J. Raine, on s'invoca el
hi ha la densa policromia dels cartells de propaganda: un cap patètic de ferit, embenat; una dona estrenyent un infant amb cara esfereïda, i a sota la
la lluita a Barcelona, que la ràdio parla d'hospitals plens de morts i ferits. Sopem i anem a veure què passa. Pel camí veiem un llum i sentim veus.
La Montseny diu que hi ha hagut 400 morts i 1000 ferits. Recomana que no s'assaltin més centres d'UGT, CNT i Esquerra, que el
lluita ha estat d'una crueltat extraordinària. No deixaven auxiliar els ferits que duien uniforme (és a dir, els de la força pública), i en alguns casos
metge del Clínic, hi ha hagut uns 1800 morts i uns 3000 ferits (oficialment confessen només uns 300 morts). La ciutat ha
terrible de la guerra: es parla d'uns 60 morts i 200 ferits. 31 maig. Fa molta calor. A dos quarts de dues, a
fragments. Una noia que té un germà a la guerra em parla dels nombrosos ferits que un vespre, apagats els llums de la ciutat, van passar per Lleida. Diu
des de les cases se sentien els crits que sortien de les ambulàncies. Els ferits eren duts als hospitals sense haver-los fet cap cura, amb espigues, terra
contraataquen. Un xofer del poble ha explicat que porten molts ferits a Vic, perquè ja no caben a Barcelona. Ordeno les meves Versions
Solidaridad Obrera d'abans-d'ahir parlava dels nombrosos ferits que arriben dels fronts d'Aragó. Fa un dia de sol esplèndid, ben estival:
Quan jo era a l'estació de França ha arribat un tren-hospital ple de ferits. No he vist com els transportaven a les ambulàncies, però uns cosins meus
hagut sang pels carrers de Barcelona, 50 morts almenys i molts ferits. I uns amics meus, cap al tard, en un ambient de pau burgesa, compraven
terribles que ha sofert la ciutat: es parla de centenars de morts, i de ferits nombrosíssims. Tothom lamenta aquesta intrusió de la guerra en la
passats i envellits que feien llàstima... Els hospitals són plens de ferits (nosaltres ho sabem, perquè hi fem guàrdia). I quins crits fan, pobrets,
L'Albert, que també hi era, torna impressionat d'haver vist tants soldats ferits i l'església convertida en mercadal. 24 octubre. Plou
d'aquests ens tractarem de vós... —Ja ho suposava. Mig clou els ulls, ferits per la resplendor que s'alça dels pous, atent però a l'espai per on
llòbregues que entre els arrebossats de guix deixen veure les tàpies ferides per amples clivelles que el vent, dia darrera dia, va eixamplant per
capaç de desenvolupar una civilització. —I nosaltres? —es redreça l'home, ferit—. Que no l'hem sabuda desenvolupar, potser? —Sí. —Tenim una mesura, també
i el pit en un doble moviment accelerat. —No, no! Se subjecta la sina ferida, però un moment després s'ha precipitat de nou contra la dona que s'ajup
una mica i l'os que, sota el genoll, sembla voler perforar la pell. —Està ferida! —crida cap dalt. L'home es deixa caure al seu costat, s'agenolla prop de
de l'aixella i ell l'alça de terra per les cuixes, deixant que la cama ferida pengi amb naturalitat. Fora, el vessant de la muntanya s'estén en una
d'avisar el metge per a ella i no vull que comenci a veure massa gent ferida per aquí. Tots dos anem plens de rascades... I tampoc no és improbable
a saludar. —Passeu —diu—. Ja m'ha semblat sentir trets... Hi ha hagut un ferit? —No ho sabem. Aquesta ha caigut i s'ha trencat la cama. —Torna a tombar
dia, en una de les cases, es produí una baralla. Quelo, el Valent, quedà ferit. L'actual dona d'ell era a la casa; estava enamorada del Valent, que, com
en udols, tot el dolor i tota la fúria que el posseïa: com una bèstia ferida i acorralada. —I les "indeccions" —deia un altre—. Fia-te'n,
se salvà l'amo, baldament malferit, i dues noies, que en sortiren també ferides. Els infants foren trobats junts, enfonsats completament en el fang, sota
a través del panissar. Borra tenia la falç a la mà; era un animal ferit i acorralat, sense escapatòria possible. En un esforç desesperat havia
i bevia ja i s'endeutava en aquella seguretat. La vella Pigada se sentia ferida fins al fons de l'ànima; ni els renys, ni els advertiments, ni les
una pena tan profunda, que ja mai més no se'n va refer. La mare se sentí ferida en els seus més íntims sentiments, defraudada en la seva amor més
tots els morts de la terra, els miserables trens que duien els ferits, els miserables trens que creuaven la nit amb un
que s'alcessin els vents, per esquinçar-los. Ara somriu ferida: la deshonra de fer-se cinc anys vella, l'ha marcat.
un dematí en el punt d'obrir els finestrons del menjador. Tenia una ala ferida, estava mig esmorteït i havia deixat miques de sang per terra. Era
sigui que us ho hagi dit, té raó de fer-los menjar ortigues. I el colom ferit i l'embut van ser dues coses que van entrar gairebé juntes a casa, perquè

  Pàgina 1 (de 63) 50 següents »