DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
fermar V 513 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb fermar Freqüència total:  513 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de triomf de la plebe enardida, l'udol sinistre de la Bèstia. Després, ja fermades les portes, es llençarien les claus a l'Arno per assegurar-se que ningú
estarà també adormida: no la sentirà. Ja assegurada que tots dormen, Mila fermarà la porta de la seva habitació; passarà amb molta cura el forrellat,
per l'extrem que havia quedat lliure, passar-se-la entorn del coll i fermar el llaç per mitjà de la forta sivella. Després, i sense deixar de fumar,
i dirigint-se al seu companyó, invisible:)] Corvetó, llamp de llamps, ferma les bèsties i posa't a l'aguait. [(Transició)]. No em deixa estar
és massa obert encara aquest cel blau. Dessota d'aquest cos que fermes ara, que et creus que hauràs fermat a la presó? Mac
Dessota d'aquest cos que fermes ara, que et creus que hauràs fermat a la presó? Mac Sweney, lliure i més encès encara,
a l'abisme infernal entre cadenes t'aniré arrossegant, i he de fermar-t'hi per tal que aquestes portes accessibles de
s'havien inclinat i trontollaven; les mules trencaren les cordes que les fermaven i fugiren. —No és res! No és res! —cridava Zorbàs, fora de si—
per dir-ho amb les mateixes paraules al·legòriques de Legs, a "fermar tot el drap i forejar-se vent en popa". En conseqüencia, havent disposat
discurs: "La benaurada ocasió present ens posa en el deure..." "Ferma aquí!" interrompé Legs, amb un gran aire seriós, "ferma aquí una mica,
el deure..." "Ferma aquí!" interrompé Legs, amb un gran aire seriós, "ferma aquí una mica, et dic, i digues-nos qui diable sóu tots, i quina feina feu
plor galta avall i el cor travessat de set espases, que les seves arrels fermen a la terra, la màquina o l'ofici, perquè aquest món, tan enfollit, no
que hi hagi congriada cap gota de pluja, i coneix les cavernes on són fermats i desfermats els vents; i els dies que hi ha d'haver tronada forta, qui
rossa pàl·lida, amb lambrequins de satí escarlata; polaca d'argent, fermada al darrera i ajustada per lligams de vellut palla; basque de reps,
donzelleta de vint anys, patia per no saber defensar-la. La timidesa li fermava els llavis i solament son esguard revoladís deia el que sentia. Però
això és, d'un home que viu en una perpètua exaltació del sentiment, fermant-se a una disciplina seca per tal d'aconseguir el domini de la tècnica
de segell—, açò hi gravaràs:" "Consagrat a Jahvè." "I la fermaràs amb cordó de porpra blava al damunt de la tiara: a la banda davantera de
davant, a l'indret de la seva juntura, damunt el cenyidor de l'efod. I fermaren el pectoral, —per mitjà de ses anelles i les anelles de l'efod—, amb un
destesada glapia joiosament com una bèstia amiga, però així que foren fermats el car i l'escota, començà a prendre vent. Posàrem proa al migjorn i
grassa, innoble i peluda, prengué l'oca, i amb una veta d'espardenya, li fermà les potes, ficà el braç entremig, donà unes monedes i se l'endugué amb el
que vindrà el Pacífic i a ell obeïràn els pobles. Ell fermarà al serment son pollí; al cep, el fill de sa somera.
cap sota la tirania d'altri, d'altres sota la d'ells mateixos; alguns són fermats en un lloc per l'exili, d'altres pel sacerdoci; tota vida és esclavatge.
El record de la nosa que es fa la precipitació en els seus actes, el fermà a aquella calma que ajuda la pressa. Dues passes van dur-lo a la caixa.
l'esment a altres afers. Així romania, quan la seva atenció no era fermada a una cosa exigent, amb una mena de neguit dominat sota la dolçor de la
emergia d'entre unes celles hirsutes i, a sota, els llavis del vell, es fermaven amb una expressió de coratge i de tossuderia inalterables. A l'entorn
mateixa violència del goig que sentien els purificava. Però Eugènia havia fermat l'argolla dels seus dits al voltant del coll d'Innocenci. Semblava
Bau passà també la barana, i ja començava a desfer el nus de la corda que fermava la barca quan, de sobte, la veu terrible del pirata es deixà sentir
mostrava Joan Antoni produïen efectes contraris en ell, li desfermaven i fermaven la llengua. —No saps el que dius, veste'n a dormir —havia fet Tàrrec
seves crisis epilèptiques. Ara Saumell tremolava de neguit, sofria, volia fermar els nervis. S'acostà a Vilaret. —No sé què tinc que no puc escriure
Això no obstant, no sé quina estranya amor, punyent i irresistible, el fermava a aquella nova vida, creada per ell, patida per ell, i que, des del lluny,
per damunt el cap, l'hi estiràrem de pressa avall i el deixàrem ben fermat, com dintre d'un sac blanc i sense poder alçar els braços. El seu cant
d'unes quantes setmanes he d'anar cada matí a l'Institut Zander. Allà em fermen bé la cama a un aparell i li fan fer moviments. El braç ja està curat fa
del món: les més belles tenien campanetes d'argent que els eren fermades i que dringaven perpètuament; de manera que ningú no podia passar entre
esperit, que tanmateix no es pot allunyar definitivament d'un món que li ferma el cos encara, necessita la teva calenta veu de paper. Estimar, Maria, és
pedra, un pi ramut, un racó amb llenya seca, unes figueres de moro, ens fermen amb la vida, una vida ferma i silenciosa, però calenta, que ens entra a
pupitres, record un carreter que tenia... No vull refer els rellotges i fermar-me a les hores. No vull... Les tempestats d'hivern són verdes i calentes.
que tenim por que ens seguesquin pegant, aquest Solnegre, Maria, em ferma els membres, no puc... I torn a repetir sempre el mateix, com els
vaig ésser incapaç —de fet i d'intenció— de jugar amb els altres. Vaig fermar-me a les muntanyes del Comellar de la Mel i a la meva habitació.
aviat una corda llarga, que passàrem per sota els braços de La Vaca, i el fermàrem bé. Llavors pujàrem tots a dalt, i començàrem a estirar. El vell, com un
quan els dos matxos comencen d'estrebar com uns boigs la cadena que els fermava i a llançar uns bufits i uns renills desesperats i a ventar uns raigs de
com pres d'una horror violenta, i estirà el masover cap a dins. Calgué fermar-lo de nou. Amb el segon es repetí la mateixa escena. I en tant, l'aset
Començaren a caminar vers un grup d'arbrissons on la vetlla havien fermat els cinc animals que els restaven. No en trobaren cap. No hi eren.
tropa, protegits per la fosca, vingueren al lloc on Lau i el Roig havien fermat llurs cavalls. Se n'apoderaren, però no arribaren pas a descobrir on eren
moment va sentir-se lliure, però, els braços li caigueren a sobre i varen fermar-lo de bell nou estretament, implacables, amb els dits com tenalles d'acer
i va internar-se per l'herbassar. Després va entrar a la barraca. Fermà la porta amb pany i clau. Passà la barra amb torpitud i després va
la lluna, i va esfereir-se d'un terror sobtat... Pressosament, tremolós, fermà la porta amb doble pany; hi amuntegà al darrera els caixons i les taules
a la roca; el senyor Josep insinuà que possiblement eren destinats a fermar-hi els cavalls. Davant del castell van trobar un forn, també buidat a la
hem suposat que aquella mena d'anelles o agafadors de pedra eren per a fermar-hi els cavalls, però com que no en tenim cap prova, no podem assegurar-ho.
forca, amb algunes cadenes que en penjaven i que temps era temps havien fermat un pirata. L'home se n'anava tot ranquejant cap aquesta, com si fos el
cadena de ferro o bé d'or, d'espines o de flors, que mai no us hauria fermat si la formació de la primera anella en un dia memorable n'hagués estat

  Pàgina 1 (d'11) 50 següents »