Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

noves onades, noves forces obscures es llancen contra ella en un combat	ferotge	, implacable. Ell la mira a la cara i comprèn amb terror que la mare ja no
fulls de paper de diari que aguanta una altra infermera, alta i d'aspecte	ferotge	, i tot seguit s'inclina sobre el cap que el tercer ajudant afaita amb una
desocupada, es grata la cuixa amb delectança; la seva companya de rostre	ferotge	passa una mena de filaberquí circular al cardiòleg, i l'home comença a
veu que ja hi ha dues infermeres, la rosseta mamelluda i la de la cara	ferotge	, totalment despullades, però ningú no hi dóna importància, fa una calor
els altaveus van emmudint, deixant darrera seu un silenci gairebé	ferotge	que immobilitza la dotzena de persones que encara esperen a la sala. En
per bromes...! La ira creixia en ell com una fosca onada; un impuls	ferotge	de violències l'arrabassava, li muntava al cap com una flamarada. De
dins les clavegueres i espanten la son dels nins amb una ganyota	ferotge	, el gaiato a la mà, el sac a l'esquena carregat de fulles mortes.
dues pedres i que sap que les ha de prémer la força	ferotge	del nen. Em commou, però reconec que m'avenço. Entre
En el transcurs de llurs migracions, aquests grups en trobaren un altre,	ferotge	i que es nodria exclusivament de carronya, amb el qual s'arribaren a
del Nord conten que a l'origen dels temps els bisons eren bèsties	ferotges	i "plenes d'ossos", no solament incomestibles per a l'home, sinó
mansois. Són lluny de la veritat aquells qui se'ls imaginen durs i	ferotges	. Crida l'atenció, a mesura que hom els coneix, llur fons de bondat
lligar-me, interessadament, i vaig desitjar de partir amb una energia	ferotge	. Ell, com si endevinés el meu pensament, exclamà: —Jo, amb tot, si vol
esmerlida, ullerosa, de cabells negres com la seva sort. Un home hirsut,	ferotge	i odiós, també gimnasta ambulant, la hipnotitzava cada vespre al mig de
just per a donar pas a un gros monsieur, jo li llançava una mirada	ferotge	. Al vespre tot aquest odi era oblidat. Al port vell, amb la fantasmagoria
excuses amables i suaus. És horrible com la por fa tornar els homes	ferotges	i cruels. S'havia espantat, era evident, i per tal d'espantar-nos a
A la meva insinuació, acusa el seu riure, amb unes dents blanquíssimes,	ferotges	. Prou!, voldria dir jo a l'aigua. —Gireu-vos d'esquena!, crida
encalmant-se als seus peus. Per primera vegada he vist l'Edat Mitjana	ferotge	. El castell és una cinglera de pedra llisa que té les arrels en l'aigua,
amb la de l'altre adquiria una força incontenible, de justícia	ferotge	, però al capdavall de justícia. "Reacciones per covardia, Cosme?
del tot desperts, i es desficien. Prou que s'adonen del destret	ferotge	que els té aferrats, i en senten la tortura, però a
portador de ceptre, va aixecar-se —l'esperit més robust i més	ferotge	dels combatents al Cel, ara amb més fúria pel
ni foren demanats: ¿què ens donarien, essent esclaus, si no un	ferotge	càrcer, flagel·laments i uns càstigs arbitraris? ¿I
de tant en tant; hi senten, per torn, el canvi amarg d'extrems	ferotges	, més ferotges encar després del canvi: del llit de
per torn, el canvi amarg d'extrems ferotges, més	ferotges	encar després del canvi: del llit de foc ardent al glaç que
i ho semblaven ambdues— era negra com ho és la Nit,	ferotge	com deu Fúries, terrible com l'Infern, i amb un gran ímpetu
altre cop, sortint amb fúria, se m'abraonen amb terrors	ferotges	, i mai no trobo ni repòs ni treva. Al meu davant
més de llur estat. Els ronda primer com un lleó, amb llambrecs	ferotges	, majestuós; després, talment un tigre que per atzar
llançat a l'Infern, on alegria no hi ha, ni amor, ans un desig	ferotge	, que entre els nostres turments no és dels minúsculs,
la glòria decaiguda i pàl·lida, que, pel seu aire i el posat	ferotge	, crec que és el Príncep de l'Infern —no és fàcil que
contra l'Àngel fes la guerra, i que es trobessin en combat	ferotge	aquells qui acostumaven a trobar-se, com a plançons
¿Qui se'n pot admirar, si en els dos bàndols combatien,	ferotges	adversaris, milions d'Àngels, i àdhuc al més dèbil li
de sobte, i dos planetes, pel carés maligne de llur	ferotge	aversió, contraris, enmig del firmament s'escometessin,
ferals, endins dels rengles densíssims de Moloc, el rei	ferotge	que el reptà, i, a les rodes del seu carro lligat, va
Nisroc, que els Principats senyorejava: com fugitiu d'una	ferotge	lluita, les armes a bocins, ple de ferides, se'ls
els vencedors altívols no continuen avançant? Suara	ferotge	era llur pas, i quan per rebre'ls amb els braços oberts (¿què
buirac, amb llamps tres voltes closos; i al seu entorn l'efusió	ferotge	de fum i flames i espurneigs horrísons. S'apropa més
extasiats els boscos i les penyes, fins que ofegava llur clamor	ferotge	l'arpa i la veu; no va poder la Musa salvar el seu
la malícia i, amb robatori dolç, arrabassaren el	ferotge	designi a la feresa. Durant aquell moment quedà el Mal Únic
goigs que li són vedats; recull tot d'una l'odi	ferotge	, els pensaments perversos, i amb aquestes paraules s'agullona:
i l'Àfer, amb uns núvols que retrunyen, des de Serralleona; tan	ferotge	, de Llevant i Ponent, oblic, es llança l'Eurus i es
que la mort entre els quadrúpedes va introduir amb aversions	ferotges	: les bèsties a les bèsties començaren a fer la
mi habita, a mi revindran totes les brollades de mi, en reflux	ferotge	, a mi, llur centre natural, feixugues, bé que al seu
va descobrir el recer que l'amagava: "Oh cop inesperat i més	ferotge	que la Mort! Paradís, ¿hauré de perdre't? ¿He de
torres i d'enormes portals, concursos bèl·lics,	ferotges	rostres que amenacen guerra, potents gegants d'emprenedora
casal, però (ho preveien), per mestres vénen llops, uns llops	ferotges	, que els misteris del Cel, sagrats, apliquen a llurs
—Digueu! Què serà del capità Lemonis? Que Déu l'empari! Llançà una	ferotge	mirada cap a la mar. —Fotuda, esgarriaparelles! —baladrejà, i va
les rialles. Llurs cares, a la vista d'un home estranger, es tancaren	ferotges	; de cap a peus llurs cossos es posaren en guàrdia i llurs dits
i me li vaig atansar perquè ho sentís millor: ""la Crustal·lo!"" Cosa	ferotge	és la joventut, inhumana, perquè no comprèn. I la meva iaia alçà els
som sinó ocells de l'aire, esmaperduts." Les estrelles es multiplicaven.	Ferotges	, desdenyoses, dures, sense cap mena de pietat per als homes. No parlàrem
"Degolla'm, que me'n vull anar a la glòria?" Jo, com més vell més	ferotge	. No em dono, vull cruspir-me el món. S'aixecà, despenjà el santuri de la
amb una pedra punxeguda o pintaven amb vermell o blanc les bèsties	ferotges	que, afamades, els rondaven pels voltants. També ells s'esforçaven a

Pàgina 1 (de 24)

50 següents