×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ferrada |
Freqüència total: 36 |
CTILC1 |
Tot el sostre del graner era un degotadís. No hi havia prou gresales i | ferrades | per a conjurar el perill. Si a moments semblava que el ruixat se volgués | abans de la migdiada, una dona començava a parar un taulell amb dorques i | ferrades | d'aigua i a rabejar els veires per als romeus que vindrien. Així vaig | l'anima. Nas Tort És un foc maliciós. Alibou Deixa la | ferrada | , Nas Tort. Quan més li vesses aigua, tant més li dónes aliment. Nas | de dol. Allí reposa una noia. Ha deixat en terra les seves feixugues | ferrades | d'aigua, i el jou dins el qual les portava penja damunt les seves | de la cuina, com els gavadals i les galledes (designades també | ferrades | , segurament perquè solien ser revestides de cèrcols de ferro, o | malgrat tot, tant la dona gallega, com l'asturiana, encara traginen la | ferrada | o bé el cànter i la demés càrrega al cap; així mateix ho feia la basca i | volem fer observar que aquesta arcaica modalitat de portar el càntir o la | ferrada | , etc., tant podria ésser indígena com portada pels invasors pre-romans, | de moltons i de peces de moltó, a la quantitat de pa i al nombre de | ferrades | de vi trets aquell dia per consumir-ho fora de la casa. Així, per | Formatjar. Tan pronte com el pages ó missatge entra dins la cuina, | ferrada | en ma, cubrex la madona, ab un cañum anomenad colador, la caldera ó | Urriàs, el domador de braus. Els braus negres salvatges. La | ferrada | . Urriàs i Mireia a la font. El menador és desenganyat. Cant quart | pinatells! Oh! quants vedells, quantes tercenques, dins les | ferrades | camarguenques, prenent-los per les banyes, en terra va tirar! | sa sang, regalimant, llavors va clapejar! Era un bell jorn de gran | ferrada | . Per fer dels bous la replegada, la vila | brollava a raig a raig i se'n pujava amunt, dins la | ferrada | , molsissa, escumejant. Els grossos cans, de bella raça, blancs | se dexará capolá, si ella sab aná amb bones. Una | ferrada | p' es coll, una broma, una mirada, dú més forsa | que ragi el sol. Escolta la cadena que davalla en el pou. Ja la | ferrada | és plena, i aviat la criada ens portarà el seu poal; i quan | Ara anava a la font, ara a la parraguera, regalant la | ferrada | amunt pel carrê estret. Si entravem, espenyia un xic més les ventalles; | companyia, com de dia l'aram vermell del parador, la | ferrada | penjada i neta que lluïa, el poal de galet prim i el vidre del | nit, a polidet; te veig encara, alb angelet, balancejant poal i | ferrada | , entrâ a la vella portalada, blanca i llisa com un | escampades l'aplec ja fet, veig caure en les | ferrades | la blanca llet i em sent tota amorosa del | tosa! De llet molsissa, escumosa, s'omplien les grans | ferrades | fins que vessava pel broc, en munyir la guarda grassa... | els perfums de s' òli des rahó mesclats amb sa pudó de llexivada de sa | ferrada | des such de derrera sa pòrta, y de serrarmê es pel à tongades | llet, s'en va anar cap dret a sa casa, recorregué a salts y bots desde ses | farrades | a s'olla colera, y no trobant llet en lloc pegá un siulo qui feia | a la calentor del foc de la cuina, la llet dins la caldera d'aram, les | ferrades | mostoses, l'olla colera, els fogassers y el pastor formatjant, me recort | sega també per ells farratge tendre. No ompliran les | ferrades | de llet blanca les vaques que han parit, segons l'antiga | cabriden més i font més llarga donen de llet: com més és la | ferrada | de l'ubre exhausta desbordant d'escuma, altre tant | munyida hora foscant, la porta, el pastor qui va a vila, dins | ferrades | l'endemà de matí, o amb una mica de sal l'estogen per | que feyan dintre caiguessen d' uns cubellets, ó | ferradas | molt petitas, que plenas ja, d' un cubert al dessota | las trias, passanthi una bona estona revisant de las | ferradas | lo contengut, y á la boca fins acostant, més d' un | de un curandero afamát. De bálsems y de eixaròps me vaig beure una | ferrá | ... y tot inútil; la boca s' ha quedat sense quixals, la chepa em creix, | Mireu l'atrevit! I què nos vols tocar, arrufit? L'ansa de la | ferrada | ? [(totes riuen)] Bala [(apurat)] Hòstia, quines femelles? | la superiora va manar a la monja més jove que baixés al riu a buscar una | ferrada | d'aigua per fer les sopes. En arribar a l'aigua, la novícia es va quedar | de seguit perquè li cremava les mans. El plegà de terra i el tirà a la | ferrada | com si fos una brasa. Després va córrer tota esverada cap al convent. | bugada— i la va beneir. Encabat va demanar a la mestressa que n'omplissin | ferrades | i cassoles, gibrells i palanganes, plats i olles, tupins i padellassos, | dir Leandre. Duia en una mà un tupí de terrissa i en l'altra alçava una | ferrada | amb trumfes, una col, uns quants ous. Al tupí hi havia llet acabada de | amb els ossos esclafats. Una tàvega pudent i humida, negra amb una | ferrada | per les necessitats naturals. Mossèn Puig pregava a Déu que l'ajudés a no | en un cossi gran de terrissa envernissada de groc, verd i blau, o en una | ferrada | de zinc, amb el meu cosset infantil assegut a dins o posant-se dret, però |
|