Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
ferrada F 36 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ferrada Freqüència total:  36 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Tot el sostre del graner era un degotadís. No hi havia prou gresales i ferrades per a conjurar el perill. Si a moments semblava que el ruixat se volgués
abans de la migdiada, una dona començava a parar un taulell amb dorques i ferrades d'aigua i a rabejar els veires per als romeus que vindrien. Així vaig
l'anima. Nas Tort És un foc maliciós. Alibou Deixa la ferrada, Nas Tort. Quan més li vesses aigua, tant més li dónes aliment. Nas
de dol. Allí reposa una noia. Ha deixat en terra les seves feixugues ferrades d'aigua, i el jou dins el qual les portava penja damunt les seves
de la cuina, com els gavadals i les galledes (designades també ferrades, segurament perquè solien ser revestides de cèrcols de ferro, o
malgrat tot, tant la dona gallega, com l'asturiana, encara traginen la ferrada o bé el cànter i la demés càrrega al cap; així mateix ho feia la basca i
volem fer observar que aquesta arcaica modalitat de portar el càntir o la ferrada, etc., tant podria ésser indígena com portada pels invasors pre-romans,
de moltons i de peces de moltó, a la quantitat de pa i al nombre de ferrades de vi trets aquell dia per consumir-ho fora de la casa. Així, per
Formatjar. Tan pronte com el pages ó missatge entra dins la cuina, ferrada en ma, cubrex la madona, ab un cañum anomenad colador, la caldera ó
Urriàs, el domador de braus. Els braus negres salvatges. La ferrada. Urriàs i Mireia a la font. El menador és desenganyat. Cant quart
pinatells! Oh! quants vedells, quantes tercenques, dins les ferrades camarguenques, prenent-los per les banyes, en terra va tirar!
sa sang, regalimant, llavors va clapejar! Era un bell jorn de gran ferrada. Per fer dels bous la replegada, la vila
brollava a raig a raig i se'n pujava amunt, dins la ferrada, molsissa, escumejant. Els grossos cans, de bella raça, blancs
se dexará capolá, si ella sab aná amb bones. Una ferrada p' es coll, una broma, una mirada, dú més forsa
que ragi el sol. Escolta la cadena que davalla en el pou. Ja la ferrada és plena, i aviat la criada ens portarà el seu poal; i quan
Ara anava a la font, ara a la parraguera, regalant la ferrada amunt pel carrê estret. Si entravem, espenyia un xic més les ventalles;
companyia, com de dia l'aram vermell del parador, la ferrada penjada i neta que lluïa, el poal de galet prim i el vidre del
nit, a polidet; te veig encara, alb angelet, balancejant poal i ferrada, entrâ a la vella portalada, blanca i llisa com un
escampades l'aplec ja fet, veig caure en les ferrades la blanca llet i em sent tota amorosa del
tosa! De llet molsissa, escumosa, s'omplien les grans ferrades fins que vessava pel broc, en munyir la guarda grassa...
els perfums de s' òli des rahó mesclats amb sa pudó de llexivada de sa ferrada des such de derrera sa pòrta, y de serrarmê es pel à tongades
llet, s'en va anar cap dret a sa casa, recorregué a salts y bots desde ses farrades a s'olla colera, y no trobant llet en lloc pegá un siulo qui feia
a la calentor del foc de la cuina, la llet dins la caldera d'aram, les ferrades mostoses, l'olla colera, els fogassers y el pastor formatjant, me recort
sega també per ells farratge tendre. No ompliran les ferrades de llet blanca les vaques que han parit, segons l'antiga
cabriden més i font més llarga donen de llet: com més és la ferrada de l'ubre exhausta desbordant d'escuma, altre tant
munyida hora foscant, la porta, el pastor qui va a vila, dins ferrades l'endemà de matí, o amb una mica de sal l'estogen per
que feyan dintre caiguessen d' uns cubellets, ó ferradas molt petitas, que plenas ja, d' un cubert al dessota
las trias, passanthi una bona estona revisant de las ferradas lo contengut, y á la boca fins acostant, més d' un
de un curandero afamát. De bálsems y de eixaròps me vaig beure una ferrá... y tot inútil; la boca s' ha quedat sense quixals, la chepa em creix,
Mireu l'atrevit! I què nos vols tocar, arrufit? L'ansa de la ferrada? [(totes riuen)] Bala [(apurat)] Hòstia, quines femelles?
la superiora va manar a la monja més jove que baixés al riu a buscar una ferrada d'aigua per fer les sopes. En arribar a l'aigua, la novícia es va quedar
de seguit perquè li cremava les mans. El plegà de terra i el tirà a la ferrada com si fos una brasa. Després va córrer tota esverada cap al convent.
bugada— i la va beneir. Encabat va demanar a la mestressa que n'omplissin ferrades i cassoles, gibrells i palanganes, plats i olles, tupins i padellassos,
dir Leandre. Duia en una mà un tupí de terrissa i en l'altra alçava una ferrada amb trumfes, una col, uns quants ous. Al tupí hi havia llet acabada de
amb els ossos esclafats. Una tàvega pudent i humida, negra amb una ferrada per les necessitats naturals. Mossèn Puig pregava a Déu que l'ajudés a no
en un cossi gran de terrissa envernissada de groc, verd i blau, o en una ferrada de zinc, amb el meu cosset infantil assegut a dins o posant-se dret, però