DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
ferrar M 1 oc.
ferrar V 149 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ferrar Freqüència total:  150 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

volien ésser dos pits; un cop guarnides així les clavaven amb un clau de ferrar cavalls a la porta de les cases més estratègiques. Entre aquelles dones
torsedor, ferraures, martells, claus, manchar, detindre una pòta, ferrar á fòc ó en chelat, calfar fèrros á la fragua si es menester...
havien agafat als afores de Kars un pope i un mestre grecs i els havien ferrats com mules. Espantats, tots els notables s'han refugiat a la casa on tinc
Si els kurdes entren a la vila, és natural i just que sigui a mi que ferrin primer. De segur que tu, mestre meu, no esperaves del teu deixeble
esqueixava el paper: "Aquí no hi ha res a fer, patró; aquí els monjos ferren les puces i tot; me n'hauré d'anar!" I al cap de pocs dies una altra
bona gana amb la dona i tota la botiga, si cal. —És que allà no s'hi ferra! —I què diu, ara? Si és així, estalvieu paraules i raons, perquè jo som
És tossut com un mall. Creu fort i mort que ha vingut al món per ferrar cavalls i mules. Si tots els ferrers són iguals, jo no vull tenir tractes
matiners. A punta de sol la masovera ja els fregia unes patates o els ferrava un parell d'ous. (En aquell temps el suro de ca l'Aspriu tenia requesta.)
feia remarcar per la seva calma i bon geni. Tenia una boca petita i ben ferrada, els llavis prims i un clotet al mentó. Era capaç d'estar-se un jorn
home ferotge i gras! Com que té una dentadura excel·lent —va més ben ferrat que els seus cavalls—, els menja íntegrament: no hi deixa res. Mastega
de dir-vos una cosa. —Sí, Pip? —digué Joe, portant l'escambell de ferrar prop de la forja.— Doncs, parleu. Què hi ha, Pip? —Joe —vaig
i a la tarda ens passejàrem en els parcs; i vaig preguntar-me qui devia ferrar tants de cavalls com veia; tant de bo, vaig pensar, fos Joe. Segons un
no fer-la convenientment. Comparem els mots següents: mira mirra fera ferra moro morro fóra forra amara amarra estora es torra cera serra carat
continuar les visites, per a la qual cosa construeix camins subterranis o ferra el cavall a l'inrevés per tal de no ésser descobert per l'abat de Ripoll.
a Sant Joan i a Sant Amanç. Quan anava a veure les monges de Sant Amanç ferrava el cavall a l'inrevés i a la tornada del dret, perquè no el poguessin
seu veïnat hi havia un ferrador, i l'home com tenia la casa de poc pati ferrava los matxos en lo carrer... Roseta se plantificava a la porta tots los
espardenyes i dels vestits de vellut, de les camises i dels calçotets, de ferrar un cavall i de la factura del baster. Aquest descobriment no fou més que
de bocoi; tatxes marinxons per a cadiraire i 3 claus per a ferrar bous. Tercer rengle: 4 claus de ferrar matxos; 2 íd.
i 3 claus per a ferrar bous. Tercer rengle: 4 claus de ferrar matxos; 2 íd. íd. pel glaç; 2 claus de capistell per a
quatre centímetres per banda, ben rossos. Se'n posen un a cada plat i ferreu, en aigua bullent, sis ous; en col·loqueu un damunt cada tros de pa i pel
fan ous ferrats, que també es posen en una plata. En l'oli amb què s'han ferrat els ous, s'hi sofregeix pernil tallat a trocets grossos; damunt de cada
rapidesa extraordinària. Classes de claus Dinals de 12 Claus de ferrar de 14 Dinals de 14 Marranxons de 3 Dinals de
de coberta curts Doblens de 60 Claus de coberta llargs Claus de ferrar de 9 Claus de galaverna Claus de ferrar de 10 Claus de
coberta llargs Claus de ferrar de 9 Claus de galaverna Claus de ferrar de 10 Claus de clavenda Claus de ferrar de 12 Claus de
de galaverna Claus de ferrar de 10 Claus de clavenda Claus de ferrar de 12 Claus de barca Claus de forc Claus de manilla Doblens
Dinals de mig cap Mallals Mallals de mig cap Tatxa ala de mosca Claus de ferrar Tatxa ala de mosca Claus de ferrar bous Claus pel glaç Tatxa per sabates
de mig cap Tatxa ala de mosca Claus de ferrar Tatxa ala de mosca Claus de ferrar bous Claus pel glaç Tatxa per sabates Claus de ganxo Tatxa per talons
i "Mallals". Els seguien per ordre de consum els de Ferrar. Després, els "Marranxons", que eren uns claus molt petits, i
se li feren remeses que sumaren 2.570.000 claus Sols dels de ferrar, l'any 1953 li n'havien enviat: 1.330.000 la major part
o no te féres, imaginativament, una pintura de les localitats? I mentre ferraven ton cavall o l'hostelera cuinava per tu una saborosa i substanciosa
El seu nom era conegut de tots els carreters i traginers que portaven a ferrar llurs cavalleries. Sant Eloi se'n sentia ufanós no tan sols per la seva
Sant Eloi se'n sentia ufanós no tan sols per la seva destresa a ferrar, sinó per les alabances que sovint li tributaven els seus clients. I, és
una ferradura nova. Eloi prou intentà totes les forces i manyes per a ferrar-lo, però el cavall no es deixava dominar i vinga renillar i tirar guitz.
i dient-li: —Aquest cavall, mestre ferrer, no costa pas tant de dominar i ferrar. Jo m'hi veig amb cor. —Qui, vós? No em feu riure! Mestre Eloi
circumstants; portà la pota al cargol i allí va rebaixar l'ungla i la va ferrar tranquil·lament i amb facilitat, com si no hagués fet altra cosa en la
resulta curiós que, malgrat aquest afecte, a l'època més antiga hom no ferrés aquests animals. Foren els romans els que es van adonar que amb les
peülla. Fins després de Carlemany (742-814) hom no va començar a ferrar els cavalls. De la cura dels cavalls i del ferrat en van sorgir dos
forats en el lloc pertinent amb una broca de secció quadrada. A l'hora de ferrar un cavall, el ferrador ha de començar per lligar bé l'animal de manera
i anuncien: compreu-ne tres i pagueu-ne un. També era creença que fer ferrar el bestiar pels volts de Sant Martí els guardava de mals i
mals i d'encortaments. De tota manera, el dia del sant, els ferradors no ferraven, car era tingut com a greu pecat el treballar aquell dia, per això es
el treballar aquell dia, per això es deia: Per sant Martí no ferra el ferrer, ni mol el molí. Les ferradures es guardaven per
bé unes bones ferradures!, però com que n'hi ha que són de mal ferrar i d'altres que ara que els han ferrat, volen tirar guitzes, val
n'hi ha que són de mal ferrar i d'altres que ara que els han ferrat, volen tirar guitzes, val més deixar-ho estar i que els estaqui el
fons. Un cop llestes aquestes operacions el barril ja està a punt per a ferrar, polir i comprovar la impermeabilitat. Les bótes s'acostumaven a fer de
uns ous amb closca capaços d'ésser agafats, transportats i, si s'escau, ferrats. Si els mamífers i, concretament, els homínids, passessin per l'estadi
per a encendre un llum? —Que estigui apagat. —A un cavall ben ferrat, quants claus se li han de clavar per a ferrar-lo bé? —No cap, perquè
—A un cavall ben ferrat, quants claus se li han de clavar per a ferrar-lo bé? —No cap, perquè ja està ben ferrat. —Què t'estimes més:
se li han de clavar per a ferrar-lo bé? —No cap, perquè ja està ben ferrat. —Què t'estimes més: Torrefeta o Castellserà? —Torrefeta, perquè
contrasentit? Sabem que fins fa poc de temps aquell finestrall estava ben ferrat mitjaçant una forta i trenada reixa; pero, de quan era la reixa? No hi
casc. Tenia uns forats quadrats, pels quals passaven uns claus (claus de ferrar), també amb cabota quadrada, i a la punta portava un bisell especial; en

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »