×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ferrar |
Freqüència total: 150 |
CTILC1 |
volien ésser dos pits; un cop guarnides així les clavaven amb un clau de | ferrar | cavalls a la porta de les cases més estratègiques. Entre aquelles dones | torsedor, ferraures, martells, claus, manchar, detindre una pòta, | ferrar | á fòc ó en chelat, calfar fèrros á la fragua si es menester... | havien agafat als afores de Kars un pope i un mestre grecs i els havien | ferrats | com mules. Espantats, tots els notables s'han refugiat a la casa on tinc | Si els kurdes entren a la vila, és natural i just que sigui a mi que | ferrin | primer. De segur que tu, mestre meu, no esperaves del teu deixeble | esqueixava el paper: "Aquí no hi ha res a fer, patró; aquí els monjos | ferren | les puces i tot; me n'hauré d'anar!" I al cap de pocs dies una altra | bona gana amb la dona i tota la botiga, si cal. —És que allà no s'hi | ferra | ! —I què diu, ara? Si és així, estalvieu paraules i raons, perquè jo som | És tossut com un mall. Creu fort i mort que ha vingut al món per | ferrar | cavalls i mules. Si tots els ferrers són iguals, jo no vull tenir tractes | matiners. A punta de sol la masovera ja els fregia unes patates o els | ferrava | un parell d'ous. (En aquell temps el suro de ca l'Aspriu tenia requesta.) | feia remarcar per la seva calma i bon geni. Tenia una boca petita i ben | ferrada | , els llavis prims i un clotet al mentó. Era capaç d'estar-se un jorn | home ferotge i gras! Com que té una dentadura excel·lent —va més ben | ferrat | que els seus cavalls—, els menja íntegrament: no hi deixa res. Mastega | de dir-vos una cosa. —Sí, Pip? —digué Joe, portant l'escambell de | ferrar | prop de la forja.— Doncs, parleu. Què hi ha, Pip? —Joe —vaig | i a la tarda ens passejàrem en els parcs; i vaig preguntar-me qui devia | ferrar | tants de cavalls com veia; tant de bo, vaig pensar, fos Joe. Segons un | no fer-la convenientment. Comparem els mots següents: mira mirra fera | ferra | moro morro fóra forra amara amarra estora es torra cera serra carat | continuar les visites, per a la qual cosa construeix camins subterranis o | ferra | el cavall a l'inrevés per tal de no ésser descobert per l'abat de Ripoll. | a Sant Joan i a Sant Amanç. Quan anava a veure les monges de Sant Amanç | ferrava | el cavall a l'inrevés i a la tornada del dret, perquè no el poguessin | seu veïnat hi havia un ferrador, i l'home com tenia la casa de poc pati | ferrava | los matxos en lo carrer... Roseta se plantificava a la porta tots los | espardenyes i dels vestits de vellut, de les camises i dels calçotets, de | ferrar | un cavall i de la factura del baster. Aquest descobriment no fou més que | de bocoi; tatxes marinxons per a cadiraire i 3 claus per a | ferrar | bous. Tercer rengle: 4 claus de ferrar matxos; 2 íd. | i 3 claus per a ferrar bous. Tercer rengle: 4 claus de | ferrar | matxos; 2 íd. íd. pel glaç; 2 claus de capistell per a | quatre centímetres per banda, ben rossos. Se'n posen un a cada plat i | ferreu | , en aigua bullent, sis ous; en col·loqueu un damunt cada tros de pa i pel | fan ous ferrats, que també es posen en una plata. En l'oli amb què s'han | ferrat | els ous, s'hi sofregeix pernil tallat a trocets grossos; damunt de cada | rapidesa extraordinària. Classes de claus Dinals de 12 Claus de | ferrar | de 14 Dinals de 14 Marranxons de 3 Dinals de | de coberta curts Doblens de 60 Claus de coberta llargs Claus de | ferrar | de 9 Claus de galaverna Claus de ferrar de 10 Claus de | coberta llargs Claus de ferrar de 9 Claus de galaverna Claus de | ferrar | de 10 Claus de clavenda Claus de ferrar de 12 Claus de | de galaverna Claus de ferrar de 10 Claus de clavenda Claus de | ferrar | de 12 Claus de barca Claus de forc Claus de manilla Doblens | Dinals de mig cap Mallals Mallals de mig cap Tatxa ala de mosca Claus de | ferrar | Tatxa ala de mosca Claus de ferrar bous Claus pel glaç Tatxa per sabates | de mig cap Tatxa ala de mosca Claus de ferrar Tatxa ala de mosca Claus de | ferrar | bous Claus pel glaç Tatxa per sabates Claus de ganxo Tatxa per talons | i "Mallals". Els seguien per ordre de consum els de | Ferrar | . Després, els "Marranxons", que eren uns claus molt petits, i | se li feren remeses que sumaren 2.570.000 claus Sols dels de | ferrar | , l'any 1953 li n'havien enviat: 1.330.000 la major part | o no te féres, imaginativament, una pintura de les localitats? I mentre | ferraven | ton cavall o l'hostelera cuinava per tu una saborosa i substanciosa | El seu nom era conegut de tots els carreters i traginers que portaven a | ferrar | llurs cavalleries. Sant Eloi se'n sentia ufanós no tan sols per la seva | Sant Eloi se'n sentia ufanós no tan sols per la seva destresa a | ferrar | , sinó per les alabances que sovint li tributaven els seus clients. I, és | una ferradura nova. Eloi prou intentà totes les forces i manyes per a | ferrar | -lo, però el cavall no es deixava dominar i vinga renillar i tirar guitz. | i dient-li: —Aquest cavall, mestre ferrer, no costa pas tant de dominar i | ferrar | . Jo m'hi veig amb cor. —Qui, vós? No em feu riure! Mestre Eloi | circumstants; portà la pota al cargol i allí va rebaixar l'ungla i la va | ferrar | tranquil·lament i amb facilitat, com si no hagués fet altra cosa en la | resulta curiós que, malgrat aquest afecte, a l'època més antiga hom no | ferrés | aquests animals. Foren els romans els que es van adonar que amb les | peülla. Fins després de Carlemany (742-814) hom no va començar a | ferrar | els cavalls. De la cura dels cavalls i del ferrat en van sorgir dos | forats en el lloc pertinent amb una broca de secció quadrada. A l'hora de | ferrar | un cavall, el ferrador ha de començar per lligar bé l'animal de manera | i anuncien: compreu-ne tres i pagueu-ne un. També era creença que fer | ferrar | el bestiar pels volts de Sant Martí els guardava de mals i | mals i d'encortaments. De tota manera, el dia del sant, els ferradors no | ferraven | , car era tingut com a greu pecat el treballar aquell dia, per això es | el treballar aquell dia, per això es deia: Per sant Martí no | ferra | el ferrer, ni mol el molí. Les ferradures es guardaven per | bé unes bones ferradures!, però com que n'hi ha que són de mal | ferrar | i d'altres que ara que els han ferrat, volen tirar guitzes, val | n'hi ha que són de mal ferrar i d'altres que ara que els han | ferrat | , volen tirar guitzes, val més deixar-ho estar i que els estaqui el | fons. Un cop llestes aquestes operacions el barril ja està a punt per a | ferrar | , polir i comprovar la impermeabilitat. Les bótes s'acostumaven a fer de | uns ous amb closca capaços d'ésser agafats, transportats i, si s'escau, | ferrats | . Si els mamífers i, concretament, els homínids, passessin per l'estadi | per a encendre un llum? —Que estigui apagat. —A un cavall ben | ferrat | , quants claus se li han de clavar per a ferrar-lo bé? —No cap, perquè | —A un cavall ben ferrat, quants claus se li han de clavar per a | ferrar | -lo bé? —No cap, perquè ja està ben ferrat. —Què t'estimes més: | se li han de clavar per a ferrar-lo bé? —No cap, perquè ja està ben | ferrat | . —Què t'estimes més: Torrefeta o Castellserà? —Torrefeta, perquè | contrasentit? Sabem que fins fa poc de temps aquell finestrall estava ben | ferrat | mitjaçant una forta i trenada reixa; pero, de quan era la reixa? No hi | casc. Tenia uns forats quadrats, pels quals passaven uns claus (claus de | ferrar | ), també amb cabota quadrada, i a la punta portava un bisell especial; en |
|