×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ferrer |
Freqüència total: 832 |
CTILC1 |
plegats. Vas conèixer també, embriac, la ceguesa, i ni l'habilitat del | ferrer | no va servir la teva venjança. Et senties culpable de la desgràcia. | . —Prova-ho, home, prova-ho, si ets valent! —tornà el del | ferrer | . Candi somrigué. Avançà confiat; agafà el ferro amb una mà, i tornà a | notes ràpides d'un pigot; xiular d'una merla... I el dring plàcid de cal | ferrer | ; i el so d'unes campanes (ai, només és el so de l'hora!). | unes inscripcions en rus. 10 febrer. Al matí vaig a cal | ferrer | amb l'Albert. Rellegeixo /Modern Prose Style\, de Bonamy Dobrée: | Jordi aquell dia havia pujat al poble. Tenien una aixada a cal | ferrer | ; la necessitaven, i son pare l'havia enviat a buscar-la; Jordi ho havia | l'Apol·lo que visita Vulcà, i aquest altre déu, són germans dels | ferrers | que treballen a la farga. Bacus i Apol·lo hi seran més jóvens, però això | o enconxades, que no eren encarregades a un cuirasser ni a un | ferrer | . El 1315 Jaume II regalà a Guillem de Malla "quasdam | inventaris, unes quantes disposicions referents als gremis de cuirassers, | ferrers | , espasers i beiners, o sia els fabricants d'armes defensives i ofensives. | als pelaires, encara que tècnicament no n'eren, els fusters, manobres, | ferrers | , etc., i els intel·lectuals. Cal dir ací que la vida intel·lectual ha | a les deu del matí repicaven les campanes pel goig de la Resurrecció. Els | ferrers | picaven els malls sobre les encluses. Algun caçador disparava a l'aire | marxant, terrissaire, comitadzi, tocador de santuri, venedor de cacauets, | ferrer | , contrabandista; com m'havien ficat a la presó, com m'havia evadit, com | i resplendia del caliu de la forja. En un cantó del carrer, el | ferrer | , agenollat en terra, sostenia amb prou penes la pota d'una cavalcadura i | serà un descreient". I el va escometre amb aquestes paraules: —Ep!, | ferrer | , jo us volia parlar una estona. El ferrer, estranyat, li mira els peus i | amb aquestes paraules: —Ep!, ferrer, jo us volia parlar una estona. El | ferrer | , estranyat, li mira els peus i li declara: —Aquí som per vos servir. Si | acomiadat la feina, i al moment de tancar la porta de la botiga, el | ferrer | es va adonar del pobret que esperava. —Què demaneu, bon home? Si és una | entreu a casa i ens partirem el que hagi apuntat la cuinera. —Gràcies, | ferrer | , perquè tinc el sarró proveït. Serà un altre dia. De moment jo us volia | moment jo us volia parlar una mica. —Aquí som per vos oir —respongué el | ferrer | —, encara que tingui la camisa molla de suar. I, efectivament, s'eixugava | s'eixugava el front amb un mocadoràs de tela basta. —Mentre jo us mirava, | ferrer | , pensava que no hi ha un ofici més penós que el vostre, i que és ben | —Què aneu a cercar, bon home! Els sants no es preocupen gaire dels | ferrers | . —Perdoneu, ferrer. Jo som el mateix sant Pere. —Tant ne direu! —I | bon home! Els sants no es preocupen gaire dels ferrers. —Perdoneu, | ferrer | . Jo som el mateix sant Pere. —Tant ne direu! —I Nostre Senyor m'envia per | Mireu que jo no us voldria enganyar. I per prova veus ací la clau... El | ferrer | se l'escoltava bocabadat, perquè mai en sa vida no havia oït enraonar de | ! —I què diu, ara? Si és així, estalvieu paraules i raons, perquè jo som | ferrer | , sap?, i no pas un somiatruites, i és hora de dinar, sap?, i | fort i mort que ha vingut al món per ferrar cavalls i mules. Si tots els | ferrers | són iguals, jo no vull tenir tractes amb els ferrers". Així meditava el | i mules. Si tots els ferrers són iguals, jo no vull tenir tractes amb els | ferrers | ". Així meditava el vell barbablanc, fent camí pel riberal i al sol de | objectes, enormes de mesures i de pes, forjats pel marabut, que era | ferrer | . Ell mateix, en fer això, va forjar-se la pròpia llegenda, i, encara que | el cas de les guatlles. De vegades veieu, en una gàbia de joncs, a cal | ferrer | o a cal taverner, una guatlla d'aquelles que tot el dia estan cantant | i varen arribar a la vila de Prada. Els carrers tenien posat de festa. Un | ferrer | de l'entrant a la vila, que solia moure gran soroll tota la setmana, | de guerra, d'un segle endarrera, o escopetes grosseres que alguns mestres | ferrers | indígenes arriben a fer, amb penes i treballs. Part d'aquestes armes són | i la parroquiana dels cabarets, el drapaire amb el seu ganxo i el | ferrer | amb el seu martell, l'amo de taverna i el seu parroquià fidel, el petit | ella, no sap el valor i el secret de les paraules. Davant la fornal del | ferrer | , sortint de missa primera, s'ha aturat molta estona. Parlant amb l'home, | estona. Parlant amb l'home, la comare es mostra alegre i bellugadissa. El | ferrer | fa l'ullet i tots dos riuen fent soroll. Es saben espiats i els corre per | voluptat de la xafarderia. Després, la vella Caterina se'n va. El | ferrer | la veu allunyar-se: —Ai, la remaleïda vellota. I glopeja la saliva en la | sense dents. La trompeta del nunci crida el preu de sardines i vi. El | ferrer | gandulot l'atura, li agafa el porró i s'hi adorm. Conta: —No ho saps? | mitja lliura de sulfat de sosa per purgar el matxo. Porteu de cal | ferrer | les eines que li han enviat a llossar. Al baster digueu-li que tingui | i vaig sortir a cavall cap el raval, fins que vaig passar per davant del | ferrer | que va comprendre l'entremaliadura i em va portar a casa, va desguarnir | diferències entre el pagès-vinyater, el pagès-sastre, el pagès- | ferrer | , el pagès-bosquetà i fins el pagès-apotecari. Això és per dir que el | el pla de l'alçament general. El dia assenyalat per a donar el crit, el | ferrer | de Llers amb En Rafelic, En Bec i els seus partidaris baixaria de bella | bèstia com una catedral. El seu determini primer fou de requisar a cal | ferrer | les eines per a aixecar els rails de la via. Sense rompre, doncs, la | la formació, comandà a l'abanderat, el terrible Quica, de tustar a cal | ferrer | de la plaça i de comminar-lo a deixar-se prendre els estris necessaris. | al costat de l'entrada, i ventà un cop a la porta que la féu cruixir. El | ferrer | que era home de males puces es rebolcà en el llit i se l'oí reganyar | darrera intimació. Aleshores s'obrí una petita finestra sense vidres i el | ferrer | , en camisa i estrenyacaps, preguntà amb veu malhumurada: —Què voleu? | voleu? —República, Legalitat i Sobirania. —Aneu a fer p... —tempestejà el | ferrer | rebatent el finestró amb ràbia concentrada. Però el Guerxo no havia | ganàpies, que la podeu fer malbé? Aquesta observació plena de seny del | ferrer | deixà parats als voluntaris, que si hem de dir la veritat trobaren que | malament dalt de cavall. Un dels emissaris explicà com dos anys enrera el | ferrer | de Llers, capità, amb En Rafelic i En Bec, i un escamot de zorrillistes | i tallaren la via en el pont del Fluvià a Sant Miquel. La dona del | ferrer | que tota esparverada obria la porta amb un llum d'oli a la mà, va venir a | podien recular, perquè els trets de la plaça i les intimes al testarrut | ferrer | serien coneguts pels agents del govern. Si el volien seguir, allí mateix | arreplega un cop de sabre del seu marit, i encara fuig, i el bútxara del | ferrer | que, escoltant-ho tot, reia per sota el nas, acabà preguntant: —I doncs, | i qui diu idees diu paraules per a nomenar-les, i les manejava com un | ferrer | podria servir-se de les seves eines, veritables claus que li obrien i | Quica, comprengués que es tractava de la fusellada contra el tossut | ferrer | de la plaça, que quan se n'adonà en va heure una tan estranya sensació | lligat a ella en una trista unió conjugal (que és com va néixer aquell | ferrer | coix) ans, cosa força més dolça, unit en l'amor, segons diu el nostre |
|