DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
ferrer A 9 oc.
ferrer M 823 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ferrer Freqüència total:  832 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

plegats. Vas conèixer també, embriac, la ceguesa, i ni l'habilitat del ferrer no va servir la teva venjança. Et senties culpable de la desgràcia.
. —Prova-ho, home, prova-ho, si ets valent! —tornà el del ferrer. Candi somrigué. Avançà confiat; agafà el ferro amb una mà, i tornà a
notes ràpides d'un pigot; xiular d'una merla... I el dring plàcid de cal ferrer; i el so d'unes campanes (ai, només és el so de l'hora!).
unes inscripcions en rus. 10 febrer. Al matí vaig a cal ferrer amb l'Albert. Rellegeixo /Modern Prose Style\, de Bonamy Dobrée:
Jordi aquell dia havia pujat al poble. Tenien una aixada a cal ferrer; la necessitaven, i son pare l'havia enviat a buscar-la; Jordi ho havia
l'Apol·lo que visita Vulcà, i aquest altre déu, són germans dels ferrers que treballen a la farga. Bacus i Apol·lo hi seran més jóvens, però això
o enconxades, que no eren encarregades a un cuirasser ni a un ferrer. El 1315 Jaume II regalà a Guillem de Malla "quasdam
inventaris, unes quantes disposicions referents als gremis de cuirassers, ferrers, espasers i beiners, o sia els fabricants d'armes defensives i ofensives.
als pelaires, encara que tècnicament no n'eren, els fusters, manobres, ferrers, etc., i els intel·lectuals. Cal dir ací que la vida intel·lectual ha
a les deu del matí repicaven les campanes pel goig de la Resurrecció. Els ferrers picaven els malls sobre les encluses. Algun caçador disparava a l'aire
marxant, terrissaire, comitadzi, tocador de santuri, venedor de cacauets, ferrer, contrabandista; com m'havien ficat a la presó, com m'havia evadit, com
i resplendia del caliu de la forja. En un cantó del carrer, el ferrer, agenollat en terra, sostenia amb prou penes la pota d'una cavalcadura i
serà un descreient". I el va escometre amb aquestes paraules: —Ep!, ferrer, jo us volia parlar una estona. El ferrer, estranyat, li mira els peus i
amb aquestes paraules: —Ep!, ferrer, jo us volia parlar una estona. El ferrer, estranyat, li mira els peus i li declara: —Aquí som per vos servir. Si
acomiadat la feina, i al moment de tancar la porta de la botiga, el ferrer es va adonar del pobret que esperava. —Què demaneu, bon home? Si és una
entreu a casa i ens partirem el que hagi apuntat la cuinera. —Gràcies, ferrer, perquè tinc el sarró proveït. Serà un altre dia. De moment jo us volia
moment jo us volia parlar una mica. —Aquí som per vos oir —respongué el ferrer—, encara que tingui la camisa molla de suar. I, efectivament, s'eixugava
s'eixugava el front amb un mocadoràs de tela basta. —Mentre jo us mirava, ferrer, pensava que no hi ha un ofici més penós que el vostre, i que és ben
—Què aneu a cercar, bon home! Els sants no es preocupen gaire dels ferrers. —Perdoneu, ferrer. Jo som el mateix sant Pere. —Tant ne direu! —I
bon home! Els sants no es preocupen gaire dels ferrers. —Perdoneu, ferrer. Jo som el mateix sant Pere. —Tant ne direu! —I Nostre Senyor m'envia per
Mireu que jo no us voldria enganyar. I per prova veus ací la clau... El ferrer se l'escoltava bocabadat, perquè mai en sa vida no havia oït enraonar de
! —I què diu, ara? Si és així, estalvieu paraules i raons, perquè jo som ferrer, sap?, i no pas un somiatruites, i és hora de dinar, sap?, i
fort i mort que ha vingut al món per ferrar cavalls i mules. Si tots els ferrers són iguals, jo no vull tenir tractes amb els ferrers". Així meditava el
i mules. Si tots els ferrers són iguals, jo no vull tenir tractes amb els ferrers". Així meditava el vell barbablanc, fent camí pel riberal i al sol de
objectes, enormes de mesures i de pes, forjats pel marabut, que era ferrer. Ell mateix, en fer això, va forjar-se la pròpia llegenda, i, encara que
el cas de les guatlles. De vegades veieu, en una gàbia de joncs, a cal ferrer o a cal taverner, una guatlla d'aquelles que tot el dia estan cantant
i varen arribar a la vila de Prada. Els carrers tenien posat de festa. Un ferrer de l'entrant a la vila, que solia moure gran soroll tota la setmana,
de guerra, d'un segle endarrera, o escopetes grosseres que alguns mestres ferrers indígenes arriben a fer, amb penes i treballs. Part d'aquestes armes són
i la parroquiana dels cabarets, el drapaire amb el seu ganxo i el ferrer amb el seu martell, l'amo de taverna i el seu parroquià fidel, el petit
ella, no sap el valor i el secret de les paraules. Davant la fornal del ferrer, sortint de missa primera, s'ha aturat molta estona. Parlant amb l'home,
estona. Parlant amb l'home, la comare es mostra alegre i bellugadissa. El ferrer fa l'ullet i tots dos riuen fent soroll. Es saben espiats i els corre per
voluptat de la xafarderia. Després, la vella Caterina se'n va. El ferrer la veu allunyar-se: —Ai, la remaleïda vellota. I glopeja la saliva en la
sense dents. La trompeta del nunci crida el preu de sardines i vi. El ferrer gandulot l'atura, li agafa el porró i s'hi adorm. Conta: —No ho saps?
mitja lliura de sulfat de sosa per purgar el matxo. Porteu de cal ferrer les eines que li han enviat a llossar. Al baster digueu-li que tingui
i vaig sortir a cavall cap el raval, fins que vaig passar per davant del ferrer que va comprendre l'entremaliadura i em va portar a casa, va desguarnir
diferències entre el pagès-vinyater, el pagès-sastre, el pagès-ferrer, el pagès-bosquetà i fins el pagès-apotecari. Això és per dir que el
el pla de l'alçament general. El dia assenyalat per a donar el crit, el ferrer de Llers amb En Rafelic, En Bec i els seus partidaris baixaria de bella
bèstia com una catedral. El seu determini primer fou de requisar a cal ferrer les eines per a aixecar els rails de la via. Sense rompre, doncs, la
la formació, comandà a l'abanderat, el terrible Quica, de tustar a cal ferrer de la plaça i de comminar-lo a deixar-se prendre els estris necessaris.
al costat de l'entrada, i ventà un cop a la porta que la féu cruixir. El ferrer que era home de males puces es rebolcà en el llit i se l'oí reganyar
darrera intimació. Aleshores s'obrí una petita finestra sense vidres i el ferrer, en camisa i estrenyacaps, preguntà amb veu malhumurada: —Què voleu?
voleu? —República, Legalitat i Sobirania. —Aneu a fer p... —tempestejà el ferrer rebatent el finestró amb ràbia concentrada. Però el Guerxo no havia
ganàpies, que la podeu fer malbé? Aquesta observació plena de seny del ferrer deixà parats als voluntaris, que si hem de dir la veritat trobaren que
malament dalt de cavall. Un dels emissaris explicà com dos anys enrera el ferrer de Llers, capità, amb En Rafelic i En Bec, i un escamot de zorrillistes
i tallaren la via en el pont del Fluvià a Sant Miquel. La dona del ferrer que tota esparverada obria la porta amb un llum d'oli a la mà, va venir a
podien recular, perquè els trets de la plaça i les intimes al testarrut ferrer serien coneguts pels agents del govern. Si el volien seguir, allí mateix
arreplega un cop de sabre del seu marit, i encara fuig, i el bútxara del ferrer que, escoltant-ho tot, reia per sota el nas, acabà preguntant: —I doncs,
i qui diu idees diu paraules per a nomenar-les, i les manejava com un ferrer podria servir-se de les seves eines, veritables claus que li obrien i
Quica, comprengués que es tractava de la fusellada contra el tossut ferrer de la plaça, que quan se n'adonà en va heure una tan estranya sensació
lligat a ella en una trista unió conjugal (que és com va néixer aquell ferrer coix) ans, cosa força més dolça, unit en l'amor, segons diu el nostre

  Pàgina 1 (de 17) 50 següents »