DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
festa F 16051 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb festa Freqüència total:  16051 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Hi hauria dol i llàgrimes, un culte fúnebre que es perpetuaria en unes festes mesclades de tristesa i d'una fina música alegre, amb himnes i cants
desfilaven abans a les processons del Corpus o a la tan memorable de les festes de les Santes, a la preciosa i aleshores petita ciutat ran del mar. Els
Thera, i se suposa que s'utilitzaven per a libacions rituals, durant les festes que es celebraven en finalitzar l'hivern. Fa una dècada i escaig —perdó
s'autoqualifiquen de grans. No ens vaga de referir-nos a les diverses festes que li dedicaven a Atenes, que coneixem força bé. El seu culte és místic
una mica vermell. I va engegar sense avís previ, amb una declamació de festa de final de curs en un col·legi de jesuïtes pre-conciliars, totes les
de la infantesa i, més encara, era d'elles estimada. Li agradaven les festes, l'alegria dels camps, les flors i les cançons camperoles; li agradaven
a ell, podien anar els seus pensaments? Ell havia desitjat venir per les festes nadalenques, per passar-les amb ella a la llar. La dolça emoció —barreja
—barreja de nostàlgia i malenconia— que s'apoderava d'ell davant aquelles festes l'havia arrencat de la ciutat, on vivia la seva trista i ja marcida
aconseguir-lo; més d'una hauria esperat desperta al llit en les nits de festa per veure si la ronda es deturaria sota el seu balcó perquè li havia
trobà convertida en la promesa de Tiago de Candaina. Aquell any, per les festes de primavera, ja cap a la matinada, la ronda es deturà sota el seu balcó,
la seva humil pregària! A despit de tot, Mila era llavors la gala de les festes: al ball a la plaça ella i Tiago formaven la parella més galana. Encara
la parella més galana. Encara que creient fervorosa, Mila s'agradava de festes i de divertiments, i el seu cor sobreeixia, en tals ocasions, d'una joia
molts anys Mila del Santo havia anat a Benarós amb el seu padrí per les festes de sant Joan. En una d'elles Mila, pregada per ell, assistí al seu costat
un moment la noia es deixà impressionar per la llum i l'esplendor de la festa, per la vistositat dels vestits, pel sol brillant i el cel blau, la
la vasta agitació de la multitud, els aplaudiments... No obstant això, la festa en ella mateixa, l'espectacle de sang i de crueltat, li despertà un tan
el que la feia palpitar d'emoció, era d'anar a la nit al teatre. Per a les festes solia contractar-se, en efecte, una de les millors companyies del país:
les seves terres, més que fos per un sol dia, i baixés a celebrar la festa amb ells, i cosa estranya donat el seu caràcter, el pare de Mila baixà
a marejar. El vi va córrer sense mida, i el servei, a la cuina, va fer festa major. En ella, a l'entorn d'una llarga taula, s'asseien aquell dia tots
no podia veure ni en pintura. Se'l veia poc per la casa: només en alguna festa o solemnitat, en què se'l convidava per pur compromís. Si no ho feien es
un lloc destacat de la taula. S'estava rígid dintre el seu vestit de les festes i la seva camisa emmidonada; donava ordres als criats —sempre breument i,
greu, sentenciós, i de tant en tant llançava una observació sobre la festa, sense que ni un moment la rialla brollés dels seus llavis ni durant la
protestava, forcejant, que no estava borratxo i que volia continuar la festa, i l'altre es posava a plorar cridant Tiago. Se'ls emportaren, malgrat
ja entrat en anys, una mica encorbit i ple de xacres. L'alegria de la festa li havia fet perdre el sentit —cosa que li succeïa molt rarament—, i
no et ceguis! No et perdis, Candaina! Candaina, que ens espatllaràs la festa! Recorda't de la cama, Candaina! Fins els criats rigueren; fins Tiago,
No facis imprudències! Per Déu, Candaina! En aquell moment, quan la festa era al bo i millor, i tot, a la sala, semblava girar al ritme vibrant de
el seu padrí va sentir-se un si és no és preocupat. L'endemà de la festa, el vell Candaina, aprofitant l'estada del pare allí, parlà amb ell i amb
que l'havia vista quan era petita anant a missa amb sa mare, o a les festes populars del poble prenent part en algun dels actes que es celebraven, o
la meva esposa i els fills, congregats tots al voltant de la taula en les festes solemnes. Quin dia no seria festa aleshores? Déu no ho ha volgut: deu ser
tots al voltant de la taula en les festes solemnes. Quin dia no seria festa aleshores? Déu no ho ha volgut: deu ser que no ho mereixia. Vaig ser
continuem estimant-la. Quan s'organitzava una vetllada amb motiu d'alguna festa, Mila, en les representacions que es donaven, figurava sempre la primera,
gràcia i sentiment, que ens posava les llàgrimes als ulls. També en les festes íntimes que celebràvem era ella l'element principal, i semblava com si
principal, i semblava com si ens encomanés a totes la seva alegria. Les festes sense Mila, dèiem, no són festes." "Un dia ens aplegàrem algunes de les
encomanés a totes la seva alegria. Les festes sense Mila, dèiem, no són festes." "Un dia ens aplegàrem algunes de les seves companyes més íntimes.
tanta animació i alegria, que hauria's dit que per a la classe era dia de festa. Fins i tot Donya Maria reia i parlava amb nosaltres. No obstant
de la Catarineta a qui el seu pare donà bàrbara mort en una nit de festa mentre les donzelles, les seves amigues, ballaven a la plaça, i el poble,
ballaven a la plaça, i el poble, com Santa Maria aquesta nit, vibrava en festes i alegries. Mila llavors era molt petita —sempre li havia restat quelcom
i parlava amb ella—, l'amiga seva llunyana, morta en una joiosa nit de festa pel seu amor: —Passa, passa, Catarina; passa, que t'haig de
i li parlà així, equivocant-li el sentiment: —Em fas pena, Mila. Hi ha festes a la plaça. Les fadrines van al ball amb els fadrins, i tu t'estàs aquí
amb els fadrins, i tu t'estàs aquí al portal. Abans eres la gala de les festes: ell venia a buscar-te i pujaves a la plaça amb ell. Si feien ball,
plantada davant la porta. Som al bon temps: totes les noies esperen les festes, perquè així podran sortir amb els promesos; esperen les nits en què
ànima somreia: "Tot l'any és primavera, tia Càndia; cada nit, nit de festa, perquè la porto al meu cor. Ja no espero, perquè tot ha arribat i ho
—això sentia—, si hagués estat capaç de parlar. Però els ressons de la festa la torbaven amb records llunyans i es sentia presa d'una misteriosa
es digué, encara: "Totes les nits són nits de sant Joan, i la vida és una festa cada dia renovada". —Em fas pena, Mila... Que malament que ho has
amb les estrelles, amb el silenci, amb llurs cors i amb els ressons de la festa de sant Joan a l'ànima. Lluny d'allí, no se sabia a quin carrer s'oïen
a Santa Maria per saludar la cosina i el nebot. A la tardor, per les festes del poble, l'oncle de Tino Costa anà a passar uns quants dies amb ells.
la noia, ningú no la coneixia. Un diumenge al matí, durant les festes del poble, varen plantar llur carruatge a la plaça de Santa Maria, davant
perdut i que, de sobte, reconegués en la teva figura. Era en una de les festes de Santa Maria, una nit que es celebrava ball a la plaça. Tu hi havies
amb ningú, Rita d'Albo aquella nit s'havia atrevit a comparèixer a la festa amb el seu fill al braç. Totes les cadires eren ocupades, ja que, sens
i la seva felicitat cantava per tot ell, i tota la seva ànima era una festa de recòndites alegries. De sobte, ell s'apartà una mica i escoltà,
sòlidament en obscurs habitacles al peu dels tossals. Celebraven llurs festes, s'alegraven en els natalicis, reien i cantaven en llurs noces, ploraven

  Pàgina 1 (de 322) 50 següents »