Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Hi hauria dol i llàgrimes, un culte fúnebre que es perpetuaria en unes	festes	mesclades de tristesa i d'una fina música alegre, amb himnes i cants
desfilaven abans a les processons del Corpus o a la tan memorable de les	festes	de les Santes, a la preciosa i aleshores petita ciutat ran del mar. Els
Thera, i se suposa que s'utilitzaven per a libacions rituals, durant les	festes	que es celebraven en finalitzar l'hivern. Fa una dècada i escaig —perdó
s'autoqualifiquen de grans. No ens vaga de referir-nos a les diverses	festes	que li dedicaven a Atenes, que coneixem força bé. El seu culte és místic
una mica vermell. I va engegar sense avís previ, amb una declamació de	festa	de final de curs en un col·legi de jesuïtes pre-conciliars, totes les
de la infantesa i, més encara, era d'elles estimada. Li agradaven les	festes	, l'alegria dels camps, les flors i les cançons camperoles; li agradaven
a ell, podien anar els seus pensaments? Ell havia desitjat venir per les	festes	nadalenques, per passar-les amb ella a la llar. La dolça emoció —barreja
—barreja de nostàlgia i malenconia— que s'apoderava d'ell davant aquelles	festes	l'havia arrencat de la ciutat, on vivia la seva trista i ja marcida
aconseguir-lo; més d'una hauria esperat desperta al llit en les nits de	festa	per veure si la ronda es deturaria sota el seu balcó perquè li havia
trobà convertida en la promesa de Tiago de Candaina. Aquell any, per les	festes	de primavera, ja cap a la matinada, la ronda es deturà sota el seu balcó,
la seva humil pregària! A despit de tot, Mila era llavors la gala de les	festes	: al ball a la plaça ella i Tiago formaven la parella més galana. Encara
la parella més galana. Encara que creient fervorosa, Mila s'agradava de	festes	i de divertiments, i el seu cor sobreeixia, en tals ocasions, d'una joia
molts anys Mila del Santo havia anat a Benarós amb el seu padrí per les	festes	de sant Joan. En una d'elles Mila, pregada per ell, assistí al seu costat
un moment la noia es deixà impressionar per la llum i l'esplendor de la	festa	, per la vistositat dels vestits, pel sol brillant i el cel blau, la
la vasta agitació de la multitud, els aplaudiments... No obstant això, la	festa	en ella mateixa, l'espectacle de sang i de crueltat, li despertà un tan
el que la feia palpitar d'emoció, era d'anar a la nit al teatre. Per a les	festes	solia contractar-se, en efecte, una de les millors companyies del país:
les seves terres, més que fos per un sol dia, i baixés a celebrar la	festa	amb ells, i cosa estranya donat el seu caràcter, el pare de Mila baixà
a marejar. El vi va córrer sense mida, i el servei, a la cuina, va fer	festa	major. En ella, a l'entorn d'una llarga taula, s'asseien aquell dia tots
no podia veure ni en pintura. Se'l veia poc per la casa: només en alguna	festa	o solemnitat, en què se'l convidava per pur compromís. Si no ho feien es
un lloc destacat de la taula. S'estava rígid dintre el seu vestit de les	festes	i la seva camisa emmidonada; donava ordres als criats —sempre breument i,
greu, sentenciós, i de tant en tant llançava una observació sobre la	festa	, sense que ni un moment la rialla brollés dels seus llavis ni durant la
protestava, forcejant, que no estava borratxo i que volia continuar la	festa	, i l'altre es posava a plorar cridant Tiago. Se'ls emportaren, malgrat
ja entrat en anys, una mica encorbit i ple de xacres. L'alegria de la	festa	li havia fet perdre el sentit —cosa que li succeïa molt rarament—, i
no et ceguis! No et perdis, Candaina! Candaina, que ens espatllaràs la	festa	! Recorda't de la cama, Candaina! Fins els criats rigueren; fins Tiago,
No facis imprudències! Per Déu, Candaina! En aquell moment, quan la	festa	era al bo i millor, i tot, a la sala, semblava girar al ritme vibrant de
el seu padrí va sentir-se un si és no és preocupat. L'endemà de la	festa	, el vell Candaina, aprofitant l'estada del pare allí, parlà amb ell i amb
que l'havia vista quan era petita anant a missa amb sa mare, o a les	festes	populars del poble prenent part en algun dels actes que es celebraven, o
la meva esposa i els fills, congregats tots al voltant de la taula en les	festes	solemnes. Quin dia no seria festa aleshores? Déu no ho ha volgut: deu ser
tots al voltant de la taula en les festes solemnes. Quin dia no seria	festa	aleshores? Déu no ho ha volgut: deu ser que no ho mereixia. Vaig ser
continuem estimant-la. Quan s'organitzava una vetllada amb motiu d'alguna	festa	, Mila, en les representacions que es donaven, figurava sempre la primera,
gràcia i sentiment, que ens posava les llàgrimes als ulls. També en les	festes	íntimes que celebràvem era ella l'element principal, i semblava com si
principal, i semblava com si ens encomanés a totes la seva alegria. Les	festes	sense Mila, dèiem, no són festes." "Un dia ens aplegàrem algunes de les
encomanés a totes la seva alegria. Les festes sense Mila, dèiem, no són	festes	." "Un dia ens aplegàrem algunes de les seves companyes més íntimes.
tanta animació i alegria, que hauria's dit que per a la classe era dia de	festa	. Fins i tot Donya Maria reia i parlava amb nosaltres. No obstant
de la Catarineta a qui el seu pare donà bàrbara mort en una nit de	festa	mentre les donzelles, les seves amigues, ballaven a la plaça, i el poble,
ballaven a la plaça, i el poble, com Santa Maria aquesta nit, vibrava en	festes	i alegries. Mila llavors era molt petita —sempre li havia restat quelcom
i parlava amb ella—, l'amiga seva llunyana, morta en una joiosa nit de	festa	pel seu amor: —Passa, passa, Catarina; passa, que t'haig de
i li parlà així, equivocant-li el sentiment: —Em fas pena, Mila. Hi ha	festes	a la plaça. Les fadrines van al ball amb els fadrins, i tu t'estàs aquí
amb els fadrins, i tu t'estàs aquí al portal. Abans eres la gala de les	festes	: ell venia a buscar-te i pujaves a la plaça amb ell. Si feien ball,
plantada davant la porta. Som al bon temps: totes les noies esperen les	festes	, perquè així podran sortir amb els promesos; esperen les nits en què
ànima somreia: "Tot l'any és primavera, tia Càndia; cada nit, nit de	festa	, perquè la porto al meu cor. Ja no espero, perquè tot ha arribat i ho
—això sentia—, si hagués estat capaç de parlar. Però els ressons de la	festa	la torbaven amb records llunyans i es sentia presa d'una misteriosa
es digué, encara: "Totes les nits són nits de sant Joan, i la vida és una	festa	cada dia renovada". —Em fas pena, Mila... Que malament que ho has
amb les estrelles, amb el silenci, amb llurs cors i amb els ressons de la	festa	de sant Joan a l'ànima. Lluny d'allí, no se sabia a quin carrer s'oïen
a Santa Maria per saludar la cosina i el nebot. A la tardor, per les	festes	del poble, l'oncle de Tino Costa anà a passar uns quants dies amb ells.
la noia, ningú no la coneixia. Un diumenge al matí, durant les	festes	del poble, varen plantar llur carruatge a la plaça de Santa Maria, davant
perdut i que, de sobte, reconegués en la teva figura. Era en una de les	festes	de Santa Maria, una nit que es celebrava ball a la plaça. Tu hi havies
amb ningú, Rita d'Albo aquella nit s'havia atrevit a comparèixer a la	festa	amb el seu fill al braç. Totes les cadires eren ocupades, ja que, sens
i la seva felicitat cantava per tot ell, i tota la seva ànima era una	festa	de recòndites alegries. De sobte, ell s'apartà una mica i escoltà,
sòlidament en obscurs habitacles al peu dels tossals. Celebraven llurs	festes	, s'alegraven en els natalicis, reien i cantaven en llurs noces, ploraven

Pàgina 1 (de 322)

50 següents