×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb festa |
Freqüència total: 16748 |
CTILC1 |
Hi hauria dol i llàgrimes, un culte fúnebre que es perpetuaria en unes | festes | mesclades de tristesa i d'una fina música alegre, amb himnes i cants | desfilaven abans a les processons del Corpus o a la tan memorable de les | festes | de les Santes, a la preciosa i aleshores petita ciutat ran del mar. Els | Thera, i se suposa que s'utilitzaven per a libacions rituals, durant les | festes | que es celebraven en finalitzar l'hivern. Fa una dècada i escaig —perdó | s'autoqualifiquen de grans. No ens vaga de referir-nos a les diverses | festes | que li dedicaven a Atenes, que coneixem força bé. El seu culte és místic | una mica vermell. I va engegar sense avís previ, amb una declamació de | festa | de final de curs en un col·legi de jesuïtes pre-conciliars, totes les | de la infantesa i, més encara, era d'elles estimada. Li agradaven les | festes | , l'alegria dels camps, les flors i les cançons camperoles; li agradaven | a ell, podien anar els seus pensaments? Ell havia desitjat venir per les | festes | nadalenques, per passar-les amb ella a la llar. La dolça emoció —barreja | —barreja de nostàlgia i malenconia— que s'apoderava d'ell davant aquelles | festes | l'havia arrencat de la ciutat, on vivia la seva trista i ja marcida | aconseguir-lo; més d'una hauria esperat desperta al llit en les nits de | festa | per veure si la ronda es deturaria sota el seu balcó perquè li havia | trobà convertida en la promesa de Tiago de Candaina. Aquell any, per les | festes | de primavera, ja cap a la matinada, la ronda es deturà sota el seu balcó, | la seva humil pregària! A despit de tot, Mila era llavors la gala de les | festes | : al ball a la plaça ella i Tiago formaven la parella més galana. Encara | la parella més galana. Encara que creient fervorosa, Mila s'agradava de | festes | i de divertiments, i el seu cor sobreeixia, en tals ocasions, d'una joia | molts anys Mila del Santo havia anat a Benarós amb el seu padrí per les | festes | de sant Joan. En una d'elles Mila, pregada per ell, assistí al seu costat | un moment la noia es deixà impressionar per la llum i l'esplendor de la | festa | , per la vistositat dels vestits, pel sol brillant i el cel blau, la | la vasta agitació de la multitud, els aplaudiments... No obstant això, la | festa | en ella mateixa, l'espectacle de sang i de crueltat, li despertà un tan | el que la feia palpitar d'emoció, era d'anar a la nit al teatre. Per a les | festes | solia contractar-se, en efecte, una de les millors companyies del país: | les seves terres, més que fos per un sol dia, i baixés a celebrar la | festa | amb ells, i cosa estranya donat el seu caràcter, el pare de Mila baixà | a marejar. El vi va córrer sense mida, i el servei, a la cuina, va fer | festa | major. En ella, a l'entorn d'una llarga taula, s'asseien aquell dia tots | no podia veure ni en pintura. Se'l veia poc per la casa: només en alguna | festa | o solemnitat, en què se'l convidava per pur compromís. Si no ho feien es | un lloc destacat de la taula. S'estava rígid dintre el seu vestit de les | festes | i la seva camisa emmidonada; donava ordres als criats —sempre breument i, | greu, sentenciós, i de tant en tant llançava una observació sobre la | festa | , sense que ni un moment la rialla brollés dels seus llavis ni durant la | protestava, forcejant, que no estava borratxo i que volia continuar la | festa | , i l'altre es posava a plorar cridant Tiago. Se'ls emportaren, malgrat | ja entrat en anys, una mica encorbit i ple de xacres. L'alegria de la | festa | li havia fet perdre el sentit —cosa que li succeïa molt rarament—, i | no et ceguis! No et perdis, Candaina! Candaina, que ens espatllaràs la | festa | ! Recorda't de la cama, Candaina! Fins els criats rigueren; fins Tiago, | No facis imprudències! Per Déu, Candaina! En aquell moment, quan la | festa | era al bo i millor, i tot, a la sala, semblava girar al ritme vibrant de | el seu padrí va sentir-se un si és no és preocupat. L'endemà de la | festa | , el vell Candaina, aprofitant l'estada del pare allí, parlà amb ell i amb | que l'havia vista quan era petita anant a missa amb sa mare, o a les | festes | populars del poble prenent part en algun dels actes que es celebraven, o | la meva esposa i els fills, congregats tots al voltant de la taula en les | festes | solemnes. Quin dia no seria festa aleshores? Déu no ho ha volgut: deu ser | tots al voltant de la taula en les festes solemnes. Quin dia no seria | festa | aleshores? Déu no ho ha volgut: deu ser que no ho mereixia. Vaig ser | continuem estimant-la. Quan s'organitzava una vetllada amb motiu d'alguna | festa | , Mila, en les representacions que es donaven, figurava sempre la primera, | gràcia i sentiment, que ens posava les llàgrimes als ulls. També en les | festes | íntimes que celebràvem era ella l'element principal, i semblava com si | principal, i semblava com si ens encomanés a totes la seva alegria. Les | festes | sense Mila, dèiem, no són festes." "Un dia ens aplegàrem algunes de les | encomanés a totes la seva alegria. Les festes sense Mila, dèiem, no són | festes | ." "Un dia ens aplegàrem algunes de les seves companyes més íntimes. | tanta animació i alegria, que hauria's dit que per a la classe era dia de | festa | . Fins i tot Donya Maria reia i parlava amb nosaltres. No obstant | de la Catarineta a qui el seu pare donà bàrbara mort en una nit de | festa | mentre les donzelles, les seves amigues, ballaven a la plaça, i el poble, | ballaven a la plaça, i el poble, com Santa Maria aquesta nit, vibrava en | festes | i alegries. Mila llavors era molt petita —sempre li havia restat quelcom | i parlava amb ella—, l'amiga seva llunyana, morta en una joiosa nit de | festa | pel seu amor: —Passa, passa, Catarina; passa, que t'haig de | i li parlà així, equivocant-li el sentiment: —Em fas pena, Mila. Hi ha | festes | a la plaça. Les fadrines van al ball amb els fadrins, i tu t'estàs aquí | amb els fadrins, i tu t'estàs aquí al portal. Abans eres la gala de les | festes | : ell venia a buscar-te i pujaves a la plaça amb ell. Si feien ball, | plantada davant la porta. Som al bon temps: totes les noies esperen les | festes | , perquè així podran sortir amb els promesos; esperen les nits en què | ànima somreia: "Tot l'any és primavera, tia Càndia; cada nit, nit de | festa | , perquè la porto al meu cor. Ja no espero, perquè tot ha arribat i ho | —això sentia—, si hagués estat capaç de parlar. Però els ressons de la | festa | la torbaven amb records llunyans i es sentia presa d'una misteriosa | es digué, encara: "Totes les nits són nits de sant Joan, i la vida és una | festa | cada dia renovada". —Em fas pena, Mila... Que malament que ho has | amb les estrelles, amb el silenci, amb llurs cors i amb els ressons de la | festa | de sant Joan a l'ànima. Lluny d'allí, no se sabia a quin carrer s'oïen | a Santa Maria per saludar la cosina i el nebot. A la tardor, per les | festes | del poble, l'oncle de Tino Costa anà a passar uns quants dies amb ells. | la noia, ningú no la coneixia. Un diumenge al matí, durant les | festes | del poble, varen plantar llur carruatge a la plaça de Santa Maria, davant | perdut i que, de sobte, reconegués en la teva figura. Era en una de les | festes | de Santa Maria, una nit que es celebrava ball a la plaça. Tu hi havies | amb ningú, Rita d'Albo aquella nit s'havia atrevit a comparèixer a la | festa | amb el seu fill al braç. Totes les cadires eren ocupades, ja que, sens | i la seva felicitat cantava per tot ell, i tota la seva ànima era una | festa | de recòndites alegries. De sobte, ell s'apartà una mica i escoltà, | sòlidament en obscurs habitacles al peu dels tossals. Celebraven llurs | festes | , s'alegraven en els natalicis, reien i cantaven en llurs noces, ploraven |
|