Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
fet A 15252 oc.
fet M 52097 oc.
fet SIG 5 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb fet Freqüència total:  67354 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

nostre comentari el risc d'unes altres suposicions. Podeu saber com els fets es varen produir, almenys tal com ho conta una normativa obra avui una
mania persecutòria que he hagut de sofrir durant anys i anys, de fet arran del meu naixement, i sense cap motiu, tan sols perquè la meva
sol se n'adonarà. Ell és bo, t'ho repeteixo, i t'estima. Pensa en els fets; no miris les paraules, i recorda que quan estigueres malalta, després
embolcallats amb l'entusiasme d'aquella jornada, i ningú no reparà en el fet. El carro es deturà davant la masia, mentre la masovera i les seves
Mossèn Anselm rebé felicitacions pel triomf i, àdhuc, algun present fet d'amagat, i l'esdeveniment es celebrà amb un sopar a casa de Manuel del
moltes vegades havien prohibit a llurs fills que juguessin amb ell. El fet cert era que Mila del Santo no el recordava. Ara, d'ell, a Santa Maria
a l'estranger. Veuries costums nous, homes desconeguts; presenciaries fets que ací no has pogut presenciar; veuries tristeses i alegries, glòries i
dit la vella del Rino, que tenia els seus punts de bruixa, comentant el fet en un rotlle de dones. Mila del Santo ja no es vol casar. Hi havia, això
es vol casar. Hi havia, això no obstant, una noia que no s'estranyava del fet, i aquesta era Matilde la del Guarda. —De què us estranyeu? Sempre ha
aquell dia se la veia més contenta." "Varen passar dos dies d'aquest fet. La dona de la masia, assabentada del que havia passat, portà una altra
amb Tiago de Candaina, que tant l'havia il·lusionada i que ja donava per fet, pogués desfer-se, li robava la son i la tranquil·litat. Era una cosa en
El seu padrí voltava per la casa amb gest abatut i preocupat. A Mila, el fet li dolia pel seu padrí, li dolia pels seus pares; tal vegada també per
sobre aquella família i coneixia amb més detall tot l'entrellat dels fets que havien portat els únics supervivents, Tino Costa i la seva mare, a la
entre ella i el seu antic amat en un viatge d'aquest a Santa Maria. El fet arribà a orelles del marit. La nit d'aquell dia —era pels volts de Nadal,
ell li havia fet dir que desitjava veure-la, i que ella, no veient en el fet res de censurable, havia accedit... Antoni Costa no volgué escoltar més:
en sortí fins molt després. Era ja molt tard, i ningú no va adonar-se del fet. Passaren d'això alguns dies, quan una tarda, gairebé cap a la posta de
anhelant. Assabentada per la serventa d'allò que havia succeït, entrà feta una fúria, sense respectar l'estat d'ell. —Què li has dit, a ta filla?
cridada en secret i la criada. Elles foren els únics testimonis del fet. El part fou dolorós: Maria Àgueda gemegà hores i hores, suada, allargada
ja a blanquejar. El vell cridava el seu nebot al costat seu i li referia fets dels seus viatges, que el petit escoltava embadalit sense apartar d'ell
tan nova a través de la comprensió d'ell! Havia pensat tan poc en aquells fets abundants en la seva vida i que naixien d'ella amb moviment tan
també aquesta se li havia esvaït. Mila l'havia interrogat sobre aquell fet: no pogué menys de dir-li-ho, car era l'única cosa que la turmentava,
com muntanyes que amenacessin de soterrar-lo sota el seu pes; àdhuc fets en els quals no havia tingut altra part que presenciar-los, cobraven
tots. Darrerament l'atmosfera s'havia anat fent irrespirable, i el fet l'arribava a preocupar. El padrí i la mare d'ella, principalment aquesta,
ni arrepleguen en graners, i Déu del cel els alimenta. —Bon pardal estàs fet, tu: el nostre blat ho sap. No em vinguis amb sermons. —Mon germà, no
pau del poble i sembrà la ira i la desesperació al cor de Tino Costa. El fet resultà tan insòlit, que els qui el presenciaren, al primer moment amb
féu aquella nit, era una cosa que ningú no hauria volgut mai creure. El fet succeí cap a les deu, davant la taverna del Pintat, on un grup de
infós, i molts li plantaven ja cara. Fos o no fos aquest el motiu, el fet cert és que a Randa, aquella nit, se li va ocórrer una de les bromes més
de quedar en ell per sempre lligada al record d'aquelles brutalitats. El fet li va ocórrer amb Joan de Maro, un segon Randa, tan pervers com aquell,
i n'extragué, per mostrar-lo a Candaina, el testament que tenia ja fet. Hi llegava tots els seus béns a sa neboda, fora d'una petita finca que
Callà com si encara no ho pogués creure. En la insistència amb què el fet ressuscitava en les seves paraules endevinà ella el disgust que li havia
a casa: així pogué, si més no, morir en pau, si en pau morí. El fet va ocórrer trobant-se Tino Costa fora. Ara Màrius havia passat al món
per sobre de més coses, si més hagués estat necessari: però per sobre del fet de Mila, no hi podia passar. Ja la seva fugida amb aquella vagabunda
de defensar-lo; s'atreví a fer-ho fins i tot davant dels seus. Però el fet de Mila havia traspassat tots els límits, i fins ell i tot es sentia
signe afirmatiu. Tino Costa es dirigí a la finestra (és possible que el fet d'obrir-la fos una excusa amb l'objecte de suavitzar la situació, que
és inútil: hi anirà." I es sentí aterrida de les conseqüències que el fet podia tenir. —Com se t'ha ocorregut aquesta idea, Mila? Això són
Costa al primer moment, quan, essent encara un infant, s'assabentà del fet, sentí un impuls vehement de girar-se contra sa mare; però no sabia quin
Quan arribava allí Tino Costa sentia que la seva simple companyia, el fet de veure-la només, li infonia a l'ànima una dolça pau. Un sentiment de
sens dubte, de marrecs, que en el fons no tenien cap importància. El fet cert fou que, de sobte, el noi del veí sortí corrents del lloc on
fi amb una noia de Santa Maria. A causa d'això, quan va assabentar-se del fet de Mila, Maria Àgueda, per bé que al principi havia experimentat un cert
ja de Candi i ara considerava la noia amb atenció. Sileta era una doneta feta, i la vida havia ja imprès en ella el senyal inconfusible de la seva
als ulls de la nena les folles fantasies d'aquells temps: les fantasies fetes de lectures, de realitats, de records de somnis. Llavors els paisatges de
digueren que una de les rodes havia ensopegat amb una grossa pedra. El fet cert fou que Joan de Mates, que havia anat tota la tarda de taverna en
en Mila, i el fruit era allí, davant seu, sobre la taula, en la figura feta i acabada. En ella havia donat forma al trist adéu de la seva ànima,
i el seu cor era presa d'una enconada lluita entre la indignació que el fet havia provocat en ella i l'immens amor que nodria en la seva ànima per la
i esbossà només una ganyota tràgica. Restà de nou immòbil i blanc, com fet de marbre. "Bah!" es digué bo i dibuixant amb la mà un gest en l'aire
on era no es trobava gaire lluny del poble, i donat l'avalot que el fet havia promogut, no tindria res d'estrany que el fet arribés a oïda d'ell.
donat l'avalot que el fet havia promogut, no tindria res d'estrany que el fet arribés a oïda d'ell. En aquest cas, qui sap què li dirien i com li ho
abans que ningú, participar-li ell la cosa, aminorant la gravetat dels fets tant com fos possible, però així que el veié es convencé al punt de què
vivament el dolor d'haver-lo ofès, la seva consciència, respecte al fet, estava tranquil·la. En aquest sentit ni tan sols havia d'esforçar-se a
revolució que l'esborri de damunt la terra amb la memòria dels seus fets heroics. Citavella posseeix grandiosos edificis; palaus sumptuosos i

  Pàgina 1 (de 1348) 50 següents »