×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb fi |
Freqüència total: 41372 |
CTILC1 |
| dolors i la freqüentíssima desconsideració del marit varen irritar a la | fi | la soferta mare, tant, que es va entendre amb Cronos, hagut d'Uranos, per | | sempre més." Clos de seguida l'esvoranc del part de Zeus, aquest va a la | fi | reposar. Però al cap de poc se'n malfiava. "De debò que no torbaràs el | | Per nosaltres, t'hi passaries tota l'eternitat, però sembla que a la | fi | un heroi t'alliberarà", comentaven, malagradosos, Poder i Força. I tots | | amb Sísif, a col·locar, a pesar de la perpètua amenaça de la segura | fi | , de la lúcida coneixença de la nostra radical extinció, la gran massa de | | i s'havia d'anar amb cura de no esllavissar-se en els comentaris, la més | fina | menja —amb xiuxiueigs, amb veu clara o a crits, simples matisos | | saborosament amanit amb la nostra ben guanyada gana." Maira Ajagut en la | fina | sorra de la platja, a frec del rompent, miro la nit estrellada, sense cap | | i tímids, de seguida l'havia apamat i vigilava de cua d'ull, amb una | fina | vista de pastor i de caçador, les seves ocupacions antigues i oblidades, | | trauria del provecte i donava una subtil i exacta corda al temps. A la | fi | , a les dotze en punt d'un xafogós diumenge, el vell senyor se li | | fúnebre que es perpetuaria en unes festes mesclades de tristesa i d'una | fina | música alegre, amb himnes i cants corals, i una promesa d'immortalitat, | | dreçada a l'altra banda de la senzillesa d'aquests foscos llindars. A la | fi | , la mort se l'enduia. Fileres de pollancres, al llarg d'un petit riu, | | desembocar en la naixença de Pan. De res massa. Hera, assabentada a la | fi | dels joguineigs de Zeus —els posteriors d'Hermes no l'afectaven—, va | | i cap a mi ve el seu anhel. Vine, estimat meu, sortim al camp." Era | fi | de setmana. "Farem nit a les masies. Anirem de bon matí cap a les | | s'entusiasmava ella. "S'han etivocat de llibre!", capissava a la | fi | el noi Estengre. I va rebotre a terra, plorant de ràbia, el que tenia a | | el nostre estúpid aprenentatge, tan llarg i tan penós, per manipular a la | fi | el domini del no-res. No desconeixem algunes anècdotes amables de | | a contracor el basardós camí. Vas vèncer tots els obstacles i a la | fi | obtenies, després d'oblidar-te de tot en la pròpia delícia d'una cançó | | fatiga, va conèixer pam a pam aquella terra, que ressonava de crits i de | fines | melodies. Compte a escoltar aquestes tonades, llegidor, en la teva ment o | | . "L'heroi se'n va anar i ja deu haver arribat a la seva illa, a la | fi | de la seva navegació. Mai més no coneixeré ningú com ell, tan astut i tan | | les enormes despeses ocasionades pels pretendents, mentre arribava a la | fi | la claror de l'alba, i el feliç matrimoni emmudia per destriar, entre els | | i de tan clar judici, s'apaivagava, i oblidava la veïna, immediata | fi | —calma i dolça, però, i molt benigna, amb un poble feliç entorn, com si | | una feina tan bruta, com taca la sang, i regalima, i em solla, quan a la | fi | em sentia còmode, relaxat, amb la pell neta, llisa, fina, després de deu | | em solla, quan a la fi em sentia còmode, relaxat, amb la pell neta, llisa, | fina | , després de deu anys de pols i de llot. Destral o espasa? Sota l'una o l' | | per un instant i, amb aquest propòsit, preparo el lluc per entendre a la | fi | , potser, el misteri de l'ou, simple o doble, i també la doble paternitat, | | ondulació dels prats, hi ha esplèndides criatures nues, de pells | fines | , de carns tibants, no toves, com sospito que comencen a ser les de la | | sembla que visqui en una espera constant de qui sap què." Per | fi | pensaren a l'una que Mila, a despit de tot, anava a casar-se. Molts eren | | estat Tiago de Candaina, que va saber suportar-ho tot i esperar. Per | fi | semblava que Mila havia d'ésser seva, en premi a l'amor i a la constància | | quasi freda hostilitat? Per què no vibrava el seu cor? Allí hi havia, per | fi | , la casa. La porta de l'escala era tancada, però a la finestra hi havia | | una maledicció a sobre. —I la hi porta: jo ja li tinc pronosticada la | fi | que ha de tenir. —Home com ell no pot tenir-la bona. —Recordeu-vos | | i en els seus ulls serens passava, malgrat llur puresa, una ombra molt | fina | de torbació. Era al seu davant, amb la vista baixa i les galtes cobertes | | completa separació en què vivien. Munda del Roso, la muller, era una dona | fina | , d'una família, més que adinerada, distingida. Era d'una aguda | | de molts de precs, per atenció a la nena, per por també a l'escàndol i a | fi | que la cosa transcendís al menys possible, s'avingué que les relacions | | padrí, després de molts esforços per atreure'l a la llar, s'havien per | fi | resignat, i resignada estava també Munda del Roso a l'obligada viduïtat. | | el front i prengués part a la conversa general, amb la seva dona. A la | fi | del sopar el padrí pensà que potser ara, amb el casament de la filla, | | el casament. Un dia Tiago, amb l'ajut del padrí de la noia, pogué, per | fi | , decidir-la que baixés amb ell a fer una visita a les terres. El padrí | | ho arranjarà tot. Ell és un minyó excel·lent: Mila es convencerà a la | fi | que és el partit que més li convé. Així comentà mossèn Anselm. Mila, amb | | sentint sense forces, mancada d'ajut i una mica astorada de la vida. A la | fi | acceptà i tingué, si més no, la trista alegria de veure la joia brillar | | ball de la toia. Es provocà una forta competència en les puges; però, per | fi | , com tots sabien, fou adjudicada a l'hereu de Candaina. Perquè, qui podia | | i, això no obstant, com si esperés quelcom. Ell no veié que tenia la pell | fina | , que el seu rostre era blanc i delicat, que tenia els ulls grossos, | | més clara, i ací i allà començaven a guspirejar els primers estels. Per | fi | el veié aparèixer. S'acostava en la mateixa direcció que el dia abans, en | | dia abans, en direcció a casa seva. A poc a poc s'anà deturant, i a la | fi | es dirigí recte cap a ella. —Mila, no et recordes de mi? Ella el mirà | | feien vells; de la necessitat de portar una jove a la casa; li parlà, en | fi | , de la seva il·lusió de constituir una llar i una família i fer una vida | | lo pomell d'or, la prenda que més valia... I el miracle a la | fi | , que commovia la veu de la vella i posava llàgrimes als ulls de Mila: | | nit de sant Joan semblaven crepitar novament dintre l'ànima de Mila. Per | fi | parlà: —Em moria de no veure't. No afegí res més. Continuà amb els ulls | | a voltes sentí desigs de retirar-se. No obstant, la va escoltar fins a la | fi | . La història fou atenuada en alguns punts d'una excessiva cruesa per no | | de Santa Maria estigueren unànimes a predir que el noi no podia tenir una | fi | santa. L'avi del nen, abans de morir, havia maleït la seva filla i el | | fet àdhuc el propòsit de parlar seriosament amb el vell Costa. Quan, per | fi | , ho intentà, el vell es negà a rebre'l; no volgué sentir parlar d'ell i | | i cada vegada Maria Àgueda apareixia més esllanguida i silenciosa. Per | fi | , un matí es posà la mantellina i se n'anà a veure el seu confessor. | | i les forces esgotades. Però el plor de l'infant es deixà sentir per | fi | , sonà alegrement. Callaren els crits, i els cors dels presents, oprimits | | que l'estimaven; i no hi havia ningú que no li pronostiqués una atziaga | fi | . És possible que Tino Costa hagués acabat per tornar a anar-se'n del | | Tal vegada l'atragué la tristesa de la noia; tal vegada, la seva gràcia | fina | ; potser l'oval delicat del rostre sense color, o potser el somriure que | | seva ànima com un ocell esverat. Guardà silenci una llarga estona, i a la | fi | digué (en la seva veu palpitava una angoixa gairebé imperceptible): —Mai |
|