DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
fi A 8425 oc.
fi AV 75 oc.
fi M 11846 oc.
fi SIG 13 oc.
fi 1 F 19233 oc.
fi 2 F 5 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb fi Freqüència total:  39597 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

dolors i la freqüentíssima desconsideració del marit varen irritar a la fi la soferta mare, tant, que es va entendre amb Cronos, hagut d'Uranos, per
sempre més." Clos de seguida l'esvoranc del part de Zeus, aquest va a la fi reposar. Però al cap de poc se'n malfiava. "De debò que no torbaràs el
Per nosaltres, t'hi passaries tota l'eternitat, però sembla que a la fi un heroi t'alliberarà", comentaven, malagradosos, Poder i Força. I tots
amb Sísif, a col·locar, a pesar de la perpètua amenaça de la segura fi, de la lúcida coneixença de la nostra radical extinció, la gran massa de
i s'havia d'anar amb cura de no esllavissar-se en els comentaris, la més fina menja —amb xiuxiueigs, amb veu clara o a crits, simples matisos
saborosament amanit amb la nostra ben guanyada gana." Maira Ajagut en la fina sorra de la platja, a frec del rompent, miro la nit estrellada, sense cap
i tímids, de seguida l'havia apamat i vigilava de cua d'ull, amb una fina vista de pastor i de caçador, les seves ocupacions antigues i oblidades,
trauria del provecte i donava una subtil i exacta corda al temps. A la fi, a les dotze en punt d'un xafogós diumenge, el vell senyor se li
fúnebre que es perpetuaria en unes festes mesclades de tristesa i d'una fina música alegre, amb himnes i cants corals, i una promesa d'immortalitat,
dreçada a l'altra banda de la senzillesa d'aquests foscos llindars. A la fi, la mort se l'enduia. Fileres de pollancres, al llarg d'un petit riu,
desembocar en la naixença de Pan. De res massa. Hera, assabentada a la fi dels joguineigs de Zeus —els posteriors d'Hermes no l'afectaven—, va
i cap a mi ve el seu anhel. Vine, estimat meu, sortim al camp." Era fi de setmana. "Farem nit a les masies. Anirem de bon matí cap a les
s'entusiasmava ella. "S'han etivocat de llibre!", capissava a la fi el noi Estengre. I va rebotre a terra, plorant de ràbia, el que tenia a
el nostre estúpid aprenentatge, tan llarg i tan penós, per manipular a la fi el domini del no-res. No desconeixem algunes anècdotes amables de
a contracor el basardós camí. Vas vèncer tots els obstacles i a la fi obtenies, després d'oblidar-te de tot en la pròpia delícia d'una cançó
fatiga, va conèixer pam a pam aquella terra, que ressonava de crits i de fines melodies. Compte a escoltar aquestes tonades, llegidor, en la teva ment o
. "L'heroi se'n va anar i ja deu haver arribat a la seva illa, a la fi de la seva navegació. Mai més no coneixeré ningú com ell, tan astut i tan
les enormes despeses ocasionades pels pretendents, mentre arribava a la fi la claror de l'alba, i el feliç matrimoni emmudia per destriar, entre els
i de tan clar judici, s'apaivagava, i oblidava la veïna, immediata fi —calma i dolça, però, i molt benigna, amb un poble feliç entorn, com si
una feina tan bruta, com taca la sang, i regalima, i em solla, quan a la fi em sentia còmode, relaxat, amb la pell neta, llisa, fina, després de deu
em solla, quan a la fi em sentia còmode, relaxat, amb la pell neta, llisa, fina, després de deu anys de pols i de llot. Destral o espasa? Sota l'una o l'
per un instant i, amb aquest propòsit, preparo el lluc per entendre a la fi, potser, el misteri de l'ou, simple o doble, i també la doble paternitat,
ondulació dels prats, hi ha esplèndides criatures nues, de pells fines, de carns tibants, no toves, com sospito que comencen a ser les de la
sembla que visqui en una espera constant de qui sap què." Per fi pensaren a l'una que Mila, a despit de tot, anava a casar-se. Molts eren
estat Tiago de Candaina, que va saber suportar-ho tot i esperar. Per fi semblava que Mila havia d'ésser seva, en premi a l'amor i a la constància
quasi freda hostilitat? Per què no vibrava el seu cor? Allí hi havia, per fi, la casa. La porta de l'escala era tancada, però a la finestra hi havia
una maledicció a sobre. —I la hi porta: jo ja li tinc pronosticada la fi que ha de tenir. —Home com ell no pot tenir-la bona. —Recordeu-vos
i en els seus ulls serens passava, malgrat llur puresa, una ombra molt fina de torbació. Era al seu davant, amb la vista baixa i les galtes cobertes
completa separació en què vivien. Munda del Roso, la muller, era una dona fina, d'una família, més que adinerada, distingida. Era d'una aguda
de molts de precs, per atenció a la nena, per por també a l'escàndol i a fi que la cosa transcendís al menys possible, s'avingué que les relacions
padrí, després de molts esforços per atreure'l a la llar, s'havien per fi resignat, i resignada estava també Munda del Roso a l'obligada viduïtat.
el front i prengués part a la conversa general, amb la seva dona. A la fi del sopar el padrí pensà que potser ara, amb el casament de la filla,
el casament. Un dia Tiago, amb l'ajut del padrí de la noia, pogué, per fi, decidir-la que baixés amb ell a fer una visita a les terres. El padrí
ho arranjarà tot. Ell és un minyó excel·lent: Mila es convencerà a la fi que és el partit que més li convé. Així comentà mossèn Anselm. Mila, amb
sentint sense forces, mancada d'ajut i una mica astorada de la vida. A la fi acceptà i tingué, si més no, la trista alegria de veure la joia brillar
ball de la toia. Es provocà una forta competència en les puges; però, per fi, com tots sabien, fou adjudicada a l'hereu de Candaina. Perquè, qui podia
i, això no obstant, com si esperés quelcom. Ell no veié que tenia la pell fina, que el seu rostre era blanc i delicat, que tenia els ulls grossos,
més clara, i ací i allà començaven a guspirejar els primers estels. Per fi el veié aparèixer. S'acostava en la mateixa direcció que el dia abans, en
dia abans, en direcció a casa seva. A poc a poc s'anà deturant, i a la fi es dirigí recte cap a ella. —Mila, no et recordes de mi? Ella el mirà
feien vells; de la necessitat de portar una jove a la casa; li parlà, en fi, de la seva il·lusió de constituir una llar i una família i fer una vida
lo pomell d'or, la prenda que més valia... I el miracle a la fi, que commovia la veu de la vella i posava llàgrimes als ulls de Mila:
nit de sant Joan semblaven crepitar novament dintre l'ànima de Mila. Per fi parlà: —Em moria de no veure't. No afegí res més. Continuà amb els ulls
a voltes sentí desigs de retirar-se. No obstant, la va escoltar fins a la fi. La història fou atenuada en alguns punts d'una excessiva cruesa per no
de Santa Maria estigueren unànimes a predir que el noi no podia tenir una fi santa. L'avi del nen, abans de morir, havia maleït la seva filla i el
fet àdhuc el propòsit de parlar seriosament amb el vell Costa. Quan, per fi, ho intentà, el vell es negà a rebre'l; no volgué sentir parlar d'ell i
i cada vegada Maria Àgueda apareixia més esllanguida i silenciosa. Per fi, un matí es posà la mantellina i se n'anà a veure el seu confessor.
i les forces esgotades. Però el plor de l'infant es deixà sentir per fi, sonà alegrement. Callaren els crits, i els cors dels presents, oprimits
que l'estimaven; i no hi havia ningú que no li pronostiqués una atziaga fi. És possible que Tino Costa hagués acabat per tornar a anar-se'n del
Tal vegada l'atragué la tristesa de la noia; tal vegada, la seva gràcia fina; potser l'oval delicat del rostre sense color, o potser el somriure que
seva ànima com un ocell esverat. Guardà silenci una llarga estona, i a la fi digué (en la seva veu palpitava una angoixa gairebé imperceptible): —Mai

  Pàgina 1 (de 792) 50 següents »