Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

animaló que fa la mel —cosa ben dolça— però que també dóna aquelles	fiblades	que embutllofen la pell? Doncs, per mi, és una abella... ¿Ho entens?
més a més de la cremor, tan aviat a dintre de l'os com al voltant, li feia	fiblada	al costat contrari, cap a la banda de la cintura. Tinc el nervi atacat,
llagosta amb un cop d'ungla i s'esbandien la suor dels ulls, sentien una	fiblada	a la cuixa; era un pal de boix amb un bec de ferro, que maniobrava un
al flanc d'un paller, potser de cara als estels. En vesprejar, sents una	fibladeta	de neguit, d'incertitud o de melangia. La butxaca magreja o és buida del
guitarres, el raspeig dels guitarrons, els colps secs dels ossos i les	fiblades	agredolces, rapidíssimes, de les postisses. I són quatre, sis, deu les
perqué alimento un pressentiment fatal que 'm rosega las entranyas com la	fiblada	d' un cranch. Timb· ¡Impossible! Julia. Si, impossible
el ruixat que no minvava. I malgrat la fredor i la mullena de peus i les	fiblades	de les noies burletes, jo em sentia tot estufat de poder anar-me'n al
tan flairosa i tan daurada; tot seguit, la gran amanida del temps, i les	fiblades	al porró que demani la set de cada u, i per final un préssec o unes
però no mengen mai insectes de fibló verinós: està provat que una	fiblada	d'aquestes les mata. Les orenetes només cacen al vol, i no són capaces
Però aquell dia no el va tenir pas, un esperit d'efímera tragèdia. Res de	fibladeta	sentimental. Ens vam sentir enzes, i prou. D'una manera fluixa, somorta,
enviciés, els camins llepissosos per una setmana, i qui sap si alguna	fiblada	d'aquell fred que hom no pot comportar sinó ficant el nas en alguna
que cerquen, entre les runes d'un temple, refugi, per lliurar-se de les	fiblades	del gebre, mentre uns homes escalfen llurs còssos entumits a l'amor de
baixet, com si resés: —Jo no faria com tu. No ho faria mai. Arribà la	fiblada	a les orelles de l'home. S'abrandava: —Què vols dir amb això. —No res
el ventre. El rodamón s'arrossegava pels camins, malmès per la nova	fiblada	de la vellesa. I el cos i l'ànima se li trossejaven i es confonien amb la
del matí. V Quan canta el gall, Senyor, a cada nota sentim la	fiblada	d'una de les Vostres Espines. I, en el cel, cada estrella és com una gota
de verdor tendral, el cor prengué una estranya enyorança. Fou la primera	fiblada	d'un anhel imprecís. Això li esdevingué en una d'aqueixes tardes
després de veure que tot anava com una seda. L'Anton va sentir la	fiblada	dels ulls sacerdotals i alçant-se, com si fos requerit pel jutge, i fent
més de quatre se n'haurien tornat. Quan sento aquestes ironies i	fiblades	em vénen ganes de riure. ¡Si sabés la gent de fora els disgustos i els
i pell i us hi deixa com un faroneig segonós i una formigor de menudes	fiblades	. El meu company té set, una set que el turmenta. Ell no me'n diu res,
un cert secret que no sabeu descobrir, però que us entra al cor amb una	fiblada	molt dolça. Així com Palma és una ciutat riberenca i Inca una ciutat
reflexions a un to general, sentenciós, per amagar el verí de la primera	fiblada	quan havia vist el mal efecte que causaven les seves paraules. Joan
accidentalment, com hauria pogut esdevenir una hora abans, li clavava una	fiblada	, d'escorsó traïdor. Justament! Era la crisi d'aquella tarda que
feble per imposar-se als seus amics. I tot era anar de biaix, clavar-los	fiblades	ara a l'un ara a l'altre, que no feien més que irritar-lo mentre els
vivien en perpètua exultació, mentre ell s'irritava de més en més sota la	fiblada	dels seus nervis exasperats. Cercà una compensació. S'entengué amb un
De sobte l'orgull ferit, la dignitat ofesa encara li clavaren una darrera	fiblada	. Recordà, com qui recorda una gesta que ens ennobleix íntimament, que ens
sinó per la carn. Has de voler conèixer tots els gaudis i totes les	fiblades	de l'amor carnal. Llavors començaràs d'esdevenir un home, deixaràs
una crisi del mal sagrat. Ja se li emboirava un ull, ja el començava la	fiblada	de foc, del caixal a l'orella, de l'orella a l'ull dret, ja se li
doncs. No veiem res, de primer... Anem a palpons, mig estupats, amb una	fibladeta	al cor que ens dóna calfreds. Aturem-nos... Allà, al fons de les
la tarda en una infinita rosor esblaimada...! Però, caratsus, quina	fiblada	de mal de ventre! Veiam, veiam si tindré la passa? Doncs, sí; tot és femta
cinema. Migranya de Barcelona: mal de cap, sensació de dolor remot, amb	fiblades	intermitents immediates, fortíssimes, esgarrifances de fred —que acaba
estació que l'escurçament dels dies sembla fer més llarga, pot fer una	fiblada	de fred per Tots Sants. Si la fa, el país —i concretament l'interior de
tarda lluent, claríssima. Cap al vespre, fa fred —en realitat la primera	fiblada	de fred. Als barcelonins, els costa una mica d'imaginar que pugui fer
os esmolat que li havien donat per cosir les pells, va clavar una forta	fiblada	a les dues bèsties que li van semblar més corredores: les dues van sortir
un dogal. Fou pres d'una gran tremolor. Un fred agut li vingué com una	fiblada	al llarg de l'espatlla, i va sentir-se com un infant, desemparat, una
tossir, i els peus, que recobren la sensibilitat lentament, ens fan unes	fiblades	que ens obliguen a botar. A fora, la terra és endurida pel glaç. La
És el meu present. —No la creia tan perversa —cridà l'Enric xuclant la	fiblada	. I afegí: —Demà l'espero al mateix lloc i a la mateixa hora. Vingui! —
abraçada, besada, estreta, petjada, trepitjada, fregada, pessigada,	fiblada	, esgarrinxada, pelada, cremada, mossegada, rebentada, premuda, punyida,
i explicant on pensava posar-la; però en un moment de distracció rebé una	fiblada	que l'obligà a llençar-lo, dient: "Per haver-me fet mal, no t'
remei que fer un bes, i de gust, a la mà encara no enguantada. És una	fiblada	al cor. Un emboirament als ulls i una defallença a les cames. Aquell bes
canyes removien el llot. Aleshores començava el martiri. Un seguit de	fiblades	recorria les nostres cames ensems que un tremolor ens resseguia tot el
tot; i xuclà amb fúria, com una abella ardent, el llavi de Silda. Aquella	fiblada	finíssima envermellí tot seguit l'arc de la boca, i unes quantes gotes de
qualsevol: tarja, programa, anunci o esquela mortuòria. Diria's que una	fiblada	d'inspiració el dixondia, per bé que no entenguessin pas quina mena de
dispersa, delitosa feixuguesa d'un graner d'estrelles, d'una joieria de	fiblades	de cristall. Tota la serenor de l'ampla nit, nua de boires i de
seves nines allò que arborava en el cristall del gran espai deslimitat la	fiblada	multiplicada dels seus somnis i de les seves volençes. Un moment li
de comptes, per què? —replicà Joan Piferrer, músic fracassat, perit en la	fiblada	metzinosa i el cop de sabre mortal.— ¿Per què, pregunto jo? Per una
amics. Silenciosament davallaren per la Diagonal, ja en tenebres, sota la	fiblada	dels estels d'acer. Silenciosament, gairebé fúnebrement, s'estrenyeren
com tu —jove, fort i bell! El meu fill morí, la seva mare també. La	fiblada	doble que vaig rebre al cor fou tan terrible, que no m'he volgut casar
Un moment alçà el front, i sentí damunt la faç turmentada i contreta la	fiblada	de foc de les nines del seu amic. —Bé —prosseguí Melifel.— I ara, que
més. Però va ser cert que ni a ell ni a mi no ens van donar ni una sola	fiblada	. Després, dintre la capella, bo i menjant pa amb aquella mel, va seguir
grasses i moribundes, que volen entre les clapes de sol, esperant la	fiblada	de fred de la mort. Deu ésser l'hora de dinar, perquè darrera de cada

Pàgina 1 (de 6)

50 següents