×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb fiblada |
Freqüència total: 315 |
CTILC1 |
animaló que fa la mel —cosa ben dolça— però que també dóna aquelles | fiblades | que embutllofen la pell? Doncs, per mi, és una abella... ¿Ho entens? | més a més de la cremor, tan aviat a dintre de l'os com al voltant, li feia | fiblada | al costat contrari, cap a la banda de la cintura. Tinc el nervi atacat, | llagosta amb un cop d'ungla i s'esbandien la suor dels ulls, sentien una | fiblada | a la cuixa; era un pal de boix amb un bec de ferro, que maniobrava un | al flanc d'un paller, potser de cara als estels. En vesprejar, sents una | fibladeta | de neguit, d'incertitud o de melangia. La butxaca magreja o és buida del | guitarres, el raspeig dels guitarrons, els colps secs dels ossos i les | fiblades | agredolces, rapidíssimes, de les postisses. I són quatre, sis, deu les | perqué alimento un pressentiment fatal que 'm rosega las entranyas com la | fiblada | d' un cranch. Timb· ¡Impossible! Julia. Si, impossible | el ruixat que no minvava. I malgrat la fredor i la mullena de peus i les | fiblades | de les noies burletes, jo em sentia tot estufat de poder anar-me'n al | tan flairosa i tan daurada; tot seguit, la gran amanida del temps, i les | fiblades | al porró que demani la set de cada u, i per final un préssec o unes | però no mengen mai insectes de fibló verinós: està provat que una | fiblada | d'aquestes les mata. Les orenetes només cacen al vol, i no són capaces | Però aquell dia no el va tenir pas, un esperit d'efímera tragèdia. Res de | fibladeta | sentimental. Ens vam sentir enzes, i prou. D'una manera fluixa, somorta, | enviciés, els camins llepissosos per una setmana, i qui sap si alguna | fiblada | d'aquell fred que hom no pot comportar sinó ficant el nas en alguna | que cerquen, entre les runes d'un temple, refugi, per lliurar-se de les | fiblades | del gebre, mentre uns homes escalfen llurs còssos entumits a l'amor de | baixet, com si resés: —Jo no faria com tu. No ho faria mai. Arribà la | fiblada | a les orelles de l'home. S'abrandava: —Què vols dir amb això. —No res | el ventre. El rodamón s'arrossegava pels camins, malmès per la nova | fiblada | de la vellesa. I el cos i l'ànima se li trossejaven i es confonien amb la | del matí. V Quan canta el gall, Senyor, a cada nota sentim la | fiblada | d'una de les Vostres Espines. I, en el cel, cada estrella és com una gota | de verdor tendral, el cor prengué una estranya enyorança. Fou la primera | fiblada | d'un anhel imprecís. Això li esdevingué en una d'aqueixes tardes | després de veure que tot anava com una seda. L'Anton va sentir la | fiblada | dels ulls sacerdotals i alçant-se, com si fos requerit pel jutge, i fent | més de quatre se n'haurien tornat. Quan sento aquestes ironies i | fiblades | em vénen ganes de riure. ¡Si sabés la gent de fora els disgustos i els | i pell i us hi deixa com un faroneig segonós i una formigor de menudes | fiblades | . El meu company té set, una set que el turmenta. Ell no me'n diu res, | un cert secret que no sabeu descobrir, però que us entra al cor amb una | fiblada | molt dolça. Així com Palma és una ciutat riberenca i Inca una ciutat | reflexions a un to general, sentenciós, per amagar el verí de la primera | fiblada | quan havia vist el mal efecte que causaven les seves paraules. Joan | accidentalment, com hauria pogut esdevenir una hora abans, li clavava una | fiblada | , d'escorsó traïdor. Justament! Era la crisi d'aquella tarda que | feble per imposar-se als seus amics. I tot era anar de biaix, clavar-los | fiblades | ara a l'un ara a l'altre, que no feien més que irritar-lo mentre els | vivien en perpètua exultació, mentre ell s'irritava de més en més sota la | fiblada | dels seus nervis exasperats. Cercà una compensació. S'entengué amb un | De sobte l'orgull ferit, la dignitat ofesa encara li clavaren una darrera | fiblada | . Recordà, com qui recorda una gesta que ens ennobleix íntimament, que ens | sinó per la carn. Has de voler conèixer tots els gaudis i totes les | fiblades | de l'amor carnal. Llavors començaràs d'esdevenir un home, deixaràs | una crisi del mal sagrat. Ja se li emboirava un ull, ja el començava la | fiblada | de foc, del caixal a l'orella, de l'orella a l'ull dret, ja se li | doncs. No veiem res, de primer... Anem a palpons, mig estupats, amb una | fibladeta | al cor que ens dóna calfreds. Aturem-nos... Allà, al fons de les | la tarda en una infinita rosor esblaimada...! Però, caratsus, quina | fiblada | de mal de ventre! Veiam, veiam si tindré la passa? Doncs, sí; tot és femta | cinema. Migranya de Barcelona: mal de cap, sensació de dolor remot, amb | fiblades | intermitents immediates, fortíssimes, esgarrifances de fred —que acaba | estació que l'escurçament dels dies sembla fer més llarga, pot fer una | fiblada | de fred per Tots Sants. Si la fa, el país —i concretament l'interior de | tarda lluent, claríssima. Cap al vespre, fa fred —en realitat la primera | fiblada | de fred. Als barcelonins, els costa una mica d'imaginar que pugui fer | os esmolat que li havien donat per cosir les pells, va clavar una forta | fiblada | a les dues bèsties que li van semblar més corredores: les dues van sortir | un dogal. Fou pres d'una gran tremolor. Un fred agut li vingué com una | fiblada | al llarg de l'espatlla, i va sentir-se com un infant, desemparat, una | tossir, i els peus, que recobren la sensibilitat lentament, ens fan unes | fiblades | que ens obliguen a botar. A fora, la terra és endurida pel glaç. La | És el meu present. —No la creia tan perversa —cridà l'Enric xuclant la | fiblada | . I afegí: —Demà l'espero al mateix lloc i a la mateixa hora. Vingui! — | abraçada, besada, estreta, petjada, trepitjada, fregada, pessigada, | fiblada | , esgarrinxada, pelada, cremada, mossegada, rebentada, premuda, punyida, | i explicant on pensava posar-la; però en un moment de distracció rebé una | fiblada | que l'obligà a llençar-lo, dient: "Per haver-me fet mal, no t' | remei que fer un bes, i de gust, a la mà encara no enguantada. És una | fiblada | al cor. Un emboirament als ulls i una defallença a les cames. Aquell bes | canyes removien el llot. Aleshores començava el martiri. Un seguit de | fiblades | recorria les nostres cames ensems que un tremolor ens resseguia tot el | tot; i xuclà amb fúria, com una abella ardent, el llavi de Silda. Aquella | fiblada | finíssima envermellí tot seguit l'arc de la boca, i unes quantes gotes de | qualsevol: tarja, programa, anunci o esquela mortuòria. Diria's que una | fiblada | d'inspiració el dixondia, per bé que no entenguessin pas quina mena de | dispersa, delitosa feixuguesa d'un graner d'estrelles, d'una joieria de | fiblades | de cristall. Tota la serenor de l'ampla nit, nua de boires i de | seves nines allò que arborava en el cristall del gran espai deslimitat la | fiblada | multiplicada dels seus somnis i de les seves volençes. Un moment li | de comptes, per què? —replicà Joan Piferrer, músic fracassat, perit en la | fiblada | metzinosa i el cop de sabre mortal.— ¿Per què, pregunto jo? Per una | amics. Silenciosament davallaren per la Diagonal, ja en tenebres, sota la | fiblada | dels estels d'acer. Silenciosament, gairebé fúnebrement, s'estrenyeren | com tu —jove, fort i bell! El meu fill morí, la seva mare també. La | fiblada | doble que vaig rebre al cor fou tan terrible, que no m'he volgut casar | Un moment alçà el front, i sentí damunt la faç turmentada i contreta la | fiblada | de foc de les nines del seu amic. —Bé —prosseguí Melifel.— I ara, que | més. Però va ser cert que ni a ell ni a mi no ens van donar ni una sola | fiblada | . Després, dintre la capella, bo i menjant pa amb aquella mel, va seguir | grasses i moribundes, que volen entre les clapes de sol, esperant la | fiblada | de fred de la mort. Deu ésser l'hora de dinar, perquè darrera de cada |
|