Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dir-se que els "grans enamorats" només han existit en el món de la	ficció	llibresca: els Werther, els Romeo, les Karènina, les Manon, són éssers de
diari de la gent, a sota de la crosta de les morals teòriques i de les	ficcions	virtuoses. Era, però, una pul·lulació indecent, condemnada, indiscreta.
guarnició comandada per un governador català tindria dominada la capital.	Ficció	, somni o mentida, la propaganda catalana mancà de traduir-se en fets
la pintura europea disposà d'un recurs que li permetia d'elaborar la	ficció	ambicionada. Sobre un sol pla, sobre la superfície del quadre, es fixaven
la seva vida lliscarà amb assossec, lliure de convencionalismes, de	ficcions	. No ha de fullejar revistes de modes, ni vestir-se amb recerca, ni dur
ho és a França la répétition générale. Ja ho sé que això és una	ficció	, i que la répétition ha estat repétée, és a dir, assajada,
occidental"— era basat en una "convenció", però no en una "	ficció	". Totes les formes externes d'actuació hi prenien un relleu que ara no
idees i els meus punts de vista davant del món ple d'incoherència i de	ficcions	—però, és clar, en moviment— on m'ha tocat viure, m'ha fet un servei
perdin, però que tan sovint ens hem d'adonar que només responen a una "	ficció	" i que tantes vegades han perdut totalment el fonament originari
i eren la immensa majoria. No insisteixo. Però, en aquell temps, la "	ficció	" no era acceptada, i quan es produïa, podien passar dues coses: o bé,
produïa el més absolut menyspreu. I això era possible perquè la "	ficció	" —el fet d'acceptar només fingidament la gran "convenció"— encara era,
Bourboule— et tornaven el canvi en monedes d'or. És a dir, que l'actual "	ficció	" del "franc paper" com a valor diferent del que ara en diríem "francs
se senten responsables. N'hi ha que, aleshores, s'acontenten amb alguna	ficció	del risc. Molts d'altres han d'anar cap al risc anormal o aleatori: el de
que no s'havia decidit prou decisivament a convertir-lo en "	ficció	". Però ara em sembla que he vist clar com anava, això. Diria que és
després, previ un repòs, tornar-la a contemplar. Aleshores, encara que la	ficció	hi pugui ésser transparent, ja no la contemplem "com a real", sinó
un "món fictici" dins de la vida real, però un món que és alhora una "	ficció	" de la vida real. El joc ho és. I, tal com és, el dels escacs
de lògica pura, un món on només val la raó. I això és inhumà. No és la	ficció	d'un món humà, sinó la ficció d'un món impossible. Doncs bé: en un ordre
val la raó. I això és inhumà. No és la ficció d'un món humà, sinó la	ficció	d'un món impossible. Doncs bé: en un ordre de coses totalment diferent,
Doncs bé: en un ordre de coses totalment diferent, en l'ordre d'una "	ficció	" ben altrament ordenada i encaminada a unes altres finalitats, alguna
individual de la comunitat que formen, i no pas de cada individu. La "	ficció	" de l'orador és que s'adreça a una mena de persona única, que formen
única, que formen tots els presents que l'escolten. En canvi, la "	ficció	" del conferenciant és que, amb aquella cosa única que diu, s'adreça
per d'altres els quals pugui anar interessant amb el que vaig dient. La "	ficció	" juga aquí amb tota la força, per a mi i per a ells. M'adreço a cada
Deia dies enrera que el joc és una imatge de la fugida del temps, una "	ficció	" convencional d'un petit món on els "futurs possibles" són previstos
trobo que, quan vull escriure un llibre de debò —em passa amb el de la "	ficció	" com em passa amb les novel·les—, la discontinuïtat em porta a omplir
després de tantes lectures lligades amb la redacció del llibre sobre la "	ficció	" tenia ganes de tornar a veure, en funció de moltes coses que he anat
contrari d'això. La fi d'El Rei Lear és art. L'art és "	ficció	", i "convenció"; no és el sentiment, l'emoció, produït pels fets reals
meva vida eren una sola i absoluta improvisació— no sabia on començava la	ficció	i on acabava la realitat. Tot aquell dia vaig tenir la sensació d'haver
Era realitat, era fantasia? Què hi fa? Per a mi tenia la realitat de les	ficcions	que suggestionen poderosament. No podia llegir aquell cas ni d'altres de
les coneixia... Em cansava; tanmateix tot em semblava preferible a la	ficció	que m'esperava al teu costat. Hipocresia, fingiment, afectació: haurien
la mordacitat de la seva mirada. Era imprescindible mantenir la	ficció	! "Ni llàgrimes de penediment, ni gestos de desesperació, ni paraules
de més ombriu, més sacra i soledosa, bé que sols	ficció	, mai no dormiren Pan ni Silvà, ni fou sojorn de Faune
poeta a l'hora ardent de la creació, Zorbàs volava per les altures on la	ficció	i la veritat es barregen i se senten germanes. Ara, allí aclofat,
anarquistes— coincidien a denunciar la Monarquia liberal com una	ficció	insultant. Els tradicionalistes l'atacaven pels seus principis liberals
és un moviment espiritual complex. Si no fos això, i es reduís a una	ficció	política, no tindria força interna suficient per a esclatar en vigorosa
fecundar, per simple reproducció, ordres diferents per l'allunyament o la	ficció	. Per un procediment d'aquest gènere, la burgesia triomfant del segle
vaig suposar-me realment mort. Una tal suposició, malgrat de totes les	ficcions	que llegim, és de tot en tot incompatible amb l'existencia real; però,
biblioteca, per exemple). Encara més que el seu "tema", el lloc d'una	ficció	pot ésser la seva veritat, perquè és al nivell del lloc (vistes, olors,
aquesta novel·la es presenti com una narració d'una realitat, no d'una	ficció	): Loti és en la novel·la (la criatura fictícia, Aziyadé, anomena
permetre de recollir la insinuació que el catalanisme era una enorme	ficció	de la "Lliga" i dels altres partits catalanistes. Qui podria avui
La reacció liberal d'Espanya seria un escarni davant del món, seria una	ficció	del poble, més traïdora que la ficció de la monarquia històrica, davant
escarni davant del món, seria una ficció del poble, més traïdora que la	ficció	de la monarquia històrica, davant de Catalunya, si en triomfar aquella,
La crisi de la	ficció	Als meus fills Prego al lector que no vulgui veure en aquest
qüestions prèvies que prenia com a tema —la de l'essencialitat de la	ficció	en l'expressió artística, la dels lligams que té amb el joc i amb el
la mateixa resposta... Plató ("Fedre") I Introducció a la	ficció	Quatre segons de silenci Me'n vaig adonar una vegada que, tot sol,
després dels quatre segons en els quals només hi ha silenci. Convenció i	ficció	, sempre presents en les arts Quan em trobava en aquell moment de silenci,
Hem acceptat una convenció que ha establert i ha fet viable una	ficció	. Tant el músic com nosaltres hem admès que aquell petit món fictici que
Perquè tot això, tota aquesta convenció i la mena de	ficció	que en resulta, sembla que on ens haurien de portar, quan apareixen els
he trobat com a explicació vàlida aquella mena de conveni. La	ficció	que en resulta és la d'una mena de món tancat —el de l'obra musical— que
fictici, hi ha d'haver alguna cosa més. I he pensat si podria ésser una	ficció	més profunda. Aquells silencis interns, aquells buits en la percepció de
per a l'obra teatral ens permeten de saber que reprendrà, com en una	ficció	de continuïtat, després del parèntesi que ens ha permès de sortir-ne.

Pàgina 1 (de 52)

50 següents