DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
fictici A 685 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb fictici Freqüència total:  685 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

queda viciada des de l'origen, s'estableix —si s'estableix— sobre bases fictícies per ambdues parts. Una bona mentida val per una veritat. I, repeteixo,
superioritat de cara als qui l'envolten. La superioritat aliena —real o fictícia— ens mortifica o ens empipa. Per contra, necessitem proclamar-nos
les acceptaria com excuses, però res més que com excuses. Una cordialitat fictícia, en la qual germà i germana viuen com dos forasters, l'un al costat de
similars als que empra en la seva novel·la quan els seus personatges ficticis es troben en la mateixa situació. Les batalles singulars narrades per
concerto, on la veu del solista em dóna, ni que sigui enganyadora —fictícia—, la impressió d'una línia amb sentit, i d'un joc mutu —solista-orquestra—
en un "món" nou i exclusivament creat per ella, exclusivament "fictici". No hi ha perspectiva, i no vull pas dir sobre el tema, sinó sobre el "
Vull dir, el pas que consisteix a anar de primer a una transcripció "fictícia" —és a dir, que ja no tinguem per "real"— i que després servirà de
consisteix a convertir-la —per escrit o en la ment— en una "imatge fictícia" per simple transformació, i després, previ un repòs, tornar-la a
pròpia "convenció", que la utilitza per a constituir o produir un "món fictici" dins de la vida real, però un món que és alhora una "ficció" de la
, que també és una manera de fugir—, i crea, en tot cas, un "món fictici" de lògica pura, un món on només val la raó. I això és inhumà. No és
de posar en l'obra alguna cosa més, la que —per mitjà del llenguatge "fictici" de l'art— dóna, a més del contingut "temporal", allò que és la "
bé: també en l'art hi ha alguna cosa d'aquesta creació d'un món "fictici" que ens allibera de l'angoixa, de la incertesa del temps a venir.
cosint, amb una paciència i una resignació que tenien quelcom de fictici. Totes les nostres converses començaven pel mateix tema, provocat sempre
una eufòria que m'admirà. Si algú m'hagués dit que aquesta eufòria era fictícia, jo m'hauria irritat. La tivantor durà unes dues hores. "Sóc fort, em
d'aquests dispositius més o menys pràctics i llur utilització més o menys fictícia va demostrar-se molt instructiva, ja que dirigí l'atenció als trets
els continentals passin per homes feiners mentre els illencs són una fictícia creació literària que els fa aparèixer com el mirall vivent de la
cap malícia contra la "unidad nacional". Era, senzillament, que l'Estat fictici i postís feia fallida, i la societat aprofitava l'emergència per a
segons l'esperit del nostre poble; i les formes abstractes, arbitràries, fictícies, passaran com tota vestidura forçada, i, com a tal, contrària a la
perquè pot fer caure instantàniament les superioritats autèntiques o fictícies que ella ha creat sota l'imperi d'una necessitat circumstancial o d'un
de Zalamea\. Ací l'honor no és una susceptibilitat artificiosa i fictícia, és el propi sentiment de la dignitat humana, és el desig de la reparació
la turba. En aquesta narració, m'he anomenat, doncs, William Wilson, —nom fictici no gaire dissemblant del real. El meu homònim sol, entre'ls que en el
realitat, no d'una ficció): Loti és en la novel·la (la criatura fictícia, Aziyadé, anomena contínuament el seu amant "Loti": "Mira Loti, i
Vareig observar que la barberia devia ésser tan sols decorativa, fictícia o enganya-pagesos, perquè ningú venia a afeitar-se. Es veu que els
ficció. Tant el músic com nosaltres hem admès que aquell petit món fictici que és l'obra musical —el que aleshores era, per mi, el Concert de
enllà de la convenció que li dóna aquell aire de constituir un món fictici, hi ha d'haver alguna cosa més. I he pensat si podria ésser una ficció
s'haurà alçat i la realitat tornarà a callar a la sala. Gat real i gat fictici Potser, com jo mateix, el lector ha observat en l'obra teatral la
a tenir com a present qualsevol realitat que no sigui la realitat fictícia del que passa a l'escenari, surt de sobte un gat d'entre bastidors i
Quan passa el gat, la realitat autèntica del seu passar desacredita la fictícia realitat de l'escena, perquè no la podem incloure en la convenció,
l'obra representada a l'escenari. El gat real s'haurà convertit en un gat fictici, és a dir, haurà entrat en la ficció de l'obra, i ja no farà riure ningú
únicament —ni principalment— per si representa o no representa aparences fictícies, o per si fingeix realitats, sinó per raons més profundes; perquè el camí
base tan desproporcionada com és la de si han estat admesos els valors ficticis, i de si ens hem avingut a entrar en els sistemes convencionals que són
que, per camins convencionals i realitzats amb mitjans puerils i ficticis, l'artista arriba inesperadament a aconseguir, de vegades. II
que bé solem renunciar, convencionalment, a objectar contra llur fictícia realitat. Després, anem descobrint que les obres que poden produir
joc de creació imaginativa és, per als infants, un intent de penetració fictícia en la realitat del món i de la vida —la dels grans— que, com a tal,
el goig que el joc produeix resulta d'alguna manera d'una creació fictícia. Poc o molt, com en l'Art. Hi ha hagut pedagogs sapientíssims que, en
més visible entre les arts i el joc és que, en el joc, la creació fictícia no arriba a ésser fixada en una obra, en un objecte que la conté i que
una de les arts; no pas la ficció per ella mateixa, i perquè és fictícia, sinó com a instrument que ha estat, en tant que l'acceptem com a
sinó com a instrument que ha estat, en tant que l'acceptem com a fictícia, per allò que l'artista ha pogut aconseguir. Alhora, perquè la
que nosaltres n'esperem en les arts— el que cal és oblidar el caràcter fictici que té la ficció produïda; o, més ben dit, cal fer veure o cal
la ficció hi sigui admesa, convencionalment, com si no fos fictícia. Potser perquè l'hem presa així, sovint hem oblidat que hi era. I, per
la convenció que ens permet d'acceptar-la com si no fos fictícia. Diu Huizinga que les regles de qualsevol joc han d'ésser
determinat i ordenat per mitjà d'unes regles que produeixen un món fictici, i hi ha els jocs en els quals la convenció és aplicada
preestablerta que porta a viure, mentre el joc dura, en el món fictici produït i regit per unes regles, les del joc. Aleshores, i fins quan el
les mans —fora el porter, s'entén— és l'essència d'aquell petit món fictici; si no fos tinguda en compte resultaria, no pas que els jugadors
alhora, quan ha acceptat la convenció del joc, no troba que el món fictici que ha produït sigui gaire diferent de com ell s'imagina que és la
que som en una realitat o bé que allò que acceptem, per molt que sembli fictici, conté una realitat. O bé, al contrari, que prenem la ficció com a
consciència tan clara com els infants del nostre desig de viure en mons ficticis, ni del plaer que hi trobem. O potser ens manca aquell puntet de
i per això, de vegades i mig inconscientment, tendim a voler que els mons ficticis que així i tot ens atrauen prenguin, si més no per als altres, l'aparença
que l'Art produeixi per a nosaltres uns mons que, al marge de si són ficticis, valguin alhora com a mons de debò. I és aleshores quan ve que ens hi
al marge del veritable plaer de la competició, la il·lusió —sovint fictícia que encara som capaços d'aconseguir-lo. Alhora, però, no hem pas

  Pàgina 1 (de 14) 50 següents »