Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
figa AI 2 oc.
figa F 1094 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb figa Freqüència total:  1096 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

lentament gràcies als bols de llet amb ou batut i sucre, al vi cremat amb figues seques, a les torrades amb all, a la carn tendra d'anyell, de capó, fins
sempre: vinagre dels set lladres que calma el dolor de la pell escorxada; figues seques bullides amb vi, ous amb rom, pollastre, carn de moltó, fideus amb
—Què c... mires en este arbre? ¿Que esperes que caiguen les figues? —Saps què pensava? —Alguna animalada. Del teu cap no pot sortir res de
i d'un paladar exacte a la que ve de Canàries. Aquí es cull la banana figa, varietat que ja havia pogut tastar a les Antilles; és petiteta, de pell
bon préssec, a una bona pera, a un bon albercoc, a una bona pruna, a una figa de coll de dama, a un platet de maduixes, a un gotim de moscatell, a una
síndries. I tot va així; tot, en aquest homenàs de color de panses i figues, respira una potència mitològica. Poroi és el pescador més important de
les graelles pútrides i filosòfiques d'un xinès. Però els garrins ja són figues d'un altre paner. No és que el garrí dugui una vida de príncep; aquí, en
perquè es comptes des gas són horrorosos, i que donin un parell de figues seques en es cavall. Pobre animal, lo que perdrà amb aquesta mort. A lo
Cada horabaixa, abans de sortir amb so cotxo, Dona Obdúlia li donava una figa seca. S'animalet, en sentir que davallava s'escala, renillava de goig.
Ella deia que la coneixia pes perfum, però era per sa llepolia de sa figa seca. El director d'/El Adalid\, que no havia obert la boca,
els tardans; quan maduraven els albercocs d'ací, les cireres d'allà, les figues d'aquest mas, les peres d'aquell hort, els moscatells de totes les
de pernil. Els raïms començaven a madurar, i hi comptàvem. També amb les figues, però encara verdejaven. Jo vaig retreure la dita d'una tia meva de la
per les grasses figueres. S'atiparan uns quants dies de raïms i de figues, guanyaran unes desenes de francs i se'n tornaran devers les ciutats; les
i el seu company no tenen un cèntim. Fa dos dies que viuen de raïms i de figues. Decidim passar la nit sota un bosquet de pins que hi ha vora la
a Josep és una por que desapareix. Dinem sota una figuera. Encara hi ha figues. Unes figues menudes, sequetes, plenes de dolçor. —Fins a vora Lió —diu
una por que desapareix. Dinem sota una figuera. Encara hi ha figues. Unes figues menudes, sequetes, plenes de dolçor. —Fins a vora Lió —diu Josep—
sequetes, plenes de dolçor. —Fins a vora Lió —diu Josep— trobarem figues i algun raïm. Les figues alimenten molt i els raïms són bons per a la
de dolçor. —Fins a vora Lió —diu Josep— trobarem figues i algun raïm. Les figues alimenten molt i els raïms són bons per a la salut —afegeix rient,— i
de verdor dintre una fondalada propera. —O m'erro molt, o allà trobarem figues. Figues, noi, esmorzar de senyor rector; només ens falta la xocolata. I
dintre una fondalada propera. —O m'erro molt, o allà trobarem figues. Figues, noi, esmorzar de senyor rector; només ens falta la xocolata. I riu. Amb
que balancegen amb els seus moviments. Josep. —Puja a menjar figues! Són grosses, més fresques! Una mel, noi, una mel. Jo. —Cull-
de gràcia. veu's aquí Josep que arriba vora l'aigua amb una mocadorada de figues. Així que em veu ja no està enfadat. No sé per què li faig tanta gràcia. I
està enfadat. No sé per què li faig tanta gràcia. I comença a llançar-me figues, que jo atrapo dintre mateix de l'aigua i me les menjo. Quan me n'escapa
llavis i el nas. Josep. —(Partint-se de riure.) Au, morros de figa, surt del bany. Au, que et vull veure nuet! Massa llarg, aquest bany. Tot
granota. Et vull veure nedar. Mentre llisco al corrent, ell m'esclafa una figa a l'esquena. Jo. —Ara prou, eh? Tinc fred, sents? Tinc fred.
Josep. —No, t'he volgut esperar. Només he menjat quatre figues. Jo. —N'hi ha moltes, doncs? Josep. —Un podrimener. Una
aigua per a beure. Josep. —Va, sí. Estén el gran mocador ple de figues, que no és un mocador de mocar, sinó un que en té per a posar-hi coses
més bo que tot. Josep està content de veure-m'hi tant a mi. Em tria les figues més madures. ¿És que ja m'estima també, aquest home? He dit "més bo que
una dinada a l'hostal, però a mi em bastaven els raïms, les peres i les figues, acompanyades de bones llesques de pa. Josep deia que era més senyor que
de boca, amb ganes d'abandonar el meu company. Dies enters ens nodríem de figues tardorenques. Però les figueres eren cada dia més rares. De raïms, a
i grotesques reverències. No havien girat l'esquena, que ja els feia la figa amb la mà, gairebé darrera el clatell, amb una imprudència que va
tan negre d'estalzí? Ara, l'infant ja percudix el tabal nou i mastega figues seques. II Sant Antoni Benassal —caldria dir-ho?— és un poble
nombre de paradetes de refrescs i de goles, rotllos, tarró, guirlatxe, figues albardades... Parades amb eines per a la llaurança, gorres i capells de
Ni els dinés tampóc els vullc, tíngals. A mí no m' engañen en panses y figues... Sapia que encara que duc sinagües tinc un chenit... Mer· Sí,
esforços he aconseguit enfilar-me a la figuera, i no me'n moc. Trio les figues més madures, les més dolces... Les que estan tarades, aquestes les foto a
dues boles de formatge, una panera de magranes, un gerro de panses i figues seques i una garrafa de raki. —Salut de part del capità Mavrandonis!
la vida? Omplí de bell nou els vasos, es va treure de la cintura nous i figues seques embolicades amb fulles de llorer. —Tot el que tenia, ho he donat
treia el santuri dels draps amb què el tenia embolicat: com si pelés una figa, com si despullés una dona. Es posà el santuri sobre els genolls, s'hi
deixar enrera la figuera de la Senyoreta, coberta de fulles verdes i de figues petitones, vaig travessar, de pressa i sense girar-me, el jardí de la
la buidor. Oh tú que has guardat ben estesa l'oliva, les figues verdals i el blat-d'India també, damunt del meu poble,
llegía Virgili á l'altar del Deu Pan, i cullía en el córrec la figue de cor blanc, per l'oferî amb els pétals finíssims de la rosa,
Matí de—SantRoch! Tritllejen campanes; anem á mirar les figues botanes. En el pinyer vert com el sol brilleja! i bé 'ns plau
fí! Matí de—SantRoch! Tritllejen campanes; anem á mirar les figues botanes. Han dit que garrigue és tot soletat. No veuen que 'ls
Matí de—SantRoch! Tritllejen campanes; anem á mirar les figues botanes. Si per cas trobem l'argentada font, son pocs els que
Matí de—SantRoch! Tritllejen campanes; anem á mirar les figues botanes. Més tú, mon amiga, vas d'assí d'allá; ara és una
Que dirá la gent, si és buit el cistell? Son encara verdes les figues botanes. Llum del matí O jours de mon printemps, jours
de tardor les ensucrades penjarelles; cauen les figues sucarelles, de sanc de llebre i de falcó. En les aigues que son
la convenient quantitat de raïms de serva per a penjar al sostret i prou figues per a passar l'hivern. Atreta per tals golosines, la seva néta la
espallotits que tenen la casa al cimbori del poble. Era el temps de les figues seques, el temps de les tartanes, dels forcs d'all i de ceba, i Déu sap
. És petitet i a la mida del clot de la mà. És de bon manejar. Sembla una figa tabaquera, veritat?... Mira, tu, com va calçat amb aquesta punta

  Pàgina 1 (de 22) 50 següents »