Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Filla, com les altres vuit germanes, de la Memòria, correspon a aquesta	figura	de presidir les bodes —i vigilar, per escreix, les obtuses conseqüències
ardentment femella— que era la reproducció exacta de tots els trets i la	figura	de la mestressa de l'Olimp. Ixió, enganyat, va abraçar la fantàstica
amb coratge, contra un heroi més experimentat i poderós que ell. L'altra	figura	es desconsola prop del cadàver. Varen ser des de la infantesa amics
i entrebancós camí. I nosaltres, admiradors d'aquesta bella i coratjosa	figura	, ens apressem a acompanyar-la amb un respectuós silenci. Hècuba A
les senyores. I totes dues esguardaven amb una certa curiositat la	figura	en estrafolari moviment. Aprofitador dels curts i bons silencis de les
prodigiosa en el tractament de tots els metalls i fins en la creació de	figures	dotades de moviment i de vida, una de les quals, la primera dona, serà
quals callo, com és el meu costum, quan ho puc evitar en referir-me a les	figures	que esmento al llarg d'aquests comentaris. Heus-les aquí. Boniques, oi?
pel plaer estètic que ens dóna la contemplació d'aquesta esplèndida	figura	de noia, tota sencera. Només gosaríem aconsellar que no accentués
Silví Saperes. "Bé", reprenia, els ànims asserenats, l'aquí estrenada	figura	de la bibliotecària senyoreta Upupa Èpops, que dissimulava, amb
una verseuse céladon, autèntica T'ang! Ploraria." Ariadna Aquesta	figura	tan ben abaltida és una antigua coneixença del comentarista. Però cal
fent desaparèixer els rastres de les convulsions, l'espant de la	figura	. M'agradaria de presentar-me amb decència, erta però serena, a la seva
I heus aquí que, quan en el meu record reviuen de sobte les llunyanes	figures	, ja no hi ha vinyes ni conreus a les petites valls aturonades prop del
va esvair-se. Tino Costa venia ja sense tendresa i sense desig. Una	figura	sortida de la casa veïna a la seva creuà veloçment el carrer passant pel
que havien acudit tots a la sala, el vell Candaina començà a dibuixar	figures	de dansa damunt el trespol deteriorat. Ballava en moviments bruscos,
Mila no l'havia vist; ignorava, àdhuc, quin era el seu aspecte o la seva	figura	; però davant d'ell no sabia quin misteriós pressentiment feia ja tremolar
passeig amb les seves amigues, sempre li havia cridat l'atenció aquella	figureta	exquisida, plena d'una gràcia i d'una distinció raríssimes a Santa Maria.
de faccions dures amb un no se sabia què de salvatge i ardent en la	figura	; en els ulls somniadors brillava una llum d'intel·ligència. Mila s'estava
consoladora per la pau i la serenitat que es desprenia d'aquella noble	figura	, de l'ànima i de les paraules del bon vell; trista, per tan allunyat
i continuà en el mateix tenor de vida. Era un home alt, una venerable	figura	d'ancià. Els seus cabells, abundants encara, havien estat un dia d'un ros
profunda impressió i s'esforçà de seguida per entrar-hi en contacte. La	figura	noble i serena de l'ancià, amb el prestigi de la seva saviesa i la seva
el foc mig extingit i llençà el llibre a les flames sense vacil·lació. La	figura	de l'ancià, darrera el seu gest, quedava per a ell envoltada de la
vida, els seus anhels, s'anaven concentrant insensiblement en aquella	figura	. La solitud es feia a poc a poc més sensible, més angoixosa en el
desolació el pensament li tornava sense treva a la graciosa i delicada	figura	, posada a la vora de la porta, esperant-lo; ell sabia ja que l'esperava,
cercava amb els ulls àvidament, i sentia al pit una mortal ansietat. Una	figura	es destacà de sobte en la penombra: era ell!, era allí! Tino Costa avançà
a l'esquena. Una estona després passà el vigilant per allí, descobrí la	figura	arraulida a l'ombra del portal i aixecà el fanal per il·luminar-la. Se li
la seva habitació. L'endemà l'infant —era encara un infant— li mostrà una	figureta	treballada per les seves mans en aquell tros d'argila: era la imatge d'un
tal com l'havia vist ell en les il·lustracions d'un dels seus llibres. La	figureta	era tosca, però ja d'un estil definit, d'una gràcia ingènua i peculiar.
definit, d'una gràcia ingènua i peculiar. Una impressió diversa causà la	figureta	en tots els qui la contemplaren: alguns l'admiraren, però la majoria,
en un rapte de descoratjament, les destruí totes; únicament conservà la	figureta	del sant, que a partir d'aleshores tingué sempre prop del capçal. Fou per
i de les muntanyes, i es sentí envaït de nostàlgia. Tornà a les seves	figures	de fang, tornà als seus llibres i cultivà de bell nou l'amistat amb els
germana estimada que hagués perdut i que, de sobte, reconegués en la teva	figura	. Era en una de les festes de Santa Maria, una nit que es celebrava ball a
ombrívols. Veia el comte al mig, ja amb els cabells blancs, amb la	figura	ennoblida per la desgràcia, pàl·lid i angoixat; veia els dos joves al seu
públic reclamava silenci, els murmuris s'anaven extingint i, a penes la	figura	del Sant apareixia al llindar de la barraca, s'havia apagat ja l'última
bé, i és tan bonica! —En veritat que sembla un àngel de Nostre Senyor. —Té	figura	de Verge. I una vella, cloent les lloances: —Déu la beneeixi! Té una
mirant la guitarra a través del fum del cigarret, evocava ara la fina	figura	en els moments més deliciosos passats en la seva companyia. Eren festes
que li estovava el coixí perquè el seu cap hi reposés més dolçament; la	figura	que entrava i sortia a passos silenciosos per por de despertar-lo: sa
li encengué la galta una viva rojor. —Treballa. Em penso que fa una	figura	, però no ho sé del cert: quan acaba de treballar l'amaga. Hi ha nits que
s'havia imprès com un segell de delicadesa i suavitat, i tot ell, en	figura	i en moviment, apareixia més espiritual i incorpori: els ulls, en el
seva. A baix, en l'obscur marc d'aquella porta entreveié confusament la	figura	de tia Càndia que mirava cap al balcó. Mila obrí amb precaució; comprovà
pensament en Mila, i el fruit era allí, davant seu, sobre la taula, en la	figura	feta i acabada. En ella havia donat forma al trist adéu de la seva ànima,
sorpresa i la mateixa interrogació. Allí, damunt la taula, hi havia una	figureta	que representava una dona; allí hi havia el secret de l'ocupació de Tino
d'ell i de si mateixa, arravatada momentàniament per l'encís de la	figura	, la mirava i la tornava a mirar sense cansar-se. "Quina prodigiosa
i desembarassat, i el gest... Però, què hi havia d'insòlit en aquella	figura	? Quin misteri de terror es desprenia de la seva actitud? Què buscava
gegants i de la fosca poblada de terrors. Tornà a posar els ulls en la	figura	; la mirà llargament: com si tractés de penetrar en el misteri de la seva
un gest que no acompanyava la severa i quasi ombrívola expressió de la	figura	. Però per fi havia aparegut el fruit de tants d'esforços, havia assolit
La seva ànima d'aquests dies havia quedat impresa en tot el posat de la	figura	i, sobretot, en aquesta interrogació angoixosa del petit rostre aixecat,
seu damunt, espessa i freda, ni de la fosca impenetrable que regnava. Una	figura	, sorgida de sobte en l'ombra, es dreçà davant seu: era Quim Bisa, que,
disputa en què l'un i l'altre anaven excitant-se i acalorant-se. Noves	figures	d'homes, sorgits de les cases veïnes, acudien ja, atrets pels crits. Un
d'esverament. Maria Àgueda era allí, dreta, cobrint l'entrada amb la seva	figura	prima, vestida de negre, es dreçava quasi fantasmal en la tenebra. Ell
imatges de sants, de Mares de Déu; hi havia crucifixos, cames, braços,	figures	de fusta tot just desbastades. La majoria eren treballades en guix, i una

Pàgina 1 (de 491)

50 següents