Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
figura F 21175 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb figura Freqüència total:  21175 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Filla, com les altres vuit germanes, de la Memòria, correspon a aquesta figura de presidir les bodes —i vigilar, per escreix, les obtuses conseqüències
ardentment femella— que era la reproducció exacta de tots els trets i la figura de la mestressa de l'Olimp. Ixió, enganyat, va abraçar la fantàstica
amb coratge, contra un heroi més experimentat i poderós que ell. L'altra figura es desconsola prop del cadàver. Varen ser des de la infantesa amics
i entrebancós camí. I nosaltres, admiradors d'aquesta bella i coratjosa figura, ens apressem a acompanyar-la amb un respectuós silenci. Hècuba A /La
les senyores. I totes dues esguardaven amb una certa curiositat la figura en estrafolari moviment. Aprofitador dels curts i bons silencis de les
prodigiosa en el tractament de tots els metalls i fins en la creació de figures dotades de moviment i de vida, una de les quals, la primera dona, serà
quals callo, com és el meu costum, quan ho puc evitar en referir-me a les figures que esmento al llarg d'aquests comentaris. Heus-les aquí. Boniques, oi?
pel plaer estètic que ens dóna la contemplació d'aquesta esplèndida figura de noia, tota sencera. Només gosaríem aconsellar que no accentués
Silví Saperes. "Bé", reprenia, els ànims asserenats, l'aquí estrenada figura de la bibliotecària senyoreta Upupa Èpops, que dissimulava, amb
una verseuse céladon, autèntica T'ang! Ploraria." Ariadna Aquesta figura tan ben abaltida és una antigua coneixença del comentarista. Però cal
fent desaparèixer els rastres de les convulsions, l'espant de la figura. M'agradaria de presentar-me amb decència, erta però serena, a la seva
I heus aquí que, quan en el meu record reviuen de sobte les llunyanes figures, ja no hi ha vinyes ni conreus a les petites valls aturonades prop del
va esvair-se. Tino Costa venia ja sense tendresa i sense desig. Una figura sortida de la casa veïna a la seva creuà veloçment el carrer passant pel
que havien acudit tots a la sala, el vell Candaina començà a dibuixar figures de dansa damunt el trespol deteriorat. Ballava en moviments bruscos,
Mila no l'havia vist; ignorava, àdhuc, quin era el seu aspecte o la seva figura; però davant d'ell no sabia quin misteriós pressentiment feia ja tremolar
passeig amb les seves amigues, sempre li havia cridat l'atenció aquella figureta exquisida, plena d'una gràcia i d'una distinció raríssimes a Santa Maria.
de faccions dures amb un no se sabia què de salvatge i ardent en la figura; en els ulls somniadors brillava una llum d'intel·ligència. Mila s'estava
consoladora per la pau i la serenitat que es desprenia d'aquella noble figura, de l'ànima i de les paraules del bon vell; trista, per tan allunyat
i continuà en el mateix tenor de vida. Era un home alt, una venerable figura d'ancià. Els seus cabells, abundants encara, havien estat un dia d'un ros
profunda impressió i s'esforçà de seguida per entrar-hi en contacte. La figura noble i serena de l'ancià, amb el prestigi de la seva saviesa i la seva
el foc mig extingit i llençà el llibre a les flames sense vacil·lació. La figura de l'ancià, darrera el seu gest, quedava per a ell envoltada de la
vida, els seus anhels, s'anaven concentrant insensiblement en aquella figura. La solitud es feia a poc a poc més sensible, més angoixosa en el
desolació el pensament li tornava sense treva a la graciosa i delicada figura, posada a la vora de la porta, esperant-lo; ell sabia ja que l'esperava,
cercava amb els ulls àvidament, i sentia al pit una mortal ansietat. Una figura es destacà de sobte en la penombra: era ell!, era allí! Tino Costa avançà
a l'esquena. Una estona després passà el vigilant per allí, descobrí la figura arraulida a l'ombra del portal i aixecà el fanal per il·luminar-la. Se li
la seva habitació. L'endemà l'infant —era encara un infant— li mostrà una figureta treballada per les seves mans en aquell tros d'argila: era la imatge d'un
tal com l'havia vist ell en les il·lustracions d'un dels seus llibres. La figureta era tosca, però ja d'un estil definit, d'una gràcia ingènua i peculiar.
definit, d'una gràcia ingènua i peculiar. Una impressió diversa causà la figureta en tots els qui la contemplaren: alguns l'admiraren, però la majoria,
en un rapte de descoratjament, les destruí totes; únicament conservà la figureta del sant, que a partir d'aleshores tingué sempre prop del capçal. Fou per
i de les muntanyes, i es sentí envaït de nostàlgia. Tornà a les seves figures de fang, tornà als seus llibres i cultivà de bell nou l'amistat amb els
germana estimada que hagués perdut i que, de sobte, reconegués en la teva figura. Era en una de les festes de Santa Maria, una nit que es celebrava ball a
ombrívols. Veia el comte al mig, ja amb els cabells blancs, amb la figura ennoblida per la desgràcia, pàl·lid i angoixat; veia els dos joves al seu
públic reclamava silenci, els murmuris s'anaven extingint i, a penes la figura del Sant apareixia al llindar de la barraca, s'havia apagat ja l'última
bé, i és tan bonica! —En veritat que sembla un àngel de Nostre Senyor. —Té figura de Verge. I una vella, cloent les lloances: —Déu la beneeixi! Té una
mirant la guitarra a través del fum del cigarret, evocava ara la fina figura en els moments més deliciosos passats en la seva companyia. Eren festes
que li estovava el coixí perquè el seu cap hi reposés més dolçament; la figura que entrava i sortia a passos silenciosos per por de despertar-lo: sa
li encengué la galta una viva rojor. —Treballa. Em penso que fa una figura, però no ho sé del cert: quan acaba de treballar l'amaga. Hi ha nits que
s'havia imprès com un segell de delicadesa i suavitat, i tot ell, en figura i en moviment, apareixia més espiritual i incorpori: els ulls, en el
seva. A baix, en l'obscur marc d'aquella porta entreveié confusament la figura de tia Càndia que mirava cap al balcó. Mila obrí amb precaució; comprovà
pensament en Mila, i el fruit era allí, davant seu, sobre la taula, en la figura feta i acabada. En ella havia donat forma al trist adéu de la seva ànima,
sorpresa i la mateixa interrogació. Allí, damunt la taula, hi havia una figureta que representava una dona; allí hi havia el secret de l'ocupació de Tino
d'ell i de si mateixa, arravatada momentàniament per l'encís de la figura, la mirava i la tornava a mirar sense cansar-se. "Quina prodigiosa
i desembarassat, i el gest... Però, què hi havia d'insòlit en aquella figura? Quin misteri de terror es desprenia de la seva actitud? Què buscava
gegants i de la fosca poblada de terrors. Tornà a posar els ulls en la figura; la mirà llargament: com si tractés de penetrar en el misteri de la seva
un gest que no acompanyava la severa i quasi ombrívola expressió de la figura. Però per fi havia aparegut el fruit de tants d'esforços, havia assolit
La seva ànima d'aquests dies havia quedat impresa en tot el posat de la figura i, sobretot, en aquesta interrogació angoixosa del petit rostre aixecat,
seu damunt, espessa i freda, ni de la fosca impenetrable que regnava. Una figura, sorgida de sobte en l'ombra, es dreçà davant seu: era Quim Bisa, que,
disputa en què l'un i l'altre anaven excitant-se i acalorant-se. Noves figures d'homes, sorgits de les cases veïnes, acudien ja, atrets pels crits. Un
d'esverament. Maria Àgueda era allí, dreta, cobrint l'entrada amb la seva figura prima, vestida de negre, es dreçava quasi fantasmal en la tenebra. Ell
imatges de sants, de Mares de Déu; hi havia crucifixos, cames, braços, figures de fusta tot just desbastades. La majoria eren treballades en guix, i una

  Pàgina 1 (de 424) 50 següents »