Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

un sac immens de pell de serp, que obria sospirant amb la unció d'un	filàntrop	de llegenda popular que es disposés a repartir pa i formatge a una banda
a mesura que el xicot enraonava, el Baró de Falset era com aquells	filàntrops	que s'ajeuen en un llit d'operacions i es presten a servir per a la
al costat d'ella fent el mort; Maria Lluïsa sentia aquella alegria dels	filàntrops	; res no satisfà tant l'egoisme com un acte de pura caritat. En la mirada
, ja et tanques la porta de casa seva." I és tan còmode, àdhuc per a un	filantrop	com M. Ponchon, de no respondre una carta! Però la idea de fer-li una
crec que dos ministres, dos bisbes més o menys coratjosos, i un cardenal	filàntrop	i paternalista, justifiquin tot un segle de la vida del país. Però cal
Les dites i facècies de l'estrenu	filàntrop	en Tomàs de Bajalta Llibre segon Pigmalió Pròleg fantasmagòric Les
de canes d'alçària deixant al fons la gola del riu; el de l'estrenu	filàntrop	En Tomàs de Bajalta, que no les tenia totes de la basarda que li feia
El món fixe era i és inconscient, segons havia demostrat el nostre	filàntrop	rebatent les idees de Feuerbach, com sempre mig apreses; i dels altres
la volta de la cuina, on tants dels seus quedaren, que el nostre	filàntrop	no veia res prou clar, allò que es diu, com si li manqués un bull. Tants
Sal, la somera volgué aturar-se a refrescar en la canal d'un xaragall. El	filàntrop	clavà d'esma una forta batzegada a les regnes, no adonant-se de com la
i fulminants a lligar els caps d'un pensament. Pel que toca al nostre	filàntrop	, era tan amatent a la percepció del temps, que fins adormit sabia quina
fins tan lluny com la claror de les flames permetia de veure. L'estrenu	filàntrop	deixà la branca encesa en el replà i, empunyant el tió abrandat, es posà
baix fins a tocar en terra. Fou en un recó d'aquella cambra que l'astorat	filàntrop	llegí aquesta inscripció tallada en la pedra: A sota mateix de les
finíssim. III L'aula del dragó cregué el nostre estrenu	filàntrop	que seria aquella, pel que s'entenia de la llegenda, i ja la seva
es migrava i morfonia per aquella dolça creació del seu cor. L'estrenu	filàntrop	va pensar en el daguerreotip de la seva Mare i restà un moment esbalaït.
que retrunyia eixordadorament per les cavorques de la gruta. El nostre	filàntrop	arronsat que ni un cuc amb les mans contra les orelles, esperava
acabat de cremar el tió en un canelobre de pedra, i el nostre estrenu	filàntrop	En Tomàs de Bajalta es trobà sepultat de tenebres com en el si d'un cos
oït molt més lluny i embuatat el darrer bram de la somera, el pobre	filàntrop	va compendre que fins aquest viàtic del món li mancaria aviat. I
a l'estany i, cada vegada més intensament, marcà una fita al nostre	filàntrop	. No cal dir que atansant-se al borrissol, en el qual arribaren a
en el qual arribaren a precisar-se els caires de les roques, el nostre	filàntrop	trobà venturosament l'eixida. Morta de set i cansada de bramar, la somera
drogues i colonials els Seganyoles, parents de part de mare de l'estrenu	filàntrop	. Allí s'havia empatriarcat en tornant de la seva emigració a França,
l'orella per tal d'oir, sord com era, les coses que li contava el nostre	filàntrop	, però aquest ho agafava de tan lluny i al matemàtic li produïa això un
descabdellà entre ell i el sord un faceciós diàleg en el qual l'estrenu	filàntrop	, com familiarment es diu, escapçava i donava. Amb l'excusa d'encendre el
venda de vint pilons de sucre de Càrdenes per al Cafè del Liceu. El savi	filàntrop	s'havia fet baixar del pis un reguitzell de llibres i estudiava amb
que no vindrà gens de nou als meus lectors si recorden que el nostre	filàntrop	no reia mai. En aquelles ocasions solia agafar-se amb En Flos i
Capítol IV La Vida Subterrània d'En Tomàs de Bajalta El nostre	filàntrop	, com tants altres joves del seu temps (els més clars se toquen), feia
seu lloro— suggestions que haurien desvetllat en la imaginació del nostre	filàntrop	el record de les llargues estones que Pigmalió havia passat sota la gàbia
la cama del mal, però també ho és que li duria un bon dot. El nostre	filàntrop	que teòricament era ben desinteressat, només pel punt de precisar
ric del Born. Val a dir que la darrera proposició li va remoure al nostre	filàntrop	els pòsits que ell creia esbandits de l'ànima, tal vegada perquè la mare
per l'enterrament. ¿Voleu, doncs, més estranya situació que la del nostre	filàntrop	quan, en sortir del Saló de la Senyora Remei, no trobant-hi la Soledat
ni un borrall de música. I és que el temperament explosiu del nostre	filàntrop	no s'adeia amb el secret d'aquella vida subterrània, que pel joc dels
el tenia com esmaperdut i eixalat, d'on provenien a la vida del	filàntrop	un orde aparent i una quietud que eren per a ell com ara el desmai, o el
una quietud que eren per a ell com ara el desmai, o el somni o la mort. El	filàntrop	té de comú amb l'heroi aqueixa unitat indestructible del caràcter, que no
lector, que comença a fer-se interessant l'experiència del nostre estrenu	filàntrop	? Quan era de pensar que la facècia de mantenir una dona de món en el pis
com els que usaria si venia el cas de dir-hi la seva el nostre	filàntrop	? Heus aquí un tomb ben rebec de l'esperit humà que no han tingut sempre
característics, premisses del judici moral, encara que en el nostre	filàntrop	derivessin més del nom i de la molsa del nom que no pas de l'acció
del mosquit. Havia finit, doncs, la vida subterrània del nostre	filàntrop	i la seva facècia anava a estendre les arrels i les branques per
parlaren a Sant Llorenç dels Cerdans, l'oncle Rafel li féu do al nostre	filàntrop	de la paraula que seria per a ell com és ara l'aspre per a la mongetera
que els anys de la mala vida no l'havien arribat a sollar. Però l'estrenu	filàntrop	, que ja feia dies es sentia materialment bolcats els pòsits de
podia encara sostenir-se mentre partíem en dues les vides del nostre	filàntrop	. Però ara que la vida subterrània, si això podia dir-se d'una vida,
que no són tan secrets com ells es figuren. Pel que toca al nostre	filàntrop	, ens serà més útil de saber que Pigmalió, escultor de mans prodigioses,
divertit d'escoltar una discussió entre el Guerxo i el nostre	filàntrop	: les poques idees de l'Oncle encenien feixos canviants de concepcions
desmanegat enze sensual que ella coneixia. El gest actual de l'estrenu	filàntrop	ella l'ignorava, com li eren estranys el joc de la fesomia i la flama
malbé, no podent-se treure del pensament les belles paraules de l'estrenu	filàntrop	en feia l'elogi a la seva Madama. —E digues, Michel, parlen coma
vols fer-ne l'hort tancat i la font segellada de l'Epístola?— El nostre	filàntrop	no podia dormir. Acotxat en el llit d'alzina envernissada, de baixa
i per no veure res l'apagava. Així es reproduïa en l'ànima del nostre	filàntrop	la malastrugança de Sísifus, que si de dia, suant sang i aigua assolia
va córrer a la porta i se li penjà al coll com un nàufrag. El nostre	filàntrop	, pujava de mal humor i se la va treure de damunt sense voler amb una
s'haurien estalviat l'escàndol de la capella del Sagrament. L'estrenu	filàntrop	disparava les seves bateries del reducte estant d'un conceptualisme
i de la família no s'entenia de raons, com més ponderava l'estrenu	filàntrop	la necessitat d'allargar la mà a les desventurades que s'ofegaven en el
fes-me un petó, encastava un ou de farina a la cara de l'estrenu	filàntrop	. En aquell moment entraren a la llotja tres o quatre plagues disfressats

Pàgina 1 (de 4)

50 següents