×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb filar |
Freqüència total: 967 |
CTILC1 |
Moira va descarregar el treball sencer en les nostres espatlles. Jo | filo | i embullo a vegades els destins, tanmateix sense malícia. Tu, Làquesis, | cosa més— prop d'un rei. Tal vegada algun altre: en certes feines, no | filava | gaire prim. Emparava els criminals que s'acollien a la seva benevolència. | llàstima que me la prenguin. Xopa de sang i tan tranquil·la, com si | filés | . M'hauria servit per a tot, fins per a la matança del porc, de mocadera. | la destral del llamp i de l'estranya família que hi senyorejava", anava | filant | la memòria intacta d'Enone. "De la destral del llamp, sí, encara que el | tot és tècnica: fer un nus, encendre foc fregant dues estelles o | filar | amb filosa, tant com la feina del més subtil cervell electrònic. En part, | tela de llengües, tragué una filosa sense que se sabés d'on i es posà a | filar | . Tenia el perfil aquilí, els ulls rodons, la qual cosa li donava una | i vermell, de manera que semblava postís. Al cap d'alguns moments de | filar | , mentre sonava, llunyana, una música de flabiols i simbombes, Aina Cohen | Quan manava tenia una certa duresa. La forca a l'espatlla, malhumorat, | filo | carretera avall. El paisatge és fresc, lluent, pintat de nou. El sol | segú hi juga algú que entra molt á aquesta casa. M' entens? Y es precís | filá | , fer l' ull viu y bona cara, y si podém descubrir qui es lo que aixó | doncs, gosaríeu dir que proclameu el treball familiar amb el fus de | filar | per a les dones i el càvec primitiu per als homes. Hausser. | Com no sigui que els savis d'ara hagin tornat a descobrir el fus de | filar | o les agulles de fer ganxet, al meu temps cada màquina era una amenaça, | bon humor, estava llançat. —Crist és nat, savi Salomó, raspapaper meu! No | filis | tan prim; ha nascut, no ha nascut? Amic meu, ha nascut, no siguis ximple! | i només li deixa les banyes. ""La bona mestressa de casa —digué Déu— | fila | amb una cullera. Jo faré la dona amb les banyes del diable."" I la va | els fils de trenyina que l'aranya dels anys en ton rostre ha | filat | . No val per esse hermós de tenir la pell blanca... L'oliu que | els fils de trenyina que l'aranya dels anys en ton rostre ha | filat | . I ha posat el teu bronze en l'hort qu'encar regeixes, | enterbolit l'aire de la vila: parla d'una infant qu'encara no | fila | . S'en torna la colla, i és plé l'amarell; el cant que ressona | que és una tela de tot anar. A l'hivern té la cara de la paciència. Cus i | fila | , cerdanyola. De l'estalvi de l'hivern, se'n fa l'alegria de l'estiu. Tot | Corbera és la filosa; el senyor Rodrigo m'explica que a Corbera no s'ha | filat | mai i que cap dona no la sabria fer córrer, encara que en portessin una | del qual, per altra banda, el mateix artista és l'origen. Tractem de | filar | el difícil fil en la filosa de les definicions. Acudirem primer a dos | i resulta nociu. El cas de València Mentrestant, la província de València | filava | també el seu provincialisme. Sorprèn una mica, això. Perquè, ¿quin sentit | cap, amb el fil d'or que li surt del front com un cabell ros i que se li | fila | dintre el pensament amb els brins més prims de la intel·ligència i que | és un gran poeta i un artista refinat de la paraula com pocs n'hi hagin, | fila | el fil del pensament tant prim com pot amb paraules poètiques i si és | la forma concreta del treball (és a dir, si aquest és llaurar o | filar | ) és aquí l'única manera de tenir en compte la diferència específica, és a | que els sigui estalviada. La vila no és rica, els que la governen | filen | prim en la despesa i els cabals no consenten altra que una gorra amb un | gros com els gossos, i el vell pastor que guarda les ovelles, i l'àvia | filant | al peu de la porta, i el pagès i la parella de bous que llauren, i la gent | les fades, amb cants d'ocell i raigs d'estrella, donats exprés a | filar | a les aranyes ventrudes, vels que no foren a temps de collir per l'alba | el més afable, tendre i servidor dels herois i semidéus de Grècia. Ell | filà | per amor als peus d'Omfala, ell afrontà les ires del ca Cerber, guardià | i una troca de fil d'argent, tant el capdellen i descapdellen, i el | filen | , i el desfilen, i el torcen, que tenen pera divertir-s'hi un any. | capellans, i, encara amb la darrera paraula a la boca, giren la cara i | filen | diligents cap a la porta. El seguici els escarneix... Resten sols amb el | deu anys més tard era ja tant popular, que la deien les velles en hivern | filant | a l'entorn del foc, per escursar les vetlles i quaranta anys després el | directament. En algunes comarques, com la de Berga, la màquina de | filar | és l'element fonamental de la família i el dot assignat a l'home en | a Barcelona, Igualada, i fins a Tortosa, hom troba pertot fàbriques de | filar | el cotó, amb màquines angleses o a mà; fàbriques mecàniques per fer | —Vint-i-vuit dòlars. Hi ha quelcom, en aquest afer de baguls, que no | fila | prou bé: no hi ha dubte. Després vaig trobar el mosso de càrrega, que em | la Llucieta s'estaven treballant a casa en la cambra de la llar: l'àvia | filant | ; la mare i la noia fent formatge. Damunt l'escon, a la vora de la vella, | del foc. A la mestressa se la sentia trastejar darrera nostre, les mosses | filaven | , i tots els homes anaven compareixent i s'asseien al nostre costat i | que ja va ser cosa més llarga. Mentrestant, les noies no paraven de | filar | ni la mestressa deixava la seva feina; els gossos s'estaven ben estirats | amb què ho feia Goethe, "veient com es mou i elabora, amunt i avall, | filant | i teixint, en un moviment perennal, naixença i mort, teixit canviant, | ara no són pas com eren en el seu temps. La Carme és d'un altre tarannà — | fila | el pensament de la vella— i ben diferent de l'Agneta. És més amiga | de dimoni com a tall d'heroi. I entorn del record que en guardaven s'hi | filava | un ésser imaginari que de nit —quan el desvetllament els embullava els | s'havia fet a viure sol. En aquesta soletat, el seu magí havia | filat | lentament tot un món de falses imatges, d'esperances absurdes, de | en els fils d'una claror innumerable i anava imaginant-se-la com si | filés | un somni. Abans dels tres mesos, un vespre en què les dues germanes | A les cases dels negres, les dones, assegudes a la porta, vora el foc, | filaven | assossegadament; les criatures jugaven, i els homes parlaven amb calma. | per a tota l'obra del servei, en portava. I tota dona sàvia de cor | filava | de sa mà, i portava ço que havia filat: porpra blava o grana, i | portava. I tota dona sàvia de cor filava de sa mà, i portava ço que havia | filat | : porpra blava o grana, i verm-carmesí i bissus. I totes les dones, el cor | i bissus. I totes les dones, el cor de les quals es portava amb saviesa, | filaven | pèl de cabra. I els prínceps portaren pedres d'ònix i pedres fines per a | brancatges. —Val!... Un romansejava: —No, encara no. Ep, tu, no | filis | ! —Qui ho diu que clisso? —Fes-te el desentès. Mira-te'l. | que s'enduu ses esques dets hams grossos sense embocar-los. Cal saber-lo | filar | i no donar-li vianda, sinó ferro. I ell n'hi hagués força, de peix menut | que molts d'homos que s'han d'afaitar ses barbes cada dissabte. Ja t'hai | filat | , jo, i... anem!... tinc confiança en tu. Apa, seu aquí, a s' | li dolia: ho repugnaven tots els seus instints d'aranya avesada a | filar | sempre amb substància pròpia els fils de la seva teranyina; però no hi | cas que... —Bo, bo! Tira, Temme... tira de sa meua experiéncia. L'han | filada | ets anys i es desenganys, i ès llarga, llarga. Hi ha corda per a treure |
|