DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
fill A 129 oc.
fill M 44176 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb fill Freqüència total:  44305 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

és que va començar, d'una manera molt confusa", va dir Arístocles al seu fill Euforió, prou jove per interessar-se encara per tota mena de coses i
tan diversa com li és possible, evitarem la llista dels noms dels fills de Gea, excepte Pontos, l'abisme del mar, i Uranos, il·luminat per les
va unir aviat, en invencible incest, amb Uranos. Varen tenir també molts fills, tots gegants i monstruosos, enemics del cel. Uranos, que hi governava,
comès amb el seu pare, Cronos va decidir d'anar devorant els seus propis fills, tot just naixien. Per un cèlebre ardit de la mare, es va escapar dels
don Francisco de Goya y Lucientes. En ell, Cronos endrapa a trossos el fill que devora. Goya, que complica així el misteri de les menges, que hem
torn, temorós d'Hera, per demostrar-li que no s'acovardia, no per amor al fill i a Iò, que tant se li'n donaven, va ordenar la mort dels Curetes, sense
que li confereix el nom i l'autoritat. I l'excel·lent i sofert Minos, fill de Zeus, que va haver d'endurar les disbauxes de Pasífae amb el toro,
d'un cel serè, sense vent, sense cap núvol. Sísif Diuen que Sísif, fill d'Èolos, era molt astut, potser tant com Ulisses, la paternitat del qual
que el roc ominós no pugui rodolar mai més rost avall. Ixió Íxion o Ixió, fill d'Ares o de Flègias —i, en aquest cas, germà de Coronis—, a punt de
en les circumstàncies que s'estimen més", explicava Arístocles al seu fill Euforió, quan aquest encetava l'angoixa de l'adolescència. "Les verges
el seu fatídic rostre." Vulgars adoctrinaments d'Arístocles "Forkys, el fill de Pontos, és molt temible", adoctrinava Arístocles l'adolescent
reina en un llunyà país, la Líbia, on tu no aniràs mai. Mare de molts fills, els va anar perdent un per un, sense quedar-li'n cap. Aleshores va
Gelosa de totes les altres mares, va ordenar que matessin tots els fills de cada una d'elles. Comprendràs que, per bonica i reina que fos, no
néixer Aquil·les, el mateix Posidó ofrenà a Peleu, com a present per al fill, una parella immortal, Bàlios i Xantos, que varen plorar, en caure
en un dels seus perfectes cants, el més sagrat dels poetes." Glaucos "Fill de Minos o de Sísif, pobre pescador com nosaltres, nascut a la beòcia
fosca la lenta, quieta suavitat de la llum. Príncep del més alt llinatge, fill d'una nereida, descendent de l'incest de la terra i el cel —i els
mitja rialleta. "Va ser un heroi respectuós, un model de cortesia, un fill exemplar, un marit fidel, un pare excel·lent", precisava Pulcre. "I un
nàufrags, com ella mateixa, en l'aiguabarreig darrer. Mirarà de salvar el fill que li queda. Procurarà de vetllar, sol·lícita, pels que tindrà d'altres
la rapsòdia XXIV i última, Príam declara haver tingut cinquanta fills, dinou dels quals nascuts d'un mateix ventre: el d'Hècuba. A l'obra
el vers 421, s'exclama: "I jo, privada dels nostres cinquanta fills!" L'amor conjugal i maternal d'Hècuba era, doncs, immens, en sentir com
l'obra fonamental de Frazer. Què es va esdevenir, per exemple, de Kingu, fill de Tiamât, quan el varen privar del seu tron informe i tenebrós?" Com se
la senyora Tecleta Marigó. "Les testes són les dels seus propis fills, que ella, en matar-los, tallava", aclaria Pulcre Trompel·li. "I fugi!
la que amb el seu xiscle em sembla a estones que crida: "Itis, Itis", el fill sacrificat amb una espantable barreja de tendresa i furor. Tot seguit,
innocentment com de gust, sense deixar-ne sobrances, Itis, també el seu fill, el seu únic hereu, els antics afirmaven que els déus, sempre
al meu palau, m'ho ben prometo. Sogres, cunyades conques, dides, fills, cuineres, noies, esclaus, mossos, criats, majordoms, lacais, ministres,
d'agafar-lo pel mot la senyora Magdalena Blasi. "Els centaures, fills potser de la nuvolada i el torb, eren uns híbrids violents i
i gràcies. Que no repares en els ulls? De badaire o d'innocent, el meu fill", se'n compadia, en contradicció amb el seu caràcter, la senyora
l'aspecte d'aquest és de murri", va observar la meva àvia. "El meu fill", contraatacava la Ignasieta. "Es refereix a les orelles punxegudes i a
l'antic pescador Arístocles, pertinaç en el seu propòsit d'actuar, al seu fill. Però la cridòria d'uns personatges més moderns reduïa el candorós
els destrossaven i escanyaven el sacerdot i els dos escolanets, fills seus." "Que bé!", s'extasiava la senyora Tecleta Marigó. "Si amb això
ja silenci clos d'aquest reialme etern." Clitemnestra "Que em mati un fill, el meu propi fill, no m'ho acabo", s'anava desfent l'ordit de
reialme etern." Clitemnestra "Que em mati un fill, el meu propi fill, no m'ho acabo", s'anava desfent l'ordit de l'andarejar mental de la
-ne al pòsit. Va assassinar el seu cosí, el meu primer home, Tàntal, i un fill, tan nou nat, que no vàrem tenir temps de donar-li nom, o m'ha fugit
fons m'aproven. I de sobte, en ferir-me amb una eina mortal el meu únic fill mascle, atiat per la porfidiosa arna, a davallar a l' Hades, al galop,
. "Amb el puntal del meu braç, venta-li una doble ració del premi." "Fill, tingues pietat de la teva mare", recomanava amb un accent de noble
no cal fer gaire cas dels endevins, i no n'exceptuo aquests d'ara. I els fills, i els néts, i les nores? Tu sí que tens la vida plena, te l'envejo
només per ella viu i andareja, Edip en fulmina contra els seus dos fills mascles, a estones tan menyspreables. La de Tiestes afecta tota l'estirp
seva dona a penjar-se i llançarà una còmoda imprecació mortal contra el fill, aquest jove equívoc i garneu que m'és tan antipàtic. Extingit el
divins jutges es complaurien a dictar expiacions oneroses. La dona i el fill m'han vist, m'han escoltat i m'han entès. Que s'atinguin, doncs, a les
estat un miratge, com tots efímer, com alguns funest. Jo el buscava en el fill, a través del fill, en la seva amargosa absència, tothora llunyà,
tots efímer, com alguns funest. Jo el buscava en el fill, a través del fill, en la seva amargosa absència, tothora llunyà, distant. Buscava potser la
tan sols perquè la meva primogenitura la destorbava, perquè jo era el fill d'una unió més antiga i més noble. Va ordir contra els meus drets tota
com no gosant creure el que veia. —Com estàs, mare? Sóc jo. —Tino, fill meu: benvingut! L'acollí així, com sempre, amb ànima neta de retret,
una mica més la porta, com si ho fes en el seu cor per l'arribada del fill. "Tinet, fill meu —es repetí, dient-li el nom que li donava d'infant
la porta, com si ho fes en el seu cor per l'arribada del fill. "Tinet, fill meu —es repetí, dient-li el nom que li donava d'infant—. Fill meu,
Tinet, fill meu —es repetí, dient-li el nom que li donava d'infant—. Fill meu, Tinet." Tino Costa la mirà, i veié que el rostre de la seva mare
a pujar les escales: en realitat amagava el rostre per estalviar al seu fill una escena de sentiment que el pogués disgustar en la nit de la seva
d'aquella hora llunyana en què la seva tornada fou com la tornada del fill pròdig per la qual cel i terra s'alegraren. La seva ànima s'estremí de no
vida, mala mort: la hi tinc pronosticada. I s'allunyà tot senyant-se. —És fill del diable —afegí una altra, allunyant-se, mentre murmurava com per a
noi, a la serra diu que lluitava amb els llops a força de braços... És fill del diable..." A Santa Maria hi havia, tanmateix, una casa on l'arribada

  Pàgina 1 (de 887) 50 següents »