×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb filosofia |
Freqüència total: 10604 |
CTILC1 |
| en preferència religiosos; alguns, de medicina; altres, d'història, de | filosofia | , i, entre aquests, Sèneca i Epíctet, que figuraven entre els preferits, | | segons siguin les condicions de l'ambient en què s'insereix. Una | filosofia | com la philosophia Christi d'Erasme, apareguda dos-cents | | allò que de més fonamental té la civilització d'Occident: la ciència, la | filosofia | , l'art. És indiscutible que aquestes invencions, en gran part, tenien | | el "sentiment" metafísic s'hi sobreposa. Quan obrim una història de la | Filosofia | , i mirem els capítols dedicats al nostre temps, els noms que l'autor hi | | "metafísics". El retorn a la Metafísica no es limita al terreny de la | Filosofia | : totes les formes d'irracionalisme ara corrents, fins i tot les més | | sorpresa entre les poblacions dotades de frigidaires i de càtedres de | filosofia | . Sorpresa que, sigui dit de passada, no respon a una veritable decepció. | | de la zoologia: l'home és l'animal que ha deixat de ser animal. Totes les | filosofies | i totes les ètiques que hem produït fins ara insisteixen en aquest punt. | | fet a semblança de Déu, titular de tantes virtuts, creador d'arts i de | filosofies | , predilecte del destí, abdica sobtadament totes aquestes prosopopeies i | | i hi coadjuven les més variades circumstàncies. La participació de la | filosofia | , del pensament en general, és decisiva. Un corrent ideològic, procedent | | podem negar que l'home ha demostrat aptituds sensacionals: s'ha enginyat | filosofies | com la de Hegel, aparells com l'sputnik, ciències tan | | i aristocràtica, amb la civilització, mecànica i democràtica. És una | filosofia | densa, apassionant; però s'hi veu una secreta repugnància envers les | | al sol; escric notes sobre llibres anglesos. Llegeixo comentaris a la | filosofia | política anglesa del segle XIX. Arriba en Josep Calsamiglia, | | que es limita a la psicologia, però les seves elucubracions voregen la | filosofia | , la poesia, fins diria la màgia. La tesi fonamental és la utilització de | | Al matí acabo la nota preliminar al Pater, on intento de situar la seva | filosofia | i de resumir-ne els comentaris crítics recents. Havent dinat reposo i | | llegir d'amagat, a les criades no els és permès... També m'interessa la | filosofia | . —Observa el seu aire escèptic i diu—: No us ho creieu? Em podeu | | els cursos de Mínims, Menors i Mitjans, i les Lletres Humanes, escolar de | Filosofia | i de Grec, famós ja per haver repentisat una de les | | el fa tornar boig. Després de l'àlgebra, les ciències econòmiques i la | filosofia | . El seu home és Hegel, i per què no Karl Marx? Mr. Catule llegeix | | gos i jo ens vàrem entendre perfectament mentre tot anava pel cantó de la | filosofia | , però ell —al cap i a la fi era gos— intentà abusar de les meves calces i | | mortes, desemboliquen i emboliquen la troca de llurs | filosofies | ; i alguns, tímidament, pretenen de guiar-nos per | | la culpa és meva, tu estàs en l'obligació de compadir-me. Júlia. | Filosofies | , noi, filosofies! I no m'hi vinguis a mi amb filosofies, saps? | | tu estàs en l'obligació de compadir-me. Júlia. Filosofies, noi, | filosofies | ! I no m'hi vinguis a mi amb filosofies, saps? Víctor. | | Júlia. Filosofies, noi, filosofies! I no m'hi vinguis a mi amb | filosofies | , saps? Víctor. Filosofies? Bé. Llavors deixem-nos de filosofies. | | filosofies! I no m'hi vinguis a mi amb filosofies, saps? Víctor. | Filosofies | ? Bé. Llavors deixem-nos de filosofies. Ara determinem qui de nosaltres | | filosofies, saps? Víctor. Filosofies? Bé. Llavors deixem-nos de | filosofies | . Ara determinem qui de nosaltres deu abandonar son lloc en la nostra | | comprensió del món, de la vida i dels homes. Quan Kant distingia en la | filosofia | entre el concepte escolàstic i el concepte mundà, sabia que els dos són | | en proporció considerable aquesta tradició del concepte mundà de la | filosofia | , el desig de no limitar el saber filosòfic a un conjunt de coneixements | | sa, podrà ésser anomenat filòsof. Això no vol dir ni molt menys que la | filosofia | sigui exclusivament aquesta pregona sapiència posseïda per l'home que res | | l'home que res ha après; vol dir només que sense aquesta sapiència cap | filosofia | escolar no podrà mai esdevenir res més que una ciència bàrbara. Perquè la | | saviesa del món i dels homes que fan possible el seny i el bon sentit. La | filosofia | podrà no coincidir, com Hegel volia, amb el sentit comú, però coincidirà | | boira del concepte. En aquest sentit pot dir-se que el seny condueix a la | filosofia | i que és el principi de tota filosofia. Quan el català qualifica a l'home | | dir-se que el seny condueix a la filosofia i que és el principi de tota | filosofia | . Quan el català qualifica a l'home meditatiu de filòsof, no vol dir, en | | activitats en què esdevé més difícil ésser mesurat: en la religió i en la | filosofia | . La vella sentència grega "En res, massa", és la mateixa sentència que, | | —Què vols que et digui —va fer Teodora—, em sembla que hi veus massa | filosofies | ; jo només ho he trobat repugnant. I elles... s'hi guanyen la vida. —Vés a | | llegir un treball bastant llarguet sobre les cuixes de Níobe Cases i la | filosofia | dels estats imminents. Miquel, amb la seva filosofia només deia que | | de Níobe Cases i la filosofia dels estats imminents. Miquel, amb la seva | filosofia | només deia que procacitats embarbussades i poc gracioses, que Amèlia | | Renaixement es consuma un radical procés de laïcització. En front d'una | filosofia | , d'una ciència, d'un art, que havien tingut durant segles un destí | | subjectes a un imperatiu superior, teològic, l'Humanisme promou una | filosofia | , una ciència, un art, que aspiren a una total desvinculació de tuteles ja | | Cert que tots els conceptes de bellesa, siguen de l'època o de la | filosofia | que siguen, estan viciats per un risc d'intel·lectualització, | | a la pura situació temporal: això és el que hi ha de latent en tota la | filosofia | occidental moderna. I alhora, aquesta temporalitat demostra la força de | | pels sentits, assequible íntegrament pels sentits. Hi coincidien també la | filosofia | , que proclamava l'optimisme de l'experiència immediata, i la tendència | | L'art gòtic, ¿quin desdeny no en va sofrir? Era cosa de gent sense " | philosophie | " —obscurantista, per contraposició a la claredat | | exponent límit en la novel·la naturalista de Zola —el seu paral·lel en la | filosofia | és el positivisme. Els grans novel·listes del realisme, un Balzac, un | | només perquè n'esperen d'altres que els substitueixin. No pretenc fer | filosofies | , ara, però voldria que quedés ben clar per què dic que, d'aquell viatge, | | , en la tècnica— ni en els afers, ni en la ciència, ni tan sols en la | filosofia | , en el pensar, la lògica no és infal·lible. Però, sobretot, no ho és en | | màxim, jutjar desenraonada i precipitada? "Considerada com a sistema de | filosofia | natural (witch-craft), implica una teoria de les causes: | | el qual definíem el bricolage. El problema essencial per a la | filosofia | de l'art és saber si l'artista li reconeix o no la qualitat | | i el neguit que senten pel fet de no trobar-se ja entre ells. La | filosofia | indígena adopta resoltament, doncs, el partit dels vivents: "La mort és | | negre amb l'àguila. (Delatte.) Tot això, que atribuïm de gust a una | filosofia | natural llargament elaborada per especialistes, hereus d'una tradició | | per Malinowski, hi ha lloc per a tota una ciència i per a tota una | filosofia | . III. Els sistemes de transformacions Tal com acabem de veure, | | correspongui a una perspectiva no ja invertida, sinó directa en la | filosofia | sexual de l'Extrem Orient on, segons els treballs de Van Gulik (1, |
|