DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
filosofia F 10604 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb filosofia Freqüència total:  10604 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

en preferència religiosos; alguns, de medicina; altres, d'història, de filosofia, i, entre aquests, Sèneca i Epíctet, que figuraven entre els preferits,
segons siguin les condicions de l'ambient en què s'insereix. Una filosofia com la philosophia Christi d'Erasme, apareguda dos-cents
allò que de més fonamental té la civilització d'Occident: la ciència, la filosofia, l'art. És indiscutible que aquestes invencions, en gran part, tenien
el "sentiment" metafísic s'hi sobreposa. Quan obrim una història de la Filosofia, i mirem els capítols dedicats al nostre temps, els noms que l'autor hi
"metafísics". El retorn a la Metafísica no es limita al terreny de la Filosofia: totes les formes d'irracionalisme ara corrents, fins i tot les més
sorpresa entre les poblacions dotades de frigidaires i de càtedres de filosofia. Sorpresa que, sigui dit de passada, no respon a una veritable decepció.
de la zoologia: l'home és l'animal que ha deixat de ser animal. Totes les filosofies i totes les ètiques que hem produït fins ara insisteixen en aquest punt.
fet a semblança de Déu, titular de tantes virtuts, creador d'arts i de filosofies, predilecte del destí, abdica sobtadament totes aquestes prosopopeies i
i hi coadjuven les més variades circumstàncies. La participació de la filosofia, del pensament en general, és decisiva. Un corrent ideològic, procedent
podem negar que l'home ha demostrat aptituds sensacionals: s'ha enginyat filosofies com la de Hegel, aparells com l'sputnik, ciències tan
i aristocràtica, amb la civilització, mecànica i democràtica. És una filosofia densa, apassionant; però s'hi veu una secreta repugnància envers les
al sol; escric notes sobre llibres anglesos. Llegeixo comentaris a la filosofia política anglesa del segle XIX. Arriba en Josep Calsamiglia,
que es limita a la psicologia, però les seves elucubracions voregen la filosofia, la poesia, fins diria la màgia. La tesi fonamental és la utilització de
Al matí acabo la nota preliminar al Pater, on intento de situar la seva filosofia i de resumir-ne els comentaris crítics recents. Havent dinat reposo i
llegir d'amagat, a les criades no els és permès... També m'interessa la filosofia. —Observa el seu aire escèptic i diu—: No us ho creieu? Em podeu
els cursos de Mínims, Menors i Mitjans, i les Lletres Humanes, escolar de Filosofia i de Grec, famós ja per haver repentisat una de les
el fa tornar boig. Després de l'àlgebra, les ciències econòmiques i la filosofia. El seu home és Hegel, i per què no Karl Marx? Mr. Catule llegeix
gos i jo ens vàrem entendre perfectament mentre tot anava pel cantó de la filosofia, però ell —al cap i a la fi era gos— intentà abusar de les meves calces i
mortes, desemboliquen i emboliquen la troca de llurs filosofies; i alguns, tímidament, pretenen de guiar-nos per
la culpa és meva, tu estàs en l'obligació de compadir-me. Júlia. Filosofies, noi, filosofies! I no m'hi vinguis a mi amb filosofies, saps?
tu estàs en l'obligació de compadir-me. Júlia. Filosofies, noi, filosofies! I no m'hi vinguis a mi amb filosofies, saps? Víctor.
Júlia. Filosofies, noi, filosofies! I no m'hi vinguis a mi amb filosofies, saps? Víctor. Filosofies? Bé. Llavors deixem-nos de filosofies.
filosofies! I no m'hi vinguis a mi amb filosofies, saps? Víctor. Filosofies? Bé. Llavors deixem-nos de filosofies. Ara determinem qui de nosaltres
filosofies, saps? Víctor. Filosofies? Bé. Llavors deixem-nos de filosofies. Ara determinem qui de nosaltres deu abandonar son lloc en la nostra
comprensió del món, de la vida i dels homes. Quan Kant distingia en la filosofia entre el concepte escolàstic i el concepte mundà, sabia que els dos són
en proporció considerable aquesta tradició del concepte mundà de la filosofia, el desig de no limitar el saber filosòfic a un conjunt de coneixements
sa, podrà ésser anomenat filòsof. Això no vol dir ni molt menys que la filosofia sigui exclusivament aquesta pregona sapiència posseïda per l'home que res
l'home que res ha après; vol dir només que sense aquesta sapiència cap filosofia escolar no podrà mai esdevenir res més que una ciència bàrbara. Perquè la
saviesa del món i dels homes que fan possible el seny i el bon sentit. La filosofia podrà no coincidir, com Hegel volia, amb el sentit comú, però coincidirà
boira del concepte. En aquest sentit pot dir-se que el seny condueix a la filosofia i que és el principi de tota filosofia. Quan el català qualifica a l'home
dir-se que el seny condueix a la filosofia i que és el principi de tota filosofia. Quan el català qualifica a l'home meditatiu de filòsof, no vol dir, en
activitats en què esdevé més difícil ésser mesurat: en la religió i en la filosofia. La vella sentència grega "En res, massa", és la mateixa sentència que,
—Què vols que et digui —va fer Teodora—, em sembla que hi veus massa filosofies; jo només ho he trobat repugnant. I elles... s'hi guanyen la vida. —Vés a
llegir un treball bastant llarguet sobre les cuixes de Níobe Cases i la filosofia dels estats imminents. Miquel, amb la seva filosofia només deia que
de Níobe Cases i la filosofia dels estats imminents. Miquel, amb la seva filosofia només deia que procacitats embarbussades i poc gracioses, que Amèlia
Renaixement es consuma un radical procés de laïcització. En front d'una filosofia, d'una ciència, d'un art, que havien tingut durant segles un destí
subjectes a un imperatiu superior, teològic, l'Humanisme promou una filosofia, una ciència, un art, que aspiren a una total desvinculació de tuteles ja
Cert que tots els conceptes de bellesa, siguen de l'època o de la filosofia que siguen, estan viciats per un risc d'intel·lectualització,
a la pura situació temporal: això és el que hi ha de latent en tota la filosofia occidental moderna. I alhora, aquesta temporalitat demostra la força de
pels sentits, assequible íntegrament pels sentits. Hi coincidien també la filosofia, que proclamava l'optimisme de l'experiència immediata, i la tendència
L'art gòtic, ¿quin desdeny no en va sofrir? Era cosa de gent sense "philosophie" —obscurantista, per contraposició a la claredat
exponent límit en la novel·la naturalista de Zola —el seu paral·lel en la filosofia és el positivisme. Els grans novel·listes del realisme, un Balzac, un
només perquè n'esperen d'altres que els substitueixin. No pretenc fer filosofies, ara, però voldria que quedés ben clar per què dic que, d'aquell viatge,
, en la tècnica— ni en els afers, ni en la ciència, ni tan sols en la filosofia, en el pensar, la lògica no és infal·lible. Però, sobretot, no ho és en
màxim, jutjar desenraonada i precipitada? "Considerada com a sistema de filosofia natural (witch-craft), implica una teoria de les causes:
el qual definíem el bricolage. El problema essencial per a la filosofia de l'art és saber si l'artista li reconeix o no la qualitat
i el neguit que senten pel fet de no trobar-se ja entre ells. La filosofia indígena adopta resoltament, doncs, el partit dels vivents: "La mort és
negre amb l'àguila. (Delatte.) Tot això, que atribuïm de gust a una filosofia natural llargament elaborada per especialistes, hereus d'una tradició
per Malinowski, hi ha lloc per a tota una ciència i per a tota una filosofia. III. Els sistemes de transformacions Tal com acabem de veure,
correspongui a una perspectiva no ja invertida, sinó directa en la filosofia sexual de l'Extrem Orient on, segons els treballs de Van Gulik (1,

  Pàgina 1 (de 213) 50 següents »