DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
final AI 7343 oc.
final F 476 oc.
final M 16551 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb final Freqüència total:  24370 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Pulcre Trompel·li. "Bah, no hi ha ningú que no ignori la seva desgràcia final", menyspreava la vella dama. "No, el casc n'és l'única causa. Ha de
tractes la fam de la vida. Perquè el pinxo s'entreté a apallissar-la al final de cada funció, s'hi diverteix, m'hi jugaria el coll. Bah, bah,
vermell. I va engegar sense avís previ, amb una declamació de festa de final de curs en un col·legi de jesuïtes pre-conciliars, totes les sonores
en direcció a casa seva. Era molt petit, i la seva mare vivia encara. Al final del carrer s'obria la ferreria, i al davant de la porta es trobaven tres
pels prats. Vivien en míseres barraques, allà baix, prop del mar, al final dels pasturatges. Molts d'ells no havien anat una sola vegada al poble:
Tiago passà a buscar-les i hi anaren plegats. Ballaren, i, ja cap al final, s'anuncià el ball de la toia. Es provocà una forta competència en les
viu malestar, tanta tristesa, que hagué de sortir de la plaça abans del final, i no volgué tornar-hi mai més. A Mila li plaïa, en canvi, de passejar
desplegava els llavis, i només ell servà sempre el seu comport fins al final enmig del general desordre. El Sagristà era el perdulari de la família,
oprimit, escoltant les acoradores dissorts dels dos enamorats, fins al final, en què Déu els torna a ajuntar i tornen feliços a llur pàtria. El cor, a
del cavaller, el seu pensament de castigar els culpables, i l'abraçada final amb la qual segellen llur alegria. Moltes altres cançons hi havia que
veia davant seu un camí llarg, sembrat d'obstacles i d'aspreses; però al final del camí hi havia sempre ell esperant-la; i el camí, amb aquesta
història que, puc jurar-li-ho, no tenia res de divertida. —Tal vegada el final la féu malbé. —No; el final fou el segell; res més. —Així quedà perfecta
, no tenia res de divertida. —Tal vegada el final la féu malbé. —No; el final fou el segell; res més. —Així quedà perfecta; ell, content, i tu,
o dels encisos de la seva àvia; amb gestos idèntics i mostrant al final, invariablement, les cames fins al ventre entre els aplaudiments i clams
serials, cantants —però— tenen un públic: un gran públic, encara. És el final. Prou que ho sabem: la màxima difusió d'una idea o d'una moda coincideix
acompanyen el trànsit d'una cultura viva a aquella mena d'arteriosclerosi final que és la civilització. Historiador i profeta, el savi alemany —perquè,
monuments de la més esmolada cultura. I és ell qui s'emporta la palma, al final, en matèria de massacres vertiginoses, de robatoris, d'injúries a la
D'aquí que sigui pudorosa, que faci tot el possible per callar el final confidencial de l'alcova dels amants o per envoltar-lo —recordem la
i literària, van en aqueixa direcció: tal els poètes maudits, de finals del XIX, tal els surrealistes dels anys 20, tal els
recollir algun altre cadàver, abandonat a la carretera. No vaig sentir el final de la conversa, però el gest d'aquell infermer resultava prou eloqüent.
març. Per bé que, a moments, un creuria en la possibilitat d'un final ràpid de la guerra, els fets demostren que una de les seves
però, no sembla creure que aquest esdeveniment militar pugui implicar un final de la guerra favorable als franquistes. Pensa que, després de la guerra,
pour l'Éternité... A les set sento, a través de Ginebra, el final de l'homenatge de l'Imperi a Jordi VI. Parla, solemnement, amb entonació
el dia que circulà el rumor de l'armistici. Però l'esperança d'un final ràpid de la guerra s'ha esvaït bastant. Cap al tard, entre els avets del
(carta del dia 7) he sabut que allí preveuen l'armistici per a finals d'agost, i després la persistència de les "dues Espanyes" almenys
tothom està més animat que fa quinze dies i creu en la possibilitat d'un final pròxim de la lluita. Jo penso que tot depèn de Madrid. Si la capital
Els diaris anglesos valoren la caiguda de Santander, però fan dependre el final de la guerra de les operacions decisives al Centre. Continua l'atac a
d'ací a dos dies, per la pressió d'Anglaterra. Jo dic que no crec en un final tan ràpid, i discutim (una mica massa vivament). He traduït el poema
doll de rumors, impressions, notícies, desigs! Jo crec que, abans del final, l'ofensiva decisiva o el cop d'Estat són inevitables. Penso que tot
recursos económicos, la guerra, dure lo que dure, no acabará. Al final va dir que potser arribaran días acedos. Cap al tard, amb
La Magdalena torna a les dues. Diu que a Barcelona la gent preveu un final pròxim de la guerra. 7 abril. Fa un dia tebi, clar. Els
moviment en el cel. A Viladrau em diuen que a Barcelona "es mastega el final de la guerra". És optimisme? Qui sap! De vegades penso que la guerra no
L'avi torna de Barcelona amb queviures. Diu que tothom preveu un final pròxim de la guerra, a causa de la pressió estrangera. Ha parlat Negrín:
les muntanyes. Vaig al poble i cobro 528,50 pessetes, liquidació final de les Versions de l'anglès (aquest llibre m'ha
a la porta, somriu afalagadorament. —És agradable de veure que al final us decidiu a col·laborar —diu el de la veu mascla—. Potser us podrem
vestíbul que es prolonga en un corredor fosc que s'il·lumina cap al final, torna a fitar la cara subtil. —M'he equivocat, oi? —No ho sé —
. —Molt bé. Això és el que cal: gent que pensi. Al lluny, cap al final de corredor, se senten uns copets discrets a la porta i, immediatament,
s'acosta al primer pis dels baixos, on resplendeix una llum feble que al final identifica amb una llàntia. Ací, la paret de nínxols cedeix per un extrem
mà sembla entaforar-se en un sexe falsament receptor i més enllà, cap al final de tot, un home i una dona han caigut en una abraçada aparentment massa
rentar-los, engreixant-los, saturant-los per a accelerar el desordre final. —Si m'ajudes, acabarem més de pressa; s'està fent fosc i aviat no hi
I sense donar-li temps de replicar avança cap als graons que hi ha al final de les fosses, puja cap al replà de grava i s'endinsa en el vestíbul fosc
vist cap nic..." —Encara podria ser més rigorós, oi? —Ho serà. Cap al final, l'heu de sentir. Anem, ara. Li fa donar la volta a l'edifici per la
començat per la banda de les xifres altes, imparells, i li cal arribar al final de tot i remuntar per l'altra via abans de descobrir, finalment, el
"Residència." Ells tomben cap a l'altra banda, segueixen fins al final del corredor, trenquen a la dreta, on un altre rètol diu: "Sastreria."
un nom seguit de l'esment d'una graduació. Però li cal anar fins al final de tot abans de descobrir l'adreça de la targeta, un cancell llis com
afirma amb el cap, sense rastre de vergonya, gairebé amb orgull. —Fins a finals d'any —explica—. Aleshores em tornaran a destinar. —No comprenc com us
del cavall que va rosegant garrofes filosòficament, i avança cap al final, on hi ha un home amb barret de palla amagat darrera una gran muntanya de
—. Si hi fos, no caldria una llei. —I cal obeir-la? Fins al final, sense reserves? —Sí —diu l'home. —Però vós la infligiu. Teniu una parada
un cop ets a la cua i ells hi intervenen, has de seguir fins al final si no vols que t'acusin d'una violació d'ordre. Ell ulla cap als
diu l'home. —A darrera de tot, doncs! Amb l'arma, l'acompanya fins al final de l'altra cua, darrera una xicota ja granada, d'uns trenta-dos anys,

  Pàgina 1 (de 488) 50 següents »