Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

indecorosa. El primer dia, la premsa callà discretament el lloc on havia	finat	el marquès, però al segon ja alguns periòdics deixaren anar que havia
Jovita Fieu-vos del meu seny: l'hostal en cria. Tot ha	finat	com cal. La gent ve aquí, la nit hi passa, cadascú somia, i, en acabat
a predicar: —Resarem aquesta missa pels que acaben de	finar	, pel governador Vilossa i pel sergent Bertrolà
Diu Sema: —Tres per tres.— I, els que dormien, sens dir un mot	finaren	degollats; i els hèroes de David l'aigua pouaren, i
L'estrella vespertina Damunt la serra, el jorn d'estiu que	fina	batega encara amb flamarades d'or; el verd malalt
els arbres capvesprals. Perfumada és tota cosa. En l'horitzó va	finant	el dia, amb aquell somriure amb què s'és mort fra
fa reposar mon cap damunt la seda del teu vestit. El dia va a	finar	i és tan dolça la mort que sembla vida. Setembre
guaiten la mar\: La tardor s'acosta, l'estiu vol	finar	. Acaballes Volta més depressa, torna a revoltar,
com les emanacions darreres de la gran putrefacció sentimental amb què	finava	el romanticisme, es deixava sentir pregonament en el meu esperit i en el
que ja es del Timbalé', y de vos renega. Roch· ¡Oh! Que avuy	fini	'l mon. Soldats de Fransa: passéu á foch y sanch aquesta terra fins que
vent humit hí torcía el parral; i per la porta oberta, amb el	finar	del día, hí penetrava una ombra sepulcral. Una ombra en la
Baixa penosament pel corriol del bosc. És la figura de l'any que	fina	. Oratoris de l'Aspre La diversitat dels Aspres s'allanda des del castell
la mort i tingui bona esperança de rebre allí béns immensos, quan hagi	finat	. I com és que les coses siguin així, Símmias i Cebes, ara provaré
vida obrint els murs de l'oblit. Així fos la llum que	fina	, victòria de la nit. Terrible perquè ets tan blanca
Un matí, a hora d'alba, les campanes tocaren a albat. L'Aleix havia	finat	a trenc de dia. L'endemà, en l'esplendor d'un bell matí d'estiu, quatre
per la gelosia; l'amistat, al contrari, té necessitat de socors,	fina	per manca d'esments, de confiança i de complaença. És més ordinari de
d'ésser content d'algú! Hom no podria estar-se d'alguna joia en veure	finar	un mal home: hom gaudiria aleshores el fruit del seu odi; i hom treuria
en la qual els nostres interessos no ens permeten d'alegrar-nos-en:	fina	massa aviat o massa tard. És penós per un home altívol de perdonar a qui
aliments, aquests depenen d'una fràgil unió de la sogra i la nora i que	fina	tot sovint dins el primer any de matrimoni. Un sogre ama el seu gendre,
de la pubilleta; mes aquesta cregué que en aquell punt el món	finava	: tot se li féu fosc, les cames li falliren i amb una mica més, dóna un
inferit alguna lleu ofensa, caigué dins una caldera d'oli bullent, i va	finar	abans que poguessin apagar-lo. El gran duel francès Per molt que el
que s'inflessin, com volent murallar l'antic hostal, on acabava de	finar	la noia fresca i alegre que cridava tot vianant. Els quatre traginers
vianant i savi car ell ha descobert horisons. La carretera, per a l'home,	fina	allí, junt a aquell arbre. Però si el vehicle ha vingut, és de més lluny
Tu pots lluir la feconda llibertat que t'has collit.	Finarà	la guerra moble; tu hauràs estat ferit. Envejat pels
s'han amagat en ell —quan ell arribà als trenta anys, el vuit-cents	finava	— sota un mantell d'elegància i d'ironia. Si ell repensa els seus anys
blanquejades de poc. Molsa, força molsa. Un senderó sorrenc, rectilini,	fina	al mig la porta del cementeri. Xiprers. Hi han dues rengleres de xiprers.
d'aquesta imatge no es renyida amb la sapiència que diu: la matèria no	fina	mai. Aquest arbre, però, es fet de matèria. Vejau cóm venim a pensar que
tacant de blanc el blau misteriós sota el qual una víctima minúscula	finava	entre un silenci esgarrifós, desesperant... Quantes vegades, En Sànchez
tota carn qui té sota el cel alè de vida: Tot ço que hi ha en la terra	finarà	. Mes amb tu clouré mon pacte, i entraràs a l'arca, tu i els teus fills,
Quinze colzades endalt dels munts que cobríen, pujaren les aigües. I	finà	tota carn qui es mou damunt la terra: ocells i besties i feres i tota
en propietat seva, hagué de mendicar l'aigua a gotes; de fam i set	finà	en el palau del seu cunyat, mentre el seu hereu li pagava, a ell que
i lliurà Taïtí a França a canvi d'unes ampolles de xampany. Així	finà	la monarquia dels Pomarè. Era l'any 1880, la nit del 2
desvetllat l'acte insòlit d'Eugènia. Cercà l'objecte que ella acabava de	finar	-li a la butxaca. Era un paper escrit, doblat curosament i contenia un ris
Mes la pregunta es quedà sense resposta. El vell pastor acabava de	finar	, amb el mateix somriure en els llavis, els ulls en blanc, tots plens de
França, trobant-me en gràcia de Déu, i pensant en ella." Després d'això,	finà	, amb la seva mà dins de la meva. Marianneta tornà a caure en el seu trist
i l'havia amanyogat mortalment; els altres, balbs de pànic, havien anat	finant	sota la fúria del savi destorbat. Oh, estossinada cruel! Només el
Qui m'ho havia de dir; ni que fos pintat a posta! El gran músic estava	finant	tranquilament en el llit del dolor, acompanyat d'una colla d'amics i
guerra d'Àfrica i els guies de la Diputació contra el carlisme, havia de	finar	amb la renaixença del Born i del seu esperit mediterrani. És un
caixa de morts fou treta al carrer: així és que vaig conèixer que havia	finat	. Posaren palla al volt del taüt, i emprengueren la marxa. Dins ell dormia
seva cara, ben segur que l'haurien aplaudit." "Fa pocs dies, Colombina	finà	, i el dia del seu enterrament Arlequí féu festa: no era un vidu afligit?
la mort a la plana? ¿De què em tinc de queixar si la natura no vol que	fini	d'una mort vulgar, si llança damunt meu una part d'ella mateixa?
ferides. A cada esforç, li semblava que era el darrer, i que anava a	finar	; però trobava, meravellosament, energies per a un nou esforç. Quan tornà
hores de la matinada, voltat dels seus companys, el dissortat doctor va	finar	cristianament. IV. Davallant dels Andes Per bé que el tumulte
immensament inferior al que ens ha mostrat ara fent-se petit i moridor i	finant	en creu per nosaltres. La dimensió cap baix de la infinitat de Déu ens
de l'automòbil que anaven devers el sud no s'atansaren al moribund. Ell	finà	sol i vern, sense el consol ni d'una darrera glopada d'aigua fresca ni de
anar cap paraula i m'entotsolava en els meus pensaments. El senyor Wopsle	finà	amablement a Camberwell, i amb un coratge extraordinari a Bosworth Field,
amb la segona muller perquè era orgullós, i ella, més endavant, va	finar	. Morta ella, he sentit dir que ell primerament va dir a la seva filla el
arbre tot negre del camí? —Vaig veure que era allà la nit que ella havia	finat	. —I aquella no ha pas estat la darrera vegada, Biddy? —No; l'he vist
de Richmond, arribés mai a ésser una casa on "surti por" quan jo seré	finat	, és ben segur que qui hi rodarà serà la meva fantasma. ¡Oh, la sens fi de
la singularitat de la seva mirada de fit a fit, que les paraules em	finaren	a la llengua. —Estàveu dient —va observar-me, després que ens haguérem

Pàgina 1 (de 10)

50 següents