DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
finar M 5 oc.
finar V 483 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb finar Freqüència total:  488 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

indecorosa. El primer dia, la premsa callà discretament el lloc on havia finat el marquès, però al segon ja alguns periòdics deixaren anar que havia
Jovita Fieu-vos del meu seny: l'hostal en cria. Tot ha finat com cal. La gent ve aquí, la nit hi passa, cadascú somia, i, en acabat
a predicar: —Resarem aquesta missa pels que acaben de finar, pel governador Vilossa i pel sergent Bertrolà
Diu Sema: —Tres per tres.— I, els que dormien, sens dir un mot finaren degollats; i els hèroes de David l'aigua pouaren, i
L'estrella vespertina Damunt la serra, el jorn d'estiu que fina batega encara amb flamarades d'or; el verd malalt
els arbres capvesprals. Perfumada és tota cosa. En l'horitzó va finant el dia, amb aquell somriure amb què s'és mort fra
fa reposar mon cap damunt la seda del teu vestit. El dia va a finar i és tan dolça la mort que sembla vida. Setembre
guaiten la mar\: La tardor s'acosta, l'estiu vol finar. Acaballes Volta més depressa, torna a revoltar,
com les emanacions darreres de la gran putrefacció sentimental amb què finava el romanticisme, es deixava sentir pregonament en el meu esperit i en el
que ja es del Timbalé', y de vos renega. Roch· ¡Oh! Que avuy fini 'l mon. Soldats de Fransa: passéu á foch y sanch aquesta terra fins que
vent humit hí torcía el parral; i per la porta oberta, amb el finar del día, hí penetrava una ombra sepulcral. Una ombra en la
Baixa penosament pel corriol del bosc. És la figura de l'any que fina. Oratoris de l'Aspre La diversitat dels Aspres s'allanda des del castell
la mort i tingui bona esperança de rebre allí béns immensos, quan hagi finat. I com és que les coses siguin així, Símmias i Cebes, ara provaré
vida obrint els murs de l'oblit. Així fos la llum que fina, victòria de la nit. Terrible perquè ets tan blanca
Un matí, a hora d'alba, les campanes tocaren a albat. L'Aleix havia finat a trenc de dia. L'endemà, en l'esplendor d'un bell matí d'estiu, quatre
per la gelosia; l'amistat, al contrari, té necessitat de socors, fina per manca d'esments, de confiança i de complaença. És més ordinari de
d'ésser content d'algú! Hom no podria estar-se d'alguna joia en veure finar un mal home: hom gaudiria aleshores el fruit del seu odi; i hom treuria
en la qual els nostres interessos no ens permeten d'alegrar-nos-en: fina massa aviat o massa tard. És penós per un home altívol de perdonar a qui
aliments, aquests depenen d'una fràgil unió de la sogra i la nora i que fina tot sovint dins el primer any de matrimoni. Un sogre ama el seu gendre,
de la pubilleta; mes aquesta cregué que en aquell punt el món finava: tot se li féu fosc, les cames li falliren i amb una mica més, dóna un
inferit alguna lleu ofensa, caigué dins una caldera d'oli bullent, i va finar abans que poguessin apagar-lo. El gran duel francès Per molt que el
que s'inflessin, com volent murallar l'antic hostal, on acabava de finar la noia fresca i alegre que cridava tot vianant. Els quatre traginers
vianant i savi car ell ha descobert horisons. La carretera, per a l'home, fina allí, junt a aquell arbre. Però si el vehicle ha vingut, és de més lluny
Tu pots lluir la feconda llibertat que t'has collit. Finarà la guerra moble; tu hauràs estat ferit. Envejat pels
s'han amagat en ell —quan ell arribà als trenta anys, el vuit-cents finava— sota un mantell d'elegància i d'ironia. Si ell repensa els seus anys
blanquejades de poc. Molsa, força molsa. Un senderó sorrenc, rectilini, fina al mig la porta del cementeri. Xiprers. Hi han dues rengleres de xiprers.
d'aquesta imatge no es renyida amb la sapiència que diu: la matèria no fina mai. Aquest arbre, però, es fet de matèria. Vejau cóm venim a pensar que
tacant de blanc el blau misteriós sota el qual una víctima minúscula finava entre un silenci esgarrifós, desesperant... Quantes vegades, En Sànchez
tota carn qui té sota el cel alè de vida: Tot ço que hi ha en la terra finarà. Mes amb tu clouré mon pacte, i entraràs a l'arca, tu i els teus fills,
Quinze colzades endalt dels munts que cobríen, pujaren les aigües. I finà tota carn qui es mou damunt la terra: ocells i besties i feres i tota
en propietat seva, hagué de mendicar l'aigua a gotes; de fam i set finà en el palau del seu cunyat, mentre el seu hereu li pagava, a ell que
i lliurà Taïtí a França a canvi d'unes ampolles de xampany. Així finà la monarquia dels Pomarè. Era l'any 1880, la nit del 2
desvetllat l'acte insòlit d'Eugènia. Cercà l'objecte que ella acabava de finar-li a la butxaca. Era un paper escrit, doblat curosament i contenia un ris
Mes la pregunta es quedà sense resposta. El vell pastor acabava de finar, amb el mateix somriure en els llavis, els ulls en blanc, tots plens de
França, trobant-me en gràcia de Déu, i pensant en ella." Després d'això, finà, amb la seva mà dins de la meva. Marianneta tornà a caure en el seu trist
i l'havia amanyogat mortalment; els altres, balbs de pànic, havien anat finant sota la fúria del savi destorbat. Oh, estossinada cruel! Només el
Qui m'ho havia de dir; ni que fos pintat a posta! El gran músic estava finant tranquilament en el llit del dolor, acompanyat d'una colla d'amics i
guerra d'Àfrica i els guies de la Diputació contra el carlisme, havia de finar amb la renaixença del Born i del seu esperit mediterrani. És un
caixa de morts fou treta al carrer: així és que vaig conèixer que havia finat. Posaren palla al volt del taüt, i emprengueren la marxa. Dins ell dormia
seva cara, ben segur que l'haurien aplaudit." "Fa pocs dies, Colombina finà, i el dia del seu enterrament Arlequí féu festa: no era un vidu afligit?
la mort a la plana? ¿De què em tinc de queixar si la natura no vol que fini d'una mort vulgar, si llança damunt meu una part d'ella mateixa?
ferides. A cada esforç, li semblava que era el darrer, i que anava a finar; però trobava, meravellosament, energies per a un nou esforç. Quan tornà
hores de la matinada, voltat dels seus companys, el dissortat doctor va finar cristianament. IV. Davallant dels Andes Per bé que el tumulte
immensament inferior al que ens ha mostrat ara fent-se petit i moridor i finant en creu per nosaltres. La dimensió cap baix de la infinitat de Déu ens
de l'automòbil que anaven devers el sud no s'atansaren al moribund. Ell finà sol i vern, sense el consol ni d'una darrera glopada d'aigua fresca ni de
anar cap paraula i m'entotsolava en els meus pensaments. El senyor Wopsle finà amablement a Camberwell, i amb un coratge extraordinari a Bosworth Field,
amb la segona muller perquè era orgullós, i ella, més endavant, va finar. Morta ella, he sentit dir que ell primerament va dir a la seva filla el
arbre tot negre del camí? —Vaig veure que era allà la nit que ella havia finat. —I aquella no ha pas estat la darrera vegada, Biddy? —No; l'he vist
de Richmond, arribés mai a ésser una casa on "surti por" quan jo seré finat, és ben segur que qui hi rodarà serà la meva fantasma. ¡Oh, la sens fi de
la singularitat de la seva mirada de fit a fit, que les paraules em finaren a la llengua. —Estàveu dient —va observar-me, després que ens haguérem

  Pàgina 1 (de 10) 50 següents »