Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

una veïna modista: —Cap senyora mallorquina —exclamava— no sap fer una	finesa	com aquesta. Mireu sa capsa: és pintada a mà, i ses figures tenen es cap
Amic. Als peus de vostès, senyores. [(S'inclina amb exagerada	finesa	, un xic mofeta.)] Rosa. [(Apareixent a la porta de la
físics i químics de moltes reaccions biològiques típiques, la meravellosa	finesa	de l'estructura dels organismes i llur riquesa en mecanismes de regulació
especialment després de la invenció del microscopi, revelà una singular	finesa	en les estructures orgàniques i en els processos de regulació. Al mateix
ha fet conèixer una tal varietat de mecanismes de regulació d'una	finesa	tan extrema, que és temptador d'atribuir una finalitat a tota
micró la superfície de l'élite, ni el sentit moral ha guanyat en	finesa	i qualitat. Les essències, els valors, els principis són allà on eren.
i concreta ha substituït la societat "en general". Diu amb gran	finesa	Lenin: "El químic metafísic, no sabent encara investigar de fet els
elaboració de la nostra llengua, creixent en aptituds expressives i en	fineses	d'intercanvi; la certesa nacional de la nostra vocació a la qual no calen
de tenir-les pot ser prou merescudes, sap agrair com és de llei totes les	fineses	que li siguin fetes, i tant més fortament com de més alt li vinguin.
burgesia. I tot això, vist en conjunt, té una claretat en tò blanc, i una	finesa	de matiços i una dolcesa de colors, que sembla impossible que tantes
obra? Si hom dóna alguna profunditat a certs escrits, si hom afecta una	finesa	de contorn i de vegades una massa gran delicadesa, no és sinó per la bona
a l'entorn, trobar-hi un misteri que els altres no hi veuen, i cercar-hi	finesa	i subtilitat, només que per tenir avinentesa de col·locar-hi la seva.
que fa a tot allò que ells anomenaven delicadesa, sentiment, contorn i	finesa	d'expressió, havien finalment arribat a no ésser ja compresos i a no
just. "Verificació", "convicció": veritats geomètriques, veritats de	finesa	, que en diríem amb Pascal. Amb les primeres és possible moure la màquina
fusta, una fusta nuada i revessa, la duresa de la qual no havia consentit	fineses	escultòriques ni acuraments anatòmics. Tenia, encara, deixant de banda el
les meves paraules eren tan pobres! Demés, mai mai n'he sabut, de dir	fineses	. —I com va ser que no tornà més a la casa? —O donya Paulina! Perquè
passaría aquesta, en que es veia tan benevolament acullida. Amb la seva	finesa	de sentiments, la Joaneta comprengué, darrera de les afectuoses paraules
podría dir en el isolament moral en que visc, sinó a tu, que amb la teva	finesa	de sentiments i la teva il·lustració ets l'únic que pot compendre lo que
assoliran aquells que no saben sinó llegir; la llibertat de criteri i la	finesa	que ajuda a destriar els guanys essencials de la vida, i l'agilitat de
que la cadència ha persistit fins ara com una senyal de distinció i de	finesa	en el sentiment. Els foceus dugueren aquí una llengua que per la riquesa
frescor de la pista, ja per sentir el sorollament dels arbres, redobla la	finesa	i consulta constantment el vent, de manera que té la seguretat de no
debèm admetre tot lo contemporani? Encara que això ha de guiar més la	finesa	d'esperit de cada hú, que no pas lo que puga cercar-se racionalment,
ens arriba falseijada, a causa, o bé la mala voluntat, o de la poca	finesa	en discernir-les. —Tampoc creièu, doncs, que debèm educar al noi? —Sí,
n'hi ha d'altre, no n'hi ha d'altre. A veure, Botes, les teves	fineses	. El dissortat donava voltes, entortolligant-se amb la cadena,
que, en deixar-se anar aigües avall, només havia conservat una certa	finesa	, que refermava sovint en veure's al mirall de línies tan delicades,
donava amb tanta gràcia negligida, que allò no semblava un preu, sinó una	finesa	. Aquella tarda se'n va oblidar. Pina li havia dit francament que més
treu la roba per moure's més desembarassadament, s'havia despullat de les	fineses	adquirides en els seus deu anys de rodar el vogi i desplegava la força
tenen l'apariència d'incrustacions d'esmalt sobre un cristall puríssim.	Fineses	i brillantors per tot arreu... La naturalesa sembla manifestar, en aquell
de matèria densa, ja aleshores aconseguia resultats imprevistos, de	finesa	admirable, de delicadesa sorprenent. I de la mateixa manera que les seves
racció. Quan arribà el vespre, en Boi va voler correspondre a la heroica	finesa	del seu amic, i llavors va ésser ell que va negar-se a prendre cap
Isaura a la confusa Marianeta. —Llavors el cavaller la regracià amb molta	finesa	i lloà de passada l'amabilitat i la bellesa de Marciana amb unes paraules
ell. "¿Què haurà pensat de mi —es debatia ella— en veure que a les seves	fineses	he contestat envermellint i amb un posat esporuguit que molt deu haver-li
a presència de la senyora Isaura, i arribà a poder somriure de les seves	fineses	que l'enamorat cavaller li prodigava amb molta gràcia i amb molta
El rector els deia: —Fixin-se en les cares dels novicis. Quina	finesa	, quina intel·ligència... En efecte. Hi havia novicis que semblaven
efecte, és en aquest període de l'embriaguesa quan es manifesta una nova	finesa	, una acuïtat superior en tots els sentits. L'olfacte, la vista, l'oïda i
que pugui abastar una ànima distingida. Si s'afegeix a tot això una gran	finesa	de sentit, que he omès com una condició supererogatòria, crec que he
que té la gent insular. I això, que no és més que alegria de viure,	finesa	d'esperit i elegància congènita, ell, a la babalà, ho atribueix a una
què ens diu Vidal: "Antics companys estimats: Agraeixo de tot cor la	finesa	de Guilera de convidar-me en aquest sopar d'antics amics, i us prego a
en canvi, amb aquestes bones fardasses que l'han socorreguda, ha tingut	fineses	i atencions com una senyora!" VI L'escaleta era fosca i de
però un xic massa esprimatxat. Si bé vestia com un obrer, ni per la	finesa	dels seus moviments, ni per la blancor de la pell, ni per les ungles
havia robat de l'avi. Si algun pres se li dirigia, contestava sempre amb	finesa	i cortesia exagerades: —/Como salgo mañana, no me interesa, no sé qué
sense mica de to oficial, només amb un gra de lentitud en tot, com una	finesa	més amb Déu, a qui sovint deia omnipotent, i no semblava que ho fos tant
feien com els joncs: en descobrir la part colgada mostraven unes albors i	fineses	que ningú no hauria endevinat. El pare Armengol no arribà pas a establir
la gent respecta en absolut aquest lloc i correspon dignament a la	finesa	del propietari." —"Què us sembla; us agrada?" —Sí, senyor, molt
una vehinada modista. "Cap senyora mallorquina, exclamava, sap fer una	finesa	com aquesta. Mirau sa capsa: és pintada a mà i ses figures tenen es cap
damunt del mall: —Vejam, mestre! Ben segur que no fareu pas una	finesa	només que a un sol de nosaltres dos. Si el jove Pip té mig dia de festa,
com si els ulls estiguessin per saltar-me del cap. Vaig regraciar la seva	finesa	incoherentment, i vaig començar de pensar que tot allò era un somni.
no dóna més que teranyines de coneixement, certament admirables per la	finesa	dels seus fils, però sense substància ni profit". Bacon de Verulam no va
ell. Jo li vaig respondre: "Digui al seu pare que li agraeixo molt la	finesa	, però que ja ho tenia pensat i havia decidit no anar-hi. Li agraeixo molt
i naturals virtuts, per cert tan plaents a Maria, extremà encara més la	finesa	del tracte ja exquisit que donava a l'esposa benamada, per tal

Pàgina 1 (de 10)

50 següents