 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb finestra |
Freqüència total: 9549 |
CTILC1 |
| i l'han amonestat perquè no continuï, perquè s'adoni d'un cop que la | finestra | només és verda. Però el titellaire, que no ha entrebancat ni entrebancarà | | hi havia, per fi, la casa. La porta de l'escala era tancada, però a la | finestra | hi havia llum: aquella llum que un dia hauria pogut saludar amb les | | peus pel paviment. El cap, a penes visible en la fosquedat, aparegué a la | finestra | . —Qui tru...? La veu se li trencà als llavis. Els passos tornaren a | | quan les flors de les acàcies del pati exhalaven llur aroma vora de la | finestra | , i les branques flexibles, carregades de blancs raïms, es movien com en | | amigues. Després brodaren assegudes, una al costat de l'altra, darrera la | finestra | oberta, a la qual arribaven les branques de les acàcies i el clar | | no estava sola. Allà al seu davant descobrí la casa i veié sa mare a la | finestra | . A sa mare, no hi havia dubte, ja li havien portat la nova, i estava | | vegades pel carrer. Alguns cops Maria Àgueda, dissimulada darrera la | finestra | , el veié passar: amb el cigarret als llavis, la visera caiguda sobre els | | aquesta s'adormí, el capità, que estava a l'aguait, s'introduí per una | finestra | i no en sortí fins molt després. Era ja molt tard, i ningú no va adonar-se | | molt temps després. Era ja tard quan Tino Costa, aquella nit, sortí a la | finestra | . Davant la casa hi havia la taverna. Era dissabte, i l'animació era més | | una necessitat imperiosa, irresistible, de trobar-se amb ella. Dret a la | finestra | , Tino Costa mirava amunt i avall del carrer. L'última cançó d'un rotlle | | assossegar a la seva ombra aquesta inquietud!" Tino Costa tancà la | finestra | i baixà al carrer. El seu desig de veure-la creixia encara més amb la | | obsessionant. Es deturà novament davant la casa, bo i escrutant balcons i | finestres | . Endebades: tot continuava quiet, callat, enfonsat tot en una quasi | | segons que acostumava. La mare era dintre feinejant, potser cosint a la | finestra | . Sa mare aquells dies a penes li adreçava la paraula. Mila mirava cap al | | per la seva idea, féu un signe afirmatiu. Tino Costa es dirigí a la | finestra | (és possible que el fet d'obrir-la fos una excusa amb l'objecte de | | amb una porta que ocupa la part de darrera i un respirador a manera de | finestreta | a la part superior. Passaren alguns dies, i el carro romania allí | | la mare d'un dels infants morts— està com boja, que ahir va sortir a la | finestra | i cridava son fill com si el tingués allí jugant. —És horrible! Regnà de | | llampegava per la banda del riu. —Tindrem aigua. Quan acabis tanca bé les | finestres | i mira que no quedi res a fora. Mila s'aixecà abans d'acabar i sortí al | | el vent: la pluja no trigarà. ¿Has mirat que no quedi res a fora, a les | finestres | ? —Sí; ho he mirat. —Hauríem de tancar. —Tancaré. La veu de la | | Mila s'adreçà a la part del darrera de la casa a comprovar si les | finestres | eren tancades. Amb tot, no era solament aquesta nit que Munda del Roso es | | encara una llarga estona asseient-se i tornant-se a alçar, sortint a la | finestra | i tornant; encengué i llençà algunes cigarretes. Tornà a eixugar-se la | | llunyans; a fora es sentí el soroll de la pluja. Tino Costa sortí a la | finestra | amb el cap descobert. La pluja es feia més forta per moments i li | | Obrí de bat a bat les dues fulles i entrà a la seva habitació. Per la | finestra | penetrava la llum lívida de l'alba. Es deixà caure sobre una antiga | | mena d'angoixa desesperada, gairebé de plor. La llum que entrava per la | finestra | venia a morir de pla sobre la taula i il·luminava la figura amb pàl·lida | | idea que va afincant-se al seu cervell. Fora, el padrí, dret davant de la | finestra | , està mirant a l'exterior. Té un aire reflexiu, preocupat. Mila se li | | a prop del padrí, posada contra ell, i el mira un moment a través de la | finestra | . Però els seus pensaments es distreuen contínuament del pare: els seus | | veiés venir!" Si així de sobte, a voltes —tantes voltes— que s'aboca a la | finestra | , o puja a l'altura, mirant cap el camí, si veiés de sobte la seva silueta | | , he de parlar-li, l'he de buscar!" Mila surt ara més sovint a la | finestra | i hi roman més llargues estones, amb la mirada al camí; puja a les | | —Aquesta nit s'ha alçat repetides vegades; l'he sentida i tot obrir la | finestra | . Després l'he sentida resar... O bé: —Ara surt molt. Jo, amagada a l' | | les rajoles i repintaren les parets d'un color verd clar; fou oberta una | finestra | a la paret esquerra, davant del passadís, perquè s'airegés, i una vegada | | entrada, quan pels camps s'estengui el silenci, quan a través de la seva | finestra | es pressenteixi a penes a l'horitzó la primera besllum de l'alba, Mila se | | s'adonaran de la seva fugida fins molt tard...) Després, Mila obrirà la | finestra | . Descalça s'esllavissarà fins al terraplè, que arriba gairebé ran d'ella, | | li ha donat l'amor i en l'amor Mila troba forces per a tot. Mirà per la | finestra | . Era molt tard. Allà per Orient —tal vegada la seva impaciència li ho | | que tots dormen; ha tancat la porta de la seva habitació i té oberta la | finestra | . (Potser en aquest moment tremola una mica el seu cor; tal vegada als | | l'oïda en tot moment al camí i alçant-se de tant en tant per mirar a la | finestra | . Ja de lluny percebé els cops del bastó contra les pedres. Ell la saludà | | Quan arribaren, la masia era ja tancada. Trucaren, i la dona sortí a la | finestra | . En saber qui eren s'apressà a obrir-los. Els digué que Mila estava | | enfonsada en pensaments llunyans, amb ell; mirava contínuament a la | finestra | i sospirava. Manuel del Santo va plantar-se al llindar i la cridà gairebé | | pogués sentir, i amb tot va sentir-lo, i al cap d'un instant va obrir la | finestra | . Jo plorava: us ho juro per la meva mare... Esclafiren rialles: —Ai!, ai | | semblava muntar aquella nit de tot Santa Maria, filtrar-se per les | finestres | i portes i fer l'aire irrespirable. "També elles el senten —es digué | | sa mare. I, de sobte, una idea li travessà el cervell com un llampec: la | finestra | ! L'habitació tenia una finestra, la petita finestra que donava al | | li travessà el cervell com un llampec: la finestra! L'habitació tenia una | finestra | , la petita finestra que donava al passadís i que mai no havia estat | | com un llampec: la finestra! L'habitació tenia una finestra, la petita | finestra | que donava al passadís i que mai no havia estat tancada. Tampoc Sileta, | | sentits eren llavors allí, en el soroll dels peus en saltar de la | finestra | al trespol; en l'avanç dels peus cap al llitet en l'obscuritat, fins que | | el rostre tot cridant-la. S'aixecà plena de terror, sortí corrents a la | finestra | i demanà auxili a crits en la nit, fins que va caure desplomada. Miquel | | homes (els havia vist córrer darrera el seu fill abans d'esvanir-se a la | finestra | ); una vegada aconseguits, Maria Àgueda els hauria cridats, s'hauria | | de la Creu, amb la qual havien brodat i havien somniat plegades vora la | finestra | del convent en les primaveres llunyanes. Ella, la mongeta, continuava com | | sobre la tela; no llançava ja tant a volar els seus somnis vora la | finestra | , però en canvi resava a Déu amb més freqüència. —Mila... —Germana... —Has | | el buit, sense escoltar. S'acostava, en efecte, la primavera. Darrera la | finestra | es veia ja el cel nou, com rentat de fresc, d'un blau pur i bellíssim. De | | durant tants dies; la té amagada sota el coixí. A la part de dalt de la | finestra | hi ha un gros clau, que en temps antic servia per a assegurar-la. En | | d'ocells pels ràfecs, i una llum transparent penetra del cel blau per la | finestra | . Mila mira el cel per darrera vegada, i el seu rostre resplendeix com si | | en tornaveus, s'escampa... Tot és ple del so de les campanes. Darrera la | finestra | un cos humà gairebé consumit oscil·la ja suaument, dolçament, en |
|
