Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i l'han amonestat perquè no continuï, perquè s'adoni d'un cop que la	finestra	només és verda. Però el titellaire, que no ha entrebancat ni entrebancarà
hi havia, per fi, la casa. La porta de l'escala era tancada, però a la	finestra	hi havia llum: aquella llum que un dia hauria pogut saludar amb les
peus pel paviment. El cap, a penes visible en la fosquedat, aparegué a la	finestra	. —Qui tru...? La veu se li trencà als llavis. Els passos tornaren a
quan les flors de les acàcies del pati exhalaven llur aroma vora de la	finestra	, i les branques flexibles, carregades de blancs raïms, es movien com en
amigues. Després brodaren assegudes, una al costat de l'altra, darrera la	finestra	oberta, a la qual arribaven les branques de les acàcies i el clar
no estava sola. Allà al seu davant descobrí la casa i veié sa mare a la	finestra	. A sa mare, no hi havia dubte, ja li havien portat la nova, i estava
vegades pel carrer. Alguns cops Maria Àgueda, dissimulada darrera la	finestra	, el veié passar: amb el cigarret als llavis, la visera caiguda sobre els
aquesta s'adormí, el capità, que estava a l'aguait, s'introduí per una	finestra	i no en sortí fins molt després. Era ja molt tard, i ningú no va adonar-se
molt temps després. Era ja tard quan Tino Costa, aquella nit, sortí a la	finestra	. Davant la casa hi havia la taverna. Era dissabte, i l'animació era més
una necessitat imperiosa, irresistible, de trobar-se amb ella. Dret a la	finestra	, Tino Costa mirava amunt i avall del carrer. L'última cançó d'un rotlle
assossegar a la seva ombra aquesta inquietud!" Tino Costa tancà la	finestra	i baixà al carrer. El seu desig de veure-la creixia encara més amb la
obsessionant. Es deturà novament davant la casa, bo i escrutant balcons i	finestres	. Endebades: tot continuava quiet, callat, enfonsat tot en una quasi
segons que acostumava. La mare era dintre feinejant, potser cosint a la	finestra	. Sa mare aquells dies a penes li adreçava la paraula. Mila mirava cap al
per la seva idea, féu un signe afirmatiu. Tino Costa es dirigí a la	finestra	(és possible que el fet d'obrir-la fos una excusa amb l'objecte de
amb una porta que ocupa la part de darrera i un respirador a manera de	finestreta	a la part superior. Passaren alguns dies, i el carro romania allí
la mare d'un dels infants morts— està com boja, que ahir va sortir a la	finestra	i cridava son fill com si el tingués allí jugant. —És horrible! Regnà de
llampegava per la banda del riu. —Tindrem aigua. Quan acabis tanca bé les	finestres	i mira que no quedi res a fora. Mila s'aixecà abans d'acabar i sortí al
el vent: la pluja no trigarà. ¿Has mirat que no quedi res a fora, a les	finestres	? —Sí; ho he mirat. —Hauríem de tancar. —Tancaré. La veu de la
Mila s'adreçà a la part del darrera de la casa a comprovar si les	finestres	eren tancades. Amb tot, no era solament aquesta nit que Munda del Roso es
encara una llarga estona asseient-se i tornant-se a alçar, sortint a la	finestra	i tornant; encengué i llençà algunes cigarretes. Tornà a eixugar-se la
llunyans; a fora es sentí el soroll de la pluja. Tino Costa sortí a la	finestra	amb el cap descobert. La pluja es feia més forta per moments i li
Obrí de bat a bat les dues fulles i entrà a la seva habitació. Per la	finestra	penetrava la llum lívida de l'alba. Es deixà caure sobre una antiga
mena d'angoixa desesperada, gairebé de plor. La llum que entrava per la	finestra	venia a morir de pla sobre la taula i il·luminava la figura amb pàl·lida
idea que va afincant-se al seu cervell. Fora, el padrí, dret davant de la	finestra	, està mirant a l'exterior. Té un aire reflexiu, preocupat. Mila se li
a prop del padrí, posada contra ell, i el mira un moment a través de la	finestra	. Però els seus pensaments es distreuen contínuament del pare: els seus
veiés venir!" Si així de sobte, a voltes —tantes voltes— que s'aboca a la	finestra	, o puja a l'altura, mirant cap el camí, si veiés de sobte la seva silueta
, he de parlar-li, l'he de buscar!" Mila surt ara més sovint a la	finestra	i hi roman més llargues estones, amb la mirada al camí; puja a les
—Aquesta nit s'ha alçat repetides vegades; l'he sentida i tot obrir la	finestra	. Després l'he sentida resar... O bé: —Ara surt molt. Jo, amagada a l'
les rajoles i repintaren les parets d'un color verd clar; fou oberta una	finestra	a la paret esquerra, davant del passadís, perquè s'airegés, i una vegada
entrada, quan pels camps s'estengui el silenci, quan a través de la seva	finestra	es pressenteixi a penes a l'horitzó la primera besllum de l'alba, Mila se
s'adonaran de la seva fugida fins molt tard...) Després, Mila obrirà la	finestra	. Descalça s'esllavissarà fins al terraplè, que arriba gairebé ran d'ella,
li ha donat l'amor i en l'amor Mila troba forces per a tot. Mirà per la	finestra	. Era molt tard. Allà per Orient —tal vegada la seva impaciència li ho
que tots dormen; ha tancat la porta de la seva habitació i té oberta la	finestra	. (Potser en aquest moment tremola una mica el seu cor; tal vegada als
l'oïda en tot moment al camí i alçant-se de tant en tant per mirar a la	finestra	. Ja de lluny percebé els cops del bastó contra les pedres. Ell la saludà
Quan arribaren, la masia era ja tancada. Trucaren, i la dona sortí a la	finestra	. En saber qui eren s'apressà a obrir-los. Els digué que Mila estava
enfonsada en pensaments llunyans, amb ell; mirava contínuament a la	finestra	i sospirava. Manuel del Santo va plantar-se al llindar i la cridà gairebé
pogués sentir, i amb tot va sentir-lo, i al cap d'un instant va obrir la	finestra	. Jo plorava: us ho juro per la meva mare... Esclafiren rialles: —Ai!, ai
semblava muntar aquella nit de tot Santa Maria, filtrar-se per les	finestres	i portes i fer l'aire irrespirable. "També elles el senten —es digué
sa mare. I, de sobte, una idea li travessà el cervell com un llampec: la	finestra	! L'habitació tenia una finestra, la petita finestra que donava al
li travessà el cervell com un llampec: la finestra! L'habitació tenia una	finestra	, la petita finestra que donava al passadís i que mai no havia estat
com un llampec: la finestra! L'habitació tenia una finestra, la petita	finestra	que donava al passadís i que mai no havia estat tancada. Tampoc Sileta,
sentits eren llavors allí, en el soroll dels peus en saltar de la	finestra	al trespol; en l'avanç dels peus cap al llitet en l'obscuritat, fins que
el rostre tot cridant-la. S'aixecà plena de terror, sortí corrents a la	finestra	i demanà auxili a crits en la nit, fins que va caure desplomada. Miquel
homes (els havia vist córrer darrera el seu fill abans d'esvanir-se a la	finestra	); una vegada aconseguits, Maria Àgueda els hauria cridats, s'hauria
de la Creu, amb la qual havien brodat i havien somniat plegades vora la	finestra	del convent en les primaveres llunyanes. Ella, la mongeta, continuava com
sobre la tela; no llançava ja tant a volar els seus somnis vora la	finestra	, però en canvi resava a Déu amb més freqüència. —Mila... —Germana... —Has
el buit, sense escoltar. S'acostava, en efecte, la primavera. Darrera la	finestra	es veia ja el cel nou, com rentat de fresc, d'un blau pur i bellíssim. De
durant tants dies; la té amagada sota el coixí. A la part de dalt de la	finestra	hi ha un gros clau, que en temps antic servia per a assegurar-la. En
d'ocells pels ràfecs, i una llum transparent penetra del cel blau per la	finestra	. Mila mira el cel per darrera vegada, i el seu rostre resplendeix com si
en tornaveus, s'escampa... Tot és ple del so de les campanes. Darrera la	finestra	un cos humà gairebé consumit oscil·la ja suaument, dolçament, en

Pàgina 1 (de 191)

50 següents