Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

una mica inebriat, mentre Euforió, que també havia begut un bri de massa,	fingia	escoltar-lo, tot empassant-se badalls amb entrenat respecte. Les Keres
vell senyor, en emportar-se, al capdavall de tanta pena, el nou coper, va	fingir	, prudent, que no l'havia sentit. Leda "El qui senyorejava en els cims,
odi, d'altra banda il·lògic, quan entenc que el meu complex parent, en	fingir	que patrocina una boda il·lusòria, procura d'una manera inexorable,
tan joiós, que fins jo vaig sentir alegria. S'acostà, a poc a poc,	fingint	-se desolada, dient que se li havia escapat sense voler; però ni tan sols
tristes per l'absència de Mila. Donya Maria i les professores	fingien	no pensar en ella, però se'ls veia clar que no podien oblidar-la. Mila
de la gent era segons les terres. A Candaina tots el respectaven o	fingien	respectar-lo; el Sagristà, potser l'apreciaven, però ningú no en feia
esperaven. S'avançaven al pas d'ell; murmuraven en veu baixa l'oferiment;	fingien	tendresa, passió; prometien gaudis misteriosos, més o menys insistents,
Era molt tard. Allà per Orient —tal vegada la seva impaciència li ho	fingí	— semblava desvetllar-se una minsa tremolor lluminosa. A la masia i fora
de salut. Devia tenir un nom ben vulgar que ell no usaria mai, que fins	fingiria	no conèixer, que no podria usar, car la visió que d'ella tenia era una
insultant decència de Bonsoms. Devien estar convençuts, o almenys devien	fingir	estar-ne, que la decència va unida a una sòlida por a l'infern i la idea
I de Madrid no arriba cap notícia. El general Duhesme somriu amablement i	fingeix	no entendre les preguntes. Però el que és evident del tot és que el rei i
menys afortunades cases. Si li parlen dels afers de Jeroni i Luciènne	fingeix	dubtar-ne. Fins prohibeix a Cinta, que escandalitzada vol intervenir, la
a una febre autèntica que creix i decreix a onades. Com sempre, Jeroni ha	fingit	desconèixer el seu mal. Si Luciènne se n'ha adonat haurà comprès que és
d'honorabilitat. Jeroni ignora les temptatives de Luciènne per veure'l o	fingeix	ignorar-les. Ell per la seva banda no se'n preocupa pas. Dintre l'ordre,
als ulls de tots sinó als seus propis ulls. I fins a aquest moment, pot	fingir	una ignorància absoluta que és el fonament de la virtut de tota dona, pot
una ignorància absoluta que és el fonament de la virtut de tota dona, pot	fingir	que no sap res de la vida de llibertí ociós que el seu marit porta, pot
que no sap res de la vida de llibertí ociós que el seu marit porta, pot	fingir	, fins a ella mateixa, que continua respectant-lo. Però l'espectacle
prou. El vell Narro s'arborava. —Ja hi tornem? Es defensava el Boni,	fingint	innocència. —Jo no t'hai dit res. Tampoc no ho necessitava. Al vell
de còlera, no hi ha dubte que entristia la meva tia i li causava pena.	Fingia	, això no obstant, de no fer-ne cas, i li contestava tranquil·la, com si no
entre les ombres de les plantes i els arbres i entre les ombres que li	fingien	els ulls, com entre focs follets que dansessin per l'aire. Totes les ires
gran aflicció, plena de dubtes, i de pors, i la cità per a l'endemà, però	fingint	desgana. No havien acabat de parlar, quan la vella Pigada ja tenia
Fabriquen cocktails endiablats. Donen balls i tes. El barri antic	fingeix	ignorar-ho. Sense valor ni desig per a declarar-los batalla, opta per
aquella fredor de la baronessa. Fins va formular un raonament: —Si ho	fingeix	, és una falsedat; i si és sincera, demostra no tenir cor. Sempre ha estat
enlluernar parlant dels llibres que llegia per por de ser excomunicada.	Fingia	ignorar-ho tot, quan hauria volgut proclamar que tot ho sabia. Cada any,
gasetillers d'/El Adalid\ se seguirien ocupant d'ella. Per això	fingia	que era ella qui no es volia ocupar de ningú. Retirada a Son Magraner, on
papà, i així les balladores d'any en any eren més diminutes. Els poetes,	fingint	optimisme com un tísic que galleja de salut, declaraven que la gràcia
aeris granets, milions de déus menuts a qui tu vas	fingir	fe. Ara, sense fe (i no cal que et reservis amb un somriure),
que tots els estius. Aprens a mirar-te-la buida de sols que es	fingeixen	ocults, i radien quan un llavi retroba la sal insolent d'una
fer més bona cara a en Pepe, Ernestina. Ernestina. No sé	fingir	. Júlia. Vaja, noia, no et facis la desmenjada.
que el seu elogi no havia fet l'efecte que ell volia, i aleshores, sense	fingir	, li digué amb una paraula bastant nerviosa: —Tinc altra feina. No me
durant el qual la dona ha comès una infidelitat, i per allunyar sospites	fingeix	un tendre i gens encaboriat "estar per casa". Era per això que Rosa
d'aquell pis, i sentia una llàstima profunda de Rosa Trènor, que havia de	fingir	, que havia d'embolicar-se amb els vels de la pretensió, que havia de
i de consideració per al vell, Guillem l'hauria pogut veure agonitzar	fingint	les llàgrimes més tèbies i pels dintres s'hauria quedat fred com un
es produí un estat de tristesa patològica, sorda i muda, que dissimulaven	fingint	públicament una lluna de mel de les més fines. Una tarda el matrimoni
una causa suficient perquè qualsevol, amb totes les garanties, m'hagués	fingit	el més viu dels amors. Aquesta idea no crec que fos equivocada; contra el
el quadre, per a aquest enorme dissident de l'impressionisme, encara	fingia	tres dimensions. Els cubistes, si no pinten ja volums, s'acontenten amb
rera l'escletxa de dues portes, ni per a Pere, el fill petit, que	fingeix	candor. —Porta un vestit preciós —sospira Angelina en creuar la Ventura
deies alguna cosa, algun consell que l'impressionava o l'interessava, no	fingia	cap superioritat, i deixava veure, quasi amb humilitat, la impressió —la
d' amor platónich, d' enamorament, per la dona que l' havía conmogut,	fingint	afectes pura y senzillament artístichs. Quan li passava aixó, ja 'l
encara. Al entrar, la Toneta abaixá altra volta la vista á la feyna,	fingint	un salt de sorpresa al veure entre l' agulla y sos ulls la fina má d' en
la conducta de son sexe, cregué qu' era encara hora d' escorcollar, de	fingir	se indiferent y descreguda pera obrir lo sumari á que subjectan totas las
no vol dirm' ho —prosseguí l' estudiant, aixecantse al meteix temps y	fingint	una actitut séria. —Donchs bé; jo estich resolt á saberho y no vull
m' ho diuhen tas llágrimas... perque jo veig qu' ets un ángel incapás de	fingir	. Tu, tu, que m' has vist jugar fins avuy, potser encara dubtas; potser no
del dia... —Jo no insulto á ningú: vosté, vosté m' insulta, venint aquí á	fingir	me amor, á tráurem la pau de l' ánima per' anarsen l' endemá á fer iguals
pera no arrancar involuntariament dolorosas confessions y solía	fingir	se més distreta que may de la situació aflictiva que devant tenía. Per
manera que durant los últims temps ha plorat molt? —interposá 'l metje,	fingint	que la tenía per viuda. —Com una Magdalena. Ja veurá: la noya té bons
tia de fora, com havía dit la Madrona á quants humanament podía dirho.	Fingí	llavors qu' en Ramonet era d' una vehina per la qui s' interessava molt,
son sacrificador als ulls de sa única confidenta. —Jo callo, m' aguanto y	fingeixo	devant dels demés pera no sentir altre cop aquella expressió tan
saben guardarse res al pap. —Es á dir que, tu, no l' insultas perque sabs	fingir	?... —Ay, nó, filla meva; res d' aixó... y ara! —respongué l'
de ningú, ni de la mellor amiga? que tothom l' enganyava? que tothom	fingía	menos los quí parlavan com l' Angeleta? Pera viure aixís valía més

Pàgina 1 (de 25)

50 següents