Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

previsible si hom admet que, per definició, el nombre d'estructures és	finit	: la "posta en estructura" posseiria, aleshores, una eficàcia
a arranjar-se sempre amb els "mitjans del bord", és a dir, un conjunt	finit	a cada instant d'eines i de materials, heteròclits a més a més, perquè la
dels equilibris realitzables entre cossos el nombre mateix dels quals és	finit	, en fi, i sobretot, aquests arranjaments, engendrats per l'encontre
totalitzants, que esgoten el real per mitjà de classes donades en nombre	finit	i la propietat fonamental de les quals és d'ésser "transformables" les
comú amb els altres sistemes de noms propis de les societats amb classes	finides	. Més amunt hem demostrat que, en sistemes com ara aquests —que sens dubte
classifica les coses i els éssers (naturals i socials) per mitjà de grups	finits	? Les classificacions totèmiques reparteixen, sens dubte, llurs grups
una societat adopta el partit de la història, la classificació en grups	finits	esdevé impossible, perquè la sèrie derivada, en lloc de reproduir una
i una obra feta és una cosa creada del tot i, per tant, acabada,	finida	, encara que sigui rublerta de bellesa. Diem que la bellesa és immortal.
i els desenvolupaments que seguiren la descoberta de la velocitat	finita	de la llum i que, gràcies al treball de peoner d'Einstein, portaren tanta
que estudiem amb la Mecànica quàntica. En realitat, la interacció	finita	entre l'objecte i els instruments de mesura, determinada per
compatible en el camp de la teoria quàntica amb la incontrolable i	finita	interacció entre els objectes i els instruments de mesura. De fet, és
Si són corpuscles, es tractarà d'una partícula, d'un element	finit	, discontinu. Com pot ésser continu i discontinu a la vegada?
feblesa, no senyal de poder. I, per la còlera, ¿el	finit	a infinit aixecaria per al càstig de l'Home, per complaure's
expressar qualsevol moviment. b) La llista ha d'ésser	finita	. c) Les unitats cal que siguin discretes.
ben conscients que en el cas del llenguatge natural existeix un nombre	finit	d'unitats ben delimitades, discretes i convencionals que permet per la
infinit. El fet que tinguem unitats discretes, arbitràries, en nombre	finit	i donades linealment, permet de donar un tractament formal al llenguatge
és a dir, per a elaborar taxonomies. Unitats discretes, en nombre	finit	, arbitràries i donades linealment són pressupòsits suficients per a
són llenguatge amb què traduïm una realitat determinada. Són sistemes	finits	que expliquen possibilitats infinites de fenòmens. És a dir, regits,
de tota religió: el sentiment de dependència absoluta de la realitat	finita	respecte a la infinita. Per mor d'aquest sentiment ens reconeixem com a
un determinat codi lingüístic, hi ha una sèrie considerable (encara que	finita	) de respostes possibles, però totes són, per dir-ho així, "encaixables"
per sempre) on havia passat les hores manyagues, aviat i tràgicament	finides	, de la seva infantesa. La règia comitiva, doncs, desembarcà al ponent de
l'existència increada i creada, com també la de la naturalesa infinida i	finida	, la dels atributs divins i de les facultats humanes, la de les jerarquíes
un cantó ho perd per un altre, perquè si vol que no sia una veritat real	finita	ni una veritat ideal o abstracte, sinó una veritat real infinita,
història és tan sols la cultura; i aquesta, al seu torn, és "una secció	finita	de la infinitat sense sentit de l'esdevenir del món, a la qual és
del nostre ressorgiment cultural, quan hem considerat acomplerta i	finida	l'obra cabdal de la restauració del llenguatge, quan hem obtingut les
la Idea, resulta imperfecta; perquè la Idea és infinita mentre l'home és	finit	. Així i tot, per a representar-la àdhuc imperfectament, cal sortir-se de
economia mètrica del pensament, distribuïda en l'espai fix i	finit	que li és impartit (la longitud d'una màxima) en temps forts (les
les coses: apropiar-se vol dir fragmentar el món, dividir-lo en objectes	finits	, subjectats a l'home fins i tot a proporció de llur discontinu: ja que no
i de cordatges produeix una graciosa tapisseria amb flors: l'objecte	finit	, tan diferent de l'aparell que li ha donat naixement, és contraposat;
fou proclamat el principi de reintegrar la poesia als poetes, donant per	finida	la concepció de la poesia com una mena de dret individual, i atribuint-se
estàtues són guardades i admirades, no vindrà de la por d'un poder tan	finit	, que ningú no en servarà memòria, sinó de la bellesa que hi haurà posat
d'estrelles. L'hora és tan dolça, que ningú no pensaria en la tragèdia	finida	de tot just si no fos la negra tossa d'un pagès, allà dalt de la costa,
lo que trobèm bé, que gaudeixi de certa eternitat, dins del nostre viurer	finit	, és lo que puga venir d'aquell home perdurable que hi ha en tots
la Idea resulta imperfecta, perquè la Idea és infinita mentre l'home és	finit	. Així i tot, per a representar-la àdhuc imperfectament, cal sortir-se de
comparació entre les obres de la Basílica de Montmartre —tants anys ha	finides	— i les de la nostra Sagrada Família o les de la Verge de la Almudena a
vegetal, i aleshores ja està acabada la construcció." El niu, un cop	finit	, sembla una bossa llarga de més d'un pam, i ampla de més de mig pam, amb
en aquell moment un timbre impetuós anunciava que la sessió de cinema era	finida	. Aleshores, el públic, aixecant-se mandrosament, cercà les portes de
—Perfectament —digué la velleta. Amb això la conversa es donà per	finida	. A l'endemà les tres persones, havent dinat, enfilaren el camí del port.
i net, sense que poguessin haver-hi dubtes i la vetllada es donava per	finida	. Però l'hivern anà intensificant les seves rigors. A dins com a fora el
Però així que vull imaginar el no-res com el més enllà de les coses	finites	, sosllevant aqueixa cobertora de l'infinit que les embolca, m'entra la
cau en el gresol de la imaginació queda fatalment copsat, determinat,	finit	. I aquesta era la primera raó del meu turment. Per un esforç que tal
restava un residu, un no-res que no podia reduir-se als termes	finits	de la meva imaginació. Per gran que sigui el número sempre podràs
la teva imaginació humana començarà una carrera folla, apilant formes	finites	, muntanyes i mons de coses limitades, i s'extenuarà sense omplir el freu
em dóna a entendre que només l'Infinit és real, per tal com les coses	finites	són partions arbitràries que talla en l'Infinit la nostra imaginació. La
hi ha Infinit o tot ho és, perquè no és possible la coexistència de coses	finites	i de l'Infinit. No es pot entendre això, que més enllà de les coses
éssers i coses limitades formem part, i tot aqueix món arbitrari de coses	finites	que ha diferenciat la nostra imaginació creant mesures, conceptes i
l'Infinit, al qual redueix per una llei fatal de la raó totes les coses	finites	. Tampoc no ha d'identificar-se l'Infinit amb el desconegut encara que el
d'altra manera. La meva imaginació només em permet de conèixer un món	finit	i transitori: la raó només em permet de pensar el món infinit i etern.
necessàries de la raó humana. Com un dia vaig concebre les coses	finites	en la forma de partions arbitràries que talla en l'Infinit la nostra
els sentits estètic i moral, no poden percebre més que coses i éssers	finits	i transitoris, imperfectes i incerts. Ni el meu enteniment, ni la meva

Pàgina 1 (de 23)

50 següents