×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb firar |
Freqüència total: 58 |
CTILC1 |
l'actor Jaume Borràs\. No li plau el cap que porta, va a | firar | -se'n un de nou. Quan arriba, empeny la porta i entra | la casa. No sabia què em passava, estava joiós com el nen a qui han | firat | l'objecte de la seva il·lusió. En veure la meva alegria, Josep em passà | el pare—. Demà, segons van els preus, la venda serà bona. Jo us voldria | firar | i fer contentes. Digueu-me el que us vindria a gust. El que desitjareu, | les meves filles m'han demanat un cos i un gandill de seda per ésser ben | firades | . —L'Aurora, voleu dir? —Ca! L'Aurora és una criatura. —Qui sap | descansada i anava a la fira. No hi faltava mai persona que m'hi volgués | firar | honradament. Comtessa Clara I ara, què aneu a contar! Embrolleu | botiguer. Els dos homes, amb el bestiar, anaren a la plaça on aquest es | fira | , en la carretera de Perpinyà a la Cerdanya. No havia passat una hora que | vol imitar els grans mercaders i els baixàs? —Oh, millor, millor. Que es | firi | una altra dona, que estimi una altra dona. Que l'altra dona tingui els | a ciutat i a muntanya. I reia que no podia més, en pensar que s'havia | firat | a la perduda. Però el barret de palla filosofava altrament: estava | "fira", aplicat a les peces de terrissa per a fer el coudinar; " | fireu | -me tal cosa", una nina o un carret, per cas; "de fira", | a la ratlla de França; a Recasens hom pot participar al corre-bou, pot | firar | -se de l'objecte que més li agradi, però cal que es posi sota la tutela | havia estat més important encara perquè barcelonins i forasters hi | firaven | de tot el necessari per a passar unes bones festes nadalenques: des de la | per anar a fira en esser el Ram. Noltros hi som i bé | firam | baldufa i boll, tambor i trompeta, que, anant ull viu | que ab ella s' havian aplegat cridavan ensemps: —¡Vergonya, senyor! ¡ | Firam | , firam! Y tant feriren y tant trossejaren al enemich, que diu que de | ella s' havian aplegat cridavan ensemps: —¡Vergonya, senyor! ¡Firam, | firam | ! Y tant feriren y tant trossejaren al enemich, que diu que de quatre | un crit que esperona el cavall i fa somriure al cavaller: Sant Jordi, | firam | , firam! I Sant Jordi fa voltar gentilment la llança per damunt de son | crit que esperona el cavall i fa somriure al cavaller: Sant Jordi, firam, | firam | ! I Sant Jordi fa voltar gentilment la llança per damunt de son capell que | I llogarets, viles i pobles aixequen el crit de guerra: Sant Jordi, | firam | , firam! I els ocells volen arreu portant la bona nova i els arbres | llogarets, viles i pobles aixequen el crit de guerra: Sant Jordi, firam, | firam | ! I els ocells volen arreu portant la bona nova i els arbres saluden al | ben arreglat. A la fira del meu cor fa temps que ningú s'hi | fira | ; mula que porto al firal, si entra mansa en surt mólt | de quan era jovincel que també a la fira anava per | firar | -se un passament en forma d'una pubilla o | capsa flonja d'un capell de dama i les pageses qui a mercat es | firen | , i la parella d'ànecs abatuda, i el foraster qui | Míser, ha de vestir jaqueta de vellut? De pipa es | fira | , i fa el bohemi, i, del burgès golut que es | un cor en cada fulla. Perdona'm la punyida si d'una fulla em | firo | que servaré escondida com rebutjat principi d'enamoriscament. | reixa d' objectes espirituals, per si desitjan | firar | se com se sol fè á Montserrat. Guaytin per 'questa finestra; | Guineu anava de companya amb Don Boc, animal pelut i ben | firat | de banyes, i tant toix potser com malcarat. Ella, | saps?... Mira, mira, Candia: anem cap a la nostra terra. En sent allà dalt | firarem | un burret, que'l trobarem barato: per dèu o dotze duros ens el donaran. | Deixeu-la dir! La mainadera El meu present de noces!... L'he | firat | d'un marxant garrit i jove, que es amorós i diu belles paraules. El | belles paraules. El pastor Es folla! El pare I què has | firat | si ni una malla tu tens? El nuvi [(sense gosar apropar-se-li)] | d'una petita pausa.)] Escolteu, doncs, que jo us diré com era que he | firat | el present! El marxant jove me l'ha mostrat, passant davant la casa, i jo | y quin devaltal! ¡Pilili! aixo si qu' es gala entera. ¿Qui t' ha | firat | bona mossa? ¿Será l' amo ú la mestressa? Pepa. Ni l' un, ni l' | [(de la cuyna estant)] Que no tinch rahò sobrera? Vareu ben | firar | nos, a fe de Deu, ab la vostra parenta. Ja us dich jo que n'heu arrencat | fira molt bona per les filles de Jesús que's volen | firar | de joyes. XXVII A qui li demana Creus no | Vaig tafanejar una mica les paradetes de quincalleria progre, em vaig | firar | unes arracades de marqueteria i vaig anar cap a la Plaça Reial. I vaig | La màquina de retratar japonesa que feia les fotos soleta, i que m'havia | firat | a Andorra, continuava sense estrenar. Estava pensant d'anar a prendre un | ¿Qui compra roses? A la fira de les Roses á | firar | me antany aní, lo roser de que 'm firí ne fá enguany | de les Roses á firarme antany aní, lo roser de que 'm | firí | ne fá enguany de tan hermoses que n' he fet parada | mes dejórnt? Dr. Hi dat una volta al Bornt y an seguida 'm so | firat | . Fr. Y que ha comprat ¿que ha comprat? Dr. Y rés, | vista a l'aparador de la botiga enflocada a un maniquí. Quan vaig decidir | firar | -la, sens dubte pensava subconscientment en el maniquí i no en l'home una | seu xofer els portà a Montcada i Reixac, on a través d'uns zíngars havia | firat | la venda del vehicle a uns gitanos per vint mil pessetes. A Montcada els | lluents, tant d'home com de dona, perquè en aquella sabateria s'hi | firaven | acreditats personatges de la faràndula, animadors constants de | amb el tramvia trenta-set, que ens deixava a la plaça de Santa Anna. Ens | firàvem | de sabates al carrer de Fontanella i fèiem festa major amb xacolata i | Catalunya, local, una hora. Cotxe i aparcament —Què noi, que t'has | firat | aquest any? —Doncs mira, cotxe nou. —Ah, sí? —Sí home, i | eren els qui duien les sàrries (carregant-ne cadascun una a l'esquena!) | firis | allà on els esperava el traginer. El vessant E del Morou pertany | les delícies de la mainada i al darrera uns tallants o unes cadenes que | firaven | i feien la batuda més de pressa. Aleshores es començava a fer voltes a la | La fira de Nadal Hi va haver gran participació en la II | Fira | de Nadal i Demostració d'Oficis Artesanals del dia 18 i 19 de desembre. | tieta rica que l'ha fet hereu universal i que no acaba de tòrcer el coll; | firar | un ganivet o una escopeta de caça no implica la reprovable intenció | Una mostra de ferrocarrils en miniatura, novetat de la VII | Fira | d'arts i oficis de Riudarenes Riudarenes celebra del 2 al 4 d'abril | l'amistat? Ni l'un ni l'altre ho sabia... En tot cas, la Nina s'havia | firat | amb un deliciós vestit jaqueta blanc i negre com un escaquer. En aquella | molt endins? "Veduta romana" Germana, em dius que t'has | firat | un aiguafort de Piranesi, i com més hi penso més em | peça de roba, ni que només sigui pel damunt, i ens fa l'efecte que ens | firem | . Ens podem encasquetar un barret antic o recuperar alguna bufanda, però |
|