Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a Apol·lo. Va guardar la mesura i coneixia els seus límits, les seves	fites	, la qual cosa l'honora i l'enalteix, sense que qualitats i mèrits la
catalana, que es fomenta en l'ona romàntica, aconsegueix noves	fites	. De bon antuvi en els seminaris, d'on sorgirà una legió d'historiadors,
clara del procés del subversivisme a l'Occident d'Europa, les principals	fites	del qual trobem a Alemanya, a començaments del segle XVI; a
vegades és el mateix seny que comporta la decisió de no passar d'una	fita	, de trencar amb tot allò que no sigui el que hom pot efectivament
del Sant Patró. Amb sort pel mig qui no primmira la	fita	albira de son desig. La que sospira perquè
riu filbastes roges. I les teves mans gelades que les	fites	emblavissen, tu tenies de guardar-les, oh rentadora,
universal i fecunda defuig alhora l'apassionament i l'esquivesa. La seva	fita	és la transformació de les coses i dels homes, però una transformació
de la nit? [(Bernat surt i entrega l'anell a N' Estel d'Or).] La	fita	de ma ruta apar atesa, just d'esguardar les vostres resplendors! Aquí
paorosa prova serà del seu ultratge perdonat, només si dins la mar sens	fites	troba la copa d'or de la fidelitat. La copa d'or que fou joia sagrada
quatre rius. II Temps enrera, no hi havia	fites	, partions ni tanques: per tots, com la llum del dia,
les simètriques plantades dels carrers i, com un pla sens	fites	, la mar negra i calmada. El cap tot ple de xifres, quan surt les clares
d'amor, riques de melangia. Acres neguits, camí mancat de	fites	: vida banal teixida de recances. XI
per mirar de treure'm de sobre l'asma que patia, va marcar una	fita	important en la meva vida, i no pas únicament pel bé que em va fer a la
de les Formigues" —o "del freu de les Formigues"— evoquen una	fita	històrica? Ben pocs, segurament. Però tot vindrà, si Déu vol, i nosaltres
mitja per uns camps que calia delimitar perquè hi havia discussions sobre	fites	, i que estava una mica cansat; a la tarda només sol anar al despatx una
una gran curiositat, un moviment de simpatia i que després han marcat una	fita	en el meu pensament. Trobo gust a escriure en el paper timbrat de
—A la carretera comptarem els quilòmetres. De seguida trobarem una	fita	que ens ho dirà. Jo crec que hi podem arribar en vuit dies sense
abans, quan, assegut a la pedra d'enmig de la cruïlla, al peu de la	fita	que assenyalava les distintes rutes, esperava ansiosament el company. Els
han desaparegut sota la blanca capa de neu ribassos i parets, carreres i	fites	, dreceres i senderons. Però els Reis no necessiten camins terrenals per a
i pletes, a una banda; un altar rústic, talment com una	fita	, al mig, fet d'herba; un segador, portant-hi les primícies,
Ara com ara, voldria esbrinar per quina raó hom assenyala Ceret com una	fita	. Cal haver atalaiat la vila, des dels terrers dels Aspres, blanca en un
ermitatges, els habitants alçaven els oratoris, que assenyalen encara una	fita	i davant dels quals ens aturem com si revelessin un secret. Ens parlen a
sap si no figuren una astronomia elemental? ¿Servirien de termenera o de	fita	en el repartiment de les terres? ¿No s'hi aplegaria la gent a dates fixes
que hauran de dirigir la confraria durant els dotze mesos següents. La	fita	més important de l'actuació dels majorals la constitueix l'organització
la seva precisió d'erudit, l'entusiasme el traeix a mesura que evoca les	fites	principals de la festa. —A la celebració religiosa s'hi afegiren aviat
La Dama, el Misteri i l'equip actual de futbol poden ésser presos com a	fites	diverses d'una llarga trajectòria que detecta les influències rebudes per
que si pensés que el meu llibre clou una trilogia, les dues primeres	fites	de la qual serien la Notícia de Catalunya de
per a conhort de lingüistes. Cal plantejar i resoldre totes aquestes	fites	amb sentit de futur. I és molt important per a Mallorca que els
I aquesta íntima relació és el que gravita damunt els ponts illencs,	fites	que de continent en continent permeten seguir la naixença i la mort de
per l'altra. Si bé ho mirem, aquestes paradoxes són en realitat les	fites	fonamentals de la nostra personalitat. De la capacitat de renegar del
a què abans ens referíem esquita únicament els actes més notables, les	fites	que trenquen de mica en mica la diària monotonia. El pols quotidià, la
e influencia entre el mundo insular y el mundo continental. Les	fites	polítiques de tot aquest temps semblen ésser actes oficials dels quals el
la seva Corona. Per al particularisme valencià ulterior, això és una	fita	solemne: significa la taxativa "creació" del país en els termes —ja que
de Sicília; Guillem, duc de Neopàtria i d'Atenes: tres prínceps catalans,	fites	eloqüents de l'expansió pretèrita, jeuen a Palerm, oblidats per
la millor manera que hem sapigut el pensament de Sant Tomàs, que és una	fita	capital de la història de la filosofia, el comparem amb el de Duns Scot,
s'extèn per tot el terme de la Parróquia com si amb el só senyalés les	fites	i per això podem dir que tal com els dos Ramons van lligar l'esperit i la
manament que ve dels segles, pensament per generacions, ultrapassant les	fites	individuals. Tradició és legitimitat en tant que segell de continuació i
de disciplina i de responsabilitat. Abans del compromís de Casp, primera	fita	clara de la nostra decadència històrica, la característica de la nostra
i ningú llavors no és més positiu ni més pràctic. ¿On són les nostres	fites	? Confessem que som incalculats, ignorants, que entusiasmem i decepcionem,
els únics que considerem consubstancial la llengua i la nació; que les	fites	de la nació són les fites del nostre llenguatge. Un altre aspecte comú té
consubstancial la llengua i la nació; que les fites de la nació són les	fites	del nostre llenguatge. Un altre aspecte comú té el problema de la llengua
és o no esverat. Aquesta nova generació és la de Rubió i Lluch. No posa	fites	a l'ús de la nostra llengua, té per ella les màximes ambicions, excepte
la fundació de l'Institut d'Estudis Catalans, el 1907, marcaven	fites	de la cultura catalana. A la Universitat un esperit de renovació, després
de Joan Maragall. Per aquells mateixos dies va sortir a llum una obra	fita	en la literatura política de Catalunya. Els que havien plasmat llur
a la pròpia activitat, sentir-se home d'una generació extingida,	fita	humana d'un temps que no retornarà, és desitjable? L'egoisme humà —de
combinacions estratègiques amb un as d'oro o un dos de copes, salta les	fites	de lo incògnit i la previsió de mando. Aquesta surt i aquesta
el viatge; que ja tenia mitjes querides a les places de més giro, com	fites	d'amor plantades a cada quatrecents quilòmetres; que ja sabia de cor
el dolor i la mort, i el pensament que sotmet la força i allunya les	fites	del misteri. —Cor de l'home, neguit i turment del desig insaciable, què
de certesa, en plantaran, a cada empenta nova, un poc més lluny les	fites	. Però res més. Part d'allà hi haurà sempre l'ignot i l'insegur, terres on
la quaresma. No tot ha d'esser propassar-se. Fins el pecat ha de tenir	fites	, i si bé creiem que en aquesta illa, per la bondat de la gent i l'ús de

Pàgina 1 (de 42)

50 següents