Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

—pregunta ell. Un dels dos individus li pinça el braç mentre l'altre el	fita	severament. —Que no ho sabeu que són els testimonis? —Podrien mirar des
altres dos cirurgians es redrecen, empipats i vagament amenaçadors, el	fiten	; l'home, avergonyit, acaba per acotar el cap. —Què és un espèculum
a les mans, la medalla és lleugerament tacada de sang i l'home	fita	els altres dos amb una mirada enfurida. Entre dents, glapeix: —Us esteu
—Carnisser! —mormola amb les dents tancades. El cirurgià l'ha sentit, el	fita	amb un esguard encès, però ell li sosté la mirada, l'obliga a cedir, a
Ell s'admira: —Per què no ho fan a les tasses? Un dels xicots el	fita	, es tomba cap a les cabines. —Qui és? —pregunta tot orinant. —No n'
de la comuna. A la fi, la veu afemellada mormola: —No ho podeu dir... Ell	fita	de l'un a l'altre, lluita contra un calfred. —Per què? No ho creieu així
s'atansen furtivament per l'altra banda. La dona, alta i revinguda, els	fita	des del llindar amb uns ulls cansats i subtils, fets a les sorpreses
que es prolonga en un corredor fosc que s'il·lumina cap al final, torna a	fitar	la cara subtil. —M'he equivocat, oi? —No ho sé —fa ella, arronsant
al cos l'aigua del safareig. Aleshores es vesteix davant la dona que li	fita	els genitals. —Ets casat? —pregunta. —No. —Però tens fills? —No
—Vostès... —diu. Però de fet només li deu interessar ell, perquè el	fita	i pregunta—: Sou de la casa? —És clar —fa la dona. —Li ho
noieta amb un fil de veu. Ell alenteix, s'atura, mira a una i altra banda,	fita	l'esguard en la porta closa que hi ha al fons de tot de l'entrada.
creient que no l'han matada... Ell li posa la mà a l'espatlla, el	fita	. —I no se t'ha acudit que, si no és morta, podem matar-la nosaltres
d'ell. Sense somriure-li, fa: —És la primera vegada, oi? Ell li	fita	l'escot que es prolonga gairebé fins a la cintura i a banda i banda del
la xemeneia, davant la qual es queda amb les mans unides a l'esquena,	fitant	els ulls en ell. —Anys enrera —comença—, van degradar un professor que
seu fill —l'interromp el tercer orador. —Sí, ho podria ser. —I torna a	fitar	-lo—. I podria haver-vos inculcat les seves idees. Ell branda el cap. —
cop ho ha de repetir, més enèrgicament—: Vista a la dreta!!! Els homes	fiten	la paret de l'altra banda, desencisadorament blanca, mentre darrera seu
que ha enllestit més de pressa, potser perquè és molt baix. El sergent el	fita	amb un esguard molest. —Sou vós qui volia un camal de cada manera? —Sí. —
mare és al mercat del rovell. Però ell continua clavat al seu davant, ara	fitant	-la. —I què et faran, ara? Per haver-me deixat escapar sense cridar,
sou, per a decidir res teòricament? —I vós? —li replica. Tot d'una es	fiten	com dos galls de panses, gairebé a punt d'agredir-se, fins que el jutge
l'agressió del seu físic, pregunta: —Què us agradaria que llegíssim? Ell	fita	els volums, tots idèntics, verges de llom, torna l'esguard cap a la noia:
que passa com si se'n tornés a casa, nosaltres... —allarga la pausa,	fitant	-lo més intensament, sense deixar d'exhalar tot de reguerols precipitats
raó de document per segon, en teniu gairebé per a tres hores. L'altre el	fita	amb una mirada astuta, somriu condescendent: —No teniu en compte que
esguarda cap a la dona que té els ulls clavats al seu damunt, torna a	fitar	-lo. —De manera que vós... —comença indecís. —Tu —rectifica ell. —
el cap enrera, dreçat cap al sostre, però tot seguit el torna a abaixar i	fita	la porta, darrera la qual se senten unes passes i un murmuri de veus. —No
tot d'infiltracions vermelloses i que potser per això sembla cremat; a	fitar	els ulls en l'esguard viu i atent que parpelleja molt a poc a poc en
Et porto un company —contesta el xicot—. Era a la presó, també. El cap el	fita	. —Eres d'una organització? Us van destruir, potser? —Vaig protestar
fins al caixó. —Jo ja en tinc, de documentació —li senten dir. L'home la	fita	amb un esguard que en uns altres ulls seria agressiu i que en ell només
de la carn blanca i, a la fi, es dreça amb els ulls oberts que el	fiten	cegament. Ell somriu. —Per què no ets al llit? —pregunta. L'infant es
alt, que se n'ha adonat, li arrabassa el missatge amb una urpada, el	fita	suspicaç. —Què és, això? Un mot d'ordre? Ell sospira, integrant-se de
No ve d'una mica —comenta ell, molest. —Teniu raó —diu aleshores l'home,	fitant	-lo i cridant perquè el motor brama com un esperitat—. Què us heu fet, a la
vessés a poc a poc. I malhumorat perquè els ulls del vell Campdepadrós,	fitant	-lo, li deien fins a quin punt se sentia sorprès que aquell
Tens diners, Víctor? Víctor. [(Plegant de remenar papers i	fitant	la mirada a la senyora Rosa.)] Li vaig dar la mesada entera; ho
molt seriós. Rosa. Ho sents, Víctor? Dr· Riera. [(	Fitant	l'esguard a Víctor.)] La culpa és d'ell? M'estranya! En Víctor sempre
Á lo mellor, lo colze demunt de la taula, una galta demunt de la má,	fitava	la vista bona estona en lo brunyit reverber del llum de petroli que de la
circumstàncies jo era capaç de tot. El jove remunta el passeig. El	fito	insistentment. S'apropa. De seguida serà al meu davant. Ara no el trobo
herba. L'un d'ells, magre i llarg de cara, de color d'oliva madura, em	fita	uns ulls violents, d'acer. El pintor, per contrariar el nou company, que
Per això, de cop, no les he vistes sinó per llurs moviments. Ara que hi	fito	l'esguard, o les destrio, en veig a centenars, potser a milers,
infinita. Josep, al meu costat, l'insulta en català, entre dents, tot	fitant	-lo. Morros d'açò, morros d'allò. (Ja m'enteneu, eh?) Jo
Els xics el prenen amb tanta cura com poden; sostenen la verga alta	fitant	el cel, i comencen a cantar a cor: Gall gallet, un dineret. Gall
de bo que ho encertis! Clitemnestra. —I tu? ¿Qui ets tu, que	fites	d'aquesta manera les persones? Deixa que ara et miri jo. Què hi fas,
posà en moviment i els seus ullets murris i descolorits s'alegraren i van	fitar	els mostatxos eriçats de Zorbàs. I ell, un cop tancada la porta del
el cor se li havia esqueixat de veure com els seus ulls marcits el	fitaven	amb tanta angoixa. —Al diable! —murmurà, decidint-se—. Encara puc donar
com controlat. A l'hora de mirar les noies, per exemple, procuro de no	fitar	-ne amb insistència, ni en temps ni en nombre de cops, una de determinada.
muntanyenca que el separa de la comarca d'Alcoi. Llavors el poble es	fita	a vista d'ocell, i el seu castell moresc encerclat pel glacis defensiu
estat d'estrabisme moral. Amb un ull mira al centre, amb l'altre	fita	les realitats immediates que l'envolten. Que mira al centre, és
els nostres ulls la més baixa mar en 1919, i la nova pujada que	fiten	el Tractat de Lausana i l'expulsió del patriarca ecumènic. Després de la
descrivint ciutats, al Japó, a Pèrsia, al Marroc, és a dir, assenyalant,	fitant	(mitjançant discursos-emblemes) l'espai del seu desig. 10.
no refusem contradictors ni ens ha de doldre tant una bofetada activa que	fiti	un dels passos de la passió, com el bes contemporitzador d'un possible
tira el cos enrera i alça en l'aire el puny dret, amb l'índex estirat i	fitant	vagament el celatge. La faç li resplendeix amb bonhomia. Llavors
. —Còm? No sabeu quí?— Un somrís dols li ha iluminat la cara, m'ha	fitat	bella estona ab els ulls del tot badats y, ab tò solemnial, m'ha dit:

Pàgina 1 (de 12)

50 següents