×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb fixar |
Freqüència total: 11363 |
CTILC1 |
la Llei. No hi ha res per damunt o al marge de la Llei o de les lleis, | fixa | -t'hi. Però definir-la o definir-les és un esforç tan per sobre de la | a la naixença d'Aquil·les, que acabarà, ben jove, malament, pobre noi. I | fixa | 't, parlant parlant, he barrejat sense solta molts destins. He de tallar | ens estem de sortir de pesca. És intel·ligent, i entens, si t'hi | fixes | , els matisos i el sentit de la seva limitada però extensa gamma de crits, | Sí, barbeta, bigotet i una cabellera de les que avui s'estilen. Però | fixa | -t'hi bé: un nyicris. Juraria que prepara un primer llibre de poemes, per | de rentar i raspallar", anava Hals tranquil·litzant la noble bèstia. " | Fixa | 't: de primer el morro, amb la boca i els narius. I, pujant, els ulls | "D'esma, d'ofici", contestava, lacònica, la senyora Magdalena Blasi. " | Fixa | 't en la casulla, gramalla, dalmàtica o el que sigui", assenyalava la | tota excitada: —Sileta... Sileta... Endevina qui ha vingut! Sileta | fixà | en ella els seus ulls innocents, potser amb una sospita. —No ho | com si hagués brollat de sobte de la terra, i quasi es deturà. | Fixà | en ella els ulls, suspens, i les mirades es trobaren. Mila del Santo es | i esforçant-se per somriure—; no he matat ningú encara." L'ancià | fixà | novament en ell els seus ulls bondadosos, pels quals, com l'ombra d'un | allí i quedà en silenci, retinguda entre la por i la sorpresa; després | fixà | els ulls en ell amb la mateixa sorpresa i la mateixa interrogació. Allí, | amb aire absent i preocupat. —Quin disgust que té el vell Santo! — | Fixeu | -vos: a penes pot caminar. —Doncs quan ho sàpiga el seu pare! —Més que | ulleres, més angoixats al pàl·lid reflex del ciri. La seva mirada es | fixà | de sobte en un detall de mort —en la seva mà dreta—, i s'estigué un llarg | de fulletó mostrava a la llum la seva coberta esborronadora. Ell hi | fixà | l'atenció: representava una dona amb el cabell espars, amb un infant als | "Acabaràs tal vegada per tornar-te un cínic?" I sentí tristesa. Tornà a | fixar | -se en la nena del retrat, que sobre la calaixera, des del seu marc d'un | mateixa direcció i veu el seu pare. Mila, d'ençà que és ací, a penes hi ha | fixat | l'atenció, a penes l'ha vist, i ara, per primera vegada, s'adona de com | Estic tan cansada! M'asseuré aquí un moment; no puc més... La dona va | fixar | -se de sobte en els seus peus. —Però, com té els peus?... I les | agitar-se dolçament, enfonsada encara entre les ombres del son. Es girà i | fixà | els ulls en ell: estigué així, mirant-lo durant un instant, com si el | en les primaveres llunyanes. Ella, la mongeta, continuava com sempre, | fixant | amb l'agulla les seves delicades fantasies sobre la tela; no llançava ja | se l'aguanta. Potser sí. El que sí que sé és que no hi ha manera humana de | fixar | un límit moral en aquest terreny. Cadascú s'administra la pròpia por com | en una vedette de primera pàgina als periòdics de tot arreu. | Fixem | -nos, però, que el sensacionalisme no provenia del volum dels seus crims, | Malraux —em restringeixo a noms francesos—: i en tants d'altres. Basta | fixar | -s'hi una mica per reconèixer que tota aquesta problemàtica "religiosa" | concentrats, no podien ser llegits amb massa atenció, ni el lloc on eren | fixats | es prestava a afavorir-ne el paper de memento, i per això mateix | La literatura la reflecteix i la il·lustra: per això convé que ens hi | fixem | . Però la tendència és complexa, i hi coadjuven les més variades | s'ha separat de la pacient i l'ajudant electricista, que el vigilava, el | fixa | de nou mentre tots l'observen amb l'esguard desvagat, els cirurgians, a | En la semiobscuritat brillen els llums que els cirurgians s'han | fixat | al front per tal de poder continuar treballant en les novelles condicions | els habitatges tan bé com ha estat possible donat el termini que ens van | fixar | , una mica breu. —Torna a consultar el rellotge—. Encara tenim temps de | i amb els punys tancats. Ella gairebé corre, tan atabalada que ni es | fixa | en el recambró obert i el bosc d'ulls que la contempla. —No els haurien | un vedell tossut. —És una ciutat gran —li deia la dida amb orgull—. | Fixa | 't quina ciutat tan gran! I era gran a la mesura del cansament de Jeroni, | un xicot de vint anys que ja podia dir que havia fet fortuna. Perquè, | fixa | -t'hi bé, i no badis: Pagant Sant Pere canta. No hi ha millors cosins | una passada, i deixà escórrer la corda, esmorteint la topada; després la | fixà | a l'embarcador. Continuava el mal temps; les aigües del riu baixaven | Per aquest costat no hi havia perill. Aquell dia, doncs, el Boni havia | fixat | la mirada en l'arbre; el mirava un moment; parlava i el tornava a mirar. | buit; la ventrera, confeccionada amb cuiro fort, de dos o tres doblecs, | fixà | amb força les mandíbules, les immobilitzà, impedint que s'obrís la boca, | cap, i de tant en tant tornava a mirar Canela; la gossa el mirava també; | fixava | en ell els seus ulls clars, tristos, com si pressentís que alguna cosa | agitada d'un vehement impuls, d'un desig de mirar cap allí; els ulls es | fixaven | un instant en el qui havia entrat i tornaven a enfonsar-se en la | Bé, si no li importa no l'hi diré... Però jo, com que sempre feia net me | fixava | sobretot en sos de "limpiesa", però no es pensi, no sempre | a ésser una obsessió; de moment jo no hi vaig caure, però de seguida, | fixant | -me en la complexió de les bèsties, i recordant les lluites de galls que | tallen l'apèndix infectat d'un pobre pacient, el maître d'hôtel, | fixant | -s'hi molt, us talla dues rodelles d'ananassos, tènues i primíssims com | i sense altra ambició que fer la volta al món. Aquest americà es va | fixar | en Timi, el va observar, el va explorar una mica i li digué si es veuria | passant per Maspons i Anglasell, la moderna recerca intel·lectual s'ha | fixat | a bastament en aquest punt capital de la nostra manera d'ésser, | ministres i consellers. Els catalans recordaven les constitucions | fixades | per Jaume II, Ferran I i Ferran II sobre els pactes; però, a més, deien | L'un és la constitució de la Diputació del General de Catalunya. | Fixeu | -vos bé, si us plau, en el sentit del primer mot, que resumeix exactament | de la victòria de l'Arxiduc, un lloc preeminent en la política espanyola. | Fixem | -nos bé en aquest complex mental. Com en 1640, hi ha en el | "¿És aquella més verda oi, la Pomera de la Vida?" I havent-m'hi | fixat | vaig respondre que així era. ¿L'acabament? No cal, em sembla. Més tard, | ¿No has sentit quina parauleta? Aquí aviat no ens entendrem. Jo vaig | fixar | un vocabulari i unes regles del parlar amb l'ajut de Jahvè. I eren més | al camp, i variant-les i lligant-les. M'agrada de | fixar | -me en el treball d'una noia. Massa alta. Du un mallot | [(Esporuguida.)] Com vulgui. /Andreu\ No m'havia | fixat | que et tutejava. És el costum d'aquí. /Amèlia\ És igual. | bé per enze. /Anguila\ Doncs per què hi vas, al cine? Que no t'hi | fixes | ? ¿Que no ho has vist que els homes sempre que poden van al gra i que els | és que es barallin; s'entretenen. [(Pausa.)] Escolta, Amèlia: m'he | fixat | que avui tens els ulls tristos. [(Ella assaja de somriure.)] I | Musclo! /Musclo\ Qui em crida? /Anguila\ | Fixeu | -vos aquells dos com parrupegen. [(Per Xela i Clavell.)] | fatalment es complirà el destí. Però, abans no s'enruni tot, desitjaríem | fixar | algunes de les escenes exemplars que s'han desenrotllat durant la nostra |
|